Entrevistes de la Justa del 6/6/2018 — Allò que som: el llenguatge que ens fa humans, la llengua que ens identifica i Europa (converses amb Josep Maria Terricabras)
Títol i resum generats per IA

Entrevistes de la Justa del 6/6/2018 — Allò que som: el llenguatge que ens fa humans, la llengua que ens identifica i Europa (converses amb Josep Maria Terricabras)

0:00Entrevistes de la Justa14:35
Compartir
Entrevistes de la Justa
FacebookWhatsAppX.comDescarregar

Resum executiu

Josep Maria Terricabras presenta "Allò que som", un llibre de reflexió que busca estimular el pensament del lector sense dir-li què ha de pensar. La conversa recorre el paper del llenguatge en la condició humana, la diferència entre llenguatge i llengua, la noció d’identitat versus identificació, el valor de la llengua materna (com a llengua de casa) i el multilingüisme, l’ús polític del llenguatge i la situació europea respecte al sobiranisme català i la participació a les eleccions europees.

El llibre i l’objectiu

  • Objectiu central: fer pensar, comparar idees i obrir debats.
  • No prescriu; estimula el judici propi i el diàleg.

El llenguatge que ens fa humans

  • El llenguatge no és només una capacitat; és allò que possibilita totes les altres capacitats humanes.
  • Sense llenguatge, seríem «animals desenvolupats» però no plenament humans.
  • El llenguatge permet:

- Consciència i judici moral (preguntar-nos si fem bé o malament). - Nominar i comprendre el món, relacionar-nos i treure conclusions.

  • Desenvolupament infantil:

- Abans dels 6-7 anys hi ha habilitats compartides amb altres primats. - Cap als 6-7 anys (edat de la raó) s’activa amb força l’autonomia, la llibertat i el creixement personal.

"El llenguatge és el que ens fa humans."

Llenguatge vs llengua

  • Llenguatge = capacitat universal d’expressar-nos i de desenvolupar-nos.
  • Llengua = forma particular que pren el llenguatge (català, francès, birmà, etc.), incloent-hi accents i variacions.
  • La llengua no ens defineix com a humans, sinó com a membres d’una societat amb tradicions, costums i referents propis.

Identitat vs identificació

  • La identitat és complexa i plural: orígens, aprenentatges, família, geografia, alimentació, experiències...
  • Terricabras prefereix parlar d’identificació (dinàmica i compartida) més que d’una identitat rígida.

"Qui perd els orígens perd identitat." — Raimon

  • Perdre els orígens fa perdre una part d’identitat, però la persona integra noves capes al llarg de la vida.

Llengua materna i multilingüisme

  • Llengua materna s’entén com la llengua de casa (la mare personifica aquest espai).
  • Cases multilingües: parelles amb llengües diferents i llengua del país; la criatura pot compartir i integrar diverses llengües.
  • L’escola pot esdevenir llengua clau per a la criatura (per ús i aprenentatges).
  • Posicionament: respecte per la llengua de casa i afavorir el plurilingüisme; evitar imposicions rígides.

Llenguatge i política: la batalla pel sentit

  • En política es disputa el sentit de les paraules, sobretot els conceptes abstractes (p. ex., justícia).
  • A diferència d’un arbre o una muntanya, la justícia no és un objecte davant nostre: és allò que entenem per justícia.
  • Legítim i necessari que hi hagi definicions diverses i debat públic.
  • Risc: la imposició d’una única definició com si fos l’única vàlida.

"Els grans principis i valors són idees amb les quals volem viure i sobre les quals hem de discutir."

Europa i el sobiranisme català

  • Des d’Europa, arriba informació sobre el cas català, i ha augmentat la comprensió del context.
  • Perplexitat per la presó preventiva sense judici clar i per actuacions rebutjades per jutjats europeus (cas Llarena).
  • Es forma un ambient d’opinió pública més favorable al diàleg Catalunya–Espanya.
  • Expectativa que un nou govern espanyol sigui més obert al diàleg que l’etapa Rajoy.

Participació a les europees i reformes necessàries

  • Participació baixa a les eleccions europees (sovint <50%) a tot Europa.
  • Cal que la UE impulsi polítiques socials (no només austeritat) i creació d’ocupació.
  • Exemple positiu: Erasmus (10 milions de joves circularan per Europa en els propers anys), generant capital social europeu.
  • Problema estructural: el poder el retenen els estats, i Europa rep la culpa dels impactes nacionals.
  • Proposta: més poder per a la UE i més presència d’Europa en mitjans i debats públics.

"Europa és el nostre futur — aquesta Europa s’ha de millorar, però és el nostre futur."

Informació de l’acte

  • Presentació del llibre: "Allò que som".
  • Quan: Dissabte, a les 19:00.
  • On: Sala Cinquantenària de l’Ateneu ("sala 50 aneri").

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament