Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te
Entrevistes de la Justa del 16/1/2023 — Amel Azuriat: jornaleres sirianes a la Vall de la Becà — resiliència, denúncia i una exposició que arriba a Sant Just
La fotògrafa explica el significat del títol, el context de les jornaleres sirianes refugiades a la Vall de la Becà i les restriccions laborals al Líban. Es descriuen precarietat, agressions i discriminació, i que l’exposició consta de 50 fotos del microunivers agrícola.
Viatge al Líban (2018), interès per polítiques d’acollida, col·laboració amb ONG i beca de la UE per a un reportatge en profunditat. Convivència amb una família refugiada. Naixement d’un crowdfunding (impulsat per una estudiant) que aporta aliments durant un any a ~70 famílies.
L’autora rebutja el relat victimista i posa el focus en la fortalesa i la resiliència de les jornaleres. Elles prefereixen treballar, tot i la duresa, a tornar a la guerra.
Convivència setmanes amb una família siriana, hospitalitat rebuda i observació de la duresa del treball al camp. L’autora destaca el creixement personal i els vincles creats, així com similituds humanes malgrat distàncies culturals.
De milers d’imatges a una preselecció de 200 i una tria final de 50 per construir un relat coherent. L’exposició es focalitza en les jornaleres; no aborda de ple la crisi política general del Líban.
La recol·lecció a la Vall de la Becà recau sobretot en dones, nenes i nens refugiats. Paradoxa: el que menja la població libanesa prové del seu treball. Es plantegen paral·lels amb la realitat agrícola local.
Història de la producció i itinerància: Santa Coloma de Gramenet i Fine Art Igualada. El confinament d’Igualada reté l’exposició. Finalment arriba a Sant Just (Centre Cívic Soledat Sants) i es convida el públic a la inauguració.
La inauguració inclourà una visita guiada. Les fotografies tenen peus amb dades i context per comprendre el conjunt encara que no s’assisteixi a la guia.
Fer visible una realitat invisibilitzada al Líban; incompliment d’acords contra l’explotació infantil; frontera sense llei. Crida a reflexionar i extrapolar a injustícies laborals de l’agricultura a casa nostra (Segrià, Huelva, El Ejido).
Recordatori d’horaris, durada i lloc de l’exposició, i webs de referència (ràdio i autora). Comiat de l’entrevista.
Tancament amb una interpretació de “Mr. Jailer”, tema amb missatge sobre opressió, responsabilitat i humanitat compartida, en sintonia amb els valors de l’episodi.
Resum general
L’entrevista presenta l’exposició fotogràfica “Amel Azuriat” d’Eva Parell, centrada en les jornaleres sirianes refugiades a la Vall de la Becà (Líban). A través de 50 imatges, el projecte visibilitza una realitat sovint invisibilitzada: dones, nenes i nens que sostenen la recol·lecció agrícola en condicions de precarietat, discriminació i vulnerabilitat, alhora que projecten una imatge de resiliència i fortalesa. L’exposició, ajornada el 2020 per la Covid-19, s’inaugura ara al Centre Cívic Soledat Sants (Sant Just), amb visita guiada de l’autora.
Temes principals
- Context i condicions laborals: el Líban limita els sectors on poden treballar les persones refugiades; la recol·lecció recau principalment en dones, nenes i nens, amb sous baixos i agressions normalitzades.
- Origen del projecte: viatge de recerca (2018), col·laboració amb una ONG i posterior beca de la UE per fer reportatge en profunditat i conviure amb famílies refugiades.
- Vessant social: una estudiant de màster va impulsar un crowdfunding que va aportar aliments durant un any a unes 70 famílies de l’assentament principal.
- Mirada fotogràfica: la narració evita la victimització i posa en valor la resiliència i la capacitat d’agència de les dones.
- Selecció i enfocament: de milers de fotos a 50 imatges que construeixen un relat del “microunivers” agrícola; l’exposició no entra en detall a la crisi política general del Líban, sinó que se centra en les jornaleres.
- Paradoxes i mirall local: el menjar que consumeix el país depèn del treball d’aquestes dones; es plantegen paral·lelismes amb injustícies laborals en regions agrícoles de l’Estat espanyol.
- Informació pràctica: inauguració amb visita guiada, peus de foto explicatius i dates/horaris de visita.
Moments destacats
- Context i nom de l’exposició, i situació de les jornaleres a la Vall de la Becà.
- Naixement del projecte (ONG, beca UE) i impacte social via campanya d’aliments.
- Ètica i narrativa visual: de “víctimes” a dones fortes.
- Convivència i aprenentatges personals de l’autora amb les famílies refugiades.
- Criteris de selecció i límits temàtics de l’exposició.
- Paradoxa agrícola del Líban i connexions amb realitats locals.
- Peripècia de la itinerància i ajornament per Covid-19 fins a la presentació a Sant Just.
- Objectius: visibilitzar, denunciar l’explotació (inclosa la infantil) i promoure la reflexió.
Cites clau
"La imatge que transmeto d’elles no és de víctimes, sinó de dones fortes que estan superant aquesta situació."
"La frontera és un territori sense llei."
"El que menja la població libanesa és el fruit de la feina d’aquestes dones."
"La idea és visibilitzar la situació d’aquestes dones… molt invisibilitzada."
Conceptes clau
- Resiliència: capacitat de les dones refugiades per sostenir-se i sostenir les seves famílies en contextos adversos.
- Microunivers agrícola: cadena jeràrquica de treball on la recol·lecció recau en dones, nenes i nens.
- Invisibilització: poca atenció mediàtica i institucional a una realitat estructural.
- Itinerància expositiva i impacte de la Covid-19 en la difusió cultural.
Informació pràctica de l’exposició
- Lloc: Centre Cívic Soledat Sants (Sant Just)
- Inauguració: 19:00 h, amb visita guiada per Eva Parell
- Obert fins: 25 de febrer
- Horari de visita: 9:00–13:00 i 16:00–19:00
- Més informació: ràdio desvern i evaparell.com