10 anys de L’Espai: art, ciència i comunitat — balanç, projecte llibre, taula rodona i sopar col·laboratiu

Fins demà! Què tal? Com esteu? Una mica atordides, jo crec, cansades de l'esdeveniment d'ahir, que va ser molt intens i molt emotiu. Cansades, sí, però molt contents de com va funcionar. Clar, quin balanç en feu ara? Un dia després, en aquesta ressaca. Doncs jo crec que va ser, bueno, va anar més bé del que ens pensàvem, perquè va venir moltíssima gent. La gent normal que ja ens acompanya sempre amb totes les celebracions, però també molta més gent que no ve normalment. I això està molt bé perquè vol dir que l'espai és una cosa que mou masses i que la gent està interessada en les coses que fem. Volia començar preguntant-vos què és l'espai i quin és el seu objectiu? Ostres, és una pregunta que potser no sé quanta estona tenim, però un dia quedem al bar i intentem... Que en gent està aquí dalt i a veure, què és l'espai? L'espai jo crec que és una il·lusió, unes ganes de compartir, unes ganes d'apropar l'art, la cultura. L'espai ho fem tota la gent que creiem que la cultura és important, que crea pensament crític. És un espai també innovador, experimental, proper, obert a coses que ens arriben o coses que anem a buscar. Sobretot molt proper, no, Teresa? És a dir, creem com un clímax de proximitat, de compartir. Pensem que la gent que participa en qualsevol cosa, s'hi sent bé, s'hi troba bé, es troba com a casa, vull dir, té ganes de fer les coses i participar. Clar. Sí, sí. I al final suposo que tots us aporteu mútuament, al final. Sí. Clar, sí, tots em podeu aportar alguna cosa, i no només de la vessant cultural, també, a nivell de valors, a nivell d'aprenentatge de fer les coses d'una forma o d'una altra, compartir, no? Sí, sí, jo crec que es creen unes sinèrgies i, sobretot, és un lloc d'escolta, no, d'escoltar l'altre, de què pots aprendre de l'altre, de què proposes, de què podem compartir d'iniciatives, de partir d'un punt de trobada, doncs anem a tirar endavant projectes, propostes, i, sobretot, també s'han creat, jo crec, moltes sinèrgies d'amistat. Hem conegut molta gent i ara ja són els nostres amics, que jo, farà 10 anys, molta de la gent que ahir hi havia no els coneixíem i ara ja podem parlar d'amistats, no de coneixences, sinó de compartir moltes coses que hem fet amb ells. És bonic conèixer algú en un espai, mai millor dit, i compartir els mateixos interessos, al final, no? Perquè, a més, potser, òbviament, sou persones diferents, les que formeu l'espai, però compartiu, teniu aquest aspecte en comú, que és la cultura, suposo, però suposo que després, el que estava dient, us aporteu els uns als altres aspectes, no? Sí, i, a més, a més, a part de la... hem... també hem volgut crear com una xarxa, un teixit, no només amb la part cultural i humanística, sinó, també tenim un cert interès amb els científics, que és un àmbit que sembla que siguem incompatibles. Alier a la cultura. Sí, i què va, i ahir, per exemple, es va parlar d'això, no?, de punts en comú que hi ha en el fet creatiu, tant en l'àmbit cultural, artístic i científic, i ha d'arribar a la conclusió, perquè hi havia uns quants científics allà, també, que hi havia més coses properes, que ens apropàvem, que no coses divergents, no, Teresa? Jo crec que això ha sigut un encert, això d'apropar la ciència, o sigui, conjuntant la ciència i l'art, perquè, vull dir, si no, potser molta gent, doncs, bueno, l'art sí que hauria vingut gent, però com que fèiem aquestes conferències o aquestes xerrades que es contraposaven a aquests dos aspectes, doncs la gent, sempre trobem gent més interessada, no? Clar. I ve molta gent amb aquestes xerrades que es fa. Sí, i tenen com molt d'interès, i llavors també ampliem l'àmbit, no?, que volem arribar, perquè potser una persona que està acostumada a un ambient més artístic mai aniria a una conferència o a una proposta més científica, i allà venen, i allà ens trobem, i allà podem compartir aspectes, i que, en el fons, no són tan divergents, com he dit abans. No, no, i al revés també passant, no? I al revés també, i tant. Això ho hem comentat algun cop aquí a la Justa, la relació, per exemple, que té la música amb les matemàtiques, és bastant, són properes, o per exemple, la química amb altres arts també, sí, sí. Llavors, això, esteu mencionant l'esdeveniment que va tenir lloc ahir, dijous dia 11 de maig, això per celebrar aquest aniversari d'aquesta dècada, és que m'agrada dir dècada, perquè ja fa... Sona fora. Sona millor. Sona millor. I això, volia... Quines propostes vareu fer ahir? Com es va dur a terme aquest esdeveniment? Bé, la Carme va preparar una sèrie de preguntes, que si a l'estiu et quedes garrat i bada... Doncs diga. I llavors hi havia quatre ponents, un que era un científic, un músic, un art... Sí, una música, sí. Sí, una música, una artista... Activista cultural. I després un crític... Un crític i historiador de l'art. I estudiador. I llavors els hi feia aquestes preguntes, que me l'arriben a fer a mi, i bueno, em desmaio allà mateix, però va anar molt bé. La Teresa és molt exagerada, però són qüestions que són intrínseques d'aquests deu anys. A veure, nosaltres vam voler formular un tipus d'esdeveniment que hi hagués una miqueta de tot. Primer de tot es va presentar una cosa que és una fita important per nosaltres, que és el projecte llibre. Nosaltres volem recollir tot aquest esperit de l'espai en un llibre, que ja veurem quan hi ha previst poder-lo presentar. Al principi d'any o al final d'any. Vull dir, estem recollint i estem convidant a gent, ja n'hem convidat quasi una cinquantena d'artistes, que els donem una pàgina d'aquest llibre com un espai de lliure expressió perquè facin la seva col·laboració. És un llibre, diguéssim, de factura conceptual. I després, aquest debat que diu la Teresa, parlant una mica de l'espai a l'espai. Nosaltres, quan enviem correus, sempre diem que l'espai és independent, és reivindicatiu, és participatiu, obert a l'art, a la ciència i al pensament. I agafant aquestes premisses, les vam començar a desgranar, és a dir, què vol dir? Un espai independent, un espai reivindicatiu... Un espai que no depèn de les institucions... És una mica un metamont dins de l'espai, no? Espai dins de l'espai és com un metamont... Sí, clar, és que era com una frase que ens anava bé per publicitar-la, perquè, clar, estàvem parlant de l'espai a dintre de l'espai, no? I, a més a més, ho fèiem a través del llenguatge matemàtic, d'una equació que era X igual a parèntesis, un interrogant, tanca parèntesis, no? D'alguna manera, amb aquesta equació, volíem com sintetitzar el que ens volia parlar, no? D'aquest espai en què, després de deu anys, ens estem formulant preguntes. Però, clar, això era, a la part, una miqueta més... Més... com podríem dir? Més mental, però després també... Més racional, potser. Més racional i després també el que volíem fer era, sobretot, brindar, no? Ah, sí. Teresa, que això és important, que tampoc tot va ser cocotero. Vam brindar per aquests deu anys, tots plegats, molt contents, i esperant que hi hagin deu anys més. Bueno, segur que sí. Sí, pot ser, sí. I després també vam convidar la gent a que... Ah, sí, escrivís en els llibres, en els llibres... Ai, en els llibres, en els vidres, perdó. Hem posat la X aquesta, que és la imatge dels deu anys. El lema, no? Sí, el lema dels deu anys, i aleshores vam donar un boli d'aquests... Un rotulador. Un rotulador, i la gent anava escrivint coses que pensaven de l'espai, o que volien que fos, o que pensaven que havia estat, o que... I és molt divertit llegir-ho. I això està al públic, clar, són uns llibres que donen al carrer, i és curiós, perquè jo avui a les 9 ja estava allà i anava veient a la gent, com de cop i volta esperava, i anava llegint, anava amb el carru a comprar i tornava, no? Vull dir que és un aparador a la gent del poble. Hem de dir que, a més d'aquest públic, hi havia convidats importants, com per exemple el Gaspar Urriols, físic teòric, la Marta Joventenc, artista i activista cultural, també el Joan Maria Minguet, historiador de l'art, com bé deia-ho, i crític també, i la Clara Aguilar, que és artista sonora. Sí, sí. O sigui, són propostes molt interessants, i el que vosaltres dieu, molt diverses al final, i, bueno, que si això es combina amb un brindis amb cava, doncs... Tots ells havien participat en l'espai un dia o altre, vull dir que formaven part de nosaltres, o sigui que per això estaven convidats. Sí. I a més és interessant el que dieu de, dins de l'espai es crea un espai, però aquest espai s'omple per persones. Clar. I això és, bueno, al final, no sé, aquest és el sentit, no?, de l'espai. Persones molt diverses, a més. I tant, i amb un vegat, amb una història per aportar als altres, no? Sí, no, i a més també, ahir, per exemple, una cosa que de vegades costa de trobar convocatòries era que hi havia gent de moltes generacions, gent que tenia 20 anys, gent que en tenia 90, pràcticament, no? Llavors, és un espai que és el que hem dit al començament, no? Que és com a casa, ens hi trobem bé i tothom està acollit i un jove, amb les seves inquietuds, és escoltat igual que una persona que té una experiència o té un currículum que dius, hombre, no?, és un savi. Doncs, allà... I els joves també estan disposats a escoltar el que li diuen als altres i aprendre, vull dir que... Sí, sí, sí, jo crec que és molt vital, molt actiu i molt d'escoltar l'altre i d'aprendre. I tant. Doncs, Teresa Ferró i Carme Malaret, gràcies per venir a la Justa a explicar una mica, a fer un balanç d'aquest acte. Quins són els pròxims projectes o esdeveniments en relació amb l'espai? Doncs mira, el projecte més immediat, la proposta més immediata, que aquí obrim, ja que tenim els micròfons... I tant, teniu aquest espai, mai millor dit per fer-ho. O sigui, una cosa que farem per celebrar aquests 10 anys, a part de la que ja hem fet, és un sopar obert a tothom, que s'han d'apuntar, el celebrarem el dia 10 de juny a Can Ginestar, i llavors la gent s'apunta, haurà de portar un plat cuinat, perquè quan dic un plat a vegades en diu un plat i un got, dic no, no, un plat i un got no, un plat cuinat per repartir, no?, perquè tothom ho anirà repartint i llavors doncs celebrarem amb una festa més festiva, no tant... Sí, al voltant d'una taula i del menjar que és molt mediterrani, no?, i que és quan realment la gent es deixa anar i que no hi ha aquest formalisme del debat. I que hi ha debats interessants, molt interessants a taula, eh? I tant, aquestes sobretaules... Renovaments filosòfics, teories que... I tant, i molt més distès i molt més deixat anar, no? Serà festiu, serà més festiu. Sí, serà un format més festiu que el d'ahir, sí. Teniu un web oficial on trobar més informació? Bé, tenim un blog en què es van volcant les coses i després hi ha un Instagram i un Facebook. Molt bé. Allà doncs trobaràs... Dic el quin és. El blog és blog, Carme Malaret, em sembla, blogspot, i l'Instagram és l'espai cm. Sí, perfecte. És que sempre també està bé dir aquestes... o sigui, donar aquests comptes per si la gent vol saber les novetats, seguir-vos... Sí, tant. Gràcies per venir a La Justa. Us desitzo que tingueu un molt bon dia i també un molt bon cap de setmana i ja ens explicareu què tal aquest sopar. Molt bé. Un cop fet i això, estiu més que convidades aquí a tornar a La Justa. Molt bé, gràcies. Molt bon dia, noies. Bon dia. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit