Estem a la segona hora del Just a la Fusta, avui som dijous 25 d'abril del 2019 i seguim amb la ronda d'entrevistes de campanya electoral per les eleccions del 28 d'abril. Avui toca fer-li el grup del PSC i per això tenim l'estudi a la Sònia Guerra, secretària de Formació del PSC i ara candidata al Congrés dels Diputats en el número 9 a la llista del PSC a les eleccions generals del 28 d'abril. També tenim l'estudi a l'alcalde de Sant Josep Perpinyà. Hola, bon dia, els dos. Bon dia, Núria. Bon dia. Bon dia, com estem? Bé, molt bé, amb el temps una mica així, però... força bé, anem tirant. Comencem. Hi ha aquestes que situen el PSC com a primera força a Catalunya a les eleccions del 28 d'abril, en què els socialistes acumularíeu un 29% dels vots i 18 escons. En canvi, hi ha altres sondejos que situen esquerra com a guanyadora de les eleccions. La cosa està molt disputada. Molt i molt disputada. I s'ha de treballar fins al darrer segon, fins al darrer minut, per aconseguir que el PSC, el PSO, en aquest cas, sigui la força més votada. Sempre que el PSC a Catalunya ens ha anat bé, hem aconseguit governar Espanya amb una majoria àmplia, i per tant el nostre objectiu és que aconsegui una majoria àmplia per poder donar estabilitat a Espanya i també a Catalunya. Com valores que està fent la campanya lectura al PSO, Pedro Sánchez? Bé, jo penso que estem fent una campanya electoral molt real, estem dient tota la veritat, estem posant totes les cartes sobre la taula, estem dient quins són els nostres objectius. Ho hem demostrat aquests 10 mesos que hem estat al govern, com hem situat en el centre de l'agenda política les persones, les necessitats de la ciutadania, que és el que tocava, per acabar amb les injustícies i les desigualtats, que s'havien accelerat molt la rell de la crisi econòmica i d'un govern que portava set anys el Partit Popular, en el que malgrat que havíem sortit d'aquesta crisi, no s'havia treballat per evitar aquestes desigualtats que s'estaven perpetuant en el nostre país, i això és el que hem fet quan hem estat en el govern. És important també tot el tema que hem treballat en relació amb la relació Catalunya i Espanya. Jo penso que hem d'evitar ja les situacions de confrontació, unes confrontacions que només s'interessen a ses partits polítics a nivell electoral, i està per una banda la dreta espanyola, partit popular, ciutadans i box, i per una altra banda algunes forces independentistes de Catalunya, i jo crec que està clar que l'únic que podem fer per continuar avançant i per trobar una solució al problema de convivència que tenim a Catalunya, és que el PSOE tingui un resultat fort i un resultat ampli. Sònia i Josep, com vau veure el debat electoral a Maritxell Batet? Bé, molt sòlida, i amb uns principis importants, perquè en polítiques ha de tenir principis, valor, ideologia i programa. Jo penso que és una gran candidata, que això ho reuneix i que, per tant, transmet seguretat amb aquest escenari que la Sònia estava dient abans. Deixa'm dir una cosa, perquè en política, primer de tot, ha de tenir grans persones, persones amb molta sensibilitat pel que realment representa. Si la Sònia a guerra ho té, si no, no et dediquis. Si no tens això, no et dediquis. Per tant, la Sònia té aquella personalitat, aquella creença que la política pot transformar la realitat. I en aquests àmbits de polítiques d'aigualtat, temes socials, principalment, ho representa. I, si a més a més, tens un gran programa i tens un gran equip i tens un gran líder, com és el Pedro Sánchez, doncs aleshores jo crec que és un valor segur el fet de votar a partit socialista al dutmentge. Per altra banda, ella ho apuntava. Jo soc dels que sempre dic que en política hi ha diferències i moltes. És una frase que no s'utilitza gaire en els darrers anys, però és veritat que aquí hi ha dos grans ideologies. No n'hi ha més. La socialdemocràcia i el neoliberalisme. No n'hi ha més. No ens equivoquem. Altres són coses que pugen i baixen per diferents situacions que poden passar en determinats moments. Per tant, el Pedro Sánchez, el seu govern, ha demostrat que això existeix amb aquests nou 10 mesos que han guarnat. Hi ha hagut grans diferències. I ha estat atacat constantment quan els divendres famosos, divendres socials, s'aprovaven precisament allò que tothom esperava, o que bona part del país esperava que s'havien aquestes mesures socials que, a llarg dels anys, ens rehoi on va aprovar cap, o al contrari, va tirant redera. Per tant, això és el que estem parlant, el diumenge, és que no cal pensar més, no cal parlar més. La gent ha d'escollir entre això, entre aquests 10 mesos de mesures que realment ens afecta la societat o la resta. Parlant de pactes, una cosa més compromesa, és més real el pacte PSOE Ciutadans o el de PSOE Unidas Podemos. Jo crec que ho hem vist en els debats. El president, clarament, ha apostat per, primer de tot, intentar aconseguir una majoria àmplia que ens permeti governant solitari. I si no és així, farem com hem fet aquests 10 mesos, buscarem aliats en Unidas Podemos. Ciudadanos 6 mateixos han semblit dat, han dit que posaven un cordó sanitari, han arribat a dir que era una qüestió d'emergència nacional, treure el Pedro Sánchez i els socialistes del govern. I com vostè entendrà, no és el nostre objectiu pactar amb una força política que està dient que som una emergència nacional i que ens han de treure del govern. De totes formes, el propi Pedro Sánchez, el president del Govern, al darrere debat, abans d'ahir, va dir que no estaven els seus plans pactant amb Ciutadans. I tenim molt clar tots i totes. Jo crec que això també ho ha demostrat el president, que quan Pedro Sánchez diu no, i ho ha dit alti clar. Pel que fa la qüestió territorial, quina és la proposta que fa el PSC? Maritxell Batet va comentar en una entrevista que s'havia de reforçar l'autogovern. A què es referia? Perquè després també hem vist que en el programa electoral el tema de l'autodeterminació és una de les línies vermelles. Bé, és que hi ha una diferència important entre autogovern i autodeterminació. Nosaltres hem dit clarament que no postarem i que mentre nosaltres estiguem al govern, no hi haurà un referèndum ni hi haurà autodeterminació a Catalunya, perquè no creiem que sigui la solució ni la via que s'ha d'utilitzar a Catalunya pel problema de convivència que tenim en aquests moments en el nostre país. El tema de l'autogovern és important, un autogovern que no es significaria únic i exclusivament a Catalunya, sinó amb altres autonomies de l'estat espanyol. I jo crec que algunes mostres ja s'han fet només deu mesos que hem estat al govern. S'han restablar les comissions bilaterals entre el govern de la Generalitat i el govern de l'estat espanyol, però és més, els pressupostos de la Generalitat, en què els independentistes catalans van dir que no, negaven més de 2.200 milions d'euros en inversions per a Catalunya i altres tants per a polítiques de benestar. És un avanç i un després en les polítiques que l'estat espanyol havia fet respecte a Catalunya. Però, malgrat això, els independentistes catalans no ho han volgut veure o han decidit intentar estirar-te en l'acorda fins trencar-la, i això repercuteix negativament a Catalunya. Dient que no, aquests pressupostos generals de l'estat de l'any 2019 tenim encara, dia d'avui, un 10% més de llistes d'espera en els hospitals de Catalunya, des que està el president Torra al govern. Dient que no aquests pressupostos hem dit que no a moltes infraestructures que eren importants pel nostre país, entre d'altres, algunes que ha fet en el bai jubregat i a l'àrea metropolitana de Barcelona. Dient que no, estem dient que no, a 26.000, dependents severs a Catalunya, que no tenen cap tipus de prestació. I dient que no, estem dient que no, a Catalunya, de cada 10 rendes garantides de ciutadania, de les que donen la suficència, perquè les famílies puguin viure dignament, només es dona resposta afirmativa a una. Què passa quan passa això? Que els alcaldes i alcaldesses, sobretot els socialistes, que són els que es creuen això de la dignitat de les persones i el tenir suficència monetària com per poder viure dignament, estan fent ajuts econòmics a serveis socials. I aquesta despesa passa a dependre dels pressupostos municipals de la Generalitat, que és d'on haurien de dependre. Deixa'm dir una cosa, perquè una de les preocupacions que té una part de la població de Sant Just Desbert és la mobilitat, és el transport públic. És evident que en els darrers anys hem millorat molt en transport públic, però falten molt a fer en aquest camp. El fet de no aprovar el pressupost de l'estat, l'àrea metropolitana ha perdut 150 milions d'euros en transport públic, en inversió en transport públic. Jo crec que els partits independentistes podien tranquil·lament defensar els seus ideals, el seu objectiu, que el pot ser legítim, i paral·lelament aprovar això. La gent ho hauria sentit perfectament. Per tant, aquí s'ha perdut una gran oportunitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb coses molt concretes i puntuals. Aquesta, precisament perquè ara fa pocs dies que hem posat un nou bus directe a Barcelona i que necessita millores i que volem que arribi a la renta de Sant Feliu i que l'altre autobús també faci no sé quantes coses més, etcètera. Però això són 150 milions menys per l'àrea metropolitana en transport públic. I això ho toca la gent, ho toca. Per tant, sí que és veritat que aquestes coses s'han d'anar informant, s'han d'anar explicant perquè són aquestes diferències que dèiem abans. Per tant, desitjar que hi hagi un gran resultat, almenys estem treballant perquè això sigui així, no? I respecte als pactes, és evident que en aquests moments ciutadans, d'alguna manera, molts militants, molts votants, que van exercir democràticament el seu dret cap a ciutadans, s'han donat compte que és un partit absolutament que s'ha anat a la dreta. I amb unes propostes que ha quedat amb evidència. Per tant, tu si vols governar, has de governar des d'una centralitat, perquè és on te tens la transversalitat, no des del radicalisme. El radicalisme només porta-se a trencar a corda i a endurir les posicions. Nosaltres creiem que l'única manera és un gran resultat del Pedro Sánchez, que estic convençut, i estem convençuts que així serà, i després veurem aquestes aliances. És evident que si un que s'ha anat tan cap a la dreta, a més a més et diu que no et vol, tu has de mirar cap a una altra banda. Per tant, si els socialistes necessiteu els vots dels independentistes, i amb els del PNV i també dels Unides Podemos, estaríeu disposats a pactar amb Esquerra? Nosaltres el que necessitem en aquests moments és que els vots ja ho trobarem, i el que necessitem és que les 9 del matí i les urnes estan buides, les 8 del vespre estiguin plenes de vots del Partit Socialista. Això és el que es necessita. I contra més vots hi hagi, evidentment, tu ets molt més fort i pots ejecutar el teu programa. I aleshores ja ho veurem, ja ho trobarem. Però anticipar coses, jo crec que els dos que estem aquí és fer volar coloms. A més, creure amb nosaltres i nosaltres tenim un gran candidat, una gran candidatura i un gran programa. Per tant, quan tu tens això, el que has de fer és confiar en les teves forces, en les teves persones i el teu lideratge. Parlem del programa, llavors, per exemple, en matèria econòmica, aposteu per una reforma fiscal profunda. Una mica quines mesures més concretes teniu pensades? Nosaltres estem dient tota l'estona que el que hem de fer és fer una reforma fiscal, que signifiqui que els que més tenen paguin més i els que més tenen paguin menys. Completament al contrari que el que està fent la dreta o les propostes de la dreta. Fa uns mesos a la Junta d'Andalúcia va haver un pacte entre Ciutadans Partit Popular i Vox, i van decidir que la força política més votada no podia assumir la presidència de la Junta d'Andalúcia. En tan sols unes setmanes han pres moltes mesures, però destacaré dues. Han baixat els impostos de les rentes més altes. La segona han pujat els preus públics de les escoles Bressol. Precisament tot el contrari que nosaltres portem al nostre programa electoral, que vol dir nosaltres volem incrementar els impostos a aquelles rentes més altes. I, alhora, per exemple, la nostra proposta és que les escoles Bressol siguin gratuïtes dels 0 a 3 anys com a l'educació pública. Jo crec que marca bastant la diferència al tipus de política econòmica que tu vols fer amb el model de país que vols fer. Per exemple, i de la renda bàsica? Nosaltres estem defensant una renda bàsica per a aquelles persones que no tenen ingressos. Pensem que és fonamental que els espanyols i les espanyoles més vulnerables, aquells que estan en perill d'exclusió social, tinguin una garantia d'ingressos, sobretot per tot el tema de la pobresa infantil. Hem demostrat que pel govern de Pedro Sánchez també és molt important tot el tema de la pobresa infantil. Hi havia casos que no s'estava garantint la suficiència alimentària i ho havia denunciat aquí a Catalunya, en el Parlament de Catalunya, el Síndic de Greuges. I en aquesta línia hem de treballar perquè les famílies, les més vulnerables, també tinguin uns ingressos que els permetin viure dignament. I per què fa també els punts de l'estat del vanestar? Bueno, ho deia l'alcalde de la seva intervenció. Primer em sembla que era... Hem recuperat drets que havíem perdut amb la dreta. Quan nosaltres governàvem amb el president José Luis Rodríguez Zapatero, va aprovar la llei de promoció de l'autonomia personal per aconseguir la detenció de la dependència, coneguda com la llei de dependència. Amb aquesta llei, les persones cuidadores de persones dependents podien cotitzar la seguretat social. El 95% de les persones que cuiden persones dependents són dones. És important aquesta dada. Doncs amb el govern de Mariano Rajoy van perdre aquest dret i les persones cuidadores van deixar de cotitzar. Automàticament, en un mes, 10 mesos, Pedro Sánchez, el seu govern, ha fet que recuperem aquest dret. Però ha passat el mateix amb el subsidipes majors de 52 anys. Era un dret que teníem amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que vam conquistar en aquell govern, un dret que vam perdre amb el govern de Mariano Rajoy, i un govern que hem tornat a reconquistar amb els teus mesos que Pedro Sánchez ha estat al govern. A la mateixa línia, la pujada del Salari Minimintur Profesional, la lluita contra la bretxa salarial, que fa que les dones cobrem un 23% menys de sou, que els som només per fet de ser dones, que es converteix en un 37% menys en la pensió de jubilació quan ens jubilem, i no es va a la dir que quan va començar la crisi al nostre país a l'any 2007, diguéssim que la pobresa a Espanya tenia rostra de dona gran. És important totes les mesures socials que hem incorporat en el nostre programa electoral, perquè, com et deia l'inici, posem en el centre de l'agenda política, en el centre de l'agenda de la Montcloa, a les persones i les necessitats de ciutadans i ciutadanes. El mateix que fan alcaldes com el Josep Perpinyà a Sant Just. I en aquests 10 mesos, fent una valoració de com ha estat fins ara el govern de Pedro Sánchez, quines coses diríeu que els socialistes heu potenciat en Pedro Sánchez al capdavant? Jo crec que ha quedat molt clar l'agenda social que hem potenciat, una agenda social, una agenda igualitària, una agenda Pedro Sánchez s'ha convertit en el seu equip, i de fet els socialistes i les socialistes a Espanya s'han convertit en la vanguarda d'Europa i del món en temes com, per exemple, el feminisme. Era la primera vegada que un president del govern arribava a la Montcloa, la primera vegada que un president del govern arribava a la Montcloa a Espanya amb una emoció de censura, que per això ens han dit de tot. El govern de Pedro Sánchez no ha estat fàcil aquests 10 mesos, perquè ho hem fet d'una manera completament constitucional, però la dreta espanyola no acceptava aquesta forma d'arribar al govern que havíem tingut els socialistes i del que es tractava era de tornar la dignitat al nostre país, perquè els casos de corrupció del Partit Popular tothom sap on es havia portat a ser la vergonya d'Europa i del món. Nosaltres hem aconseguit tornar a situar a Espanya, a la vanguarda d'Europa i del món. Som el referent de l'esquerra en aquests moments al nostre país, també de la socialdemocràcia que comentava a l'alcalde de la socialdemocràcia europea, i hem treballat en aquesta línia, retornar els drets als ciutadans i ciutadanes d'Espanya, que eren sobretot aquelles persones que més ho necessitaven. No sé si l'alcalde vol afegir... Bé, en els darrers anys del govern Rajoy, paral·lelament hi havia els casos de corrupció. I ara, aquests darrers mesos, un veu que s'ha parlat d'humanisme, s'ha parlat de valors, s'ha parlat de necessitats o cobrir necessitats que la gent de peu, la gent normal, de bé, dia a dia. I això és el que et fa recapacitar de que hem de tornar a ser aquest lideratge, aquest referent, també, a Europa. És a dir, si tu més parles de capital, de parles d'inversions, de parles de corrupció, en aquest cas, i parles de comissions i tot això, llavors, clar, on t'està l'humanisme? La política és humanisme. La política són valors. La política és transmetre això. És a dir, per això estem. Quan veus una cosa que no funciona i veus que pots ajudar la gent, doncs ja estem. Si no, dedica't una altra cosa. Per tant, això és el que, els que portem molts anys en política, hem vist en aquests darrers mesos, tornar a parlar d'humanisme, que és una paraula fantàstica, i de valors, i de diferències ideològiques. I això te'n creus que tenim, i quan veus que Europa, això tu està valorant, vol dir que tens un lideratge. I és el que ens falta en aquest moment. I per això ja demano que es mobilitzi el màxim bien possible d'avui fins i jo menja, no? Perquè estem parlant d'aquestes coses. Estem parlant de millorar la qualitat de vida de la gent, que treballadors, treballadores, que se'n chequen cada dia, o estudiants, i que tu el que has de fer és crear un escenari que les coses puguin ser possibles. I quan una persona està en aquest escenari i que les coses són possibles, passen. I això, que és molt senzill, doncs a vegades hi ha gent que vol, és que no passi. I ara, per anacabant, parlem una mica de les llistes, dels perfils, de les persones que formen la llista del PSC, encapçalada per Maritxell Betet, després tenim a Francisco Polo, a Mercè Perea i a José Zaragoza. Què ens podeu dir d'aquests perfils? Els coneixeu? Tu mateix, hi ha companys que els conec de fa molts anys. Deixem parlar, potser, de la Mercè Perea. El concepte de pensions en aquests moments, o sap realment les necessitats en aquest camp, és ella. Ella ha estat també una lluitadora des de la ombra, perquè està a l'oposició, doncs no és fàcil. Però tu parles amb ella i veus aquesta sensualitat que jo d'aquí abans també de la Sònia. El PB Zaragoza, home, jo crec que és un monstre de la política. És a dir, ha viscut molts anys en moltes situacions complexes, però està allà i també és un referent i un lluitador, evidentment, doncs molt significatiu. La Maritxella n'hem parlat, no? I el número dos, doncs bé. Potser és una mica menys conegut, però que també els que el coneixem i sabem d'on ve, sabem que té un grau de sensibilitat i de compromís precisament a aquestes polítiques d'endien. Aquests quatre noms, jo els allargaria, perquè si tu et mires a Barcelona o a altres companys de Carregona, Girona i Eida, i a mi m'agrada molt comparar també amb els altres candidatures dels companys que en aquests casos són els rivals, i veus una gran diferència de les coses. Perquè també en política no només es demora en un àmbit, sinó que una persona de ser capaç de defensar el programa en tots els àmbits i vinguin, on vinguin, aquestes necessitats. Jo crec que és un gran equip, i ho he dit abans, estic convençut que la Sònia estarà convençut i que tindrem un gran resultat. Si a Catalunya hi ha un gran resultat, a Espanya tindrem govern Pedro Sánchez. I per acabar, quin és el paper que ha de fer el PSC al Congrés? El PSC el que ha de fer al Congrés és defensar els interessos dels ciles catalanes. El que fa molt de temps que malauradament el Congrés dels diputats no passava, abans amb els set anys del govern de Mariano Rajoy, 10 anys ja, que no passa al Parlament de Catalunya. Molt bé, doncs moltes gràcies, Sònia, Josep, per estar aquí al Justa de la Fusta, als Matins, ràdio d'Esvern, per passar-vos per als micròfons d'aquesta casa, que vagi tot molt bé i molta sort a l'Iomenja. Moltes gràcies, Maria. Molt bé, gràcies. Moltes gràcies.