35è Concurs de Prosa i Poesia, GIEC al dia, inhabilitacions post-sedició, cas Dani Alves i cas Negreira

I entrem a parlar directament d'aquesta 35è edició del concurs de prosa i poesia per a no professionals amb la Marta Mossach, responsable del Servei Local de Català. Marta, bon dia. Hola, molt bon dia. Bon dia, ben tornada a la misura. Gràcies per venir fins aquí. Recordem també que et poden veure a través del canal de YouTube de Ràdio d'Esvern, també, que emetem les entrevistes, també des d'allà. I introduirem una mica la temàtica a la qual parlarem bàsicament centralment, que és aquest concurs de prosa i poesia, tot recordant que les xifres d'obres presentades cada any han anat, si més no, no sé si incrementant-se, però vaja, han estat unes molt bones xifres. Imagino que aquest any tornarem a rondar aquestes 400 peces, 400 obres. No, 322 van ser l'any passat, que va ser rècord. Va ser rècord, 322, eh? Sí, perquè, mira, tinc les dades dels últims 15 anys i el 2019 hi va haver 311. I va ser l'any que hi havia més obres presentades. I l'any passat, sí, el 22, doncs 322. Molt bé, un èxit, perquè, a veure, són persones no professionals i gent que l'únic que li demanes és que expressi els seus sentiments, que s'atreveixi a presentar les obres, perquè no tothom s'hi atreveix, i tots, des de nens fins adults, és a dir, que està molt bé. Què podem dir d'aquesta 35a edició del concurs per a aquells que potser no ho coneguin encara, a hores d'ara? Sí, doncs, simplement això, que poden... Si tenen alguna poesia, un poema o un grup, no? De poemes, un recull o així de poemes, poden presentar-los i si tenen una petita... Perquè, com a molt, és una prosa de màxim tres fulls. Llavors, clar, són... Una petita història, no? Històries curtes, històries petites que vulguin ensenyar-nos. Com un curt matratge, no? Doncs, exacte, que ho poden presentar. I això, que pensin que és per no professionals i que està obert a tothom i amb moltes ganes, i ens ho llegim amb molta il·lusió i esperem que aquest any s'atreveixi també tanta gent a mostrar-nos els seus pensaments. I tant. No sé si sabem a aquestes alçades qui hi ha de jurat, és a dir, qui són les persones encàrregues de llegir totes aquestes obres, que Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí. Moltes hores de lectura. Sí, doncs, en principi sí, perquè ja ho he demanat, evidentment. Hem demanat qui vol i qui pot i qui té ganes, no?, de participar-hi. i hi ha cinc persones que ja m'han dit que sí i són persones relacionades amb l'ensenyament, l'educació, la literatura... I sí, aquestes persones sí que les tinc. No sé si encara ja puc dir el nom o no. No ho sé. Potser ho demano i el proper dia que vinc ho dic. Però sí, són, de moment, cinc persones que llegiran els premis de joves i adults. Perquè de les escoles sí que tenim que aquest any, per sort, des de l'Ateneu, que també ens ajudaran i vindrà una persona de l'Ateneu que llegirà les obres de nens i de les escoles que han d'acabar de decidir quin professorat pot venir. Depèn de quina escola, ja fa uns quants anys que venen les mateixes persones, però d'altres que no sabem encara. Però, vaja, cinc persones les tenim segures. Seguríssimes. Sí. Ja veurem els noms, doncs. Oh, si vols, ens dic, eh? No ho sé, jo no vull presentar. Me'n sé, no ho sé, sí. Sí, mira, és la Pilar Carseller, que és escriptora. La Isabel Pijuan, que havia estat professora de l'Institut d'aquí de Sant Just, ara jubilada, però sap moltíssim. Sí, ha passat en diverses ocasions també per l'emissora. Sí, la Núria Serra, també, que és una alumna del nivell superior i ara ens ajuda a fer altres coses a l'escola d'adults. també la Montserrat Ribarola, que també està relacionada amb això, amb la ràdio, també, fins i tot. Sí, i tant, i tant, molts anys, molts anys. Sí, i em falta una persona. Una altra dona, serà? Una altra dona que es diu Lluïsa... Ara no recordo. No passa res. Sí, Lluïsa Bisbal, que està al centre de les procés, perquè ens interessa molt que també hi hagi gent amb diferents capacitats que pugui participar en aquest concurs. Llavors, el que fan, que ho hem demanat, que ho posin a sota i molt sovint ha guanyat alguna persona. Sí? Sí, sí, sí. Molt sovint, em dic que, per exemple, els tres darrers anys ha guanyat un... i ha estat avaluat igual, eh? Igual. Clar, són anònims, per tant no se sap qui hi ha al darrere, no? Sí, ha estat avaluat igual. I estem molt contents i molt satisfets d'això. Déu-n'hi-do, ha jurat amb clau