Amb els peus descalços: poesia i piano a Sant Just + Editorial sobre la investidura de Puigdemont i l’acord JxSí–CUP

I a aquesta hora parlem de l'Espai Lliure Creació, Carme Malaret, que estrena aquest any amb una nova proposta. Aquest cop vincula poesia i música a partir del talent de dues joves s'enjustenques, la Clara Aguilar i l'Elga Simón, que aquest dijous faran el recital amb els peus descalços. Avui volem parlar amb totes dues. Tenim la Clara Aguilar, molt bon dia. Bon dia, Carme. I també l'Elga Simón, a l'altre cantó del telèfon. Bon dia, Elga. Hola, bon dia, Carme. Per parlar una mica d'aquest projecte, d'aquest recital que feu aquest dijous, un recital de poesia on el piano, per això també té un paper molt important. Té un paper important, però que fa l'acompanyament. Sempre li dic a l'Elga que això és una cosa que comença amb ella i ella em ve a buscar i com que jo no sé cantar, ni sé ballar, ni sé altres coses, no sé tocar el piano, doncs hi ha un piano, bàsicament. Per tant, tu, Elga, volies algú que t'acompanyés amb els teus poemes. Sí, tot i que, jo també sempre li dic a la Clara, que no, que tampoc vull que sigui una cosa de... El poema és l'única cosa important en el recital i el piano és un mer acompanyament. També, bueno, hem intentat que diguin una mica alhora la mateixa cosa, tant les paraules com la música, i que hi hagi estones també on la gent pugui disfrutar només del piano, perquè la Clara em passa a mi en pes, però, en realitat... Sí, us anireu tirant una mica de pilota, eh? Anireu tirant. Quin va ser, per tant, el punt de partida? Ets tu, Elga, que dius, mira, em ve de gust fer alguna cosa amb aquests poemes i vas a buscar la Clara, com deia ara, o ho heu anat parlant entre les dues? Com ha anat tot plegat? Sí, una mica sí, no? Bueno, jo tenia els poemes escits feia a temps, alguns de fa més temps, alguns més nous, i tenia ganes d'alguna manera d'ensenyar-los, però tenia el blog, però pensava, no sé, dits en veu altres, són diferents, no? I, bueno, com que ens coneixem amb la Clara de fa temps, al final parlant un dia li vaig dir, ai, és que seria bé musicar-los, però clar, tampoc volia apretar molt, i això ha de ser una cosa que surti de dues persones que tenen ganes de fer una cosa. I es va engrescar i mira, al final acaba sortint això. Ho vas veure clar, eh? De fet, la primera proposta va ser musicar-los en un sentit que es cantessin. Ah. Però vam fer una prova i vam dir, no. Però llavors jo vaig dir que també fer un recital, que vam començant a les dues recitals, sobretot els que organitzen la Silvana i l'Arnau, també vam començant alguns a Barcelona, i vam dir, doncs, podíem fer una cosa semblant, el que passa és que podíem buscar alguna cosa una mica diferent, no per un tema que farem alguna cosa que no faci fet mai, que no és això, sinó d'alguna cosa que ens sentim còmodes, les dues. I al final ha estat això, no? Un recital, que és veritat que ella va venir i em va dir que tinc aquests poemes, però diguéssim que comences sonar el piano, jo crec que cap al novembre o al setembre, i la primera quedada va ser el maig. Oi? Déu-lo i jo. Per tant, hi ha tot un procés de... De xerrar, de xerrar, de comentar, de dir una volta, sí, sí, sí. Com ho has fet per adaptar el que toques als poemes, Clara? Doncs una mica el que estava dient, no?, que hem estat quedant moltes vegades, ella em portava un poema, a vegades me'ls enviava-nos, i jo me'l llegia, feia veure que no entenia res, i jo li feia preguntes. I li començava a preguntar fins que ella començava a fer un relat a part del que ja m'havia ensenyat, i un cop arribàvem com a una interpretació que ens agradava, li deia, ja, vale, i això, com ho fem amb el piano? I llavors, jo feia preguntes tipus, la idea aquesta