Entrevistes de la Justa del 11/4/2023 — Ada Castells presenta «Solestàlgia»: ecoansietat, vida neorural i urgències climàtiques

Context i presentació

Entrevista a l’escriptora Ada Castells arran de la presentació de la seva novel·la Solestàlgia dins el cicle d’exposicions Mons: el món orgànic a l’Espai Mercat.

Què és la solestàlgia?

• Definició: solestàlgia és la tristesa i desassossec causats per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, del planeta.
• Origen del terme: concepte hibrid creat per l’activista australià Glenn Albrecht; divulgat (segons cita de l’entrevista) per Eugènia Brogi.
• *Relació amb l’ecoansietat: són fenòmens molt vinculats; Castells reivindica el terme solestàlgia* per la seva potència sonora i semàntica.
• Canvi de títol: la novel·la es deia inicialment Fragilitat; l’autora adopta Solestàlgia després de llegir el filòsof «Esreco Horvat» (Srećko Horvat).

"La solestàlgia és la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn."

La novel·la «Solestàlgia»: trama i temes

• Protagonista: la Sara, aclaparada per l’emergència climàtica.
• Incident desencadenant: inundació a Barcelona que obliga la família a fugir cap a l’Empordà (Camallera).
• Nou estil de vida: ocupen un mas i aposten per:

- Mínim consum i proximitat. - Conreu de la terra i sostenibilitat energètica. - Aliança amb la tecnologia del present.

• Crítica al model global: el trajecte d’un kiwi de Nova Zelanda fins al supermercat exemplifica el despropòsit energètic i logístic.
• Vida neorural sense idealització: la natura no té pietat; aprendre a encendre una estufa, conviure amb mosquits i temps adversos.

"La natura està idealitzada, però la natura és la natura: quan plou, plou."

Experiència personal de l’autora

• La novel·la neix del neguit viscut durant la pandèmia i la sensació de fragilitat.
• Castells traspassa els seus dilemes als personatges per entendre’ls i resoldre’ls literàriament.
• Sara ≠ alter ego: és un personatge de ficció amb l’ansietat exagerada; l’autora admet un paral·lel vital (viure entre Barcelona i l’Empordà) per donar versemblança al relat.

Reflexió social i propostes

• Responsabilitat compartida: és un repte individual i col·lectiu; cal reinventar el sistema.
• Transició ecològica: invertir en recerca i energies renovables, reduir la despesa energètica, i canviar hàbits.
• No només prohibicions: cal fer desitjable la lentitud, el consum menor i la proximitat com a valors que alleugen l’ansietat.
• Educació: escola, mitjans i consum cultural han de propiciar aquest canvi de mirada.
• Contra el relat apocalíptic elitista: rebutja la idea que «només sobreviu el més fort»; aposta per comunitats inclusives. A la novel·la, la família supervivient és no-triomfalista (adolescent inadaptada, iaia amb inici de demència, parella corrent).

"Només en tenim un de planeta."

>

"Ens hem quedat sense llum i sense petroli i sense saber distingir la cicuta del julivert." (poema de Casasses)

Dades de l’acte

• Quan: dimecres 12 d’abril, 19 h.
• On: Espai/Sala Mercat (cicle Mons: el món orgànic).
• Amb qui: Ada Castells i Arnau Cònsul (llibreter).
• Format: presentació de Solestàlgia i debat obert amb el públic.

Idees clau

• Solestàlgia: paraula clau per anomenar un malestar compartit.
• Vida neorural: oportunitat i repte; cal realisme i aprenentatge.
• Canvi sistèmic: urgència de reformes estructurals i valors de proximitat.
• Cultura i educació: motors per transformar imaginari i hàbits.
• Esperança pràctica: menys apocalipsi i més acció col·lectiva tangible.

"Aminoreu la marxa, gaudiu de la natura i recupereu la justa mesura."