20D: Debats, pactes i reforma constitucional — Ciutadans exposa agenda econòmica, educativa i social amb Catalunya al centre

Dos minuts i un quart de dotze, a aquesta hora parlem de política, perquè diumenge 20 de desembre se celebren eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat Espanyol. De fet, falten deu dies per aquest 20 de desembre i avui encetem una ronda d'entrevistes a representants dels diferents partits que es presenten a aquestes eleccions. Avui saludem a Guillermo Francés, portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Sant Jus. Molt bon dia. Hola, Carme, bon dia. Per parlar d'aquesta campanya, estem encara no a l'Equador, però bé, una mica gairebé a la segona meitat de la campanya electoral. Estem veient aquests dies diferents debats. Per exemple, ahir, no sé si vas veure el debat electoral que es va fer amb els candidats a Catalunya, en aquest cas, a 8TV, amb els candidats que es presenten a les llistes per Barcelona. El vas veure? Sí, el vaig veure, Carme, i t'has de dir que anava fent també una mica zàping perquè a Televisió Espanyola també teníem un altre debat, que teníem una companya de partit i els intermitjos anava fent una mica de zàping, anava veient les dues a l'hora. Com vas veure, en aquest cas, doncs, el candidat en aquesta atrevedat, és a dir, a Juan Carlos Girauta, que seria el candidat per Barcelona de Ciutadans? Bé, jo crec que tenim el millor candidat possible, sobretot trobo que és una gran persona des del punt de vista intel·lectual, de coneixements i un gran defensor de la Constitució Espanyola i fer-me els seus valors. Jo crec que ho pot fer molt bé i ho farà molt bé. Com estàs vivint la campanya? Suposo que també és diferent que, evidentment, diferent que les municipals en què eres cap de llista aquí a Sant Just. No sé si per això creus que està sent més intensa que les eleccions pel 27S en aquest 20 de desembre. Com ho has vist? A veure, jo crec que les tres eleccions són totalment diferents, no? Sí que t'has de dir que aquestes eleccions, des del punt de vista personal i de partit, les estem visquent amb molta il·lusió. Hi ha una mica també, com diu el nostre eslògan de campanya, amb il·lusió, amb il·lusió, perquè creiem que podem fer història. Per primer cop tenim una plataforma ciutadana, com és Ciutadans, que va néixer per un grup d'intel·lectuals amb el seu dia, que poden governar Espanya i poden plantar cara al bipartidisme. I això es demostra al carrer que hi ha ganes de canvi i a les enquestes, que ens donen un triple empat tècnic amb algunes, algunes a costat del Partit Popular. Quina lectura feu d'aquestes enquestes? On en refieu? Bé, nosaltres som prudents, Carme, sempre ho hem dit, les enquestes són les enquestes, però la intenció de vot hi és i som conscients i ho percebim al carrer quan parlem amb la gent. I sobretot tenim aquesta concepció que dintre les pròpies enquestes que hi ha dintre els partits, hi ha una mica de por. És a dir, el Partit Socialista diuen que som la dreta, la marca blanca del Partit Popular, el Partit Popular diuen que som la marca blanca del PSOE. És a dir, hi ha una mica un atac frontal per les dues bandes contra Ciutadans perquè veuen aquest ascens per poder governar i governar des de centralitat. De fet, són unes eleccions en què són les primeres, els generals, en què Ciutadans es presenta i està previst que tregui una representació important. Aquest creixement de Ciutadans en aquest poc temps, a què l'atribueixes? Bé, nosaltres sí que haig de dir que portem molt de temps treballant, és a dir, el programa no ha canviat, continua sent el mateix i sí que és cert que jo crec que les europees va ser un punt d'inflexió per nosaltres. El partit portava molt de temps treballant també per expandir-se a nivell nacional i amb les municipals. Això ens va poder permetre expandir-nos, donar-nos a conèixer molt més del que teníem fins ara i allò va ser el punt d'inflexió. Sí que és cert que després amb el tema de Catalunya, amb el 27S, el partit va fer un