de fragilitat per tu és un color més menor, més major, jo ens l'ensenyava que era això, una melodia més buida, te l'omplo més, te la faig més tranqui, te la faig més canera, i llavors anàvem fent així. Clar, una mica. Per tant, i tu, Elga, es canviaves alguna cosa dels poemes quan en parlàveu, o a partir de la música deies potser hauria d'anar per aquí, o no? Hi ha petits versos canviats, perquè la Clara, això amb la força de periodista que té, m'anava traient coses, que jo fins i tot no li explicava, i llavors em deia, bueno, però això què? Perquè aquest vers, si s'ha posat aquí per posar, no me lo creo. I anaven sortint coses, no? I a vegades comentant-nos dèiem, doncs mira, és veritat que aquesta idea, potser amb aquest vers d'aquí es perd, o al revés, o si hi afegim tal es guanya. Però el que hem canviat més, que després de les converses, jo crec que són títols de... Saps que en el moment de dir, aquest poema el direm així, ui, llavors aquest títol no m'agrada, i canviar-lo. Sí, que també t'ha fet canviar, exacte, no tant el contingut, però sí una mica acabar-ho de polir, no, segurament? Sí, exacte, sí, sí, sí. De fet, hi ha un poema, Elga, que no recordo com es deia originalment, que ha acabat sent tan de bo, com es deia originalment? Sí, Vida meva, és veritat. Vida meva, que... Canvia, canvia, eh? Sí, canvia molt. Però va canviar perquè jo et vaig tocar una cosa que et vaig dir que cantava aquesta paraula a sobre, i al final va acabar sent així, no? Sí. Vull dir que a vegades els canvis han estat una mica així. No, no, no, que s'han... Exacte, a partir del procés, no? T'ho havies acompanyat a algú mai recitant, Clara? No. O sigui, és diferent que quan algú canta, més a més, no? Sí, sí, sí, amb la Carme, a l'espai de la Carme, vam fer un projecte amb el Sisko Cardona i la Rosa Martínez, però allà eren poemes de Josep Carné, però musicats, o sigui, guitarra, piano i veu. Llavors, repeteixo amb la Carme, que la Carme s'anima tot, però amb una persona que fa de rapsoda, que dic jo. Clar, i tu, Elga, deies que no havies recitat mai, tampoc, no? No, no, no. Escrivint, però és el primer cop que et apostes per recitar, també. Sí, sí, exacte. No he fet mai enlloc, ni en petit comitè, ni, bueno, davant del públic, molt menys. O sigui, que és totalment experiència de bo. O sigui, que tampoc no heu fet ni allà una prova entre amics, eh? Aquest dijous serà el primer dia. Bueno, hi ha hagut una petita prova, però molt petit, molt petit comitè, però quan ja estava tot muntat. O sigui, quan ja hem dit, vinga, és això. Un assaig obert, no? Sí. I va anar bé o no? Molt. Sí. Molt, molt. Sí, sí, estem allà amb el neguit del dijous a veure. Exacte, perquè a més això serà un espai on s'hi fan moltes coses, no? Per tant, doncs, segurament, això ja també ja és un punt, no? I ja, d'alguna manera, ja fa, ja obre més la porta. Es diu Els peus descalços, amb els peus descalços, perdó. M'expliqueu una mica per què heu triat aquest títol? Sí. Bueno, al principi, és clar, quan hem llegit tots els poemes, em va preguntar, tu veus alguna idea que el recull i que els uneixi una mica a tots? I em costava, perquè, clar, jo no el he escrit mai pensant en un recull de poemes publicable, ni res d'això. Llavors, hi havia alguns que parlaven d'una cosa, uns altres d'una altra, però hi havia molts cops la idea de la platja i de la sensació de treure't les sabates, com una mica la llibertat exemplificada en el moment de treure't les sabates. I per això, al final, va acabar sent això, amb els peus descalços. Per tant, doncs, la manera, o sigui, el fet de tractar-los tant, suposo que és el que abans deies, que també has canviat algun títol, doncs, treballar-los tant ajuda en aquest sentit, no? Suposo que el fet de fer-ho davant individual és més difícil i, en canvi, doncs, treballar a quatre mans, no?, us haurà ajudat també en aquest sentit. Sí, sí, i tant. De fet, jo crec que els conec més ara, els poemes, que no... Perquè escriure'ls els guardes i ja està, però el moment que els he de defensar, de dir, bueno, jo heu pogut dir això, això i això, t'ho penses dos cops, eh? A l'hora de dir qui ens ensenya i qui ens nou, clar. Clar, això ha sigut un dilema, eh? Sí? Sí. S'han quedat alguns fora, eh? Molts. Sí, sí. Molts. El que passa és que el bonic és que ella ha acabat triant... O sigui, n'hi ha de molt antics, n'hi ha de bastant recent, i hi ha un pupurri allà que fa que... Clar, l'Elga no ha publicat cap llibre i, com he dit abans, no ha llegit mai davant de ningú. Vull dir, és una manera de parir i de venga, va, lo voy a dar todo, no? Exacte, exclusivo. I jo crec que el que hem acabat fent, l'objectiu, per mi, un dels objectius, que n'hi havia molts, era que trobéssim... Que ella trobés uns poemes que estigués segura, que tingués ganes d'explicar, perquè sap com explicar-los, perquè per llegir, en podem haver llegit moltíssims. I al final ha acabat sent un recital d'uns 30 minuts, o sigui, és una càpsula supercurta. Jo crec que és un format que... Tant les persones que estan acostumades a anar a recitar-los com les que no, com les persones que estan acostumades a llegir poesia com les que no, jo crec que és una manera de... De veure una cosa que ara Elga fa temps que explica, per la gent al seu voltant, però també de dir, ostres, anem a veure això, i és una prova. I si funciona, llavors potser ja en posarem més de poemes, no Elga? I si funciona, podeu... Penseu portar el recital també en altres llocs? Això ho heu pensat? O de moment encara espereu aquest dijous? Bé, hem dit que sí, que si funciona bé i ens sentim còmodes i veiem que a la gent li agrada, doncs sí, per què no? Però bé, de moment jo crec que tenim una mica la fita de brisaus de dir, bueno, mira, això com sortirà? I a partir d'aquí? De fet, abans deu, al principi, aquí Sant Just n'hem vist molts de recitals, i cada cop hi ha més poetes, no?, doncs que també hi aposten justament per recitar els seus poemes, encara que tinguin poemaris publicats. Comença a haver-hi també, doncs, potser més tradició o la gent també té més ganes d'escoltar-ho, és una mica, suposo, un canvi per totes dues parts, no?, tant pel públic, potser, com pels mateixos poetes. Home, hem fet molt, com deia abans, l'Arnaura, la Silvana, que s'ho estan corrent molt des de fa molt de temps. jo i l'Elga ja hi anem des de fa un any, potser, com a molt, però fa molt de temps que es dediquen a portar gent superbèstia, o sigui, uns monstres absoluts, i la cosa és que gent jove no hi ha gaire. I sorprenentment, clar, sorprenentment no, perquè són amics, però aquest dijous, que ja hi ha un esdeveniment muntat, i hem fet tota la prova i tot això, vindrà molta gent jove. i això és una de les coses que valora molt la Carme i tot el seu equip, perquè, és a dir, ostres, és una manera de dir un format que és poesia i gent jove, a Sant Just, vull dir que potser és una mica diferent, en el sentit que en els altres recitals, de gent jove em refereixo fins a uns 35 o una mica més, no n'hi havia massa. Jo crec que és una mica el diferent, però sí que hi ha una tradició a Sant Just, i jo crec que, l'altre dia ho deia l'Olga Álvarez, que també està muntant una cosa molt bèstia amb el de persona, diu, és que Sant Just últimament ja engrescament de popular. Recordes que ens ho ha dit això l'altre dia? La gent s'apunta, jo crec que hi ha una mica de meollo activat últimament. Clar, d'alguna manera sí que ho hem anat veient, potser amb coses més genèriques, com serien les propostes de Festa Major, les colles de Diables o de Foc Diverses, i ara sembla que també la part artística, que sempre hi ha estat molt a Sant Just, però que ara també ha revifat una mica més, amb coses noves del projecte de l'Espai de la Carme Malaret. Arantxa, la que dèiem que ja fa dos anys que està en marxa, com veieu un espai com aquest aquí al municipi? Home, genial. Jo crec que... Jo, de fet, no el coneixia gaire, sabia que existia, que s'hi feien coses, però no tenia un contacte allò de primera mà, i la Clara, en canvi, sí. I quan vam dir, no ho podríem fer, tal, em va dir, mira, jo crec que l'Espai de la Carme Malaret és un lloc idoni, perquè està obert a propostes, i perquè s'hi fan coses, allò, una mica quan ho tens muntat, i, bueno, una mica, el que esperem que sigui nosaltres, una mica amb cara i ulls, no? I, realment, ho vam anar a parlar amb la Carme, i a mi em va explicar el projecte, que és això, que no ho coneixia gaire, i vaig al·lucinar, vull dir, és que es mouen moltes, moltes coses allà. I el dijous estem contentes, perquè serà una oportunitat que potser gent que no hi ha anat mai, o que no hi ha entrat mai, ho conegui i s'engresqui, possiblement anar a més coses de les que t'hi fan, perquè realment és un espai que per mi n'he desconegut, i que crec que per moltes temps s'enjunt també, i és interessant, molt, molt interessant conèixer-lo. Serà aquest dijous a dos quarts de vuit, no? A les vuit. A les vuit. Sí, normalment es fa dos quarts, però ho farem a les vuit nosaltres. El que passa és que si estarem una estona abans, si la gent vol venir abans, evidentment, que estarem allà. Estarà a les vuit, durarà una mitjoreta, no?, comentat, per tant, doncs, a bona hora, no?, un bon horari, tant de començar com d'acabar. Estem nervioses? Sí. No direm que no, ara. Encara estem a dilluns, però, exacte, suposo que són aquests tres dies que potser es fan en llargs, no? Sí. Ens queda un dia encara d'arribar allà i tenir-ho tot preparat, perquè la gràcia de l'espai de la Carme és que tot t'ho fas tu. És a dir, hi ha tota l'ajuda que necessitem, però és que la gràcia és que, no, no, és que tu pots triar si la lámpa la posa aquí o la posa allà, si els blocs de fusta que té la Carme els posem aquí o allà, llavors, jugar una mica amb l'espai, que ja ho hem fet aquest cap de setmana, però el dia anterior sí que estarem allò, acabant-ho de rematar, no, Elga? Sí, sí, i tant. El dimecres serà dia potent, perquè van-ho deixar tot tan llestit, per dijous ja no haver de tocar res i poder-nos centrar. I assajareu també, o no, d'aquí dijous? Probablement el... no. El dimecres, no? Sí, exacte. Farem poder fer un pas, però no. No massa. Ja ho tenim. Ja està. Ja està. Ara més falta ensenyar-ho. Clar. Algú que digui, no, allò, és que la poesia a mi em fa mandra, no? Perquè és una cosa que sentim a dir, de vegades, no? Com veus començaríeu perquè vinguessin dijous? Bé, hi ha molta gent que ve amb la curiositat una mica de... Ah, i l'Elga i la Clara, mira, què fan, no? Això és una cosa, una mica la curiositat. I segon, que hem intentat que sigui una mica pel que deia la Clara, que vam començar a anar a recitar-ho i veus moltes maneres diferents, no?, de fer-ho. i ens agrada molt l'estil d'explicar una mica d'on surten els poemes, d'on surt aquest tipus de música, saps comentar una mica per què tu has creat allò, perquè la gent que potser no està tan acostumada a llegir poesia i a vegades costa una mica d'entendre, ens hi pugui agradar igual, que no sigui una cosa tancada només a les paraules que es diguin. Clara, vols afegir una cosa més? Sobre allò de com explicar què és, no? Que hi ha també la part musical, per això ho dic. Bé, vam fer un vídeo que ens el va fer l'acte de Barberà i el Ricard Ros, i allà l'objectiu era fer promo, però també era de dir, mireu, el dijous aquest farem una cosa semblant a això, perquè això era un vídeo amb un poema, amb la música també, que es diu Arbre, i era una manera de dir, és això. Jo crec que veus allò i dius, bé, no estem aquí parlant de coses estranyes que no entengui ningú. La gràcia de la poesia de l'Edga és això, que també hi ha molta gent que la coneix i té un blog i l'ha anat llegint, i com deia abans ella, la gràcia és que entre poema i poema, moltes vegades ella explica, i no explica començant a fer referències, i aquest poeta, i aquest no sé què, sinó que diu, doncs mira, jo vaig explicar això perquè em va sortir de dins, perquè ella escriu des d'ella, des de dins, i a vegades explica anècdotes, que jo crec que és el que fa que no t'estiguis llegint un poema darrere l'altre, és com, ostres, saps que recitar els que llegis un poema, acaben i t'estan llegint un altre, i dius, no he tingut temps de processar, no, això és el que hem intentat que no, per això diu, mira, triem uns pocs poemes, ho fem amb una música, i deixem respirar les coses tranquil·lament. I, per tant, heu parlat del blog en diverses ocasions, per tant, si vols, Elca, comenta quin és el blog, perquè la gent també pugui dir, va, em vaig endins una mica abans de... S'ho dic, el blog aquest, des que vam començar el projecte amb la Clara, l'he deixat una mica aparcat, perquè volíem que també n'hi hagués que la gent no hagués llegit mai, i, clar, si anava posant tots els pocs que anava escrivint al blog, llavors no era sorpresa. Però, bueno, el blog, per si algú el vol mirar, es diu senyora postrof, o sigui, tal qual sona, i puntblogspot.com. I, bueno, allà n'hi ha uns quants que sortien al recital, però també n'hi ha cap a sortir. O sigui, hi haurà una mica de la gent que et segueixi, i s'en trobarà alguns, però també es trobarà coses noves, eh? És a dir, combinarem una mica una cosa i l'altra. Doncs serà, com dèiem, aquest dijous a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret a partir de les 8 del vespre, aquest recital amb els peus dels calços, amb l'Elga Simón i la Clara Aguilar. Moltes gràcies a totes dues. Gràcies, Carme. A vosaltres. Puc afegir una cosa? Sí, i tant. Que si algú es volgués apuntar, algú, perdó, volgués venir, s'hauria d'apuntar perquè, bueno, la Carme ha creat un sistema per poder gestionar la gent. Perquè no hi cabrem, si no, no? Bueno, més que res, per saber quantes persones vindran pel tema de les cadires i tot això, i es pot fer a través de l'esdeveniment. No posar assistire, sinó dir, en el mur, confirmo assistència, i, si no, un mail a carme.gmail.com amb el nom i està. Perfecte. Doncs també queda dit, es pot trobar, per tant, a través de Facebook també, amb l'esdeveniment. I marxem amb aquest vídeo que ens comentàveu ara, aquest vídeo, aquest arbre, perquè la gent es faci una mica idea del que trobarem dijous. Gràcies, Elga, Simón i Clara Aguilar, que vagin molt bé. Gràcies, igualment. Bon dia. Adeu. Si poguessis viure més avall i amagar les branques perquè l'hivern no les veiés i vingués a arrencar-les. Si poguessis fer ara com si res, dibuixar una casa, fer anar les pors al pis de dalt i tancar l'escala. Si sabessis veure tot el suc dels peus atvall posint fulles al vestit de tiges d'aigua. Si sabessis renovar la sang per fer-la més clara, colant-la als sedars dels malsorris que no el traspasin. La saba sol seria això? Excusa humana. per esperar de nou el sol per capgirar-te. sentir llavors com t'embriaga com una onada el neguit que havies guardat als tornells d'arbre. l'espat Era Fins demà! Fins demà! Fins demà! Mira, m'han revistat a l'Elga Simón i a la Clara Aguilar, dues sanjustenques, joves sanjustenques, i aquest dijous a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, que està al carrer Bonavista, fan un recital, que serà justament de veu i piano, a la veu hi haurà l'Elga, que ara la sentíem per telèfon, per tant no se l'identificava tant, que era aquesta veu que sentíeu, i el piano, aquest piano que sentíem és la Clara Aguilar, és a dir que bona proposta, aquest dijous. Ja les he vistes i sentides. No, perquè diu que no ho han fet mai. No ho han fet mai? No. No van venir a l'ateneu? Diu que almenys amb aquest format, o sigui, la Clara ha tocat el piano amb altres coses, però l'Elga diu que mai ha recitat poemes seus, per tant... Ah, doncs no són les mateixes, el que vaig veure jo em va agradar molt. Molt bé, dijous a les vuit del vespre. Molt bé. I ara sí que comencem amb el text que... Ja teme, ja teme avui. Sí, sí, sí. Ah, va, senyor Coder. Jo ho pensava, eh, i dic, a veure demà què diu en senyor Coderca la carta. A tu què et sembla? A veure, a veure, endavant. Per fi hi ha hagut acord. Quan ja tothom donava per fet que hi hauria votacions el mes de març, arribar a l'acord entre Junts pel Sí i la CUP fó una gran sorpresa, tant més, quan amb ell les dues parts evitaven els mals resultats que haurien obtingut en unes noves eleccions en benefici dels partits minoritaris en el Parlament Català. Això és el que més obligué a Partit Popular, Ciutadans i PSC que veieren frustrades les seves il·lusions de fer-se amb una majoria que els permetés manar a Catalunya. L'acord és prou bo per l'estabilitat del govern durant el temps de desenvolupament de les lleis que siguin necessàries dictar en el temps de permanència d'aquest govern. Des d'ahir a la nit ja tenim el 130 president de la Generalitat en la persona de Carles Puigdemont que ostentava l'alcaldia de Girona i que ha promès treballar per la independència de Catalunya. La investidura, com sempre sol passar, va fer un acte molt pesat amb discursos, rèpliques i contrarrèpliques que van ocupar tota la tarda d'ahir. Em pregunto, és necessària tanta xerrameca i més xerrameca? He dit que ja tenim nou president, m'equivoco, perquè encara falta la visita de la presidenta del Parlament Català, el rei Felip VI, per comunicar-li el nom del president elegit perquè sigui ratificat pel propi rei. No ens estem de res. Vaja comèdia. No hi haurà independència, assegurar García Albiol en la seva intervenció en el Parlament i Rajoy, des de la Moncloa, diré que ho impediria i faria complir la llei. Però jo només tinc de dir que aquesta investidura és un avís per al govern espanyol en el sentit que s'abstingui de realitzar cap acte o de dictar cap resolució o llei que pugui provocar a Catalunya una manifestació que consenti tanta gent com les que no fa pas massa temps es van produir. Perquè aleshores, el govern català, amb prop de dos milions de persones al carrer, quedarà legitimat per redeclarar immediatament i unilateralment la independència de Catalunya amb les conseqüències que això pot comportar fins i tot a Espanya. Segueixo. Em deixen dir una cosa? Sí, endavant. Sí, deixa el senyor Coder. Felicitar el senyor Coder per tot aquest escrit. Però especialment, molt especialment, per l'últim paràgraf, que és, sense dubte, el part més important de tot aquest escrit. aquest últim paràgraf, però això no m'estic tan. Felicitar el senyor Coder. Aquest és el dut de l'emoció. De l'infant mort feia molt de temps mentre al seu costat convivia tota la seva família. El fet ocorrega a Girona. Es tracta, segons l'autòpsia practicada, d'una mort natural preparada cardíaca en un infant que patia asma crònica, com també n'està afectada la seva mare. Segons el fiscal, es tracta d'un matrimoni molt religiós que esperava que el seu fill tornés a la vida i així transcorregueren dos o tres mesos fent vida al seu entorn. de la mort. Gràcies!