Aprendre a Mirar: fotografia mòbil, memòria i empoderament de la gent gran + Territori Cultural: Before Sunrise

Continuem a la justa i avui tenim aquí a l'estudi multitud, o sigui, estem tots super emocionats perquè, bueno, us presentaré a tothom... A la porta a Vigo, amb un avió privat... Tenim aquí la Lídia, la Maite, la Palmira, el Joan, el Joan Maria, la Maria Lluïssa, el Gerard i la Joana. I direu, i, bueno, suposo que els coneixeu perquè ja han vingut a la ràdio, però ells són membres de l'associació de gent gran. Bon dia! Bon dia! Ai, quina il·lusió escoltar-vos a tots, eh, junts? Vosaltres sou participants en el taller de fotografia, Aprendre a Mirar, però d'aquest taller ens parlarà millor la Lua. Lua? Hola! Hola! Hola, Lua! Hola! Bon dia! Bon dia! Soc una veu, soc una veu, soc una veu, soc una veu avui, no he pogut venir en directe a la ràdio, però sí que volia intentar connectar-me, ni que fos això, mitjançant el telèfon. Molt bé. Lluans, expliques tu en què consisteix el taller? Doncs sí, ja vam venir fa cosa d'un mes i mig així a la ràdio, encara estàvem fent les sessions d'aquest taller, que ara sí que he acabat, i ha estat un taller que hem fet amb 10 persones de l'associació de gent gran d'entre 70 i 96 anys, que durant tot el segon trimestre, doncs, van anar aprenent a fer fotografies, primer de manera més tècnica, ensenyant composició, color, llum, i més tard, doncs, de manera més conceptual, treballant un projecte final, que és el que venen a explicar avui una mica, que és el que donarà forma a una exposició, que ara ja sí, sabem que s'inaugurarà ara el mes de maig al jardins de Can Ginestà, on veurem una miqueta com aquestes persones veuen el món, com l'interpreten i com l'han convertit en fotografies. Lluà, tenim data concreta, no?, de quan s'exposarà? Exacte, sí, avui ja ho podem dir, la data d'inauguració serà el proper 3 de maig, que és dimecres, a les 7 de la tarda, on convidem a tothom que ho vulgui, o, bueno, intentarem estar-hi tots i totes allà per explicar una mica en què ha consistit el projecte, i també jo crec que és una molt bona oportunitat per preguntar als autors i les autores què els ha inspirat a fer les fotografies, com ha estat aquest procés, oi, jo crec que és molt interessant que molts d'ells i elles mai havien fet fotografies més enllà de capturar moments o calçotades que feien, i és la primera vegada que s'han enfrontat a això, com interpreto aquest sentiment, com interpreto aquesta sensació, com transformo una cosa tan abstracta en una fotografia. I tant. Si us sembla, comencem amb el Josep Maria i anem fent com una taula rodona. He dit el Josep Maria perquè hem de reconèixer que és el primer, el que he conegut, i si vols començar tu i... Ai, perdó, Joan Maria, eh, ho sento molt. No, tothom molt canvia, o sigui, ja hi estic... No, no, no, no, no ha de ser això, que abans parlàvem dels noms bíblics i se'ns han anat, no, no, no. Joan Maria, ens pots explicar, o sigui, sobre què van aquestes fotografies? Bé, a través del mil·lenari em vaig assabentar que feien un curs de fotografia. Bé, sempre m'ha agradat la fotografia, ja des de molt petit em havia fet, però, esclar, les tècniques i això, doncs no. I vaig veure que era el moment, també, ja que soc jubilat, d'ocupar el temps. I això, per la gent gran i jubilada, és molt important tenir el temps i aprendre coses noves. La Lua, realment, és una gran professional i ens ha ensenyat molt bé. O sigui, té dots de pega-goga, però és que, a més a més, amb audiovisuals. I llavors vaig dir, carai, aquí ja tenim una gran professora. Total, que hem estat tres mesos, uns deu persones de la gent gran, cada dimarts, una hora i mitja, que ens ho hem passat molt bé. I ens ha agradat moltíssim. I també, com heu dit abans, això de la paritat no és veritat, perquè de les deu persones, sis són senyores i només quatre. Ara, dels quatre també haig de dir que n'hi ha una persona que té 96 anys. Sí, sí, sí. Eren pocs, els que han vingut són pocs, però bons. Sí, sí, sí. No li passo la paraula perquè em publico massa ja. Li passem a la Lua que ha de marxar, vols corroborar això que s'està dient? Sí, sí, sí. No, jo és que he de marxar, però abans sí que volia dir que són deu persones meravelloses, que jo els he ensenyat fotografia i diuen coses boniques de mi, però realment ha estat un grup molt fàcil, molt motivat, han vingut sempre que han pogut, i això crec que s'ha de valorar moltíssim. I res, convidar a qui ens estigui escoltant a venir a veure aquesta exposició, perquè jo crec que a part de veure tots els pensaments de la gent gran, que té a dir, també convida, o la intenció és convidar una mica el públic a canviar aquesta visió, que moltes vegades es veu la gent gran, com que sembla que a partir d'una edat l'únic que has de fer és matar el temps i ja està, i ocupar-lo, i en veritat jo crec que hi ha una força creadora de cultura i de coses a dir, que potser els que no som tan grans hem de parar i escoltar-los una mica, perquè n'aprendrem molt d'això. Gràcies, Lua. Totalment, Lua. Lua, gràcies per connectar amb nosaltres. Adéu. Adéu. Adéu, Lua, adéu. Continuem amb la taula rodona? Què més podem dir d'aquest taller? Jo tinc entès que Lua estarà quan es faci l'exposició, perquè hi haurà un públic al final, i que el públic podrà participar. Quina és la intenció que vosaltres teniu amb aquestes imatges? O sigui, quin missatge voleu transmetre al receptor, al públic? Béu, la Lua, a mi personalment, parlo per miada en aquest moment, m'ha ensenyat moltes coses, que jo no tenia mai en compte l'enquadre, el color, si ho fas a baix, si ho fas a dalt. Soc una negada amb la fotografia. I ara, segur que no. No som tan negada, ja estic més al punt, no? I el que ha sigut molt interessant és els projectes, el de vida, el de tristor, el d'alegria, i això ens ha emanat, doncs, fent passar i recordar moltes coses, que al començament em van frenar, perquè vaig tenir una circumstància, i això em frenava molt, el veure les fotografies. Però al final, al final, vaig poder-ho entendre bé, vaig dir, no, tens que tirar endavant i tirar endavant. I jo, com a persona gran, doncs, no vull mai deixar d'aprendre i deixar de fer coses. I li dono gràcies a la Lua, perquè m'ha donat uns ànims que no tenia. Ai, aquesta... Molt bé. O sigui, clar, al final, o sigui, mai ja es deixa d'aprendre. Exacte. I això és una lliçó de vida, però és que és veritat, no? Bueno, hi ha una dita que diu, una vella no volia morir mai, perquè sempre volia aprendre. Perquè cada dia en sabia una de nova. Això, cada dia en sabia una de nova. I, doncs, jo no soc vella, però ja tinc uns anys. Tinc entès que l'objectiu principal del projecte és, a més d'ocupar-se de les coses i de ser útils, perquè ho sou, per fer aquestes creacions, fer de la fotografia un mètode d'empoderament i de, també, conservació de la memòria. Què en podeu dir al respecte? La memòria és que em passa de la mà. La memòria? Vols que jo parli de la memòria? Clar que sí. Per mi, és primordial tindre memòria. És primordial recordar moments. És primordial recordar la qualitat i el passat. Perquè totes les dues coses van lligades. Si no tens un passat, no tinc un present. Llavors, això és el que més hem de tenir en compte sobre la memòria. Ara, plasmar memòria o plasmar les coses que ens ha ensenyat la lua, això és molt i molt complicat, almenys per mi. De totes maneres, i tractar de fer-ho el millor possible. Potser sóc una mica més diferent en les percepcions de família, d'envelliment, d'alegries o de qüestions d'aprendre. Però bé, he tirat endavant amb el curs i he après moltíssimes coses. I una cosa molt important, he après a no tindre por del món. Et pots posar, si us plau, amb el micròfon de la teva companya? De la Palmira? Oh, perquè no sé què. Som-hi un artista en roda de premsa. Sí, sí, això sembla, després d'un partit de futbol, aquí, és que ho haureu de veure els que ens esteu escoltant, que som multitud a l'estudi. A veure, ara, estaves parlant de l'ús del telèfon mòbil, perquè al final és una de les característiques d'aquesta exposició. Què passa amb aquest, com dir-ho, amb aquest artefacte? Que quasi tots li tenim por, una mica de por, perquè pensem, ara ho farem malament i els fills vindran i ens diran què has tocat i per què has tocat això, si saps que això no es toca. Llavors, clar, sempre vas, quan toques alguna cosa del mòbil, com que dient, ui, ara ens sortirà malament això. I llavors l'Alua ens ha ensenyat a fer diferents tècniques, a perdre una mica aquesta por i a saber-lo utilitzar. A vegades per enquadrar millor una fotografia, altres vegades per tocar botonets que desconeixíem que estaven, i tot això ens ha fet ser una mica més professionals, petits professionals. Clar que sí. Però i a més de treballar individualment, cadascú amb el seu telèfon, suposo, no? Cadascú amb el seu telèfon mòbil, heu tingut l'oportunitat també de corroborar el vostre treball amb els companys i de compartir les vostres creacions. Sí, sí, sí. Què em podeu dir de les creacions dels vostres companys? El fet d'estar en grup també ha sigut important, perquè ens hem conegut una mica més, alguns ja ens coneixíem, però alguns s'han incorporat que jo no... Ho sabia com a la Lídia, com a Joan Maria, però ha sigut molt bonic perquè hi ha hagut una comunió entre tots. A mi, a part d'aprendre el que s'ha après en grup, a mi m'ha valgut molt pel fet de parar atenció al moment de fer la fotografia. Que feia jo la fotografia allò per tenir un record, per tenir si et surten bé, bé, i si no, doncs és igual. Doncs no, ara m'hi poso conscient que estic fent una fotografia. Sempre, de qualsevol cosa, hem de mirar d'aprendre, sobretot de nosaltres mateixes, les persones, si ens escoltem unes a les altres, aprenem. Clar. I això ha sigut, aquest curs, per mi ha sigut molt maco. Ho està bé. Joana, tu què penses? Jo penso... Ah, que no... El meu és a ser, en veritat, perfecte, molt bé. Joana, també, jo et volia preguntar una cosa, perquè amb el telèfon mòbil et dóna la impressió que sempre tens l'oportunitat de repetir i repetir i repetir la foto. I abans es tenia l'oportunitat de fer una foto, una captura, i ja. Com creus que és aquest canvi? Doncs aquest canvi és perfecte, perquè el que no t'agrada, borres. Però no penses que deixa de ser únic, potser, o no? Sí, perquè amb el mòbil tens aquest gran avantatge, de fet, que has fet una cosa i com que ara estem perfeccionant, doncs aleshores dius, no, no m'ha quedat bé, doncs miraré d'avorrar. El que passa és que si ja la veus que és molt bona, molt bona, dic, doncs mira, com que la Lua també ens va ensenyar que encara que tingués algun defecte també pot servir, vull dir que a més ens van donar exemples, doncs bueno. Doncs mira, jo també et diré que la Lua, el que jo he vist amb l'ensenyament que ens ha fet, que la fotografia té vida, que la fotografia té sentiments, que la fotografia, segons la persona que la mira, doncs li pot donar una diferència d'una persona a l'altra. I això ha sigut molt important. Què ha sigut també molt important per mi? Que fem una exposició, i aleshores, clar, moltes persones veuran el que hem treballat. I ha sigut també molt important. Una de les coses que també jo no feia bé era que el mòbil no l'agafava bé. I ella ens va ensenyar a agafar el mòbil fort, que el mòbil que no es mogui ni res. I això crec que també m'ha anat molt bé en mi, vull dir. I en general també vam tindre una entrevista final amb la Lua íntima, de fet cada persona amb ella, i també vam connectar de què era tan important. També vam parlar que moltes més persones, com ella, que és jove, que es posessin en contacte amb gent més gran perquè la gent més gran també aprenguessin molt més de la gent jove, que no els despotriquéssim sempre com solem fer, sinó que els estimessin. Però que la gent jove també s'ha d'estimar molt a nosaltres. Que interessant el que has comentat de com canvia la mirada, segons el receptor, la mirada és completament diferent, segons el que has viscut, les teves experiències vitals, i tant. I llavors us volia preguntar, ja que parlàvem de ser jove, ser gran, què té en comú la gent gran? I què els fa diferents entre ells? Per mi la gent gran té l'experiència, i acabo, eh? No, no, continua, clar que sí. Per mi la gent gran el més important que té és l'experiència de la vida. Clar, tenim molta més experiència que, per exemple, la meva neta de 23, anys, que moltes vegades també m'ensenya coses, però coses que, potser, ara jo ni tan siquiera les sé, no? Vull dir que, sí, sí. És que un dels objectius d'aquesta exposició, també, a més de demostrar el que té en comú la gent gran, és remarcar el fet que vosaltres, entre vosaltres, teniu coses que us fan únics i diferents. perquè es diu, bueno, no, la gent gran té en comú la família, que fan les mateixes tasques, que estan en la mateixa situació, i és molt diferent. O sigui, cadascú té les seves ganes de viure, cadascú té una realitat diferent, cadascú, això té un pas del temps i unes experiències diferents, no, al final? Tot això em permets. Sí, clar. El que sí que tots hem remarcat molt és la família. Per nosaltres el més important és la família. Indudablement que sí, la família és importantíssim. Això, parla el jove. Sí, hola. Hola, bon dia. S'escolta, per tant. Soc Gerard, i perdona'm que porti la mascareta, però és que estic passant per un procés de catarro, i preferir portar-me la mascareta. Bé, jo volia dir que la fotografia, per mi, és molt important, perquè és el moment de plasmar una imatge que tal vegades no se torni a passar mai més. Un moment únic, no? Un moment únic. Sí, sí. I, bueno, i referent al grup, un grup encantador, i la lua és meravellosa, perquè és una noia tan jove, i el bé que ha fet el curs, i amb el carinyo i el respecte que nosaltres a tot. Clar que sí. Recordem en aquesta entrevista que l'exposició s'inaugurarà el dia 3 de maig a partir de les 7 del vespre. Això s'ha de tenir en compte. i que les persones que vingueu a veure aquesta exposició podeu fer preguntes, tant als participants us podran fer preguntes, com a la lua, que ella és la responsable de tot aquest projecte. I alguna persona que vulgui fer alguna altra aportació, a mi m'agradaria saber d'alguna anècdota durant aquest procés de creació d'imatges. La Lídia no ha parlat, eh? I no vol dir... No, no, no, doncs això no pot ser, eh? Aquí tens un micro, la mar de xulo. Som tots ensibatos, eh, aquí. Escolta'm, jo et puc dir una anècdota. Clar que sí. A mi al començament totes em sortien borroses. I deia, mira, ja tenim una tècnica. Saps? Ai, clar. I ara la feina és nostra per aprendre aquesta tècnica, eh? Sí, sí, sí. Sempre sortien moltes borroses, i ara al final hi anaven una miqueta més bé, però vull dir, era la borrosa del grup. Bé, és a llei de la casa, no? Un estil propi. Exacte, exacte. No hi havia ningú que fes coses borroses. Raquel, una altra anècdota. Es va convocar la LUA amb un taller de fotografia d'especialistes de l'Associació de Fotografia d'aquí, de Sant Just. I aleshores allà hi havia un cert il·lusi, oi? Que ens els van posar tots, i tots, bueno, on era... Tu te vas posar... Sí, amb peces que si les trobes pel carrer li dones una petada, ell era capaç de muntar un personatge com en Quevedo, com en Felip V o... Sí, sí, sí. Jo amb llaunes de Coca-Cola tenia rulos al cap, o sigui, i estava boníssima. Vull dir que la puc presentar, aquesta foto, també, eh? Però és molt bonic donar-li una segona vida a objectes que semblen obsolets, no? Sí, sí, sí. Això s'ha de saber fer, eh? S'ha de ser... Suposo que aquesta vessant creativa l'heu desenvolupat bastant en aquest taller, no? Molt, molt, molt. També, també. També ha servit bastant, eh? I quins valors són? Quins aprenentats heu obtingut d'aquest taller? En tres paraules o així? Si han començat de ser-ho, imagina't. A veure... Jo ara molt justeta fent fotografies. Segueixo sent justeta. Jo també. Però no tant. Jo també, però ara sé més enfocar i sé buscar més el centre. Ara perderàs aquesta tècnica. Sí. Sabem que... Sí, perquè tinc el telèfon que et sembla mort. Sabem que el mòbil té una cosa quadriculada que aleshores has de buscar el centre i això també s'ho ha ensenyat l'Alua, eh? L'enfoque, no? El fet de portar el mòbil sempre a sobre també ens permet poder treballar tot el que hem anat aprenent. Tenim l'ocasió, perquè esclar, la màquina de fotografia la vam portar, tots tenim, però la tenim al calaix. perquè el mòbil ens ho facilita. I agafes el moment, eh? El moment. Perquè la foto aquella que ja vaig agafar jo, la posta de sobre d'aquí, aquell és un moment, eh? I tal, que ja no agafi més. I si no tens el mòbil a la butxaca no pots fer-ho. Sí, sí, sí. Preciosa, sí. És un moment. Ha sigut una bona experiència. Ai, me la liro molt. Volem continuar, falta que ella pugui també, eh? Però volem continuar tot. I ja no volem fer més. I tant. Però clar, ella té feina també. De fet, si volem continuar, a Sant Just hi ha una associació de fotografia. Però aquests en saben molt, eh? Però aquests en saben molt. Fa un moment heu explicat qui va remanar. El seu president ens va fer una sessió de dues hores i van quedar tots al·lucinats amb els mèdics tècnics que hi ha, l'amabilitat i les ganes de fer fotografies d'aquella persona. El Víctor Murillo. Sí, per això amb màquina de fotografia. Aquelles màquines que semblen locomotores. Sí, sí, de tot, de tot. Que pesen molt. I que valen 3.000 euros. Home, amb aquelles dues hores van aprendre moltíssim, eh? També es pot fer servir la tècnica aquesta de passar, s'exposa la imatge al sol, no, a una llum de color vermell, aquesta tècnica que es feia servir als anys 20, em sembla. Que no som dels anys 20, eh?, nosaltres. No, però vull dir, també, o sigui, avui dia moltes fotografies, em sembla, eh?, que es fan, que es fan servir aquest mètode d'exposició, que és que amb un líquid i amb una llum de color vermell s'exposa la imatge i, bueno, queda com a retrat el que s'hagi capturat en aquell moment. Però nosaltres som més moderns, eh? Sí, clar que sí. Tu pots ser la propera professora, si vols. Jo crec que de fotografia en sap molt, molt més la Lua, però, bueno, d'una altra temàtica potser. I si us tinc a vosaltres alumnes... Ha sapigut transmetre'ns coneixements... I il·lusió, també. Però il·lusió i ens ha donat molt de carinyo. Molt, molt, molt. I vosaltres a ella. Una imatge val més que mil paraules. Ah, sí. Totalment. Això vol dir que darrere d'una imatge cadascú hi veu coses diferents. Sí, jo, el que vull... Perquè és un art. I l'art és que cadascú el veu diferent. El que vull remarcar, també, que érem un grup de deu, no vam pagar per fer aquest curs, i quan es munta un grup, amb el temps es va primant, la gent va desapareixent i falten. Aquí algú va faltar perquè havia d'anar al metge, però em penso que va ser una vegada, no ha faltat mai ningú a la classe. O perquè estava mal interso. Això no es veu, eh? Això, això, doña Juana, té molta sort la doña Juana. Va faltar, però vaig recuperar, eh? Vaig procurar recuperar. Nois, moltes gràcies per venir a l'estudi. Em fa moltíssima il·lusió tenir-vos a tots aquí. Volia dir, diré el nom de cadascun ve, ho intentaré de veritat, perquè és que, a veure, tenim aquí a la Lídia, que no ha dit res, i que jo ara és veritat, no ha dit res. Insisteixo en que ho faci. No vol parlar, jo li he donat els cascos, no els he volgut, li passava el micro. Ara ens farem una fotografia, eh? Això. Tenim aquí a la Lídia, a la Maite, a la Palmira, al Joan Maria, al Gerard, a la Joana, i a la Maria Lluïssa. Ho he dit tot bé? Sí, sí, sí. Doncs, nois, moltes gràcies per venir, gràcies per fer-nos aprendre tots, perquè hem d'aprendre de vosaltres tots. I esteu convidats molt pròximament, perquè sempre ens alegra moltíssim tenir-vos aquí. i això, tota la informació la teniu al nostre web i recordem un altre cop. Aquesta exposició es farà al maig, el dia 3, a partir de les 7 del vespre. Gràcies per venir. A vosaltres, gràcies. Ja vai, molt bé. Gràcies. A Can Ginestà. A Can Ginestà, esclar. Si no li he dit, per mi. Un aplaudiment. A Can Ginestà De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. D'hi esperem. T'hi esperem. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Generalitat de Catalunya T'he dit que no em venia de gust Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari Carillo, qui t'estima et farà plorar Mira, la nova cap de màrqueting Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta Deixa'm estar pesat Ui, ui, ui, mira que exagerada Tia, que només t'he fet una broma Tampoc has d'estar bona Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties Prou violències masclistes Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives No ho són, no hi contribueixis Departament d'Igualtat i Feminismes, Generalitat de Catalunya Estudio l'FP d'Auxiliar d'Infermeria Ho que porta molt al sector de les cures Jo faig energies renovables Curso una FP dual, estudio i treballo alhora Informa't de les preinscripcions I descobreix el teu futur a fp.amb.cat F-Pro, aviat podràs volar Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB Mireia Continuem aquí a la Justa I en aquests 8 minutets abans dels informatius volia parlar d'una pel·lícula que porto anunciant moltíssim temps i que pertany a aquesta secció que anem fent quan tenim un forat que es diu Territori Cultural Llavors, tenim de fons la banda sonora de l'Alalan La banda sonora de l'Alalan Però estic parlant de Before Sunrise Ja hem escoltat les cançons d'aquesta pel·lícula quan fèiem l'entrevista del dia I us volia explicar una mica d'informació sobre aquesta pel·lícula Before Sunrise és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Linklater Que es va estrenar l'any 1995 i que està doblada tant al castellà com al català Llavors, el que em crida l'atenció d'aquesta pel·lícula i en volia parlar és el fet que tracta temes que avui dia estan molt al punt de mira i si teniu de veritat l'oportunitat doncs us recomano que l'escolteu que la veieu, perdó Doncs us explico una mica la sinopsi d'aquesta pel·lícula D'una banda tenim la Celine, que és una estudiant francesa que