salve important on teníem unes eleccions que estaven considerades com un plebiscit, és a dir, independència sí, independència no i on teníem potser un partit socialista i un partit popular on havien navegat en el tema de la defensa de la Constitució, de la unitat de totes les ciutats espanyols i això ens va permetre una mica també pujar i avui és una portada on deien que més de 800.000 vots del partit socialista passaran a ciutadans en aquestes pròximes eleccions generals. Clar, de fet, el fet que en principi són unes eleccions que trencaran amb el bipartidisme a Espanya, amb la irrupció de Ciutadans i de Podemos i segurament part de votants del Partit Popular o del Partit Socialista segurament es derivaran en aquest cas cap a aquests partits i possiblement també qualsevol partit que guanyi sigui que siguis però obligat a pactar, a negociar. a Ciutadans en aquest cas pot pactar tant amb el Partit Popular com amb el PSOE? Bé, et responc en primera part. Si és cert i ja portem temps dient, és a dir, creiem que la política espanyola està canviant, la gent està cansada del bipartidisme del Partit Popular o del Partit Socialista i estem en nou temps de diàleg, de consens, de parlar i tots els partits amb alguna cosa tindrem que cedir. És a dir, la gent vol arribar a acords, hem de fer una nova llei d'educació, nous finançaments per les comunitats autònomes i sí que és cert que la segona resposta que deies, Carme... Si Ciutadans pot pactar tant amb el Partit Popular com amb el PSOE. A veure, nosaltres sortim a guanyar. Sortim a guanyar, sempre ho hem dit. En cas que guanyés Ciutadans igualment, el que és bastant difícil ara és imaginar que qualsevol dels partits que es presenten pugui governar en solitari. A veure, això estic d'acord, ningú governarà en solidari i el que sí que sé és que nosaltres escoltarem a tothom. El que no farem és qualsevol pactar per governar, no tot val. És a dir, hi parlarem però no ens sometrem per poder governar a qualsevol tipus de pacte i exigència. Nosaltres portem un programa que el volem portar i a partir d'aquí en parlarem. Un dels temes que més estem sentint parlant en aquesta campanya, no només quan estem sentint els candidats a Catalunya sinó també per exemple amb els debats que es fan a nivell espanyol o amb els actes de partit que s'estan fent en els diferents punts d'Espanya, és també la relació amb Catalunya o el model de relació amb Catalunya. Per ciutadans què cal fer? A veure, nosaltres en aquest sentit Carme ja ho diem, creiem que s'ha de reformar la Constitució. Creiem que hem de buscar un nou model, una nova forma d'integrar, de fer que Espanya funcioni perquè la gent vulgui formar, a Catalunya es vulgui formar part d'Espanya. Tenim uns altres partits que parlen de fer una reforma federal, asimètrica, altres que, com el Partit Popular, diuen que no fa falta, que no negociaràs amb alguna cosa amb els independentistes quan el que volen es volen marxar, però jo crec que fa falta diàleg, falta consens, s'ha de construir ponts i jo crec que la millor manera és que Espanya funcioni, reformem la Constitució i busquem la solució perquè sí que és cert que aquí es parla del federalisme, però tenim unes comunitats autònomes que ja són estats federals d'alguna manera perquè a Catalunya tenim moltes més competències que molts landers que tenen a Alemanya. Llavors jo crec que no és un tema d'estats federals o no estats federals, sinó és un tema de regular les competències, distribuir-les bé, desenvolupar-les, que jo crec que el problema és aquest, que no s'han desarrollat correctament ja hi ha solapament. Ahir Pablo Iglesias parlava de proposta obertament de referèndum. Com ho veus? A veure, nosaltres, la Constitució ja ho diu, l'article 2, la sobirania residen en el poble espanyol. Jo crec que hauríem de votar tots espanyols, és a dir, jo crec que no podem trencar dràsticament en aquest sentit. Jo crec que hauríem de votar tots i també això del referèndum ens comparàvem amb Escòcia, que Catalunya no té el mateix estatus que Escòcia i Gran Batanya. És a dir, Escòcia és un país que forma part d'entre la Gran Batanya i no és el mateix concepte. Llavors, tenim una Constitució que és la que és, el referèndum no ho permet, llavors el que hem de fer és anar a buscar i a veure com ho podem solucionar. Però jo no crec que el referèndum sigui la millor opció i en tot cas el referèndum seria a nivell nacional. Quan parleu de reforma de Constitució, per canviar una mica o modificar arribar a aquest diàleg i modificar també aquesta relació entre Catalunya i Espanya, què més o en què s'hauria de basar aquesta Constitució en aquesta reforma? També parlaríem del tema de financiació, és a dir, un tema de financiació de les comunitats autònomes. Jo crec que el gran problema que existeix ara mateix a Catalunya amb el tema del nacionalisme jo crec que és molt conjuntural, és a dir, el nacionalisme fa 10 anys a Catalunya era pràcticament, si no recordament, devia estar entre el 10 o 11%, era inexistent, és a dir, sí que el nacionalisme a Catalunya ha crescut sobretot per un tema conjuntural i econòmic, és a dir, que jo crec que és una comunitat autònomaca que porta moltíssim a Espanya i rep molt menys de lo que dona, però no crec que la solució sigui, llavors la solució seria buscar una nova llei de finançament. Un dels debats que també estem sentint aquests dies en relació a Ciutadans és on se situa aquest partit en l'eix esquerra-dreta. On està més a prop Ciutadans? Cap on deriva més? Nosaltres, Carme, estem en la centralitat i en el sentit comú, que veiem que des dels extrems no s'arribarà a cap lloc. Estem en un moment de la política que es necessita consens, necessita diàleg, que es necessita com si estiguessim a l'any 78 quan vam fer la Constitució. Espanya està en un moment de transició nou, vam tindre a la primera època amb Adolfo Suárez, que va ser un gran projecte, vam trencar amb una dictadura, vam trencar la democràcia, vam tindre el gran projecte de Felipe González, després el de José Imeraznar, i després llavors hem estat molts anys navegant sense rum. Llavors jo crec que el que fa falta és fixar, diguéssim, una nova etapa política. I aquesta nova etapa política jo crec que no la fixarem ni des de la dreta ni des de l'esquerra, perquè això jo crec que el que crea són bandos i jo crec que el que ens hem d'unir és buscar allò que ens fa més forts, que ens uneix i tirar endavant aquest país meravellós i que crec que això només es pot fer des de centralitat on proposem ciutadans. I què és el que ens uneix més? Bé, jo crec que ens uneix moltíssimes coses com a país, és a dir, una cultura, una història, hi ha un reflet de coses que et podria dir. Defenseu això si un model econòmic relacionat amb les tesis més liberals. Bé, a veure, nosaltres com a partit ens considerem liberals progressistes. És a dir, des del punt de vista nosaltres creiem que l'econòmic s'ha de ser liberal, és a dir, tu has de donar la llibertat a la persona perquè pugui ser el que vulgui, sí, arribar on pugui arribar, però també has de ser progressista des del punt de vista que tu has de regular i has d'intentar evitar que hi hagi abusos i intentar protegir aquelles persones que són més dèbils, és a dir, des del punt de vista progressista. Sí que és cert que des del punt de vista liberal perquè ens entenguem podríem dir que som una mica més cap al Partit Popular però des del punt de vista progressista estem molt més a prop amb drets socials del Partit Socialista. Quines mesures econòmiques creieu que cal impulsar? Fa quatre anys parlàvem molt de crisi i ara sembla que se'n parli menys. En l'actual context, per tant, què creieu que cal tirar endavant econòmicament? Bé, nosaltres des del punt de vista fiscal hi proposem diverses mesures. Per un costat és per l'IRPF diem de baixar els trams autonòmics de tributació a impostos a societats. Diem de fer un tipus fix en el 20% perquè hi ha moltes societats que ven assesorades aquest tipus tenen mecanismes per baixar i la tributació és molt més bassa. Parlem de posar un complement salarial a les persones. És a dir, el tema de l'IVA, és a dir, fer dos IVAs, un al 7 i un altre al 18. Tenim diverses mesures. Proposem també un pacte nacional per a l'educació. Creiem que s'ha d'acabar el tema de cada cop cada quatre anys entre un partit nou i una nova llei d'educació. I què cal canviar en l'actual model educatiu? Bé, nosaltres proposem un model educatiu, Carme, de futur, és a dir, que no qui guanyi el Partit Popular o ara, en aquest cas, no sé, entre ciutadans i derrogar el que havia fet el Partit Popular i anteriorment el PSOE. És a dir, jo crec que fa falta un pacte nacional per a l'educació on ens fiquen d'acord tots els partits i els alumnes puguin tindre un model clar, que no cada quatre anys estiguin canviant de sistema, de model d'educació i sobretot nosaltres proposem un model trilingüe on aquelles com a Catalunya tenim el castellà i el català, fiquem també l'anglès, per què? Perquè creiem que és el futur, és a dir, avui en dia sense l'anglès no vas enlloc per treballar i per moure't i sobretot des del punt de vista nosaltres creiem que des del punt de vista d'educació fa falta molt desenvolupar tot el tema emocional, el tema d'aprendudoria, és a dir, creiem que s'ha de fer un pas més i els alumnes i ensenyar-los a pensar, ensenyar-los a reflexionar i no tant potser a memoritzar les coses sinó a pensar per si mateixos. I en clau social, també és un altre dels temes que potser no es parla tant de crisi econòmica però sí que es parla, sentim-me parla sovint i anem sentint dades vinculades amb tot el que ha deixat aquesta crisi econòmica o està encara en marxa relacionat amb molta gent que té dificultats. Quines propostes socials voleu tirar endavant? Bé, nosaltres hi serem amb la gent en aquest sentit. Volem el tema dels desonaments, ho portem al programa, és a dir, voldríem expropiar els bancs durant un... és una proposta que portem, per exemple, expropiar els bancs aquells vivendes que les tinguin buides per atenció social, això és un programa que ho portem i és una cosa que volem fer. Volem també a la Constitució, ho hem dit, hi ha certs res socials que volem protegir on estigui estipulada, diguéssim, per llei o per obligació, governi qui governi, una sèrie de medidas socials des del punt de vista d'una vivenda, un complement escenarial, és a dir, volem protegir aquells menys favorits. En àmbit cultural, quines polítiques defensareu des de Ciutadans? En àmbit cultural, nosaltres, el primer que volem fer és baixar el tipus impositiu de l'IVA que està al 21, que creiem que això ha sigut una errada enorme i que ha acabat d'esclatar perquè la gent hi vagi molt menys al teatre i al cinema. Des d'aquest punt de vista creiem que l'IVA cultural s'ha de reduir. Parlàvem també al principi de les possibilitats de pactes. És evident que des d'aquí està estudiant en el que es decidirà, però deies que tot dependrà o en tot que és qualsevol pacte no es farà a qualsevol preu. Quines seran les prioritats per a ciutadans a l'hora de formar govern amb algun dels partits? En primer lloc, reformar l'administració pública. És a dir, nosaltres, com saps, Carme, volem regenerar la política que dèiem que s'ha d'acabar per un costat amb el clientelisme, amb la corrupció, hi ha d'haver major transparència, això des del punt de vista polític, després podíem parlar des del punt de vista econòmic i fiscal, on volem arribar a portar una sèrie de mesures, i per últim, l'educació. Crec que són coses que portem al programa i que això s'hauria d'arreglar. Perquè fa a la corrupció, justament, encara comentaves, avui ensenà que més és el Dia Mundial contra la corrupció. Hi ha alguna mesura concreta, algun pla, que porteu al vostre programa per poder acabar o, si més no, erradicar aquest problema? Sí, portem una mesura entre moltes que és el tema de les portes giratòries. És a dir, per un costat que un diputat, un polític, quan deixa la carrera política, que estigui en un període determinat de temps sense poder accedir, diguéssim, a empreses o certes empreses que puguin tenir la vinculació amb el govern. Perquè això ho estem veient amb, diguéssim, amb el Felipe González a la seva època del Partit Socialista, amb José María Aznar, a C.E.B., és a dir, intentar evitar aquestes portes giratòries. També el tema de la justícia, és a dir, despolititzar la justícia i realment que sigui una... diguéssim parcial. Per què ho dic això? Perquè ens trobem que realment hi ha molts jutges que estan ficats pels partits polítics. És a dir, no pot ser que els jutges siguin determinats per un determinat color, és a dir, i no estiguin valorats per un tema de meritocràcia. Llavors, això ho proposem i ho volem portar a terme. És una de les mesures que també per la regeneració de la política. També aquests dies estem sentint a parlar molt de qüestions mediambientals arran de la seme era del clima que s'està fent a París. No sé si també dins del vostre programa especifiqueu alguna qüestió vinculada amb tot el que tindria a veure justament amb podem invar tot el que té a veure amb el canvi climàtic o amb qüestions de medi ambient. Sí, nosaltres portem a reformar la llei de medi ambiental espanyola i anar una mica també amb la mateixa dinàmica que es porta a Europa i intentar fer una llei conjunta amb el tema medi ambiental. Això són molt sensibles i molt més amb el canvi climàtic i sobretot anem a buscar un consens amb Europa per fer una actuació conjunta. En aquestes eleccions que es faran el 20 de desembre no sé si creus que el paper de Catalunya a l'hora de votar no tant en el debat nacional sinó el que es decideixi o com es reparteixi el votell a Catalunya si influirà en el resultat final o si en el fons és una qüestió més global com ho veieu? Jo crec que és una qüestió molt més global jo et parlo a nivell de partits nacionals i partits grossos a nivell de partits diguéssim catalans sí que és cert llegint abans el diari ells ho deien que han de fer bullir l'olla d'alguna manera i això han de reivindicar davant Madrid és a dir per partits com Esquerra Republicana Llibertat i Democràcia que abans era Convergència que ara és Llibertat i Democràcia perquè amb coalició són partits que volen mobilitzar el vot sobiranista per ficar la màxima pressió a Madrid però no crec que jo crec que no ho aconseguiran i a l'hora d'anar a votar per això més enllà de l'interès que hi hagi més enllà del vot independentista em refereixo al que es decideixi tenint en compte també els resultats que va tenir partits com el Partit Popular el Partit dels Socialistes o Ciutadans en les últimes eleccions la 27S creus que influirà o que canvia el vot també de la gent a l'hora de pensar de votar en clau parlamentària o en clau espanyola jo crec que allò va ser l'inici d'una tendència i jo crec que aquesta tendència hi continuarà perquè la gent està cansada del bipartidisme i molta gent veu a Ciutadans que des del meu punt de vista nosaltres crec que hi creixerem en contra del Partit Popular i dels Partits Socialistes perquè ens formen com un partit del sentit comú del consens que aporta frescura i la gent vol canvi i està cansada una mica del mateix de sempre i jo crec que això també ens avuirà en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya es van batre rècords de participació tens la sensació que la participació augmentarà aquestes eleccions generals o que en general també en el cas de Catalunya ja es porten moltes eleccions en últim any i hi haurà una mica de desànim jo crec que estarem sobre la mitja a Sant Just és diferent sempre hem estat per sobre de la mitja tant estatal com autonòmica ja les últimes del 27 s'ho hem de mostrar però jo crec que no estic segur que hi hagi una gran participació la gent quan parles de política la gent realment està cansada de tantes eleccions no creu en els polítics creu que ensen que tots són iguals i jo crec que la nostra tasca des d'aquest punt de vista és dir ostres donem-nos una oportunitat o és el que entenem de ser ciutadans volem canviar les coses estem aquí per canviar però la gent està cansada sobretot perquè ja portem unes europees 2014 2015 municipals vam tindre les autonòmiques el 27 ara en tenim les generals i potser tornar unes autonòmiques al març aquí a Catalunya llavors jo crec que estem en aquest punt el dia 20 de desembre com dèiem se celebren aquestes eleccions generals avui n'hem volgut parlar amb Guillermo Francés porteu de Ciutadans a l'Ajuntament de Sant Just moltes gràcies a tu gràcies Carme que vagi bé bon dia bon dia els matins de 10 a 1 Sant Just a la ràdio Just a la fusta de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'smood jazz el funk el sol o la música electrònica més suau smooth jazz club 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda smooth jazz club t'hi esperem de 4 a 5 de la tarda The Hill of the Leaves is a radio show with more than 25 people every afternoon in the Spern Radio they talk about all the important things in life as good news good people and good writing from 5 to 7 every afternoon the best radio show you can listen now maybe you don't understand nothing but don't worry the radio show is in Catalan ve't aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc mestres àvies recuperadores de contes de l'associació de mestres Rosa Sensat els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí us hi esperem a tots benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres les exposicions més interessants els concerts més emocionants les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat ja ho sabeu Babilònis no us ho perdeu dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com Notícies entrevistes reportatges agenda no et perdis tot el que passa al teu voltant Ara la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob informatiucomarcal.com Els matins de 10 a 1 Sant Jus a la ràdio Just a la fusta Ara passant 6 minuts de 2 quarts de 12 és hora de fer tertulia l'amor Sugii van los Saludem, per tant, a aquesta hora a la Montserrat Rea, a la Joan Algarra, a l'Alina Santa Bàrbara i al Jordi Bulló. Els tenim ja tots a punt. Molt bon dia. Què tal? Molt bon dia. Tenim la porta oberta. No sé si és perquè el Carles ha de venir a fer una cosa. Ah, clar, que el Jordi no té cascos. El Jordi no té auriculars. No té cascos ni té moto. Per parlar una mica de... No sé si ho estàveu sentint també l'entrevista ara que estàvem fent el portaveu de Ciutadans o estàveu fent la vostra tertúlia particular? Feia una mica la nostra tertúlia. Ai, s'ha de ser, doncs és sincer, no? Sí, i tant, i tant. Parlàveu de política, parlàveu de... No, de coses del poble, més bé. Molt bé, ensenya la perfecta. Doncs vinga, la voleu continuar? Sí, bé, més que res, coses del poble, no sé si s'ha explicat molt. Em deixes fer una mica de propaganda? Sí, i tant. O sigui, de la ballada de poesia navidenya que farà el centre d'estudis el dissabte, a les 6 de la tarda, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Perfecte. I tu hi participes, Joana? Sí. Llegiràs, no? Una mica. Una mica entre tots. És una de les repsodes del poble, això ja... Sí, no, però mira... A més, és bonic, és bonic perquè aquesta vegada és en plan asseguts, bueno, asseguts no, però estàtics, perquè quan fem la passejada pel poble de l'Istió, l'any passat ja no vaig anar-hi, em sembla que el pròxim tampoc. És que podem aprendre el carrer, això no és possible, això. Sí, sí, ho hem fet. T'ha d'haver un micròfon molt fort... No, no, però sí, no. No, portem un micro. I una capacitat de concentració del que llegeix, el refor, perquè... No, ho hem fet. És una mica... Ho hem fet, escolta, 5 o 6 anys seguits, eh? Sí, jo vaig a seguir una de les vegades la rua aquesta i no ho sé, sí, sí, sí. Sí, sí, perquè tens un micro i un altaveu, clar, dintre de les possibilitats. Passen cotxes, depèn de l'itinerari. Què fas? Sí, perquè, clar, si hi ha molta... Per exemple, el parador. Vens a dir el parador, l'any passat, no, l'anterior, amb motiu dels 100 anys de la Rambla, i, esclar, passaven autobusos i passaven cotxes. I llavors...