Entrevista a Laia FLotats i Xavier Amate, de Junts per Cat - 16/4/2019

I la segona hora de la festa Estem a la segona hora del just de la fusta Avui som dimarts 16 d'abril del 2019 i seguim amb la ronda d'entrevistes de campanya electoral per les eleccions del 28 d'abril. Avui toca fer-la al grup de Junts per Catalunya i per això tenim l'estudi a la porta veu de Junts per Catalunya de Sant Just i candidata a l'alcaldia, a la Laia Flotats. També tenim l'estudi a Xavier Amate, candidat suplent al Senat per Barcelona de Junts per Catalunya. Bon dia, Laia, bon dia, Xavier. Hola, molt bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bé, doncs, fa un parell de dies, Puigdemont es va reunir a Waterloo amb els caps de llista de Junts per Catalunya al Congrés, i va deixar clar que la línia vermella per una possible investidura de Pedro Sánchez és no negar el dret de l'autodeterminació i eliminar la repressió. Veieu possible el desbloqueig de l'absència de diàleg que hi ha entre el govern espanyol i el català? Sí, bon dia. Bon dia. Gràcies per convidar-nos aquí, en un lloc tan xulo, que, a més, aquí, a Sant Josep d'Esber. Gràcies. Sí, nosaltres, el nostre programa i el que recollim és a l'esperit de l'1 d'octubre. Nosaltres som els que hem d'anar a Madrid, no a Bloquejar, sinó a construir, i a construir Mirant per Catalunya. Sí que és cert que amb aquestes declaracions, el que s'intenta dir és que, amb un escenari polític complicat, molt complicat, les dretes que, de vegades, i la ultradreta, estan agafant més pes, crec que nosaltres el que hem de defensar és, d'alguna manera, reiterar l'esperit de l'1 d'octubre, i que diríem que la millor manera de fer-ho és que reconeixi l'autodeterminació per una banda, com a dret universal reconegut, i, per l'altra, donar una solució a la repressió política amb personatges i exiliats. Quines condicions s'haurien de donar per una possible investidura de Pedro Sánchez? No sabem, perquè en realitat, nosaltres, jo ens va a Catalunya, hem fet una proposta, no nova, hem fet una proposta del que nosaltres creiem que podia ser la solució a aquest anomenat o un anomenat conflicte català. Però ens hem trobat que tant el govern del PP com Ciutadans, amb el seu programa com el PSOE, no ens han proposat res. De fet, sempre a la vida, com estareu d'acord amb mi, és més fàcil destruir que construir. Nosaltres som els que construïm, nosaltres som els que proposem alternatives, i ens trobem per l'altra banda, perquè l'únic que hi ha és repressió i amenaços, amenaços del 155, que per cert el PSOE va estar quan no es necessitava al costat d'aquesta aplicació d'aquest article absolutament excepcional per Catalunya, i nosaltres, no sé, una negociació precisament és això, però sí que és cert que nosaltres ens planteixin que el nostre paper a Madrid ha de ser aquest, constructiu i sempre intentant defensar d'aquest esperit de l'1 d'octubre. Segons els resultats del CIS, el govern, Pedro Sánchez, podria treure majoria si pacta amb Ciutadans, també si ho fa amb Podemos i independentistes. Vosaltres, què veieu més possible que Pedro Sánchez vulgui pactar amb Ciutadans, o, per exemple, amb Junts per Catalunya? Bueno, primer, si em permets, posar en dubte les enquestes. Vull dir, no crec que tinguin gaire pes a hores de les enquestes, poden passar moltes coses. Tenim experiències anteriors, on les enquestes no han sortit les previsions que ells marcaven, hi ha molt bo tocul, diguem-ne que estem en una societat de la immediatesa en què vosaltres, en mitjans de comunicació, amb determinades notícies al dia d'abans, pot canviar, però la pregunta concreta, independentment de l'escenari que sigui, nosaltres, òbviament, el que farem serà intentar defensar això que he comentat en primer lloc, i si la defensa, òbviament, és que hi hagi un govern, on d'alguna manera hi hagi una major sensibilitat per als temes de Catalunya, aquestes escenaris podria contemplar si no és així, òbviament, no es contemplarà. També