Acció humanitària de La Fede.cat al Kurdistan i xerrada sobre Veneçuela: solidaritat, acollida i mirada feminista

Bé, tot just passant un parell de minuts del primer quart de dotze del matí, gairebé migdia, eh? Ens estem apropant. Tenim nosaltres, i a més la tenim en persona, que sempre ens agrada més que per telèfon, a Mar, companys a LED. Mar, bon dia. Bon dia. Bon dia. De fet, bon dia i ben tornada a l'emisora, on fa uns quants anys va ser-hi per aquí, col·laborant amb un programa, tot just ara fora ho recordàvem, deies que desbloquejaves també un record, no? Doncs ben tornada. Això al final és casa de tots. Tenim aquí, però avui, no per parlar de l'emisora, en aquest cas, sinó per parlar de, diguéssim, accions humanitàries, formes per, entre altres, de la FEDE.cat, que és aquesta organització d'ONGs catalanes. Explica'ns una mica quina és la teva tasca com a vocal de la Junta d'aquesta la FEDE.cat i després desgranarem altres qüestions que passen per aquest terratrèmol al Kurdistan, a Síria i Turquia, i també una xerrada que no té a veure amb aquest terratrèmol, però que faràs aquesta setmana amb Justícia i Pau. Vinga, comencem amb la FEDE.cat. Quina és la teva tasca? I quins projectes humanitaris? També, sabem, enclau feminista, tires endavant. La FEDE.cat és una federació d'ONGs que treballen per la Justícia Global de Catalunya. Són 124 entitats que, diguem-ne, estem agrupades sota aquest paraigües. Que són ONGs, no? Sí, la majoria són ONGs, fundacions, al final entitats que treballen o pels drets humans o per la cooperació internacional o temes de pau. Aquestes són les tres branques i jo hi arribo perquè estic a la Junta Directiva de Cooperació, una petita ONG basada a Barcelona que fa projectes de cooperació feminista a fora, a Colòmbia, al Salvador, a Mali, i a partir d'aquí entro a la Junta de la FEDE. I dintre de la Junta tinc dos barrets. Primer, els temes de feminismes i després el d'acció humanitària. Dins d'aquestes dues branques hi ha diferents projectes que es duen a terme, tant sota el paraigües feminisme com a acció o ajuda humanitària. Per exemple, en el cas del Kurdistan de Síria, de Turquia, de quina manera us heu agrupat o de quina manera heu treballat conjuntament per ajudar? Tot just també coneixent que hi ha hagut un altre moviment sísmic tot just a dues setmanes del primer terratrèmol. Sí, avui hi veiem. Doncs mira, el que fem des de la FEDE, sobretot, com tenim bastantes organitzacions, sobretot treballant a la zona del Kurdistan, el que hem intentat fer és recollir el que han estat veient aquestes organitzacions, les necessitats, etcètera, i canalitzar aquesta ajuda. Moltes vegades, quan passen desastres d'aquest tipus i es necessita una ajuda puntual i molt ràpida en emergència, no sabem què fer, però ens mobilitzem. O sigui, tots tenim un sentiment de solidaritat. Llavors, des de la FEDE el que hem fet és crear aquests canals, perquè realment volem que l'ajuda arribi i volem que arribi les organitzacions que sabem que hi porten anys treballant i que fan una bona feina. I fins a quin punt és fàcil entrar a treballar, entrar a ajuda en aquests terrenys, en aquestes zones, ara, en concret, en aquest terratrèmol? Sí, la zona és molt complicada perquè hi ha crisis i conflictes preexistents, conflictes polítics a la zona del Kurdistan, moltíssimes dècades per la repressió turca, per la guerra prèvia i el conflicte que continua vigent a Síria, i hi ha molt bloqueig per part del govern de Síria, per exemple, per entrar al Kurdistan en Síria. Llavors, el que nosaltres fem és enllaçar organitzacions, organitzacions que ja hi ha estat treballant. Si tu no hi has estat treballant, ara entrar-hi l'accés està molt limitat. però organitzacions locals amb qui nosaltres tenim, partenariat, doncs, són les que realment poden rebre aquesta ajuda i sabem que la poden fer arribar bé. I la realitat d'aquestes ONGs, d'aquestes que ja hi són, que dius que ja estan en actiu i que, per tant, tenen més facilitat, potser, que d'altres que vulguin entrar ara des de zero, és a dir, quina és la seva realitat un cop allà per poder ajudar, no sé si us arriba realment al que està passant, no?, a ulls de les persones que estan ajudant. Doncs és molt complicat perquè moltes d'elles han perdut persones dels equips als mateixos terratrèmols. O sigui, moltes de les organitzacions, tant internacionals com locals, han patit pèrdues de persones molt valuoses per a les organitzacions. Moltes d'elles han perdut casa seva, també, han hagut de desplaçar-se. O sigui, en aquest sentit, elles mateixes s'hi han vist impactades. Però després veiem molta autoorganització. Una de les recomanacions que fem des de la FEDE és destinar els diners i que es facin arribar organitzacions de dones feministes, LGBTI, de les dones, perquè són les que més coneixen les necessitats de la població i, sobretot, les necessitats de manera diferenciada. Moltes vegades l'ajuda humanitària està centrat en que hi havia un tipus de necessitat per a un únic individu i això no existeix. Hi ha persones amb discapacitat, i amb persones que realment tenen necessitats diferents pel seu cicle de vida, si són nadons, si són persones grans. I aquestes organitzacions sabem que ho comprenen molt bé, que comprenen aquesta realitat i, per tant, fem aquesta recomanació. Els feedbacks que rebeu, diguéssim, o les, no sé si els diu així, o els parties o el retorn, en definitiva, de com està funcionant, és, a veure, per entendre'ns, bo, positiu, sembla que hi ha un brí d'esperança. Sí, sí, evidentment, sempre des de les organitzacions que reben, la solidaritat és molt important. De fet, molts cops és més important aquesta solidaritat moral, de saber que estem aquí i estem el que vosaltres necessiteu, que està obert la disposició, la solidaritat internacional en aquest sentit, i és molt important, però ho estan agraint molt. El que passa és que estan tenint rèpliques, és una situació molt difícil, molt complexa, i, per tant, això també es nota, no?, que estan sobrepassats. Des d'aquí, de fet, des de l'Ajuntament de Sant Just van oferir, per una part, una ajuda econòmica, no?, a través de... Ara em sortirà el nom. El Fons Català. Això, gràcies. Que agrupa els ajuntaments. Exacte, sí, gràcies. I, d'altra banda, també proporcionava diverses ONGs o entitats humanitàries a través de les quals la ciutadania també pot aportar el seu granet de sorra en format diner, no?, és a dir, en format econòmic. És l'única manera que tenim una mica els ciutadans de poder ajudar, no?, és a dir, aportant una mica aquesta part econòmica a través d'ONGs i entitats humanitàries. Sí, en un moment d'emergència, sí, sí que és molt important, perquè el que necessitem és ampliar la capacitat operativa de les organitzacions que estan allà. Si són internacionals, doncs, a que puguin enviar equips mòbils, a que puguin, doncs, sí, fer una mica aquesta ampliació de la capacitat. Però després hi ha altres maneres. També ho dèiem que molt... Bé, el que passarà, i ja està passant, i ens ho estan comentant col·legues al terreny, és que tornarà a haver-hi moviments en èxodes, no?, o sigui, persones que, per tercer cop, potser ja estan desplaçats internament, perquè venien... Molts eren refugiats i refugiades de Síria, voldran marxar de Turquia. Llavors, també nosaltres hem de ser terra d'acollida, no?, i crear narratives i relats d'una Europa i d'un món, doncs, on realment puguem acollir. Llavors, també el que podem fer és aquí treballar perquè els nostres ajuntaments i les nostres poblacions siguin obertes quan realment hi hagi més moviments migratoris i de persones refugiades, perquè ja ens ho estan dient, hi ha moviments i desplaçaments arrel d'aquest terratremol. Tot just farà un any, el 24 de febrer, que es va obrir aquesta guerra de Rússia contra Ucraïna. s'assuma també aquest èxode, podríem dir, en aquest cas, persones que migren, i moltes d'elles han arribat a Sant Just també, tenim persones ucraïneses. De fet, aquesta setmana en parlarem amb una d'elles, no que ha vingut, sinó que ja era ucraïnès a Sant Just Tenka, però que sí que ha acollit a gairebé una desena de persones que han vingut d'Ucraïna. Per tant, s'assumen, no?, al final, la feina està allà, però també la tenim aquí, no? És a dir, es pot fer des d'allà in situ, però també aquí per anticipar-nos, per preparar-nos. Sí, i el cas d'Ucraïna i de com les institucions tant europees com de casa nostra han obert, no?, i han fet possible que acollim, és una prova que és possible acollir si hi ha voluntat política, no? La Unió Europea tenia una possibilitat d'aprovar un decret, el va aprovar i s'ha acollit i s'ha donat dret a treballar, no?, a accedir a serveis públics a les persones ucraïneses refugiades. Per tant, si hi ha voluntat política és possible, si obrim la ment, no?, i trenquem els prejudicis és possible i realment ha portat llum perquè millorin en general les polítiques d'acollida i de... Sí, i de rebre a qui realment està fugint d'una situació insostenible. Aquesta era una de les qüestions que volíem parlar amb tu avui, però tenim una altra, té a veure o no té a veure, ara ho descobrirem, que és aquesta xerrada que oferies aquest dijous 23 de febrer a les 7 a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestà, organitza Justícia i Pau amb l'adhesió de Sant Just Solidari, aquesta conferència a debat amb tu mateixa, que dirigiràs una mirada a la Venezuela actual. Què poden esperar aquestes persones d'aquesta conferència? Què hi trobaran? Quins són els punts centrals d'aquesta conferència a debat? Aquesta conferència a debat sorgeix que jo he estat treballant un any i mig a Venezuela com a cooperant, que és l'altre barret que tinc, i al tornar a Sant Just, amb aquesta transició en la que estic ara, doncs persones molt estimades de Justícia i Pau em van convidar a... Ostres, apropa'ns aquesta realitat, no? Que també és una mica la missió i la filosofia de Justícia i Pau. I la veritat és que ho trobo molt bé perquè Venezuela, com s'ha venut i s'ha llegit als mitjans, ha estat des d'una perspectiva molt sensacionalista, no? I el que faré jo és apropar una mirada, que és la meva, és una mirada molt, molt situada de en quin punt està el país, perquè realment ha canviat moltíssim i del que vèiem, no?, d'un país que anàvem caiguda picada i que sortia als mitjans que dos per tres, doncs ha desaparegut i només sentim de tant en tant alguna notícia. Llavors, jo el que oferiré és la meva experiència d'aquest últim any i mig i espero que apropi la realitat i que puguem desmuntar una mica els mites. És una mirada molt subjectiva. Molt subjectiva. Una mica a través de les teves experiències, també vivències, emocions, imagino, no?, del que hagis pogut viure allà com a frase titular, quin seria el resum? Quin seria el resum? d'aquest any i mig a Venezuela? No és el que sembla. No és el que sembla, eh? Seria? Sí. I a partir d'aquí, doncs, hem d'anar-hi, a la conferència. Doncs, Marc, un panxelet, no sé que vulguis afegir a algun altre punt que m'hagi pogut deixar o que vulguis recordar també per la ciutadania que vulgui ajudar. No, en rellus l'espai perquè Ràbia Esvern sempre té les portes obertes a les entitats del poble que treballem en solidaritat i sempre, doncs, és un goig comptar amb això. I tant, i a més, gent que ja ha passat per aquí, com dèiem abans, no?, que ja has format part de programes com la penya del morro, eh?, que tant es recorda a les tardes. Magnífica, molt riure's, també. Doncs, Marc, moltes gràcies. Com dèiem, Marc, un panxelet, que em formes part també de la FED.cat, d'aquestes organitzacions per la justícia global. I fem aquest recordatori, per si hi ha algú que encara no ha pres nota, aquest dijous, 23 de febrer, a les 7, a la Sala de la Cònçol, aquesta xerrada, conferència, debat, una mirada de la Venezuela actual no és el que sembla. No és el que sembla, és el que enfegim ara com a final, que s'hi apropin, que també segur que descobreixen una altra realitat a través de les teves vivències. Gràcies, Marc, i fins aviat. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit