Són les 11 i 14 minuts en setembre segona hora del just a la fusta d'avui dilluns, 20 de maig continuant la ronda d'entrevistes als candidats per l'alcaldia de Sant Just per posar sobre la taula els seus programes electorals i els seus punts de vista sobre com han de ser Sant Just i el consistori als propers 4 anys. Aquest cop ho estem fent seguint l'ordre de creixent dels vots obtinguts les terreres de les eleccions municipals. El 2015 ja han passat per l'estudi al PCC, junts per Catalunya amb la plataforma alcaldia republicana, també a Esquerra, movem Sant Just, Ciutadans i el Partit Popular. I avui és el torn d'en Carles Garcia, candidat a l'alcaldia de Sant Just, per la candidatura d'unitat popular alternativa municipalista de la CUP. Recordem que un cop fet a l'entrevista es penjarà la web de la ràdio i es deixarà permanentment fins al dia abans de la reflexió. Ja tinc a l'estudi en Carles Garcia. Hola, bon dia, Carles. Hola, bon dia a tothom. Bon dia. Què sembla si abans de parlar del programa electoral que porteu la CUP i les propostes polítiques parlem una mica del mandat, que deixem enrere aquest mandat del 2015-2019, com veieu que ha estat gestionat l'Ajuntament aquests últims anys, tan econòmicament com políticament, a nivell general? Bé, el tema de la gestió, no? Sí. Aviam, si fos només per la gestió segurament ara mateix no estaríem aquí. El problema és que la gestió és que ja no en reptes bestials. A l'1 d'octubre va passar una cosa molt bèstia. Aquí la gent va decidir que anàvem en canvi de model, que el règim del 78 està exaurit, s'ha acabat, i que s'ha de fer les coses d'una altra manera. I l'Ajuntament no s'ha enterat de seguir fent les coses, com sempre, com si aquí no hagués passat res. A part, estem endavant d'un repte ecològic de canvi climàtic de tot el món brutal, i aquí també estem igual, no es fa res o es fa el mínim per complir l'expedient. Llavors hi ha uns reptes que requereixen unes actuacions molt importants, que els polítics no les estan donant termes, i al final hem de ser la gent que ens decidim a eficància per tots els mitjans, ja sigui al carrer protestant o ja sigui entrant en política institucional, i hem de canviar els models, hem de fer el món d'una altra manera, hem de fer un món més feminista, hem de fer un món anticapitalista, qualsevol que tingui una miqueta de seny, veu que el capitalisme el que ens porta és en el txucac, que estem incrementant la despesa energètica, estem malbaratant el clima, estem fent tot el món bé, i aquí s'ha de fer alguna cosa, a més a més s'ha de fer amb certa agilitat, ens hem de preparar per uns els canvis que venen. El que no podem fer és seguir sempre, com si aquí no passés res, anem gestionant, l'aventament és una empresa de serveis que es paguen uns impostos i donen uns serveis, i tothom content. Això s'ha acabat aquí, amb les regnes de la societat i de les nostres vides. Vosaltres la CUP sou una nova força política al quí al poble. Podem dir que va uneixer com a resposta a algun fet concret? La CUP va néixer, és filla del CDR, és una mica, i va néixer de l'espirit de l'1 d'octubre, i va néixer a part d'una resposta, una esquerra independentista, que és una singularitat a Catalunya, i que el nostre municipi no tenia resposta. Sou un grup aquí a Sant Just, relativament jove, vull dir que us heu format fa poquet, però tot i això segur que porteu propostes d'acció punts per planificar el que vindria a ser Sant Just per aquests propers anys. Quins punts o quins eixos diries tu que té el vostre programa? Bàsicament el que volem és que l'agent participi de l'Ajuntament. Fins i tot l'Ajuntament és un ajuntament molt tancat, que fan totes les coses en petit comitè. Estan acostumats a un modus operandi de que es van tapar en les vergones entre els partits governants, i a la ciutadania s'explica el mínim de lo mínim. Nosaltres el que volem fer és participar a ser popular, que la gent vingui a assemblea, i si ens voten de moment tindrem la nostra veu dintre de l'Ajuntament. Per exemple, qüestions que fan referència a la planificació del territori, com aspectes relacionats amb l'habitatge, el medi ambient, parcs, jardins... Teniu algun punt o algun eix a destacar com a meta per aconseguir? Sí. Tenim un programa, si em trobo en el nostre blog, veure que hi ha un programa que hi ha 40 punts, 40 idees per fer el Sant Josep del Futur, i totes molt engrescadores i molt revolucionàries. Respecte al tema habitatge, tenim el problema gravíssim del lloguer, una mica per inèrcia de la pressió urbanística de Barcelona i una miqueta per la especulació pura i dura. Amb dades de la generalitat, per exemple, l'increment de peus de lloguer intranual, de l'any passat, és de gairebé 1,20%. Això és una barbaritat, quan els seus estan estancats, com es pot pujar els peus dels lloguer, això és inassumible, la gent ha de marxar. Després han anat fent bolets, gràcies a una lluita social molt bèstia que va haver i va fer ja molts anys, es va aconseguir que no s'hagués lavall, però això es va ser a costa d'anar fent bolets a tota la vora del municipi a base de barris d'ormitori. Nosaltres el que volem és un poble integrat on el carrer sigui l'agura on es troba la gent, no volem bolets, i no volem en barris on la gent entri en un cotxe a l'edifici, sortir en cotxe de l'edifici i baixis pel carrer i no veigis a ningú. Estan tots els barris nous, amb els baixos, si es fixes, estan tots els baixos buits, no hi ha comerç, els barris plàticament, i a més a més això amb un canvi de paradigma en el tema comercial, que és que és molt còmodo comprar avui dia per internet, fins i tot més ràpid que baixar el carrer si estiguessis al centre i comprar, i això suposo un canvi brutal i s'ha de reaccionar amb certa agilitat. Tots els locals comercials aquests que estan tancats, que només serveixen per fer espopulació, els manté tancats i espera que pugin de preu, tot això s'ha de recuperar per vivent de social. A més a més, els locals comercials a peu de carrer són per tallar, són molt pràctics per a famílies monoparentals, per gent gran, per a joves que es volguin a Manxiva, per gent que tingui dificultats de mobilitat perquè estan a peu de carrer. I l'Ajuntament està facilitant el canvi durs d'aquests locals, aquests locals tenen uns específics comercials, i per passar-los a habitatge, cal fer un canvi durs, donar les donacions, i s'ha d'afavorir. Nosaltres intentarem afavorir aquest canvi a través d'un sistema de cooperatives que posin tot aquests locals comercials al servei de l'habitatge social. I, per exemple, propostes d'acció per planificar els serveis a la persona com, per exemple, podria ser la joventut, l'educació, la cultura, la participació, els serveis socials, la salut? Sí, la rejuaderia de participació que hi ha ara és una broma, per no dir que és una ofensa als ciutadans, fer una rejuaderia de participació, el crònic que fa és votar, com es dirà, una plaça que s'ha construït ad hoc per a unes eleccions, això és gairebé ofensiu. Llavors el que volem és la participació que sigui real, una participació només de boquilla. I, per exemple, també el casal de joves tenim un problema, el servei que ha de donar, per exemple, en cada setmana el diumenge no el dona, la gent ha de marxar del poble. Després el casal de joves, entenc que està gestionat pels joves, que són joves, no sé, una empresa externa i està externalitzat. Llavors ja saps que no ens agrada gens el model d'externalitzar els serveis, per una raó molt senzilla. Si tu externalitzes un servei, l'empresa que té el servei, a més a més de donar el servei, que té un cos, ha de tenir uns beneficis, perquè si no ja no seria una empresa. I els beneficis, si es poden revertir en la societat, en lloc de revertir-los en uns accionistes X, doncs millor que millor. Això ens agrada el tema de municipalitzar, perquè creiem que les coses municipalitzades donen millor servei al veïnatge. I, per exemple, per què fa la seguretat ciutadana, el que vindria a ser la policia local? Bueno, la policia local fa un servei, en principi fa un servei, i el problema de la policia al cap i a la fi sempre acaba sent el mateix, és actuar en origen. Si hi ha delinqüència, és perquè hi ha desigualtat, i el que hem d'actuar i firmament és en contra de la desigualtat. Evidentment sempre hi ha la gent que serà irracional i que farà barbaritat, i això s'ha de controlar, però hem d'anar a disminuir les desigualtats el màxim possible. Per exemple, un altre tema que també preocupa bastant el Sant Justenc seria el tema del transport, de la mobilitat que hi ha Sant Just, entre Barcelona. Sí, aquí tenim un altre problema, i tenim un problema greu, tenim un camí climàtic molt bèstia, estem cremant petroli a Doxo, el petroli que s'ha fet durant milions i milions d'anys, l'hem cremat en 100 anys, llavors ara ens trobem en una adhesiva de seguir cremant petroli o no per una banda, i per alta que el petroli avançi després s'acabarà, per molt diguem que hi ha moltes reserves, la meitat de les reserves es quedarà en allà, perquè si per treure un litre de petroli, necessita un litre de petroli d'energia, les contes no surten, treure el petroli del fons del mar, com s'està fent ara, requereix molta energia, i si requereix més energia que la que treu, les contes no surten. Llavors per una banda no tenim petroli, i per altra banda cremar i generar CO2 és desastròs, perquè es porti a una biosfera inevitable, llavors d'als cotxes al final ens haurem ensentròblida, hem de pensar en com ens desplaçem, com tenim una mobilitat amb el mínim possible de motors d'explosions. Llavors què pensem? Intentarem pacificar tot el centre del poble, fomentarem la mobilitat AP o bicicleta elèctrica en patinet, i totes aquestes coses. Llavors d'entrada, nosaltres proposem una política de cotxe únic, en lloc de que cada família tingui 3 o 4 cotxes, una família demostra que només en té un, per anar s'adaptant a tots aquests canvis que venen, en lloc de moltes que tenen molt, són més partidades de fer polítiques que prèmianes que tenen poc. Llavors els que tingui només un cotxe, pagarà la mitja d'impostos de circulació que ara en aquest municipi estem pagant el doble, que és el factor 2, que ens deixa d'allà. Impostos, impostos. Un altre gran tema, no? Doncs aquí els impostos tornem a tenir un problema, i ha tingut un problema que xoca amb els esquemes general, que és la mentalitat estanda. Com és financió, un ajuntament? Bàsicament és financió de Líbia, és més de 50% de la recaptació, i això que crea, crea una realimentació nefasta de que l'ajuntament és la primera interesa en construir, construir, construir, construir, perquè si no, no té diners per donar els serveis. Després els ajuntaments han d'intentar finançar d'altra manera, no pot ser que només es financiin a través de Líbia i una miqueta amb les taxes. De IRPF no arriba res els ajuntaments, de societats no arriba res els ajuntaments, s'ha de canviar una miqueta de model. Ja amb els pisos també, hem de fer uns cens de pisos buits i els que estan buits... Hi ha pisos buits que s'han just? No sabem per què no tenim els pisos buits. Hi ha uns cens de la generalitat, que és d'habitatge que aparta els bancs, que aquí consta amb les dades de riars que hi ha en sí, només s'han just, però que evidentment no té cap consistència. Tot el que és vivent o d'habitatge de pobita particular, no sabem quants n'hi han de buits, ni quants que estan acturats en allà, només per especular i esperar que puguin de veure-ho. Això no ho sabem, i fes que no es faci els cens d'habitatge que nosaltres volem fer, no ho sabrem. Canviant de tema, deixant-ho enrere el tema de les propostes, no sé si em vols destacar alguna més o podem parlar de... Sobretot la participació. Volem que la gent... En lloc de considerar l'Ajuntament, un empresari de serveis, el que volem és que participi, que vinguin als assemblies, farem moltes assemblies de barri, nosaltres anirem als barris a explicar el que està fent l'Ajuntament i com es pot millorar, intentarem forçar que les coses canviin. L'Ajuntament està governant amb una manca de transparència i després un petit detall. L'Ajuntament obliga als ajuntaments que la informació econòmica relativa a la gestió del patrimoni estigui publicada. Aquest ajuntament no publica cap dada del seu patrimoni, per exemple, i vas a buscar-lo a la voldria de transparència, que per això està avui. Jo vaig fer-ho. Jo vaig preguntar el novembre passat, que què ha passat, que això estarà avui. I al cap de uns dies em van contestar que si jo volia donar alguna dada concreta, que me n'adonaven, però sé que és que està avui. Això és només un síntoma que hi ha una manca de transparència i potser fins i tot hi ha una voluntat d'aquesta certa opacitat. Molt bé. Per exemple, parlant ara de la candidatura, és a dir, de la llista de persones que formen la llista de la CUP, quin perfil diries que tenen les persones que formen aquesta llista? Doncs és un perfil de gens molt jove. Bàsicament és del que diríem una nova classe social, que és el precarietat. A vegades acostuma a parlar de classe obrera. Avui dia, parlar de classe obrera, la gent no s'hi sent, perquè no s'hi sent, perquè ara avui dia els treballadors són manuals. És un concepte que potser ha relacionat segles passats? Sí, és un sistema d'anàlisi social que desvirtua el que és la realitat actual. A mi m'agrada més parlar de classes populars, o fins i tot de precarietat. I el que no pot ser és que avui dia hi hagi doctorants que siguin tota la vida doctorants becats, visquin d'una beca, s'acaba la beca i tinguin 3 càrreres, 4 doctorants, i no tinguin feina, tinguin que marxar, això no pot ser. Vosaltres creieu que la situació política catalana i el judici, tot aquest tema que està ara en auge, tindrà algun tipus de repercussió en els resultats? És enjust? Òbviament, tot influeix. I vosaltres, com a força nova política, creieu que podeu modificar aquest dibuix de resultats que hi ha hagut sempre? Vull dir, aquí creieu que podeu treure vots per dir-ho així d'alguna manera? Doncs, històricament, a Sant Llurs, a totes les eleccions, hi ha una borsa d'entre 500 i 900 vots, que quan arriben les eleccions municipals es queden orfes, i no poden votar ningú que no existia a la CUP. Aquest moment, doncs votant els fills de la CUP, que segurament ens faran confiança. Si algú més s'apunta, benvingut a seguir, perquè tenim molta feina a fer. I per el que fa als pactes, vosaltres amb qui estaríeu disposats a pactar per formar part de l'equip de govern de l'Ajuntament? El tema famós dels pactes. De la política de pactes, sí. Doncs, com sempre, els pactes ningú dirà qui pactarà. Nosaltres pactarem amb qui vulgui canviar les coses, bàsicament. Primer, en tot cas, cal veure els resultats electorals, cal veure l'aritmètica electoral, si cal pactar per fer govern o no, i en el cas hipotètic de que tinguéssim que pactar. Evidentment, el que haurem de fer és convocar l'Assemblea i posar-ho a votació. Evidentment, el que no puc fer és donar-te la meva qüestió particular, perquè jo parlo aquí en nom de tots, en nom d'on propi. Sí, ja vas dir que et senties... I la CUP és una assembliària, a diferència d'altres partits que hi ha una executiva que decideix, a la CUP decidim totes, i si arribem a un consens, si es decidís per consens, i si no votarem, i si cal empatarem i tornarà a votar, coses que passen a la CUP. Què esteu fent vosaltres ara aquests dies durant la campanya electoral? Perquè vosaltres a part de fer la campanya també heu de fer una campanya una mica doble, perquè és el primer cop que us presenteu aquí a Sant Just per donar-vos una mica més a conèixer qui sou entre la gent del poble. Quines coses són les que esteu fent per la campanya? Poseu carpes o... El primer de tot, com que no tenim en duro, no pot que podem que us posem carpes per donar-nos a conèixer els diferents barris. Estem fent algun acte, ja us tenim l'acte de final de campanya, amb poqueta cosa, estem fent una miqueta de campanya a través de xarxes, el que podem també. Que ja hi havia un públic federal a CUP, aquí a Sant Just, abans que sorgís al partit? Sí, sí, com he dit abans, hi havia un avorç entre 500 i no sé vuit anys de CUP en funció de quines eleccions, que suposem que aquests sí que ens faran confiança. Vosaltres quins resultats us espereu tenir el dia 26? Quins resultats? Fantàstic, si podem posar un peu a l'Ajuntament i dir la nostra dintre de l'institució, doncs serà fàbulos. Vosaltres veuríeu un govern municipal format únicament per forces independentistes? Podríem arribar a veure, sí, clar. I bé, hi ha el missatge final, que el proper 26 de maig hi ha 13.067 veïns i veïnes de Sant Just que figuren en el 100. Des d'aquí, Carles, quin missatge els voldries donar, què els diries per convences que realment és una bona opció votar a la CUP? No és que sigui bona, és que és la millor, portem el millor programa que s'ha fet mai per aquest municipi. I primer, que s'informin, que comparen els programes, que mirin el que proposa cadascú, i s'encontra a un millor vot. Bàsicament el nostre segurament és el que fa una proposta de canvi més bèstia. També dediquen, i demano disculpes ja per anticipar, que en si equivocarem en moltes coses perquè són innovadors i perquè volem fer les coses d'una forma diferent. Si fan les coses com es fan sempre, que votin els de sempre. Si volen fer les coses diferents, intentar arreglar una mica el món, fer-ho més just, i que hi hagi menys desigualtats, que votin a la CUP. Dèiem que aquest 26 de maig hi haurà 13.067 veïns i veïnes que figuren el centre electoral i que podran exercir el seu dret a vot als 10 col·legis habilitats. Carles, no sé si vols afegir alguna altra cosa? Que molta sort a tothom, que els protagonistes són les veïnes, i que si volen tenir un gran poble, i volen contribuir a fer un bon equinomiquet, i posar el seu dret de sorra, aquí estem. Molt bé. Moltes gràcies, Carles, per passar-te per als micròfons del Justa de la Fusta de Ràdio d'Esvern. Ha estat un plaer. També dir-te que ens trobem al dimecres en el debat electoral que fem als platós desplugues televisió. Ja hi sabem. Sí, sí. I molta sort per diumenge. Moltes gràcies. Que vagi bé. Adéu. Adéu. El Justa de la Fusta. Parlem de tot el que passa... El Justa de la Fusta. Parlem de tot el que passa... El Justa de la Fusta. Parlem de tot el que passa... El Justa de la Fusta. Parlem de tot el que passa... Parlem de tot el que passa... Parlem de tot el que passa... Parlem de tot el que passa... Parlem de tot el que passa... Parlem de tot el que passa... Parlem de tot el que passa... Parlem de tot el que passa.