Entrevistes de la Justa del 9/11/2022 — 100 anys de Tutankhamon: desmuntant mites, el descobriment i rutes per l’antic Egipte amb Isabel Nebot

Resum de la conversa

Diàleg amb la col·laboradora Glòria Conessa i l’egiptòloga Isabel Nebot per commemorar els 100 anys del descobriment de la tomba de Tutankhamon. Es desmunta el mite de la maledicció, s’explica el context i la importància arqueològica de la troballa, i es presenta una ruta de viatge especialitzada per l’antic Egipte, a més d’apunts sobre les dones al poder i recursos culturals actuals.

"Això és un tòpic fals."

Pronunciació i context

• Es comenta la pronunciació: Tutankhamon (forma més precisa), però d’ús general Tutankamon.
• Isabel Nebot, experta en l’antic Egipte, acompanya Glòria Conessa per parlar del centenari i de viatges culturals.

El descobriment i el mite de la maledicció

• El descobriment (5 de novembre) es deu a Howard Carter amb el mecenatge de Lord Carnarvon.
• Carter va perseverar durant set anys fins trobar una tomba pràcticament intacta.
• La “maledicció” és un mite sensacionalista: els obrers locals no van patir conseqüències; la mort de Carnarvon fou per una infecció d’una picada de mosquit, no per bacteris de la tomba.

Importància històrica de la troballa

• És la primera tomba d’un rei egipci trobada intacta, amb un tresor excepcional.
• Paradoxalment, Tutankhamon fou un rei de poca rellevància política (va regnar de molt jove i pocs anys), però la troballa va reactivar l’egiptomania i el turisme cultural mundial.

Ubicació i circumstàncies arqueològiques

• La tomba és a la Vall dels Reis, sota la de Ramsès VI; runes d’excavacions anteriors la van tapar accidentalment.
• Un petit vas de faiança blau amb el nom dins d’un cartutx va ser la pista clau que va convèncer Carter de l’existència d’un rei desconegut.

Ruta de viatge especialitzada (Isabel Nebot)

• Grup de dones, moltes repetidores a Egipte, amb ruta poc turística i molt completa.
• Punts destacats:

- Egipte central (zona menys visitada): ciutat d’Ajenatón (el “rei heretge” del déu únic), tombes del Migdia i espais rarament oberts al gran públic. - Dèndera i Abidos: temples de l’Imperi Nou i algunes de les tombes més antigues. - Luxor (6 nits): temples del Nil i necròpolis occidentals. - Caire (6 nits): necròpolis de l’entorn de Memphis i rodalies; possible Alexandria. - Opcional: Aswan i Abu Simbel.

Abu Simbel i el poder reial

• Ramsès II va erigir Abu Simbel per exhibir força davant els nubis; al costat, un temple per a Nefertari, fet excepcional per a una reina.

Dones i poder a l’antic Egipte

• Societat patriarcal: només unes poques reines van governar amb impacte.
• Destaquen: Hatshepsut (la més rellevant) i Cleopatra (d’origen grec, dinastia ptolomaica).

La paraula “faraó” i el llenguatge

• “Faraó” és d’origen grec; els egipcis parlaven del “Per-aa” (Casa Gran) i del rei de l’Alt i el Baix Egipte.

Isabel Nebot: trajectòria i metodologia

• Ha viatjat 15 vegades a Egipte (la propera serà la setzena).
• Vocació nascuda amb el llibre Dioses, Tumbas y Sabios i formació continuada al Museu Egipci de Barcelona, Societat Catalana d’Egiptologia i cursos universitaris.
• Organitza viatges a mida amb operador local, grups reduïts i llista d’espera; el boca-orella és clau.

Contacte i recursos

• Contacte a través de l’emissora: 933 723 661.
• Recomanació cultural: Loop Barcelona (festival d’audiovisuals) amb exposicions per tota la ciutat, fins al 20 de novembre.