39 anys d’antenna: conversa amb Jaume i Alícia Mendó sobre ràdio, salut mental i activisme

Fins demà! Hola, molt bon dia. Molt bon dia, ben tornat a l'emissora, més avui... Espero que un altre dia torni a l'hora. No passa res, ja home, coses de la vida, escolta, no sempre ho podem fer tot bé. Sí, però no m'agrada això. Així anem. A més, avui, no sé si ho sabeu, però estem de celebració a l'emissora, fem 39 anys. 39 anys. 39 anys. I espera que no m'adona temps a saludar l'Alicia Amendo, que avui també ens acompanya. Alicia, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia has vist, amens, un dia de celebració, què et sembla? He vingut jo i ho celebrem. A celebrar-ho. 39 anys. Estava pensant quants anys fa que jo vaig aparèixer per aquí, aquest avisori. Home, doncs seran uns quants, no? Però uns 39, no? Però gairebé. Estàvem allà dalt de tot, sí. Sí, a les golfes de Can Ginestat. Això mateix. Ja li preguntaré. Doncs llavors són més de 30, eh, Jaume? Sí, sí, ho sé. Perquè, sí, sí, un bon lligam. Més de 30, sí. I tant. Doncs vinga, benvinguts els dos en aquest dia tan especial per l'emissora. també, Jaume, perquè avui vens acompanyat amb l'Alícia Mendó. Explica'ns. L'Alícia és d'aquelles persones que quan em vaig posar amb això de fer ràdio i tal, doncs va ser, doncs, molt suggerent sempre. Sempre hem estat pràcticament junts, a part d'aquests últims dos o tres anys. i és un punt de referència. Jo ja li he demanat que vingui aquí un cop al mes i tal, perquè ella, que és una persona que té una problemàtica mental, ha passat per tot el que representa tenir una problemàtica mental i és tan saviota, tan sa... Diu que no, però té finta que sí, eh? Sí, sí, sí. Tu pensa que quan tu la trobes amb ella, que ens hem trobat avui tots així, i hem passat una hora llarga, doncs, això, amb l'autobús, pensa que no hem deixat d'enraonar tota l'estona de les coses nostres. Sí, i a tots, de la vida... Ja són nostres, aquestes coses. Sí, sí, la veritat és que li he fotut una païssa tot el camí. Tenim molt bona relació, veig, doncs, Elícia. Molt bona relació. La veritat és que sí, ja fa molts anys i jo l'estimo moltíssim. Sobretot allà a Sant Boi fa molts anys que vam estar allà. Sobretot allà i bé, bueno, molt bé ell, amb ell, sempre... I si no ve ara és perquè no vol ella, vull dir, no, perquè no... El que passa, què pujar? La pujada, què n'hi ha? Clar, depèn d'on vingui, sí, no, la biografia no és massa fàcil. Dic una bombona d'oxigen, no necessitaré jo. Bé, però veníem parlant de coses molt xules, jo penso que sí. Constructives, sí, dels dols, dels dols, com van les famílies a vegades. De tot, hem parlat de tot. Com determinades famílies, doncs, amb la problemàtica mental, doncs, es veuen condicionades, no? Hem parlat de tot això. I és que amb ella hi pots parlar de qualsevol cosa que te vingui bé. i de futur t'hem parlat, també, sobre com ho farem per realment sortir d'algun sotrac en el qual, en aquests moments, a vegades, plumb, eh? Vull dir, caiem i està molt bé. A mi m'ha suggerit coses que sempre són molt vàlides. Ara parla tu. Sí, et volia preguntar també, Alicia, quina és la teva experiència amb l'associació a través del Jaume, m'ho imagino. A veure, l'experiència amb l'associació va ser, doncs, fa molts anys, molts anys, quan ens vam conèixer i a partir d'aquí, no, com farà, 15 anys, així, o bé, no sé. 15, segur, sí. Segurs, o més, ja no me'n recordo, és que ja he perdut el... Mira, ja t'ho diré, a 82 anys, en faré 3 ara aquest any, jo vaig plegar de treballar als 63, doncs, 19 anys fa. No, 20 anys, doncs, m'era un mi equivocat d'anys, eh? 19 anys, sí, que, bueno, que estic remenant tot això, però aquí molt més, perquè abans feia programes, feia i faig, encara, de cinema i tal. Sí, ho sé. I de cultura. I tant. I com vas arribar a trobar-los? És a dir, quina necessitat vas tenir per haver d'anar a buscar o trobar directament aquesta associació? A veure, és que estant a sota de casa amb tu... Ah, val, mira, aquí tens un punt d'aventat ja. És superfàcil, a part, bé, em va obrir les portes de tot, va ser, no sé, com... Les portes de la conversa, sobretot, eh? De tot, no?, i de la normalització, i que podies parlar de qualsevol cosa que no hi havia cap problema. O sigui, no sé, és molt fàcil parlar amb ell, no et critiquen, ni et jutja, ni res. Deixa dir el que tu... Sempre em