8M a Sant Just: activitats, coeducació i polítiques per trencar desigualtats — conversa amb Gina Pol

Tres minuts i tres quarts de dotze. Avui és 8 de març, Dia Internacional de les Dones, una data que serveix per continuar reivindicant les desigualtats entre dones i homes i per aconseguir, per tant, la igualtat entre alguns i altres. A Sant Just estan fent diferents actes durant tota la setmana, a partir de xerrades, presentacions o actes reivindicatius. I ara en parlem de tot plegat amb la Gina Pol, regidora de polítiques de gènere. Bon dia. Molt bon dia. Per parlar, doncs, d'aquest 8 de març, que de fet avui hi ha un acte a la presentació de la novel·la, Tres guineus, que el llibre té, però és l'únic acte que es fa justament el 8 de març, s'ha repartit tot força. Sí, vam intentar que cap activitat no es contraprogramés entre elles, no? Per tant, les entitats que han anat proposant actes han anat triant quins dies els convenia més. I és veritat que ha quedat molt repartit, dir-ho bé, durant més de 15 dies tens diferents opcions i moltes d'elles de reflexionar i de pensar. Les que ja hem fet fins ara ha estat molt bé perquè la gent que ha assistit ha participat molt, com per exemple la trobada que es va fer vinculada al Consell Comarcal i tot el debat de la comarca vinculat amb la mirada de gènere. I jo crec que no només ens han aportat les dones que hi han participat i que eren les ponents, sinó també moltes vegades persones que entre el públic deies doncs jo aquesta reflexió no l'havia vist així o em dóna un punt de vista diferent. Però jo crec que és interessant que qui no s'ha acostat encara a algun d'aquests actes, com el d'avui que es fa a Cal Llibreter, es vagin acostant i que si participem és veritat que ens enriquim més que no només anant d'oients només. Avui, 8 de març, per tant, amb aquestes activitats també repartides. a nivell institucional, és estrany potser que no es faci avui algun acte concret a banda d'aquesta presentació? No, mai hem vinculat el dia exacte, el 8 de març, amb una activitat molt específica. Sí que potser a més tradició el 25 de novembre, aquell dia sí que fer l'acte més institucional davant de l'Ajuntament, però pel 8 de març, com que la realitat de Sant Jus és que la gent té molta activitat i fa molta vida de manera molt diferent, quan acaba quedant entre setmana com és avui, no t'arrisques a vegades per por que tinguis poca gent assistint. També és el dia que hi ha la manifestació a Barcelona i que molta gent va dir, depèn que no ho programeu, perquè qui vulgui que pugui anar a fer un 8 de març més reivindicatiu a Barcelona, una manifestació que el que vol defensar és aquesta diversitat, aquestes mirades diferents i aquesta lluita que tothom la pot fer des del seu àmbit, però buscant el mateix objectiu, que hem de ser tots tenint una igualtat efectiva en tots els àmbits en els quals ens desenvolupem com a persones. Per tant, a l'hora d'organitzar cada any les activitats a voltant del 8 de març, per intentar que sigui una data que no perdi força, perquè és una data que passa cada any i que la idea és continuar reivindicant-la a partir de diferents propostes, aquest any, per exemple, repartit en diferents actes, molts d'ells també culturals. Com ho decidiu organitzar, Gina, per aconseguir captar aquesta participació que deies al principi també de la gent en els diferents actes? Normalment el que fem és, a través del Consell Municipal de Dones, quan ja hem passat la comemoració del 25 de novembre, que és el Dia contra la Violència Masclista, a partir d'aquella data ja comencem a pensar en què es pot fer de cara al mes de març. Moltes dones del Consell aporten les seves idees, sobretot vinculat amb el 8 de març, just dones la que és la més activa, i és, per exemple, l'entitat que et proposa el sopar relacionat només amb dones, la que et porta al teatre aquest cap de setmana a veure marits i mullers. És a dir, aquesta entitat sempre té dos activitats més o menys programades pel mes de març, i després busquem la complicitat d'altres entitats. Dona i empresa se la van a veure expressament per poder dir, escolta, vosaltres què proposeu de cara a la comemoració d'aquest any? Vam proposar aquest mural participatiu on les dones i qui vulgui, joves, petits, nens, nenes, podran participar en un mural a la plaça Camuapa, i alhora com una mena de pica-pica interactiu en què la gent pot aportar coses, menjar, beguda, i sigui un punt de trobada una mica més lúdic. Que es farà diumenge, no? Que es farà diumenge al migdia. I és evident que altres entitats, com per exemple ahir mateix, amb el món il·lustrat, doncs ja són xerrades més de conscienciació, de reflexió, o la que vam fer amb el Consell Comarcal, o les que l'Ajuntament