20 anys del Centre de Desenvolupament Infantil de Camoapa: evolució pedagògica, comunitat i cooperació amb Sant Just Solidari

Un minut i un quart de dotze, Sant Just Solidari comemora demà el 20è aniversari del Centro de Desarrollament Infantil de Camoapa. L'any 95 va començar a funcionar aquest equipament al barri escondit del poble nicaragüent, agermanat amb Sant Just i ho va fer amb la intervenció de Sant Just Solidari. L'Urdés Molina, sòcia de Sant Just Solidari, professora de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà demà de la situació actual d'aquest centre i del que ha significat per la població en aquest 20è aniversari. I ara la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, L'Urdés. Bon dia. Per parlar una mica d'aquesta situació, d'aquest 20è aniversari, suposo que 20 anys són molts per moltes coses, però en aquest cas concret, per un centre com aquest, m'imagino que també ha evolucionat en tot aquest temps. Sí, ben segur. Jo no el conec des de l'inici, però fa 3 o 8 anys que el conec, i la veritat és que només en aquests 7 o 8 anys ja hi ha hagut canvis en positiu. Sí? Què és el que... o en què més ha avançat, en què més ha millorat? Bueno, suposo que inicialment, quan es va fer fa 20 anys, transponia una necessitat de tindre els nens que no tenien escola, i per tant potser era, no ho sé, no ho sé segur, però potser era existencial. Des d'aquests 7 o 8 anys hem fet... l'escola està dins, no és oficial, però segueix els criteris del MINET, del Ministeri d'Educació de Nicaragua. Aleshores, quan vam començar nosaltres a treballar amb ells, era treballar des de Sant Júr Solitari i des de Vínculo Sestelí, doncs era un centre que és bastant tradicional, no? I davant d'aquests anys hi ha hagut un canvi de l'actuació educativa a favor de la participació i que els infants i les famílies tinguin un protagonisme. I, per tant, doncs, ja està funcionant bé aquest canvi? Sí, sí, sí, les educadores estan molt compromeses, estan molt implicades, hem estat fent activitats de reflexió sobre la pròpia pràctica que han repercutit en canvis en la manera de fer. Les situacions econòmiques són molt precàries, o sigui, no és que tinguin molta disponibilitat econòmica, a part de l'ajut que proporciona Sant Júr Solitari, però, bueno, es substitueix amb il·lusió i amb... treball d'aquí. Perfecte. Un centre com aquest, suposo que a Camuapa, és molt necessari, o té molta força, no? Sí, sí, tant de bon n'hi haguéssim més. Clar. O hi ha una població d'una zona popular, no? I, bueno, si n'hi haguéssim d'altres, doncs estaria bé. Marca també el dia a dia de la seva vida, o és una activitat més, o quin paper té en la seva vida quotidiana? Bé, en la zona on està ubicat el centre, jo crec que és un centre, o sigui, és un nucli de cultura que es difon a les famílies i al barri, no? O sigui, tothom el coneix, tothom el coneix, perquè és una ciutat petita. Però els que reben la seva incidència, clar, perquè ja són moltes famílies que ja tenen fills a ells mateixos i tornen a portar els fills en aquest mateix centre, i, clar, sí, per tant, hi ha una incidència en el barri. O sigui, és un centre cultural, en el barri. Clar. De fet, ara se celebra aquest 20 aniversari, per tant, m'imagino que potser es fa difícil per ells imaginar-se la vida, entre cometes, o sigui, queda molt gran dir la vida, eh? La vida sense aquest centre, és a dir, seria diferent la relació entre ells o la vida que moapa sense aquest centre? Sí, segurament, perquè ja et dic que hi ha famílies actuals que potser no tinguin tant a l'escola, que, clar, ells van tinguin tant per anar a aquesta escola, també. O sigui, que per ells és un element que ha recorregut tota la seva vida, diríem, no? Què li faltaria? Què més cap on hauria de tirar? Què més cap on hauria de créixer en els propers anys, aquest centre? Home, millores educatives sempre se'n poden fer. La importància d'anar reflexionant sobre el que fas i anar introduint nous elements és interessant, no? L'equip està molt motivat i jo crec que això és un element positiu. El que vam començar fa aproximadament en un any més o menys, si em sembla que és la primera vera de l'any passat, vam començar a treballar amb les famílies i implicar, o sigui, el treball o la relació o la família d'escola és molt quotidiana des de sempre, no?, perquè està molt ben inserita en el barri. Però el que no s'havia fet era fer activitats conjuntes en què les famílies estiguessin implicades d'una manera natural, diríem, no? Que no estigui fer una xerrada. O sigui, fer una xerrada sí que s'hauria fet abans, però fer una activitat, per exemple, en el pati, en què tots adults i infants juguin junts, això era una cosa que no s'havia fet mai, no? I, bueno, les famílies estaven encantades, i hi havia dones grans que deien que nunca havia jugado a sí. I, bueno, jugar a sí, volia dir tenir uns jocs de carrer en el pati, no?, com posar, no sé, una xerranca i jugar a nens i adults tots junts, educadors i mestres i infants, no? O, no sé, fer un recorregut d'obstacles, no? I les famílies, allò, jugar és una cosa de nens, no? O sigui, que el joc està molt considerat com una cosa d'infància i els adults no participen, inclús amb els propis fills, no? I allò d'implicar-los, no, no, juguem tots, estaven entusiasmats. I això ha sigut iniciat, o sigui, això jo crec que és una de les coses que hem de treballar més i millorar-la més, no? I que sigui no una festa una vegada l'any, sinó que, bueno, que pels pares sigui natural entrar i jugar amb els nens en l'entorn de l'escola, no? És a dir, aquesta implicació de les famílies, no? Que suposo que no és fàcil d'aconseguir, també. Sí, però entenem-la com una implicació de participar-la. Sí, sí, sí, sí. Tu com a persona, no tant pensant que ets pare de la criatura, sinó pensant que tu estàs participant i disfrutant d'aquella escola. En aquella activitat, no, també? Demà es farà aquesta xerrada justament, doncs, també a l'Escola Brasol Municipal Marrex. Suposo que, bé, no sé, potser no, eh? Però és molt diferent d'un centre infantil aquí a Catalunya que d'un centre que a Moapa? O s'assembla molt més del que ens pensem? Mira, humanament, és molt semblant. La vida humana i l'activitat i el joc i les relacions són molt semblants en el sentit que si vas a buscar l'essencial de les relacions, això, els humans són humans a tot arreu, no? I la infància, els infants són infants de tot arreu. Però, clar, hi ha moltes diferències tant culturals com de mitjans. Aquí anem amb mitjans encara que no ens sembli que no, no? Allà hi ha precarietat, o sigui, no és que tinguin pocs mitjans, és que som mitjans molt precaris. Tant les famílies com les medicis educadores són persones que tenen una vida molt senzilla, no? I que tenen molt poques possibilitats a l'abast de tenir llibres, de tenir contes, de tenir joguines de qualitat, no? Perquè les poques joguines que arriben són sempre de segona mà i, a més a més, doncs amb barbis i les que arriben a Nicaragua, vull dir, són molt d'una qualitat dubtosa, diríem, a nivell pedagògic. I, clar, vol dir que no tenir accés tan fàcil com tenim nosaltres a tot, però nosaltres tenim coses de molta qualitat, encara que ens facin retallar, encara que ens facin... Vull dir, si tens possibilitat d'anar a una lluita que buscons contes, doncs tens contes per infants preciosos, no? I, en canvi, ja, doncs, és que no pots ni comprar-los, o sigui, no és que no tinguis els diners, que tampoc els tens, però és que, a més a més, no hi són, o sigui, no pots... no els pots ni veure, no? Internet ha portat molta informació, però les educadores també són... tenen una vida tan precària, també, elles, que això encara no hi atreveixen d'una manera regular, no? Vull dir que no. No tenen elles internet a casa ni a l'escola. Llavors, vol dir que no. Que per elles és una cosa... Està fora del seu món, diríem, no? Encara que estigui en el món nicaragüenc i estigui molt estès, a Nicaragua. però les educadores estan en una situació molt senzillada en la seva vida personal, diríem, no? Llavors, vol dir que, clar, tot això són menys possibilitats de les que tenim aquí. Clar. La xerrada de demà serà una mica per explicar què és el que és fallar i què és el que... com ha evolucionat o com la planteja? Sí. Sí, més o menys és això perquè, bueno, a mi el que m'han demanat és... O sigui, el títol de la xerrada diu si... pels pares, diríem, no? si el meu fill estigués a Camua, per quina escola tindria, no? i llavors, bueno, ens explicarem això, el que s'hi fa allà i intentant de valorar que, malgrat totes aquestes precarietats, això, les persones són persones a tot arreu i que coses positives i creatives n'hi ha a tot arreu, inclús en alguns aspectes a nivell de relació i a nivell de solidaritat i de suport mútu i de participació de l'altre estan millor en aquests llocs en situacions precàries que no pas en els llocs on tenim tantes coses a l'abast, no?, perquè ja considerem que tenim gràcia de tenir-les. Llavors, clar, també valorar aquest aspecte, no?, de que no... no veure la solidaritat o la cooperació com un ajut benèfic, sinó com un intercanvi, en lloc cooperatiu, no?, un intercanvi entre iguals, que tenim coses a portar en aquest intercanvi, o sigui que el que ens poden aportar els nicaragüents a nosaltres, doncs, fem moltes coses positives per nosaltres, també, no?, donar-li aquest toc, també. O sigui, obrir una mica els ulls, no?, segurament, o la ment, no sé què seria. Si el meu fill estigués a l'escola de Camuapa, tindria menys possibilitats materials de jocs, de joguines, de... Internet, el que deies abans, no? De materials, això, però potser tindria unes possibilitats de contacte molt pròxima, molt vital, molt integrada, molt contextualitzada, no? O sigui, que també té unes vantanyes, diríem. I hauríem d'aprofitar-ho, de recuperar-ho, justament, doncs, si pensem una mica en el que s'hi està fent i en el que tenim aquí. I segur que a les escoles d'aquí n'hi ha moltes que ja ho estan treballant, eh? Tampoc és que ni pugui dir que no ho tenim, però vull dir que ho hem de... Aquí ho hem de pensar que ho hem de fer això, allà surt espontani. Encara és molt més primària la relació, diríem, no?, i té vantanyes, això. Està clar. Doncs, demà, a les 9 del vespre, es farà aquesta xerrada a l'Escola Brasol Municipal Marrex per parlar, doncs, d'aquest 20è aniversari del Centre de Desceralli Infantil de Camoapa. Passarà amb l'educadora Lourdes Molina. Hem pogut parlar amb ella avui. Moltes gràcies, Lourdes. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Moltes gràcies. Fins aviat. Adéu-vos. Just a la fusta, el magasín del matí. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, Agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Vine al Besar Hiperàzia de Sant Just d'Esvern. Al Besar Hiperàzia trobaràs productes de la millor qualitat, al millor preu. Roba i complements. Perfumaria i cosmètics. Productes per a la llar. I moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern, just al costat del restaurant Nou Món. Besar Hiperàzia. Just a la fusta. Seguim els ulls fins a estimar-se. Diu que demà plourà. Normes per viure sense normes. Calous es va ca guai. A mi se'n conquista així en pijama. Fem-nos tot d'Europa en tren. Deia avui sóc de qui em vulgui. Benvingut als Pirineus. Fem-nos tot el mot. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ah! Ah! Veus de la parròquia Aprofundiment de l'espiritualitat Una mirada a l'Evangeli Notícias i activitats d'església Audició i comentari de música i cants religiosos Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'11 del matí Fins demà! Aquest divendres es projecta una nova sessió a l'Ateneu, serà la Casa de la Morera de Sara i Xac a les 8 del vespre a la Sala del Cine.