respecta, evidentment, que això no s'ha de perdre mai. Però a mi sempre ha estat... Bueno, com jo me l'estimo moltíssim, la veritat sí. I amb quina necessitat hi anaves, doncs, a l'associació, diguéssim? Què és el que requeries d'ells? A veure, en principi, jo en aquell moment estava en el centre de rehabilitació comunitària de Cornellà. I a partir d'aquí sí que també es van formar uns enllaços de fer programes de ràdio. O sigui, que també estàs vinculada amb ells. Llavors, clar, ja, home, que estava allà també, doncs, clar, tot va venir fluït, no? Comences a anar aquí, vas cap allà, vas a una ràdio, vas a una altra... Ai, mira, doncs pots fer això. Vam estar molts anys, per exemple, a Ràdio Sant Boi. Després vam estar a la Com Ràdio, també vam estar. i un parell d'anys, o així seria, i bueno... A la Com també, sí. Sí, vam estar, sí, sí, amb el Jordi Sacristant, ja no se'n recorda de nosaltres, però jo sí. Jo sí. Jo sí que el tinc present. Sí, sí, me'n recordo. Llavors era com? Sí, ara és la xarxa. Sí, la xarxa, sí. Doncs no fa gaires dies que em van oferir per anar a la xarxa. Doncs mira, estava molt bé la xarxa. Sí, no sé. Com que vam estar en aquella època... No, no, va ser maco. Aquella època anàvem tres persones... De fet, ens lliga la problemàtica i l'atenció com a familiar, no? Perquè jo també ja ho he explicat, que jo també t'hi confia que té una problemàtica, i debut d'això, doncs em va portar fins aquí, fins a aquest dia, perquè ja hi estava fet, jo a la Ràdio ja hi tenia com un hàbit, i llavors, doncs, bueno, així estem, de bé. De bé, oi? I després, l'activisme. L'activisme és el que més em crida, i potser la Ràdio sigui un mitjà bo, doncs també per fer activisme. Sí, sí, sí. Jo crec que arriba bastant, i em va agradar la proposta, i vaig dir sí, sí, i tant, i continuo amb l'activisme. Vull dir que també estic en una associació, estic a Sant Joan de Déu... O sigui, tu també ajudes altres persones? Sí, sí, estic com a pacient expert en els grups de recuperació de Sant Joan de Déu. I activament. I activament. I activament, que és l'associació a la qual també pertanyo. Vull dir que aquest moviment, doncs, és el que m'ha donat vida, d'alguna manera. Ets una mica 360, no sé si diu pacient, pacient... Se li diu pacient expert, no? Pacient expert, és el nom? Sí, això se li diu, ara a mi m'és igual. Clar, però tens les dues òptiques, diguéssim, no? Exacte, o sigui que et pots posar d'una banda i de l'altra. Clar, clar, clar, clar, tens avantatge en aquest aspecte. Exacte, sí, sí, i a part, doncs, tot el que et diuen ho has viscut o similar, i és una bona, diguem-ne, quan parlem dels grups de recuperació, és donar, diguem-ne, una obertura a dir, esteu com esteu ara, però és possible que això millori molt més a poc a poc i tingueu una vida plena, normalitzada. Perquè normal que és normal, no hi ha res normal. Sí, és una paraula molt subjectiva, no? Que estiguis bé, i llavors això, doncs, comporta, per mi, rebre. Més rebo d'ells que jo dono. A mi em dona aquesta sensació. Ja m'ho dic que no. No, és veritat, això, ell ja dona molt. Bé, doncs, jo rebo tot. La percepció, la percepció, no? Sí, sí, sí, la veritat és que, i bé, jo, doncs, tot el que sigui així, a mi m'agrada participar-hi, i si puc fer alguna cosa, donar alguna cosa, doncs, mira, aquí estic, pel que sigui. Escolteu, em sap molt de greu, però és que són les 12 del migdia. Ja, ja, ja. De debò que se'm trenca el cor i quan passen aquestes coses, perquè penso que també heu fet un esforç molt gran en venir fins aquí, i sento que no és just, saps? Ostres, heu trigat una estona... No és just, ens en just. Clar, i això es diu la just, a més, és que tot quadra. Però és que mana l'horari en aquesta professió. Ja. Jaume, eternament agraïda, no t'ho diré prou mai, però sempre que passes per aquí amb altres persones de l'associació, vinculades, que a més sempre són tot bones paraules, gràcies, moltes gràcies de tot cor. Moltes gràcies a tu per tenir aquesta confiança, això és molt important. I tant, i a l'Alícia també, gràcies per compartir aquesta estoneta amb nosaltres, tens una veu molt bonica, crec que hauries de seguir amb la ràdio, no ho deixis, no ho deixis, i a més d'ajudar i col·laborar amb l'associació. Gràcies als dos, que tingueu bona setmana, i bon mes, que vagi bé. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.