pugui muntar com parlant de l'època de l'edat mitjana, quin paper tenia la dona. En funció de cada perfil d'entitat que hi participa, busques un tipus de públic o un tipus d'activitat. Cada cop hi ha gent que s'hi implica en aquesta celebració, o s'acaba veient com una data simbòlica en què avui tots els diaris, tothom en parla, i demà ja s'ha oblidat. Aquest any és veritat que hem tingut molta més participació a nivell d'entitats i de propostes de tirar endavant actes que en altres ocasions. I sí que és veritat que en parlem molt el mes de març, però potser el mes d'abril no en parlem gens, perquè si miréssim el top 10 de la venda de llibres, doncs potser hi ha més autor masculí que femení en el rànquing de llibres més venuts, sigui de ficció o de no ficció. Per tant, sí que és veritat que va bé que hi hagi un dia en el qual tothom reflexiona i els diaris n'en són molt conscients, però si miro el diari d'aquí una setmana segur que trobaré llenguatge que s'utilitza de manera totalment sexista, que no busquem a dones per tal d'intentar buscar punts de vista, perquè és veritat que hi ha tot un cercador de dones professionals, però s'utilitza molt poc. A les tertúlies, a les televisions, tiren de la seva llista habitual de tertulians i la majoria acostumen a ser homes, hi ha una presència molt baixa. Per tant, seria com el mes de març, és el mes que tu fas la crida i llances un crit d'alerta de dir, escolteu, ens l'hem de creure perquè sigui efectiva tot l'any, però si el mes d'abril ja te n'has oblidat, poca feina farem. Es tracta de ser, mal dit potser, corconets tot l'any, perquè aquesta igualtat sigui efectiva allà on toqui. És que tothom hi pot pensar en qualsevol moment, a l'hora de fer tot el teu programa de ràdio, o quan programem qualsevol activitat en el conjunt del poble, o la dona que està educant el seu fill i potser li transmet un model d'educació que no és ben bé igualitari, sinó que està reproduint uns models de cura que fa molts anys que estan implantats i que no s'ha qüestionat que està entendint la societat cap a una cura femenina i una llibertat masculina a l'hora d'anar a treballar, per exemple. Per tant, és una data que serveix per fer visible, no?, d'alguna manera, totes aquestes mancances, encara. Les mancances jo crec que són moltes, sinó les dades que avui recullen la majoria de diaris no serien les que són, des de la diferència de sous que hi ha en diferents carreres quan la vas a triar, o tot el tema de la presència femenina en els màxims òrgans de direcció, d'empreses, de l'IBEX, de governs, és a dir, les dades demostren que hi ha una realitat. Ara, si hi ha gent que no vol creure que aquella realitat és així, perquè encara hi ha gent que t'ho rebat, et poden rebatre que hi ha denúncies falses en temes de violència masclista, et poden rebatre que no és veritat, que jo sempre he cobrat igual que un home, potser sí que en la teva feina tu has cobrat igual que un home, però és que potser, si t'has dedicat al món del periodisme, el sou ja és molt més baix que no pas un arquitecte que està masculinitzat. És a dir, no és només el que tu cobres amb aquella professió que fas, és que la teva professió, si ha estat molt feminitzada, aquell sou no està valorat com ha estat valorat una enginyeria de camins. Per molt que ara hi hagi una crisi i la gent estigui cobrant, sigui el que sigui la seva carrera i formació, un sou penós i molt baix i que no arriba ni a mil euros. Però hi ha com unes tendències que hem trobat normals, que quan un vas a un ajuntament l'arquitecte tingui un nivell salarial i en canvi l'educadora social un altre, que això s'ha de trencar, perquè un està educant la societat del futur i potser l'altre està planificant arquitectònicament. Per tant, no ha d'haver una discriminació salarial per aquest tema. Des de l'àmbit municipal o des de l'àmbit en què des de l'Ajuntament es pot tenir incidència, on cal treballar més en els propers anys per evitar o per canviar aquestes dinàmiques? Jo crec que tothom s'ha d'implicar. És a dir, no serveix que diguem això ho has de fer tu, sinó això cadascú de nosaltres ho pot aportar des del seu entorn familiar més immediat. és, jo si educo la meva filla ho he de fer d'una manera determinada perquè no li transmeti uns rols determinats en els quals no es desenvolupin en plena llibertat i igualtat. Per tant, el que ha de fer l'Ajuntament considerem, i aquí coincidim tant amb el Consell de Dones i amb gent que ha participat en tot el pla de gènere, és que la coeducació és fonamental, és a dir, partir d'una base que sigui molt més igualitària a les escoles i en l'entorn d'educació i de criança, i quan ja arribem a l'edat adulta el que hem de fer és conscienciar, intentar