femenina. Sí. Ha estat voluntat expressa de teva mateixa o del servei local. No, no, no, no. O ha anat així. Ha anat així, eh? S'ha esdevingut així. Sí, sí. La veritat és que també hi ha hagut homes, eh? Molts anys, però mira, aquest any ha estat casualitat perquè, clar, demanem a una sèrie de persones i les que m'han confirmat són aquestes. I mira, els homes no m'ho han confirmat. Esperem que confirmin algú i tinguem pel jurat de nens i nenes que tinguem algun també, perquè està bé, tota la diversitat. Sí, home. I tant, i tant. Perquè en total quantes persones són les encarregades de llegir totes aquestes obres? Doncs intentem que siguin o 4 i 4 o 5 i 4. Depèn de... Però hi ha una desena, no? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, perquè són moltes obres. Penseu que això que... Ara anem recollint les obres en un aplicatiu que sí que demano des d'aquí sobretot que tothom miri que a les bases diu que s'envia el document en Word perquè nosaltres després fem una recopilació i li hem de passar al jurat i ens va millor que sigui en Word. Per això ho demanem en Word perquè si no hem de fer canvis i coses i ens va perfecte. Entenc que normalment és PDF el que rebeu i preferiu Word, eh? Sí, posa Word. I normalment tothom ho fa com cal, eh? Així. Però hi ha hagut... Clar, és lògic que de vegades ho passes directament a PDF perquè quedi allà així i ningú pugui tocar res. Però llavors el que fem és demanar sisplau, ens ho pots tornar a enviar i ja està. Però si ja ho envien directament la majoria ho fa bé, eh? Són casos excepcionals però per si de cas ara ja ho comento. Un important. Llavors ara ja van arribant, ja estan arribant, sí. Però tot just ho vam publicar aquesta setmana? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Va ser dit... Jo crec que... I fet. Sí, perquè jo rebo missatges conforme han arribat coses i al moment, al mateix dia ja van arribar coses. Hi ha gent que està pendent que obriu... També és veritat que de vegades hi ha textos que segurament no els has escrit. No els comences a escriure pensant pel concurs sinó que ja els has fet i llavors és el que fa... Jo crec que fa aquesta gent perquè si no tan ràpid era impossible que ho enviessin. I esperem això que fins al divendres 24 de març tothom vagi enviant les obres i després el dia 21 d'abril sabrem quines són les persones guardonades que farem un acte a les escoles a les 7 de la tarda per fer aquest lliurament de premis i esperem que hi hagi sorpresa ja que són 35 anys del concurs una sorpresa que tindrem. Una xifra rodona. Sí, sí, sí. Sorpresa? Clar, no preguntaré més perquè és una sorpresa. No, perquè sorpresa, però sí. Segur que sí. Segur que sí. Segur que sí que n'hi haurà. Val, doncs ens quedem una mica amb aquesta idea que alguna sorpresa no sabem quina, òbviament, doncs hi haurà 21 d'abril a les portes de Sant Jordi i també una mica el dia del llibre. Sí, exacte. Normalment acostumeu a buscar una data propera i amb alguna vinculació literària. Sí, sempre és el divendres abans de Sant Jordi. Sí, i a les escoles que és un espai molt bonic i al pati i així també tothom pot veure que som allà, que treballem molt per intentar fomentar l'ús del català, que tenim molta gent que ve molt contenta i ens ho passem molt bé. Mira, hi vam fer Dijous Gras i a dos quarts de... Vam menjar... A dos quarts de Déu del vespre estàvem menjant botifarra, l'ou i coca de llardons per ensenyar-ho a gent novinguda que fa poc que és aquí que no sabia ben bé què fèiem i pa amb tomàquet. També. Sí, també. Ensenyar com es fa el pa amb tomàquet amb oli, bo i tot. Molt bé. És a dir, que fem una miqueta de tot i per això ens agrada fer aquest acte allà perquè ens coneguin. Home, és un bon emplaçament. És un espai molt agraït, no? És a dir... És molt maco. Arquitectònicament és molt bonic també en quant a la fotografia. I molt còmode també per treballar, tot, sí, sí, està molt bé. Estem molt contents. I, per tant, fins ara que, clar, vau obrir... Això crec que ho vau presentar, diguéssim, al cartell, al concurs. És que tot just fa uns dies, ho tinc aquí. Fa una setmana. Sí, sí, sí. Fa set dies tot just ara. Sí, sí, una setmana. Quantes obres heu rebut, més o menys? No, no, més, més. Jo penso que una trentena seguríssima. Quina velocitat. Sí, sí, sí. Ara s'ha aturat, diguéssim, que jo crec que són això els que hi van veure-ho de seguida, no? I que ja tenien coses potser pensades, que ja les han enviat. I ara s'ha aturat una mica. Bé, ahir encara vam rebre dues, també. Però esperem així de mica en mica perquè encara queden molts dies. Clar, clar. Tenen temps fins al 24 de març, eh? Tot just un mes i una mica més. Sí, també t'he de dir que això va també per edats, eh? Ara, segur, segur no, seguríssim, totes les obres que han entrat són de persones adultes. Sí? Totes. I em sembla que n'hi ha un parell o tres de joves de 12 a 14. Sí. Però... Quina explicació. Els joves de 17 a 19 normalment arriba tot l'últim dia. L'últim dia, val. Ara en tinc una explicació. Ara en tinc una explicació. L'últim minut i segon, també, eh? És així. Riem molt, no? Perquè és el límit. Això sí. I després els nois i noies com ho fan també a través de l'escola i tenen tantes coses, ara tenen carnestoltes i tot això, també ho fan més cap als últims dies. No l'últim, però els últims sí. Sí, però que és lògic i s'entén. Clar, però en aquest cas estan, diguéssim, ho coordina la mateixa escola, no? És a dir, que serà la mateixa professora, professor que els indicarà teniu tants dies per... Sí, sí. I de vegades ho fan a l'escola mateix. Clar, treballen conjuntament. Treballen conjuntament i a més a més, com s'ha d'enviar a través de l'aplicatiu, també des de l'escola, llavors igual és un treball informàtic. Val. I fusionen, eh? Les dues parts. Sí, sí. I està molt bé, perquè, clar, els nens ho fan tot, no? Des de pensar què posen, com ho fan i com entra en l'obra a l'aplicatiu. Clar. Marta, em fas patir, que sí que avui véns amb la veu una mica tocada. Sí, tinc la veu tocada. No et vull allargar massa més. L'únic que volia fer, res, un petit apunt, a més que també teniu, diguéssim, una col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Jús, no? Per aquestes novetats del GIEC, del Diccionari de Gramàtica de la Llengua Catalana, no? En definitiva, per actualitzar-se una mica, no? Sí. Reu. I també estem molt contentes. sinó contentíssimes de poder fer això. I és que 75 persones de l'Ajuntament s'han volgut posar al dia amb els nous canvis de la gramàtica catalana. Perquè, clar, ja sabeu que des del 2016 hi va haver uns canvis. Clar, si no vas a escola o no et dediques a això, realment aquests canvis no saps. Els pers. És a dir, hi ha gent, això és la cosa més important i més clau, els diacrítics. n'hi havia 150 i a partir del 2016 n'han quedat 15. Clar, hi ha gent que encara segueix posant soc amb accent o dona. Ah, mira, aquest em costa treure mal, eh? Sí, a mi també, la veritat. Són uns que ja t'has acostumat. És que per què ara ens els treuen, no? Clar, clar. L'evolució de la llengua, no? Sí, sí, el que passa és que jo en aquest cas recordo que quan ho vaig veure vaig pensar, oh, malament, perquè soc, o sigui, el verb ser, ja soc, que no portarà accent ara, que ja no em porta, és que sí que em porta, i són que també em porta. És a dir, el mateix verb, el present, doncs n'han tret un. Val. I n'han deixat dos, igual, no? Llavors et costa entendre això, però sí que s'entén, per altra banda, que una soca, un soc, clar, no s'utilitza. És una paraula que no l'utilitza. Per tant, mira, eliminem accents, que sempre és una creu per tothom. I tant, i els hi ha crítics encara més, eh? I ja està. I de pronoms també hem fet alguns canvis, més... diferenciar entre llengua estàndard i llengua col·loquial, i, clar, això també és important. I va bé, no? Informar tothom que hi ha hagut aquests canvis i així ja estan al dia. I intentarem, que segur que l'Ajuntament té moltes ganes, de seguir i potser poder fer algun curs sencer de nivell C2 o nivell C1 amb persones que encara no tenen el nivell o, si no, de reforç de gramàtica, que sempre és interessant per poder escriure amb correcció. I més ells que treballen amb això, amb la llengua. Saps que a nosaltres també ens aniria a veure? Estava pensant, no? Com a periodistes també, cadascú ja es va actualitzant, eh? Sí, clar, clar. Cadascú sap una mica la seva trajectòria, diguéssim, educativa, estudiantil, però no trobo tampoc que sigui una mala idea posicionar-nos. No, no, no. En aquest aspecte. És una bona idea, ho podem pensar, parlem-ne. Marta, ara sí que et deixo beure aigua i reposar una mica la gola, que a més també és la teva eina de treball i això ho entenc perfectament perquè al final, doncs, si no la tens, és més difícil de treballar el dia a dia amb els alumnes. Gràcies per venir fins aquí, com sempre. Que vagi molt bé. La presentació d'obres... Mira, jo també estic a punt de perdre. Que en siguin més de 322, a veure si seguim sumant rècords. I si no, tampoc, és una mica el que dèiem, a veure, mira, des del 2018 en teníem 260, és a dir, des de 250 en amunt ja és un èxit. I tant. I fins i tot menys, però és igual. Clar, clar. Està molt bé. Però sempre allò d'intentar superar la xifra, no? De superar, superar. Sí, perquè arriba un moment que dius ja ha arribat al màxim, eh? Però sí, sí, fantàstic. Llavors haureu d'ampliar el jurat, tenim... Per això, per això, massa coses, eh? Per tant, allò, no morim, no? De l'èxit. De l'èxit. Molt bé. Cap problema, Marta. Moltes gràcies per venir. Moltes gràcies. I estem en contacte. Perfecte. Seguim parlant aquí a l'emissora. Cuida't la gola. Sí, gràcies, igualment. Adéu. Adéu, adéu. The sky is too blue If I had you I could leave the old days behind Leave all my pals I'd never mind I could start my life anew If I had you If I had you I could climb the snow-capped mountains Sail the mighty ocean wide I could cross the burning desert If I had you by my side I could be a queen I could be a queen, dear, uncrowned Humble or poor Rich or renowned There is nothing I couldn't do If I had you If I had you Hmm, mmm, mmm, mmm, mmm So, okay The sky is dark Fins demà! Fins demà! Fins demà! I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la Justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut... On es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter, arroba larambla981 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com. Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a 3 vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Aproximant-nos també a 3 quarts de 12 del matí migdia, ja gairebé, podríem dir, moment per parlar d'actualitat política municipal, municipal no, perdoneu, nacional i internacional, amb Joel Reguant. Ja ho tinc enganxat, Joel, bon dia. Bon dia, si vols fer en política municipal, eh? Jo m'adapto a tot, vull dir que no tinc cap problema aquí, eh? És el deix. Saps de vegades que tens com paraules ja connectades? Sí, sí, però a veurem, una cosa, què passa? Que tens ganes de carnaval i per això és un conscient i entre ells o com va això? Aneu disfressats aquí a la ràdio o no? Ui, poca cosa, Joel. Som una mica susaines, hem de dir, eh? Aquí el Nadal sí que el guarnim pertot arreu, l'emissora, però dies com aquests no... No sé, jo particularment no he estat mai una persona a disfressar-me massa. He de dir, no sé si tu ets aquest que va de dalt a baix amb una indumentària. De què vas avui? No, no, sí, vaig de Joel, que a vegades ja tinc feina, estic molt cansat. Ja, jo no... Ni un gorro, eh? A mi el carnaval és demà, és demà. Tot i que t'he d'explicar que Roda d'Eterno és demà, és la setmana que ve. Bé, aneu una mica també... Perquè tenim el Torelló. Sí, exacte, Torelló, Sitges, hi ha diverses dates. Nosaltres, és demà, és demà, perquè és... És demà, què feu a Sant Just? Toca demà. Mira, tenim concurs a disfresses, tenim rua, tenim festa al casal de joves, tenim botifarrada popular, DJs, concerts... Déu-n'hi-do, no? Que teniu coses. Tenim moltes coses, Joel, aquí són pocs i ben avinguts. És un poble que mola. M'encanta aquesta promo. Per favor. Doncs sí. Me'n podré empadronar algun dia, aquí a Sant Just? I tant, jo et convido que ho facis. I tant. Em podré empadronar la ràdio, directament. Sí, sisplau. Sí, mira, et posem un llitet per aquí i ja ho tenim fet, això. Joel, demà tenim el carnestoltes i és una de les notícies, podríem dir. Estem, doncs, tota Catalunya i altres països, òbviament. N'estem pendents. I a Rio de Janeiro, també, eh? Bé, i a Rio de Janeiro ens queda una mica lluny, però si vols, quan que volies fer política municipal, l'has fet més catalana, si et sembla. Vinga, va. I no hem pas d'anar tan lluny. Vinga, va, no cal que anem tan lluny. Va, però on comencem? Comencem per qüestions que passen per la fiscalia, qüestions que passen per les inhabilitacions, els presos polítics... Si vols, comencem per les inhabilitacions. Vinga. Així anem una miqueta cronològics per saber una miqueta què ha passat. Semana intensa, judicialment parlant, totes són intenses, però aquesta s'ha centrat possiblement en diversos temes concrets que hem de tocar aquí i un d'ells és la modificació que hi ha hagut a les inhabilitacions. D'on ve tot això? Tot això ve de la desaparició del delicte de sedició, que a dia d'avui ja no existeix i va donar lloc a aquest nou delicte de desordres públics agreujats, que n'he parlat aquí diverses vegades amb tu, Mireia, aquí a la plaça Mireia. Ai, no, a la plaça Mireia, no, perdó. No, ja no, a la justa. Perdoneu, algun dia m'havia de passar, eh? Cap problema. Algun dia m'havia de passar. És el subconscient, veus? És com jo, que he dit, municipal, política, actualitat política municipal. Una per cadona, avui. Exacte, vinga, va. Estem empatats. Bueno, és un gran programa, no. Perdoneu, a la justa, a la justa. Cap problema, Júel. Disculpeu. Doncs que n'hem parlat moltes vegades d'això de la desaparició d'aquest delicte de sedició i el nou delicte que s'ha creat. Què és el que passa aquí? Que, com que hi havia una sèrie de condemnes fetes als presos polítics en base a la sedició, que ja no existeix, com que hi va haver la petició per part d'uns quants, els de Junts no van voler, els d'Esquerra sí, van demanar aquesta revisió, doncs s'han revisat. Com han quedat les condemnes? El que s'ha revisat d'entrada és la inhabilitació. Com queden? Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva mantenen la mateixa inhabilitació perquè ells tenien, a part de la sedició, el delicte de malversació agreujada. Per tant, se'ls hi manté les penes d'inhabilitació, que van de la següent forma. Bé, és la que ja teníeu, però per refrescar la memòria. El vicepresident Junqueras eren 13 anys, els consellers Bassa, Romeva i Turull eren 12 anys. Fem aquesta separació perquè ara anem a parlar de la resta de consellers i dels Jordis, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Aquí les penes de Carme Forcadell eren d'11 anys i mig, les de Josep Rull i Joaquim Forn eren 10 anys i mig, i les de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart eren de 9 anys. Crec que no em descuido ningú i ho estic fent de memòria. Aquestes inhabilitacions han desaparegut. Què vol dir? Que a dia d'avui ja es poden presentar a un càrrec públic. I això té la seva importància, perquè, no sé si ho saps, Mireia, però d'aquí molt poc tenim unes eleccions municipals que l'he vist que et feien certa il·lusió. I tant, i tant. I per tant, aquestes persones, si volen, i els seus partits volen, es poden presentar en aquestes eleccions perquè ja no tenen la inhabilitació que tenen. Per tant, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell es poden presentar a les eleccions municipals i a les eleccions que considerin. Aquí no els imposarem unes sí i les altres. No hi ha límit territorial, per entendre'ns? No, exacte, no. Ja hi ha hagut algunes reaccions en aquest sentit. Per exemple, disculpeu que m'afogo, la primera de les reaccions ens va venir per Jordi Turull, que va dir que ell tant li feia la inhabilitació que tingués que seguiria treballant per la llibertat de Catalunya. Bé, la realitat aquí és que cadascú ho valorarà de la seva manera. Potser el focus està més centrat en les persones que ja no tenen inhabilitació per veure si es presentaran o no, ho estan acabant de mirar, de moment no estava molt clar si es presentarien en alguna convocatòria o no, però això ja ho anirem veient. El punt aquí és que ja no estan inhabilitades. Tot això no canvia res per les persones que si mantenen la inhabilitació ni tampoc canvia res per l'axili perquè no poden venir. Per tant, aquesta és una miqueta la situació que ens deixava el Suprem. Això és capítol 1, podríem dir, Mireia. Capítol 1, vinga. I després, el capítol 2 és què ha passat amb Salvador i Juguet, que també estaven imputats i tenien, per dir-ho així, ja començava la seva vista. I estem parlant de malversació, eh? Malversació agravada, no? Seria el concepte de la Fiscalia? Agraujada, que digui. Exacte, agraujada. Aquí què és el que passa? Són 3 els imputats, vull dir, que he dit molt ràpidament a Juguet i Salvador, però també hi ha Natàlia Garriga, que no me la voldria tampoc descuidar, perquè la Fiscalia també li demana un any d'inhabilitació, en aquest cas per desobediència, greu. En canvi, pels altres dos, què és el que passa? La Fiscalia demana, ho ha demanat aquest divendres, dia 17 de febrer, que macos el 17, és que és el meu dorsal. Doncs els ha demanat 7 anys de presó i, atenció, per el Josep Maria Juguet, 7 anys de presó i 36 d'inhabilitació. En canvi, per Lluís Salvador, que ara mateix és president del Port de Barcelona, també d'Esquerra Republicana, 6 anys de presó i 27 d'inhabilitació. Els acusen de desobediència, prevaricació, revelació de secrets i malversació. Tot això per l'1 d'octubre. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. En canvi, per Natàlia Garriga, li demanen un any d'inhabilitació per desobediència greu. Això comença aquest judici. Evidentment, la petició és de Fiscalia, però no hi ha cap sentència perquè el judici tot just ha començat. Per tant, anirà avançant. Faig un petit esment que no vaig fer la setmana passada. En el cas de Borràs no vaig dir quant li imputaven. Li imposaven també anys de presó. Ho dic de memòria i no ho tinc molt clar si eren 6, però recordo perfectament la inhabilitació que li imposaven de 21 anys. Això és petició també de Fiscalia. Em deixes fer un petit apunt del cas Borràs, que no ho teníem a la llista de temes? Som-hi. El petit apunt és jurídic, és totalment processal. Després de què sembla que la baralla serà entre les defenses i que hi ha un acord entre un dels implicats amb la Fiscalia, aquí el que hi ha és que, com que això generava una indefensió a la presidenta Borràs, el seu advocat, González-leu, va demanar que pogués declarar l'última. I això s'ha acceptat. Per què? Perquè si hi ha un acord de Fiscalia i, per tant, un dels acusats passa a anar contra la presidenta Borràs, Laura Borràs, ella s'ha de poder defensar sapiguent què és el que es diu després d'aquest acord. Per això es passa a aquesta declaració al final. Et faig un petit apunt i és un tema que ha portat rius de tinta, sobretot d'especialistes. L'únic que et volia preguntar és si això és habitual. És a dir, si és habitual que es faci aquest tipus de peticions. És el que anaves a dir? Una cosa és que es facin, l'altra és que es donguin, et diria jo. Però aquí, i per això és el que volia explicar, el sistema judicial espanyol declaren primer els acusats, sempre. I després tenen el dret a l'última paraula. Recordeu el judicial procés, que les primeres sessions... Bé, les primeres sessions van ser els temes més jurídics, els temes més formals, només van parlar els advocats. Després comença el judici, el que seria ja més la posta en escena, i comencen declarant els acusats i les acusades. Què passa? Que tot el que diguin els testimonis, tot el que diguin els perils, tot el que diguin, es produeix després de la seva declaració. I això, molts juristes, entre els quals Mincloc, considerem que pot provocar indefensió. Perquè tu t'has de poder defensar de tot el que s'ha d'acusar, i per tant vol dir que tot el que diguin testimonis, pèrits i tothom que participi. I per tant, som molts que considerem, Mincloc, i no sóc cap celebritat, però Mincloc, que haurien de declarar després de tot això, sapiguem tot el que s'ha dit en l'acte de judici. Per tant, en aquest cas, s'està aplicant, aquesta no és una norma, però s'està aplicant de deixar parlar la presidenta Borràs al final de tot. És cert que el sistema judicial espanyol permet el que es diu l'última paraula. Molt de compte amb l'última paraula, perquè molta gent es pensa que és un brindis al sol i té caràcter de prova. Què vol dir? Que si tu, pel que sigui, allà confesses, té caràcter de prova. Es pot utilitzar com a prova. Per tant, que ningú es pensi que l'última paraula és per fer quatre retrets o perquè es pensi que ja és per jugar una mica, perquè no és així i perquè és un tràmit molt més seriós del que s'utilitza. Habitualment, Mireia, et diré que les últimes paraules no s'utilitzen. Per què? Perquè tal com està fet ara, la persona parla a la primera, es produeix tota la resta de testimonis, espèrits o el que sigui, i l'advocat fa les declaracions finals. Què és el que passa? Moltes vegades, una persona que està acusada està sotmesa a pressió ambiental, a nervis i a tot això. No em poso en si és culpable o no. Em poso a l'ambient que pot generar un judici de caràcter penal. Què passa? Que aquest ambient tens, de nervis, que has escoltat coses que segur que no t'agraden, a vegades poden provocar que la persona utilitzi l'última paraula per dir coses que realment no hauria de dir. I, per tant, et juguen en contra de la defensa que estàs exercint com a advocat. Per tant, què solem recomanar als advocats? Que no utilitzin l'última paraula. A vegades hi ha gent que la vol utilitzar i d'altres que directament fan cas de què diu el seu advocat i diuen que no o que no la vol utilitzar o alguns diuen la frase de lo que ja ha dit el meu abogat. I ja està. I d'aquesta manera es penca el judici. D'acord? Però sí que és una cosa que volia explicar perquè, a més a més, jo soc dos que considera que és cert que hauríem de declarar els últims perquè tu en el sistema judicial espanyol no tens per què demostrar que ets innocent. És la resta que t'han de mostrar que ets culpable. D'això neix la presumpció d'innocència. Per tant, aquí per això volia fer aquest petit apunt de, ostres, prenguem-nos un sèrio i fem-ho així. Em sembla bé? Em sembla bé. A mi? Jo? Sí, i tant. Jo també vull saber la vostra opinió. I tant, Joel. Jo, com a jurista, tinc una opinió però sé que la població a vegades no en té la mateixa. Clar, jo no puc parlar en nom de tota la població però, no? Parlar en nom de la Mireia. Sí, això sí. Sí, home, sí. No, és que estava ja connectant amb... Volia connectar, de fet, amb el següent tema perquè tenim encara uns vuit segons... Ai, segons... Minuts. Perfecte. Vuit segons d'una història. Vuit minuts i volia realment extendre'ns perquè crec que és un tema força destacat que s'estan donant i és que estic parlant d'aquestes detencions als suposats, no? Assetjadors sexuals o abusadors sexuals. Em va sortir un, doncs, a Reus, no fa massa, n'hem conegut una altra casa avui i tot plegat m'ha connectat amb... És a dir, volem connectar amb aquesta presó sense fiança per a Dani Alves que tot hi ha això... Exacte, de moment i que queda a l'espera de... De resolució, sí. Exacte, de resolució judicial. Volíem saber una mica, Joel. Ens ho expliques una mica. Sí, el Dani Alves a dia d'avui està en presó sense fiança preventiva, eh? És preventiu perquè no s'ha produït encara el judici que ha de determinar si és culpable o no de violació. Què és el que passa? La situació... Jo sempre soc molt pesat i ja ho sé i us demano disculpes als que ens escolteu perquè ho he dit com 20 vegades. Però la presó preventiva no es regeix per si ets més o menys culpable. La presó preventiva és evident que has de tenir una sèrie... has de tenir evidències que pot ser culpable però es regeix especialment en tres principis que són els tres principis sense els quals no hi ha presó preventiva. El primer d'ells és el risc de fuga. El segon d'ells és el risc que destrueixis proves. I el tercer d'ells és el risc que segueixis delinquint. No cal que es donguin els tres. En que es dongui un dels tres tu pots fonamentar una presó preventiva. En el cas de Dani Alves no es considera que existeixi risc de destrucció de proves tampoc que existeixi risc de seguir delinquint però sí que existeix el risc de fuga. Per què? Perquè és una persona que diu al jutjat això és el que va dir el jutjat que no està arraigada arraigada vol dir que no té un vincle efectiu amb la població o el país per al qual està jutjant i que a més a més té molts recursos econòmics per al·ludir l'acció de la justícia. A més a més és una persona amb passaport brasilè el Brasil no té conveni d'extradició amb Espanya i per tant allà a més a més hi té empreses i té un vincle més efectiu i d'aquí es determina aquesta presó preventiva. És cert que hi ha evidències que apunten que el delicte es podia haver comès perquè si no hi ha evidències tampoc hauria pogut donar-se aquesta presó preventiva. I un altre punt Daniel Bess ha contradit ha donat quatre versions diferents a dia d'avui del que va passar. I encara que n'ha afegit un altre dient que pot ser que sí que recorda que van haver-hi tocaments és a dir ja ha tornat a canviar però ha arribat realment a la seva pròpia conclusió que sí que va passar alguna cosa. Sí, sí, sí i a més del seu advocat ahir Cristóbal Martell per cert un dels millors penalistes que ha donat aquest país com a punt jurídic és un gran advocat ja va introduir que sí que havia existit penetració per què? Perquè les proves d'ADN ja donaven la raó a aquesta evidència a aquesta prova que ja havia hagut penetració i per tant hi havia restes físiques del tocador a l'interior de la persona la víctima que en aquest cas ja vaig fer l'esment que la víctima havia renunciat a la compensació i que jo no em semblava gens bé perquè una compensació no és un benefici el propi no m'ho diu compensa no beneficia llavors aquesta persona ja tindrà molts més problemes afegits que no pas de compensació que pugui tenir però bé això és un altre punt aquí aquestes diferències d'aversions es poden fer es pot fer tu has d'exercir la defensa com creguis que la vols exercir tens dret a mentir tens dret a no declarar contra tu mateix dret a no declarar a t'acompat culpable evidentment es té en compte a nivell del jutjat aquest canvi d'aversió què passarà ara? perquè ells ja han declarat l'advocat de Daniel es va portar evidències que ell està empadronat aquí a Catalunya que és una persona que està arraigada aquí està casat amb una dona d'aquí i que per tant sí que existeix aquest arraigo i que no fugirà del país que hi ha altres mecanismes com és deixar-lo sense passaport posar-li que vagi d'anar a firmar el jutjat cada setmana una fiança elevada ha proposat temes alternatius la víctima l'advocada de la víctima segueix defensant que és una persona que per la capacitat econòmica que té podria al·ludir l'acció de la justícia a dia d'avui hi ha una resolució i es preveu que aquesta setmana no la tinguem que la tindrem la setmana que ve un petit apunt els casos que hi ha un pres preventiu passen per davant dels altres casos perquè com que la màxima sanció que pots aplicar és la pèrdua de llibertat passa per davant i és preventiu recordem Daniel a dia d'avui no està condemnat i ho estarà o no més endavant però a dia d'avui no ho està per tant setmana que ve sabrem si la presó preventiva es manté o no i per quin concepte es manté veurem què és el que passa les dues parts estan donant arguments i jurídicament he de dir que els arguments que s'estan donant estan sent de nivell per tant veurem què és el que passa en aquest tema si vols seguim amb la piloteta del futbol vinga va amb què ho enllacem últims 4 minuts va últims 4 minuts el Futbol Club Barcelona aquí de Mis Amores hauria faig aquest apunt perquè jo realment estem parlant de tema caix de tema dinerets crec portada de molts diaris avui sí sí és un tema trist realment el Futbol Club Barcelona hauria pagat el vicepresident del comitè dels àrbitres més ben dit a l'empresa del vicepresident del comitè dels àrbitres durant diferents temporades de fet entre el 2006 2007 i 2008 s'ha pagat pràcticament un milió i mig d'euros a raó de mig milió anual per escouting de jugadors joves espanyols i assessorament en temes arbitrals a veure aquí hi ha diverses coses es diu que és una pràctica habitual que es va deixar de fer per un tema de retallades però fa tuf per què? perquè és lleig perquè es podria entrar en conflicte d'interessos perquè estàs pagant algú que realment exerceix un poder com és el poder arbitral árbitres estan dient que mai van rebre pressions de cap tipus i mai els hi van dir absolutament res però aquí sí que es pot derivar un cas de naturalesa penal perquè a nivell esportiu això ha prescrit això va acabar el 2018 i per tant si hi havia un conflicte d'interessos que era imputable com el Club Barcelona això ha prescrit les sancions i les infraccions molt greus prescriuen al cap de 3 anys 2018 19 20 21 ha prescrit ara bé que hagi prescrit a nivell esportiu no té per què comportar que si hi ha indicis de delicte penal hagi prescrit aquí no hauria prescrit el delicte si és que s'hi aprecien indicis i si és que n'hi ha a dia d'avui ho està portant la Federació Espanyola s'està acabant d'investigar i si hi ha indicis es portaran a Fiscalia això vol dir que si hi ha indicis de delicte es podria intentar imputar al Club Barcelona de la comissió d'un delicte d'un conflicte d'interessos d'una corrupció entre privats veurem quin és el delicte que l'imputa punt important el Club Barcelona ja havia tingut una condemna penal per tant si tingués la segona podria ser causa podria no dic que ho sigui causa de dissolució de l'entitat podria que ningú ara infarti podria per test que també s'ha de mirar si el que ha pagat el Barça era comissió de delicte o no què vull dir si al final s'ha contractat a l'empresa del fill del vicepresident per fer una funció i aquesta funció s'ha fet i no ha tingut cap mena d'incidència per molt lleig que ens pugui semblar que ens ho sembla no hi hauria de delicte estic en suposicions perquè a dia d'avui el que tenim és això és aquestes dades i jo us explico que a nivell esportiu està prescrit però que a nivell penal podria haver-hi un procediment jo tinc la certesa de si hi haurà o no no en tinc ni idea ho seguirem a la justa justa t'ha quedat rodoníssim Joel anava a dir mals temps pel Barça tot i que futbolista ben parlant pel Xavi és un bon moment és una mica gradol la situació podíem haver guanyat però bé anem remuntant en aquest aspecte però un d'altres anem coixejant encara però en fi l'equip de tus amores espero que remunti en totes aquestes qüestions espero que també sigui el teu ho és Joel bon cap de setmana bon carnestoltes anticipat igualment bon carnaval a tothom exacte bon carnaval a gaudir i a fer una mica el boig que és el moment i l'època fins la setmana vinent una abraçada que vagi molt bé adeu