és veritat que els presos polítics de Junts per Catalunya van posar sobre la taula contribuir a la governabilitat a Madrid a canvi d'un compromís amb el diàleg i el referèndum. Fa un parell de dies, però Torra i Miriam Nogueres, en un acte, van pujar una mica el to del discurs, i van dir que assumien que el referèndum era com una pantalla ja passada, que ja s'havia fet, i que demana el diàleg i que no servia exclusivament. Però, en canvi, els presos polítics van enviar una carta a la venguària on es mostraven disposats a donar suport a la investidura de Pedro Sánchez si mostrava una voluntat precisament de diàleg. Aquí hi ha una mena de dualitat, no, però sí que sembla que Torra i Nogueres van com un pas més enllà. Hem de mirar i hem de ser qüestions que estem en campanya. En la campanya, òbviament, en tot el respecte, tot el respecte per les opinions que fan persones que estan impressionades. Vull dir, que han pagat amb la seva pròpia llibertat i no ens ho hem d'oblidar al bé, juntament amb la vida, més preciós que tenim les persones, que estan pagant amb la seva pròpia llibertat el fet de defensar una cosa que la societat civil ens demanava. Moltes vegades diuen que els polítics, o els partits polítics, donen l'esquena a la societat. Aquí tenim un exemple on els polítics han estat al costat de la societat. Sí que és cert que aquestes persones estan en unes circumstàncies molt difícils, i per això primer de tot el nostre respecte. Però sí que hem de pensar que amb un mar de negociació, vull dir, i nosaltres, històricament, i amb el nostre ADN sempre portem la negociació. Nosaltres som la gent del consens, som la gent que, amb una vocació de govern, hi ha d'assumir responsabilitats, tant a nivell municipal com a nivell estatal. La nostra contribució ha de ser sempre constructiva. I amb aquest mar de negociació anticipar el que es farà, hi ha una part que desconeixem. D'ugues, que seria una la constitució de com serà el repartiment d'escons molt important, i l'altra, el taranà, que pot tenir un govern en el qual ja no ens creiem promeses, sinó que anem per realitats. Ara parlant, per exemple, de mesures més concretes, de Junts per Catalunya, també li heu demanat a Pedro Sánchez que, a part d'aquest diàleg noi de l'autodeterminació, en unes condicions econòmiques, per exemple, sancionar la morositat, que perjudica la petita i la mitjana empresa, o, per exemple, el compromís de completar el corredor Mediterrani. Quines altres mesures...? Aquestes dues mesures són molt importants. El corredor del Mediterrani... Ja ve de llarg. No és nou. No sabem gaire... El tema és que hi ha un déficit molt important d'infraestructures, molt important, i estem en un territori com el vaig obregar, on ho vivim d'una manera primera persona. Això ja no és polític. Això és el ciutadà que s'aixeca al dematí i ha de fer unes coses impressionants, que el Rodali es està amb les condicions que està, que els accessos al port, que els accessos al aeroport, que té 23 caldons de Sant Boi, fa anys que no tenim... La variant de Vallirana. La variant de Vallirana. I la ja tenim una llista molt important. Sí, llarga. Sí, llarga, sí. I que ens afecta a més de 80.000 persones, que de manera directa ens movem per aquest territori. I amb l'àrea metropolitana de Barcelona en general. Sí que és cert que això seria molt important, el tema de la morositat superimportant. És sempre defensant la iniciativa privada de les pimes, dels autònoms, del petit comerç, i la morositat, amb un marc en el qual el finançament no és difícil, no és fàcil, per les garanties que demanen les entitats financeres, creiem que és absolutament indispensable. Aquestes podien ser les dues mesures estrella. Però sí que hi ha una eina fonamental, que són els pressupostos. Això va en una banda. El moment important és la execució d'aquests pressupostos. Quan ens trobem que el 25% de la pressupostat no s'executa, tenim un problema. Quan ens trobem que això es converteix