ha anat a visitar la seva àvia a Budapest i d'altra banda tenim el Jesse, que és un jove periodista estat unidenc que fa un interrail a través d'Europa sobretot perquè està en aquell moment de visita de la seva nòvia a Madrid Llavors, tots dos es troben, bé, més ben dit es coneixen a un tren que va entre Budapest i Viena Llavors, un cop arribats a Viena, el Jesse ha de baixar però aconsegueix convèncer la Celine de passar una tarda nit per això es diu, com es diu aquesta pel·lícula, Before Sunrise a la capital d'Àustria i és allà on es coneixeran millor i on tindran, ho diem ben clar, tindran una llarga cita Llavors, en aquesta pel·lícula, bàsicament, hi ha dos personatges principals que són el Jesse, que és el noi, i la Celine, que és la noia el Jesse està interpretat per l'Ethan Hawkeye i la Celine per la Julie Depli i bé, això, el film és crec que el fet més important que caracteritza aquest film és el fet que forma part d'una trilogia i aquesta seria la primera pel·lícula, Before Sunrise que va sortir l'any 95 i es va gravar durant el 94 la segona part es diu Before Sunset i també faltaria l'última part que es diu Before Midnight Before Sunset va sortir l'any 2004 i Before Midnight va sortir el 2013 i el que crida l'atenció i ja de la segona pel·lícula, no de la primera de Before Sunset és el fet que està gravada a simple vista, potser hi ha talls, clar que sí però que està gravada en pla seqüència llavors, donar aquest efecte d'una altra segona cita perquè és la segona cita d'aquesta parella és molt curiós llavors, més informació d'aquesta pel·lícula la pel·lícula va estar nominada l'any 95 a un os d'or, que es diu i també al mateix any va rebre una nominació el premi, bueno, va rebre una nominació que va guanyar el premi de Pató més bonic que fa la MTV, els MTV Movie Awards bueno, òbviament interpretat pels dos actors principals què més coses sobre aquesta pel·lícula el rodatge es va desenvolupar a Viena a Àustria, que és on passa aquesta llarga cita i el que he dit, l'any 2004 el seu director va realitzar Abans de la Posta que seria la traducció al català i l'any 2013 el director va realitzar Abans del Capvespre que és la continuació dels dos films anteriors i una altra curiositat, si veieu, si teniu l'oportunitat de veure aquestes pel·lícules sobretot la primera, que passa a Viena i que es troba a HBO i a Amazon Prime una curiositat és el fet que el primer petó que es donen els protagonistes passa al costat d'una nòria que ha sortit a altres grans pel·lícules com El Tercer Home del 49 i Alta Tensió del 87 I acabo aquest petit espai darrere fons envers les pel·lícules o qualsevol producte cultural dient que Before Sunrise pot semblar una pel·lícula bastant avorrida o lenta moltes persones m'han dit que és una pel·lícula que a part s'ha de forma molt lenta però sí que és veritat que això passa perquè es tenen durant la pel·lícula converses molt interessants i molt profundes que al final parlen de temes que avui dia ens afecten a tots com per exemple temes molt feministes ja que la noia, el personatge principal és molt feminista i és una icona en aquest sentit i també és una pel·lícula d'espíritu indi que posa sobre la taula temes com la pau, la guerra al món temes com quina és la funció dels mitjans de comunicació i temes com per exemple l'evolució de la tecnologia que crida molt l'atenció que això passi en una pel·lícula del 94 i altres grans temes que ja desenvoluparem en altres seccions en altres episodis d'aquesta secció que és territori cultural gràcies per escoltar-nos i seguint amb l'ajustat i altres grans Gràcies Tono, Santi, Rebeca, Laura, que vagi molt bé Marta Prat, bon dia Bon dia, Laura S'acosta al...