Entrevistes de la Justa del 8/3/2017 — 8M: Educació i mitjans, paritat i conciliació, joventut i xarxes, custòdia compartida i lideratge

Context i objectiu de l’episodi

Tertúlia especial del 8 de març (Dia de la Dona) a “Just a la Fusta” amb quatre convidades de diferents àmbits. Es debat sobre l’estat del feminisme, els reptes per a la igualtat real i els canvis necessaris en l’àmbit educatiu, mediàtic, laboral, polític i familiar.

"La base està amb la família, amb l'escola, l'entorn, l'educació."

Educació i coeducació com a pilar

• L’educació (familiar, escolar i social) és el pilar per transformar rols i imaginaris de gènere des de la base.

• Cal coeducació en totes les etapes: des de la infància fins al reciclatge professional i a les carreres universitàries.

• Falta formació específica amb perspectiva de gènere en titulacions clau (mestres, medicina, etc.).

• La ciutat, el comerç, la publicitat i els mitjans també eduquen: congruència social entre allò que s’ensenya i allò que es veu al carrer.

Mitjans de comunicació i biaixos

• Persistència de rols assignats: experts masculins per contextualitzar notícies i veus femenines en temes “socials”.

• Biaix inconscient molt arrelat: s’esbiaixa sense mala fe, però impacta en la representació de la realitat.

• Exemple universitari: a Filosofia, absència pràctica de professores, malgrat majoria femenina aules en molts estudis.

"Quan s'ha de contextualitzar una notícia, busquen un perfil masculí."

Tecnologia, STEM i bretxa de gènere

• En grans congressos tecnològics (com el Mobile World Congress) la presència femenina continua molt baixa.

• Visibilitat de dones en àrees de community/CEO creix, però programació i desenvolupament continuen fortament masculinitzats.

• Iniciatives d’“empoderament femení” i esdeveniments específics per a dones ajuden, però encara costa revertir la inèrcia.

Paritat i quotes: eina necessària

• Quotes i paritat com a mesura temporal imprescindible per obrir portes i accelerar canvis reals a institucions i partits.

• Sense mesures legals, molts dels avenços actuals (presidències, lideratges) haurien estat “impensables”.

"Si no hi haguessin hagut les quotes, això hauria estat impensable."

Dinàmiques polítiques i estils de treball

• Persistència de petits cercles de decisió masculins i maneres de treballar poc conciliadores (reunions nocturnes, temps il·limitat).

• Es destaca un estil més col·laboratiu en equips liderats per dones i la necessitat de reconèixer lideratges diversos i complementaris.

Conciliació, permisos i reforma horària

• Clau per a la igualtat real: flexibilitat horària, teletreball, reunions útils i no presencialistes, i aprofitament de la tecnologia.

• Proposta d’augmentar permisos i impulsar una reforma horària que permeti a tothom (homes i dones) gaudir i cuidar.

"L’empresa no t’estimava tant com la teva família."

Canvi generacional i nous rols paternals

• La crisi i experiències com l’Erasmus han accelerat canvis d’hàbits i corresponsabilitat masculina a la llar i la criança.

• Més pares implicats en la vida escolar i quotidiana; el model del pare cuidador es normalitza.

Custòdia compartida i violència masclista

• A Catalunya, la custòdia compartida és sovint la primera opció si és viable.

• Casos amb ordres d’allunyament o violència masclista compliquen la logística i desaconsellen models de guarda que obliguin a interaccions freqüents.

• Prioritat: benestar del menor, relacions parentals viables i segures.

Joventut, amor romàntic i referents mediàtics

• Preocupació per regressions en adolescents: control de parella normalitzat, permissivitat amb pràctiques de risc.

• Influència de sèries, música i xarxes: la cosificació i l’amor romàntic tòxic es presenten com a ideals.

• Exemple “Soy Luna”: la noia “intel·lectual” triomfa quan es transforma en influencer de moda, perpetuant l’ideal estètic.

Autoestima, xarxes i educació emocional

• Societat orientada a l’exterior (likes) en detriment de la intel·ligència emocional i l’autoestima.

• Absència familiar per horaris extensos afebleix referents interns; cal educació emocional a l’escola i a casa.

Micromasclismes i biaixos invisibles

• A Occident, el masclisme és sovint sutil i invisible: costa identificar-lo i canviar-lo.

• Cal vigilància i autocrítica constant, també entre dones, per no reproduir rols masclistes interioritzats.

Lideratge femení i mimetisme masculí

• Risc de mimetitzar estils masculins per ascendir (exemples citats: Merkel, Hillary, Thatcher).

• Reivindicació de lideratges propis amb valors humanitaris i socials sense penalització.

Implicar els homes i dissenyar amb perspectiva de gènere

• No es pot avançar excloent els homes: cal formar, sensibilitzar i implicar tècnics i decisors.

• Exemples pràctics: disseny d’espai públic amb més percepció de seguretat per a dones.

"No avançarem si els excloem."

Paritat en política pública i detalls que importen

• Polítiques de paritat i perspectiva de gènere per defecte.

• Detalls concrets revelen la inèrcia: canviadors de bebès només al lavabo de dones; cal corregir-ho a tots els espais.

Cloenda i crida a l’acció

• Agenda 8M local: concentració “La vaga de totes” i Teatre de l’Oprimit de “Dona i Empresa” per fer visible l’invisible.

• Crida a una platja conjunta d’homes i dones: sumar, incidir des de cada àmbit i generar efecte dominó.