amb una eina de pressió, no es convents. Per això les nostres propostes sempre són d'una manera directa relacionada amb el dia a dia del ciutadà. I em permeteu la independència, el federalisme, el que sigui, no té sentit, sinó aconseguir que sigui una eina per millorar la qualitat de vida del ciutadà de tots nosaltres. Ha fixat també en el tarannà del partit socialista, que quan va ser el moment de provar els pressupostos generals de l'estat, es van dedicar a fer xantatge emocional a tots els catalans i catalanes, dient que eren els pressupostos amb més inversions i més partides, i més diners més generosos, deien ells, amb Catalunya. Escolta'm, quina falta de respecte cap als catalans i catalanes, perquè bona part dels diners que arriben a Madrid estan produïts i fabricats a Catalunya, per la gent, pels catalans i catalanes, que pateixen aquesta manca d'inversions. Aleshores, que vinguin i intentin apropiar-se del teu vot favorable fent xantatge emocional, és una falta de respecte, que aquests diners ja són nostres. Ja són nostres. Si hi hagués més respecte per les realitats socials i les realitats culturals que hi ha a l'estat espanyol, potser no estaríem en aquesta situació. Però aquesta falta de respecte, aquesta falta de visió, de la diversitat que hi ha al món i la diversitat que hi ha a la península i bèrica i a l'estat espanyol en concret, aquesta falta de visió és el que veiem que està compartida tant pel partit socialista com pel PP, com per ciutadans, no ho veuen, no ho veuen, i els temps han canviat, els temps han canviat. De fet, i amb xifres, hem de pensar que hi ha més de 7.600 milions d'euros que hi ha d'heutapendent, d'aquest pressupost. Amb la qual cosa, això distorsiona molt. Hem viscut episodis, i estic absolutament d'acord amb l'Aya, que hem viscut episodis que venia a l'Estat central intentant comprar la voluntat en promeses econòmiques que després, òbviament, no es poden fer, entre altres coses, perquè els partits, com t'ho hem comentat, no tenen la llibertat per poder negociar de manera directa, perquè sí que és cert que hi ha una part d'Espanya que, d'alguna manera, ens ha sentenciat, en Catalunya. Per tant, per exemple, junts per Catalunya, el Congrés de Diputats, algunes de les mesures que defensarà per... doncs bé, per defensar també els catalans, podria ser, per exemple, també la llei d'educació o la llei de llengües, això que el PP vol fer d'instituir el castellà com a llengua vehicular a les escoles i a les administracions, per exemple, o el tema de la reforma dels cossos de seguretat, de donar preferència als cossos policials de la Policia Nacional, de banda la Polícia Autonòmica, per exemple. Sí, tot va en la mateixa línia, de fet. El que estem aquí hem viscut l'inversió lingüística des de l'inici, i estem tots d'acord en què és un model d'immersió lingüística, un model en què hi ha una llengua preminent, que és el castellà, que, d'alguna manera, nosaltres mai estarem en contra, perquè és la segona llengua del món. Això és una realitat, i això en Sant Riga és, per tots nosaltres, però sí que és cert que nosaltres hem de defensar el que tenim aquí, que els únics que ho podem defensar és el territori, que som els catalans, i molt orgullosos de defensar-la. I les altres possibilitats, com res centralitzar serveis, com la seguretat de l'estat, nosaltres no ho veiem factible, perquè és l'administració que s'allunya una altra vegada més del ciutadà. I també per treure competències que ja estan delegades. O sigui, realment el que està plantejant el Partit Popular és una recentralització de tot. És el món cap on va, cap on va el món, cap a països més grans i més forts i més centralistes, o cap a externalitzacions. Clar, amb les noves tecnologies, amb les noves realitats, precisament el que permet és poder viure a la diferència amb més plenitud. I la diferència, la riquesa de diferències, o sigui, la quantitat de diferències és riquesa, és riquesa. D'aquí ve la creativitat, venen les bones idees... I per exemple, un altre tema, el tema de les reformes fiscals, vosaltres què em penseu a Just per Catalunya, del que proposa, per exemple, el PP o Ciutadans de l'Imposa Associacions? És fàcil, quan no estàs... A veure, els pressupostos són ingressos i despeses. I el que ha de fer l'administració és anticipar-se els segles econòmics. M'explico. Quan la iniciativa privada o les entitats financeres per al tipus d'interès dels diners o per a altres circumstàncies macroestatals, no estatals sinó macroestatals, fan que el crèdit sigui més difícil, que l'administració ha de pensar en fomentar. No subvencionar fomentar la iniciativa privada, que no s'oblidem, són les creadores de llocs d'ocupació i riquesa. L'administració sota. I a partits que no pensen així, absolutament raonable, que per ells la creació de llocs de treball és cada vegada més funcionaris, més administració, i aquests mateixos són els que volen rebaixar els impostos. Mira, som economistes i no que els economistes sabem que això és impossible. Jo integro dintre de les promeses electorals que no es poden dur a terme, que queden bé dir-ho, baixar impostos, però la pregunta seria, vostès, quins serveis? Concrets estarien disposats a deixar de fer? Per tant, quins són els objectius per Catalunya a Madrid? Vosaltres, per exemple, el tema del desbloqueig territorial, quins altres més, per exemple? Nosaltres sempre hem estat generosos en aquest tema. A veure, l'inici és complicat, però l'inici va ser a la transició de la Constitució Espanyola, el títol Satè de la Constitució, on es marcaven unes autonomies en dues velocitats, si us en recordeu, unes autonomies que li deien històriques, que l'Àlicia Oscar i Catalunya, que tenien un idioma apropi, era la resta d'autonomies que arribàvem al mateix nivell de competències, que aquestes primeres, amb uns determinats anys. Era el que es va dir el cafè per a todos. Nosaltres el que volem és conviure, dintre de la nostra especificació i la nostra autonomia, diguem-li com volem, però el que nosaltres volem és gestionar els nostres recursos. Nosaltres vam començar ja fa uns anys amb el tema i els... El molt honorable president Nartur Mas va anar a Madrid amb aquesta proposta de la Isetna pròpia, que no és més que nosaltres, com l'Euscari, ser els recaptadors dels impostos i, d'alguna manera, donar una quota de solidaritat a la resta d'estat, que nosaltres mai ens hem negat. Al contrari, i això ho va de saber la gent, ho va de saber tothom, nosaltres no som els insolidaris. Al contrari, hi ha comunitats autònomes que són absolutament insolidàries amb nosaltres, però això s'ha d'explicar molt bé. Nosaltres, a quota de solidaritat, estem de fet, ja la fem, però no espoli, com molt bé, ja la n'hi ha. No podem explicar l'espoli, l'espoli no té futur. Nosaltres volem un marc de col·laboració en el qual nosaltres puguem gestionar els nostres recursos i ajudar a la resta, com no. Realment, jo com ho veig, aquestes eleccions, aquestes l'estat espanyol i les properes que vindran del 26 de maig, ho he dit tant les europees com les municipals que coincideixen de dia, i com les següents qui vindran quan sigui que vinguin, totes aquestes eleccions i aquestes contestes electorals, que ens anem trobant en aquests propers mesos, realment el que s'està demanant a la ciutadania és que es colleixin entre un model 20 o un model 9. El món està canviant, canviarà més, i hi ha gent que té por a aquests canvis i s'afiança a l'oantic. I hi ha gent que s'apunta als canvis, perquè són generadors d'oportunitats i de prosperitat per tothom, s'ha d'ajudar a aquells que no poden arribar aquests canvis, se'ls ha d'ajudar sempre, però hi ha qui s'apunta aquests canvis, i diu, veu una oportunitat en aquí i defensa l'o9 i la modernitat. I ara mateix aquest és el dilema. El dilema és d'aquí, ara. Els blocs són aquests. I ens trobem en un blocs com PP i Ciudadanos, que estarien representant el nou canvi, un partit socialista i una esquerra que estan tenint posicions molt conservadores també, i estem junts per Catalunya, que estem apostant per aquest canvi, per aquesta nova societat, per aquesta nou ordre social, nou ordre mundial i la nova organització de les comunitats, de les comunitats de gent, dels pobles, aquesta nova organització que amb les noves tecnologies i la informació, la participació, tot això està transformant i ens permet governar-nos més directament. I això és el que està provocant aquests canvis, que s'estigui plantejant, que estiguem plantejant la independència. És possible tenir la independència de Catalunya i viure de forma independent d'Espanya i de forma germanada, a l'hora també, clar, a germanats amb els pobles de França, a germanats amb la resta de pobles d'estat espanyol, a germanats amb els pobles d'Itàlia, d'Allemània. És plenament possible, dins del mar de l'Unió Europea, que tots estem a favor, vull dir que realment el dilem estigui aquí. I aquest dilema ens el trobarem el 28 d'abril, el 26 de maig i a totes les eleccions que vinguin en els propers anys. Vosaltres veieu, més amenaçant, que pugui formar-se un tripartit de dretes, per dir-ho així, o bé, per exemple, Pedro Sánchez de Ciutadans. És amenaçant que qualsevol persona que tu tinguis a l'altra costat de la taula, a l'hora de negociar, no entengui ni sigui sensible ni vulgui o tingui voluntat d'arribar a corts amb tu, sigui qui sigui el que tinguis a l'altra costat de la taula. D'un històric, hi ha certs comportaments que hi ha vist, que s'han demostrat, però l'important és la nostra determinació, que ho tenim clar i que tenim molt clar que anem a defensar i que ho defensarem, que no se direm que defensarem, el dret a l'autodeterminació i que s'acabi amb la repressió política i que s'acabi sobretot amb la sensual llibertat d'expressió i que se'ns permeti poder qüestionar l'ordre establert i poder-ne plantejar-ne un d'alternatiu. L'altra costat de la taula, tenim gent que ho escolti o no, l'important és que nosaltres ho tinguem clar i que els catalans i catalanes sàpiguen que quan estiguin votant junts per Catalunya estan votant a uns candidats i candidats que tenen molt clar que estan defensant i que això no se diran. Perquè, Xavi laia, què em penseu vosaltres de les llistes de Jocs per Catalunya? Bé, m'ha dit, els principals llocs, el primer lloc amb Jordi Sànchez, Laura Borràs, Miriam Nogueres i Ramon Tremós, què em penseu dels perfils? Doncs primer, que som uns perfils molt diferents, però coneixem pràcticament totes les persones de la llista són absolutament complementaris. El discurs de la Laura Borràs, impressionant, per nosaltres ha estat un descobriment. La veiem com una persona líder ferma amb una capacitat de comunicació brutal. La Miriam, la Miriam és la joventut, és l'empenta, és valors absolutament necessaris. El Jordi Sànchez, una persona que està a la presó, absolutament coherent amb els seus ideals. Impoluta, no s'ha deixat, d'alguna manera, l'estància de pressió deu ser molt impactant. És molt impactant, sobretot per persones normals, que són persones del carrer, i que no estem acostumats, ni mafiosos, ni a l'Àmpa, ni a en Rubà, i que per les seves conviccions polítiques estiguin a la presó, ja et diu molt del Jordi Sànchez, que continua defensant un posicionament. Ramon Tremós, una persona absolutament preparada, amb una experiència brutal a Europa, molt coneixador de l'entorn europeu i mundial, diria jo. Jo crec que és una llista, si em permeteu, magnífica, per defensar els valors que l'Alla ha clavat. I per distanciar-vos d'esquerra, com és el que esteu fent? Quins... perquè, clar, diuen també les enquestes, i fem cas al que diuen, que hi ha uns 300.000 indecisos entre un grup i l'altre, llavors, per captar aquests indecisos, què proposeu? Nosaltres som aquells que, quan sortim al carrer, ens diuen unitat. Però no una persona, sinó milers de persones. Nosaltres som aquells que van fer un gest de generositat, donant fins i tot el número de la llista, persones d'esquerra, per aconseguir aquesta unitat. Nosaltres sempre hem estat convençuts que, en aquests moments històrics, polítics, d'aquestes eleccions, la unitat és absolutament imprescindible. Aquí, a Sant Just, s'està fent un esforç brutal... Molt gran, també. Molt gran, amb molts interrogants, i amb una generositat brutal per naunits. Això és el que la gent ens diu i la percepció que tenim. Esquerra no ha apostat per això, allà els seus motius. Ells van decidir anar sols. Bueno, és una decisió política, però nosaltres som aquells que hem donat la mà per anar junts. En aquest cas no s'ha reformat per part d'esquerra. I ja per acabar, quins resultats preveieu el 28 d'abril, pel que fa a la gent, els catalans i catalanes? Creieu que votaran amb aquesta idea que a vegades es voten a les generals del vot útil. L'hem de votar partits grans. O penseu que hi haurà un sector que continuarà apostant per els partits catalans? Jo crec que aquí hi ha dos condicionants. Una que serà molt important al nivell d'extensió que hi hagi. Si som capaços de que la gent vegi que han estat altres eleccions autonòmiques, per exemple, que es pot arribar a índex de participació i passió absolutament brutals que no s'havien aconseguit mai en aquest país, i això significarà que hi ha una consciència important que és necessari votar i dir les nostres. I participar, sí. Decidir, perquè quan votes decideixes. No només amb mobilitzacions, sinó també amb la democràcia, que és el vot. Això per una banda. I, per l'altra, sí que ser també històricament les persones als ciutadans votant de manera diferent, depenent de les eleccions. I potser, a l'àmbit local, és un àmbit on es veu que, en general, les persones votem a les persones. Si som capaços de fer entendre que és un moment històric, que és necessari que la gent es mobilitzi, que és necessari tota la que veu alluny per Catalunya com una opció i la que no, com va a passar l'1 d'octubre. Jo crec que la democràcia, primer, sortirà guanyant. Sortirà guanyant la representació que tindran les persones que van a Madrid, en Congrés o dels diputats com al Senat, perquè estaran amb un recursament important de nombre de persones que s'han fet confiança. I després, aquesta dispersió pot ser així. Però torno a reinterar l'inici de la conversa, que els canvis van d'una manera... Molt ràpida. El tema de les enquestes, és veritat que últimament... Ara no recordo si va ser a les últimes eleccions, o no sé quines, que van fer una mica de punxada. Les enquestes? Sí, últimament. Això ja està passant, ja portem... No sé quants anys amb enquestes que no acaben d'encertar-la. Hauran de canviar el mètode de fer les preguntes o així. També són enquestes, les alfis que es van fer com que són enquestes... No són telefòniques, sinó cara a cara. També es porten ja molt de temps, es van fer fa alguns mesos, i clar, tampoc no és el més actual, per tant. Jo no fa massa vaig llegir un estudi que deia que el que s'estan trobant, però no només aquí, a tots els països occidentals, és que cada vegada més hi ha un percentatge molt més gran de votants que decideix el vot l'última setmana. L'última setmana. Totes les enquestes que tu facis amb caràcter previ, un mes abans, dos mesos abans... Tens un percentatge molt gran, aquests 300.000 abstencionistes, per exemple, que et decanten un guanyador o guanyadora. Te'l poden decantar. Aquesta gent ho decidirà durant la campanya. Llavors, clar, el món està canviant, el món està canviant. Doncs la ja flotats, Xavi i Amate, moltes gràcies per ser aquí als micròfons de ràdio d'Esvern per passar una estoneta per aquí al matí, al Justa de la Fusta. Ha estat un plaer, els dos. Gràcies per convidar-nos. Igualment, una abraçada que vagi tot molt bé, d'acord? Moltes gràcies, un plaer. I molta sort a ràdio d'Esvern, que en consta que esteu treballant força i bé. Sí, sí, a més aquest any estem d'aniversari. Fem 35, o sigui, amb molta força. Vinga, adéu.