trencar rols, i aquelles dones que ja estan liderant projectes que poden ser un exemple per a les altres, posar-les molt més en valor. El que ens ha permès veure tots els actes que portem ara aquí és que tenim a Sant Jus unes dones molt potents, des d'una n'Ana Bofill que ja té un reconeixement social, a la Montse Solson ahir, que és una investigadora universitària que xapó per la feina que fa des de fa més de 30 anys i no les tenim en el nostre ideari de persones il·lustres de Sant Jus. Potser pensem molt en el Margarit que té tota la seva lluança de feina que fa, però és que tenim dones al seu costat que tenen el mateix valor o més. És a dir, i aquestes, quan pensem en el top ten local, no? No et surten els exemples femenins i això ho hem de començar a trencar. Aquest sostre que li diuen de vidre en el qual la dona ja hi ha un topall i d'aquí no passa, això ha de poder desaparèixer. Tothom ha de tenir la llibertat d'arribar fins on vulgui, sense cap topall d'alçada, no? Des de l'educació tant a les escoles com també a l'institut, la part important dels joves també és un altre dels àmbits on, no sé si des de l'Ajuntament o des de quina manera es pot fer, però sí que és un dels llocs on ja s'està fent, em sembla també aquí a Sant Jus, la importància d'educar en aquest sentit, per trencar una mica tot això que encara existeix. Aquí tenim diferents serveis que ens ajuden a trencar una realitat que s'està veient als instituts i és que la noia està permetent determinades situacions impositives del noi a nivell d'estètica, de comportament, de tipus de relació afectiva que estan establint. Per tant, des de l'Ajuntament sí que es fan tallers de conscienciació i de treball amb l'alumnat a l'institut i a diferents espais de secundària, però sí que ens cal una feina més continuada en aquest cas del Departament d'Ensenyament. És a dir, un tema que s'abordava ahir a la xerrada del món il·lustrat era que a les escoles es treballa puntualment un cop l'any, dos cops l'any, però si tu en el teu dia a dia quan abordes determinades temàtiques tu aquell tema no el treballes amb més profunditat acaba sent un bolet d'un dia i no acaba interioritzant la realitat de les noies. És a dir, no hem de parlar de sexualitat quan només parlem de l'aparell reproductor i estem a ciències naturals. Hem de poder parlar de la realitat afectiva, de l'expressió dels sentiments amb altres entorns de la fase educativa, no només puntualment amb aquella xerrada que sabem que va d'allò. Hem d'aconseguir que sigui com una realitat que respira a qualsevol altra assignatura. Com si m'apures quan parles de matemàtiques. És que no cal buscar només l'eix del taller, que és el que fem obligatoriament l'Ajuntament s'ha imposat fer-ho, però si el claustre té una certa sensibilitat quan aborda altres temes o quan els petits de primària se'n van a colònies, tot allò pots tractar d'una manera molt més natural. Quan gestiones un menjador escolar, és que hi ha moltes maneres d'introduir-ho. I això treballem amb l'escola Bressol perquè sigui amb valors molt més coeducatius on el rol aquest de gènere no estigui tan estigmatitzat. El nen fa això, la nena fa això. No, trenquem-ho. Un altre dels àmbits on hi ha sobretot presència masculina, però també n'hi ha de femenina, però és un àmbit molt masculin, és el de l'esport. Aquí a Sant Just també en diferents esports en vam parlar fa poc al jugam a casa, però hi havia em sembla que era només hi ha algun esport com el vòli, vòl o la rítmica on sí que la presència és femenina, però en la gran majoria d'esports la presència majoritària és de nois. No sé si es treballa d'alguna manera tot el tema de l'esport també. Gràcies a aquesta radiografia que hem fet amb esports i gènere sí que hem vist això, que tenim uns clubs que són totalment feminitzats, 100% femenins, com el vòli o la rítmica i esports que estan supermasculinitzats com pot ser un futbol o un hockey. I què treballarem des de l'Ajuntament? I aquí la carressumada la regidora ja està treballant. Doncs que a través de la línia de subvencions tu puguis ajudar a treballar que aquells grups masculins que no hi ha en aquest cas el vòli puguin començar a néixer i aquells equips femenins que no existeixen al futbol puguin tenir més àmbit de creixement. Per tant, es tracta d'invertir algunes tendències i buscar un cert equilibri. I aquells clubs que ja els tens amb una mitjana més o menys normal doncs mantenir-la una natació està més equilibrada i altres equips també. Però hem de buscar això que ningú no es trobi exclòs pel fet que com que no hi ha cap equip i tu no pots progressar doncs directament no pots jugar a determinada pràctica esportiva. Si hi ha un noi que l'ha de la rítmica doncs ha de poder treballar i com si fos la dansa o qualsevol altre espai. Per tant, hem de poder trencar aquests rols que potser hem decidit que si el teu fill et diu que vol fer dansa te'l mira raro doncs no. Vol fer dansa i buscar-hi allà on pot fer-ho i es pugui desenvolupar tranquil·lament sense problema. Com si la noia com hi ha moltes noies que estan fent taekwondo i aconseguint grans resultats esportius. Hem rebut una consulta a través del servei de WhatsApp que com sabeu doncs el tenim actiu des de fa pràcticament una setmana. Podeu escriure'ns al 610-777-015 per fer-te una pregunta Gina vinculada doncs amb tot això que és referent al suport de l'Ajuntament també en el camp esportiu però en concret doncs en el suport a l'equip de futbol 7 femení amateur que sembla doncs que és un equip que finalment s'ha desfet i les dones que hi participaven han buscat doncs equip fora de Sant Junts just? Sí conec el cas perquè és una queixa que altres vegades que hem vingut a la ràdio i hem parlat dels esports doncs també s'ha manifestat aquesta situació sí que és cert que hi ha una gran densificació en el camp de futbol i que és un equip que jugava allà i que es troba que no té espai i que ha quedat exclòs sé que des de la regidoria s'hi treballa i està en el cas i s'ha d'intentar que si elles volen seguir jugant i volen tenir espais de poder fer partits doncs que puguin sí que no està resolt ara mateix i va haver un problema d'horari no? sobretot horari disponibilitat dels espais i sí que van perdre aquell moment en què elles tranquil·lament estaven jugant a futbol perquè els encanta ha estat tancat per això el tema o en principi s'està treballant per buscar una solució? jo diria que jo diria que la resumada ho té pendent de buscar a veure com es pot resoldre sí que és cert que tenim altres clubs que han hagut de com a atletisme que no està fent la pràctica esportiva al municipi perquè no hi havia un espai adequat per això aquest és un altre cas per tant és una qüestió que va potser més enllà d'aquest àmbit i que s'estén també el tema de la disponibilitat d'espais esportius o de la repartició sí però si hi ha una realitat que vol que vol tenir aquest espai s'hauria de poder trobar però sí que és veritat que hi ha moltes dificultats fins i tot amb els amb els equips regulars dels diferents espais de futbol per tant és un tema que està obèrica s'està mirant d'abordar com s'engloba tot amb un espai físic que és limitat i uns clubs que tenen molts equips molts equips i duplicats i amb molts joves allà fent la pràctica esportiva de futbol bàsicament quan irem seguint per tant tot plegat falten 3 minuts per arribar a les 12 del migdia per acabar també aquesta entrevista una mica a llarg termini o a mig termini més aviat estem ara l'any 2016 el mandat d'aquest govern va començar pràcticament encara no fa un any d'aquí a 3 anys què s'hauria d'haver aconseguit en millores en àmbit de polítiques de gènere el pla inclou moltes línies d'acció però n'hi ha dues que són noves i ens agradaria molt que funcionessin aquest mandat una és la intenció de poder treballar amb algun grup d'homes igualitaris és a dir poder crear un primer grup d'homes que treballi per la igualtat això en molts ajuntaments i en molts municipis ja comença a funcionar i amb força Sant Boi n'és un cas i els hi funciona molt bé és a dir és trobar de quina manera fem que l'home participi en aquesta lluita per la igualtat hi ha municipis que han començat per aquells homes que s'han separat han hagut d'assumir uns rols que desconeixien i que a través d'aquest nou rol de pare han pogut descobrir certes desigualtats que s'han d'abordar i aquest és un perfil que ens agradaria poder treballar o també hi ha un altre perfil que també ha sortit als diaris d'aquests dies que és que molt home que ara està aturat i que havia treballat intensament en el seu sector s'ha trobat desubicat havent de fer una feina de casa i una feina de cura que no tenia controlada que no l'havia viscut d'alguna manera per treballar amb ells i l'altre és el jovent tenim jovent que ens agradaria que formés part de grups de treball o d'algun tipus de xarxa de suport per saber què volen per poder treballar amb aquest jovent temes d'igualtat i són dos públics que a dia d'avui no estan consolidats i que ens agradaria poder innovar tant amb home com amb jove doncs veurem com evoluciona tot plegat avui hem volgut parlar amb la regidora de polítiques de gènere Gina Pol la regidora d'aquí Sant Just arran d'avui 8 de març Dia Internacional de les Dones recordeu que hi ha activitats programades encara durant tota la setmana a Sant Just de diferents tipus podeu trobar-les fàcilment a la gent dels santjust.cat moltes gràcies a tu i que vagi molt bé bon dia gràcies