10 anys de l’orgue de Sant Just: cicle de concerts, valor patrimonial i crida a la comunitat

I aquesta hora el que fem és saludar el Pep Quintana, que em queda dimarts. Bon dia, Pep. Hola, bon dia, Carme. Ah, espera, bon dia, no teníem el teu micròfon abert ara, sí, eh? Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Per parlar cada setmana de diferents qüestions vinculades amb Sant Just i avui d'una qüestió més particular. Efectivament, sí. Tenim un convidat. Tenim un convidat, per això comencem pel convidat. Tenim en Santi Vilarroble, que és l'organista de Sant Just, de la parròquia de Sant Just. Llavors, doncs, aquests dies s'està celebrant una sèrie de concerts i volem saber, diguéssim, el motiu de per què s'estan celebrant aquests concerts. Santi, bon dia a tots. Bon dia. Justament, doncs, que el dia 19 d'aquest mes es compleixen els 10 anys en què es va inaugurar aquesta orga. Aquesta orga, construït pel Joan Carles Castro, el graner. Sí, sí. És un instrument, doncs, molt fet a la mida de la nostra església, que és un volum, doncs, adequat pel tipus de música que és. És un orga barroc, té unes possibilitats, lògicament, doncs, adequades a les mides de l'església, però molt ben lograt. Llavors, vam pensar de fer uns tres concerts, un d'ells format per organistes d'església. Els organistes d'església són persones, doncs, que no tenim la professionalitat d'un organista... De concert. De concert, sí, sí. Però, doncs, ells, amb tota la seva bona voluntat, van preparar a cada un d'ells una peça. Onze. Onze organistes. Vam ser onze en total. Onze en aquest concert, sí. Exacte. I, bé, doncs, va sortir ben reixit, la gent molt contenta. Això m'han dit, sí, que jo no hi vaig poder ser. Llavors, en el segon concert, en l'Orient Santana i Guillom Loulès, ens van donar, doncs, ens van deleitar en un concert esplèndid, tot música orquestal, però peces transcrites per organ, per part de l'Orient Santana, i el Guillom, doncs, també el va ajudar. I és molt curiós, perquè, esclar, eren temes com el Barber de Sevilla de Rossini, danses l'Avedat Borac, la suite número 1 d'Orgric, el trencanous de Tchaikovsky. La particularitat, diem-ne, d'aquest concert és que era a quatre mans i a quatre peus. Ah, exacte. Ho estic dient bé, no? Sí, sí, sí. Perquè, esclar, tocaven tots, aquella peça, la tocaven tots dos alhora, o sigui, per tant, eren peces a quatre mans i també a quatre peus, perquè recordem que l'Òrgat també es toca amb els peus. Exacte, exacte. Per tant, era així, eh? Sí, sí. Llàstima que en aquestes ocasions seria molt bo que es pogués veure a través d'una pantalla, perquè, si no, doncs queda el... Només queda el so. Ens arriba el so i no veiem els intèrprets. I realment és un espectacle poder-los veure com toquen i com juguen amb els registres. Penseu que és un òrga de 15 registres i que, per tant, les possibilitats que té en aquest sentit de fer música d'aquests tipus són molt limitades. És limitat, està clar. I, malgrat tot, van treure un gran profit. Molt, jo hi era i ho puc constatar. Ara parlem del proper i darrer, diguéssim, que serà el del Bernat, no? El proper dissabte. Un vell conegut, el Bernat, ell bé, precisament. Sí, sí, sí. Justament ell va ser el que va fer el concert inaugural. Sí, d'aquests deu anys que ara celebrem, sí? Va contribuir, perdó, amb la construcció de l'Òrga des del punt de vista tècnic, assessorant el Joan Carles Castro. I, esclar, doncs, el coneix molt bé. I ens ha preparat, doncs, un concert interessant. més o menys, doncs, hi ha una bastant varietat de temes. I d'autors. I d'autors, sí, sí. Comença per François de Gingló, on hi ha moltes possibilitats d'expressió. Era un tipus de música que es feia alternant amb Gregorià. Però després passem a Bach, doncs, una de les fugues més importants que ell va fer. Això m'adonc. que correspon a la tocada a una pastoral i a la fuga a l'Incarratus Est. I té una certa similitud amb l'època de Nadal. Sí, sí. Bé, i així diferents temes fins que arriba, doncs, a Louis Vian, amb un Esquerço, que és un divertiment. Després, Peter Evan, ja que és influenciat en música de jazz. i que, doncs, com podeu veure, es pot tocar molts temes a l'orga, tot i sent, aparentment, un instrument només d'església. Que no ho és, evidentment, només. Ho és. Tal com dius, perquè, esclar, les sales de concert, les bones, no pas a l'Auditori de Barcelona, tenen un orga. Ah, sí. I, per tant, es poden interpretar obres que s'han escrit per obra, per orquestra i orga, i en cas, deia, malauradament, a l'Auditori això no es pot fer. Sí. Si no es porta un orga, doncs, portàtil, no? Cosa bastant difícil. El que volia dir és una cosa, que el més important, potser, és que tenim un instrument a Sant Just importantíssim. Exacte. Un instrument que, evidentment, doncs, el seu manteniment és important i costós. I costós. Molt, molt. Això s'ha de tenir present, perquè penseu que és una obra d'art, tot orga, no n'hi ha cap d'igual. Exacte. L'organer, quan el fa, el fa expressament d'una manera artesanal, però és que és l'única forma d'aconseguir una qualitat característica d'aquell orga. I com creus que podríem col·laborar d'alguna manera o altra pel manteniment d'aquest instrument? Perquè no només està dedicat a la parròquia de Sant Just. Jo crec que quan es va fer, es va parlar d'ampliar-la, que es pogués utilitzar per altres motius i per altres interprets, també. Sí, sí, d'això es tracta. I estudiants que vinguessin aquí a practicar amb l'orga de Sant Just. D'això es tracta. Jo invito a gent jove que s'animin, si tenen una mica d'interès per aquest instrument, i això s'adquireix, penseu que quan l'agafes és el cuc que t'enganxa. I val la pena, val la pena, perquè és un instrument que permet no solament estudiar, sinó també interpretar, com podreu comprovar, els que vingueu al concert aquest del proper dissabte, molts estils de música. A les 6 de la tarda, aquest proper dissabte. A les 6 de la tarda, sí. Jo també voldria dir que quan es va crear aquesta orga, o sigui, quan es va construir més bendita aquesta orga, hi havia un grup de persones que constituïen, diguéssim, els amics de l'orga de Sant Just. Exacte. I crec que en aquest moment no existeix aquest grup conformat o d'una manera estable, no? Aquí cal tenir molt present, doncs, que teníem en aquesta època mossèn Anton Roca, que va lluitar moltíssim amb aquesta qüestió, i va tenir, es va saber, rodejar d'un grup de persones. Érem bastant grans tots ells, per el que tinc entès, jo no hi era en aquesta època. Vols dir que al cap de 10 anys també aquestes persones tenen les seves dificultats? S'han fet grans, i caldria, doncs, que hi hagués gent jove que s'animés en aquest sentit. Sobretot, jo invito els que saben música, que estan estudiant piano, o altres instruments, perquè hi ha altres instruments, que això no vol dir res, que valdria la pena que intentessin conèixer aquest instrument. És interessant. Penseu, per exemple, a la catedral s'estan donant cada mes, ara durant l'època de l'hivern, acostuma a ser un dimecres a la tarda, a les 8, uns concerts preciosos. I és la manera de conèixer. Són gratuïts, de manera que hi ha moltíssima gent que hi va a escoltar. Aquí tenim una cultura, en aquest sentit, de l'orga, doncs, degut als anys que es va viure, que no en teníem pràcticament cap d'instrument, degut a que la guerra es va perdre, doncs, que s'ha perdut molta... Però hi ha molta gent que en aquests moments ja sap tocar i toca molt bé. Doncs hi convidem a tots els que estiguin interessats, tal com tu ho dius, que puguin participar i aprofitar aquest instrument magnífic, que cal que es mantingui bé i, si pot ser, que es pugui arribar a unir a una sèrie de persones que es preocupin pel manteniment i per la explotació, dit d'aquesta manera, de l'utilització de l'orga. Per tant, Santi, jo t'agraeixo moltíssim que hagis vingut aquí a parlar, precisament, d'aquest fet, dels 10 anys que tenim un orga nou, que ja té 10 anys, però que, de totes maneres, cal explotar-lo molt més, diria jo, del que en aquest moment podem fer, i per això en parlem, i que convidem a tothom que dissabte vingui el darrer concert d'aquest cicle que has organitzat tu, que suposo que, a més a més, amb molts amics d'aquests de l'orga de Montserrat, que aneu als cursos cada any per poder... Jo m'imagino que la majoria dels 11 que van-ho tocar eren amics o que us havíeu trobat amb alguns d'aquests cursos de Montserrat. Sí, sí, sí, ens trobem allà. Fem visites a diferents instruments a l'arreu del país i fora, i això ens ajuda. I aquesta orga, doncs, també té aquestes possibilitats com aquest de... Perfecte. Doncs moltes gràcies, Santi. Gràcies. Fins un altre moment. Gràcies. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Bon dia a tothom. Gràcies.