Art i natura a “Seabra” (Josep Morral), TV com a cultura (“Begoña al Verdi”) i reflexions vitals amb música

Continuem en directe a La Justa i ara passarem a fer l'entrevista del dia al Josep Morral, que és un artista de Manresa i que té moltes coses per explicar-nos. Bon dia, Josep. Hola, bon dia. Bon dia, què tal? Bé, bé, bé, tot a punt ja per la inauguració de dijous. És que és demà, demà dia 20? Sí, sí, exactament, demà. Que fort, que fort. Bé, ens podràs explicar una mica en què consisteix aquesta exposició? Sí, bé, l'exposició és bàsicament d'obra pictòrica, també hi ha un treball de fotografia, bueno, d'impressió digital, manipulada pel ordinador, diguéssim, i la idea gira entorn a la natura i concretament als arbres, donant valor als arbres i tot el que representen i tota la relació que hi ha entre nosaltres i els arbres, també. Sí, l'exposició es diu Seabra i demà això la podreu veure aquí a Can Ginestà i és bastant interessant. He vist algunes imatges de l'exposició i la veritat és que, bueno, he estat investigant el respecte i, clar, a part, o sigui, bàsicament el que em crida l'atenció és que el que vols mostrar és la relació que hi ha entre l'ésser humà i un altre ésser viu, que és l'arbre i que és la natura, i que és, sí, això, la natura, a part de la natura. Exactament, exactament. I també tot a través de la pintura, també. La pintura també juga un paper important. d'alguna manera és un missatger, no?, entre nosaltres i la natura. Sí, de comunicació. Es converteix en una taca pictòrica que no és tan pintura tradicional sobre un suport, sinó que la làmina de pintura acrílica, ja ho veureu, es separa del suport, no?, i va, diguéssim, abraçar o va incorporar-se amb elements pròpiament naturals, que no estan manipulats, no?, un tros d'escorça, un tros d'arrel, d'alguna manera és que està la nostra relació i hi ha algunes coses que són buscant a similitud, no?, entre les branques dels arbres i els nostres bronquis, per exemple, no?, els pulmons, no?, i buscar que tenim un cúmode, d'alguna manera. És molt interessant, si teniu l'oportunitat, us convido a investigar sobre l'obra d'en Josep perquè a internet la podeu trobar, i m'ha cridat molt l'atenció una declaració teva que diu l'art és per a mi una necessitat que transcendeix la realitat quotidiana o monòtona, la fa més memorable i, sobretot, transmissible a les generacions futures. Pots explicar una mica aquesta frase, a què et refereixes amb aquesta declaració? Sí, sí, perquè l'acció artística a vegades està una mica menys tinguda dins de la cultura, no?, o dins la nostra societat. Sembla que sigui un afegit més, no?, semblant que no sigui necessari, no? Clar que... La mateixa pandèmia ho vam veure, no? Totalment. Perquè si no hi ha una alimentació, no?, absolutament. De respirar si no ens morim, no? De respirar si no ens morim, no? Però també hem de sortir a fora, també hem de caminar, també hem de llegir, també hem d'escoltar música i també hem de veure obres pictòriques, perquè això ens enriqueix, ens fa una mica més humans, també, no?, i ens allibera de la realitat quotidiana dura i avorrida i monòtona. I ens fa pensar, ens fa aturar el moment i dir, doncs, nosaltres som aquí, i per què som aquí? i ens fa fer preguntes, i això ens fa fer humans i és un element fonamental. I a més, l'art és un element comú en la resta d'essers en general, però en la resta d'essers humans i és un mitjà de comunicació, és el que tu deies ara al principi de l'espai. Sí, sí. També m'interessa molt el teu procés d'inspiració. Com el descriuries? Sí, bé, home, em parteix de l'observació i de recollir materials naturals. A vegades no saps massa bé per què, però tenen un atractiu. Però, bé, portes a l'estudi, també a partir de fotografies, també amb dibuixos, i tot això es barreja, no?, d'alguna manera. El material natural que has trobat, el dibuix que has fet, la fotografia... I va creant espurnes que no saps com van portant-te cap a un camí, cap a un lloc o cap a un altre. I així es va generant l'obra. Una cosa porta a l'altra. Va seguint un fil i aquí va estibant. I per què dius que la inspiració no existeix, que només hi ha una feina diària darrere? Sí, això ho han dit altres artistes. Clar, la gent a vegades pensa que estàs una mica així esperant que vingui alguna mena de raig diví que t'il·lumini, no? Però, en el fet, és la feina. No sé massa què he de fer, no? Agafes un llapis, agafes un quinzell, agafes la càmera fotogràfica, agafes un objecte i a partir d'allò va estibant un fil i van sortint coses. A vegades aquestes coses no tenen massa valor, les guardes amb una llibreta o amb una carpeta i al cap d'uns anys allò mateix, que et semblava que no tenia valor, tu mires, i jo què sé, t'il·lumina i et porta a una altra banda o dues coses que no tenien massa relació, juntes, creen una cosa que sí que té un cert valor i que pot arribar a algun lloc. Suposo que el sentit que abans no es trobava en un moment concret sí que es troba, no?, posteriorment. Exacte. Sí, sí, és això, perquè el que busques és que tinguis sentit, no només pintar per pintar, dibuixar per dibuixar. Clar. i el que fas, arribi d'alguna manera, faci pensar, sacsegi a l'espectador, no? Clar. I el primer espectador sóc jo i m'ha de sorprendre a mi i m'ha de sacsejar a mi, no? I això una mica busco la meva sorpresa, també. Ai, que interessant, és molt, molt interessant. També, bueno, s'ha de saber que aquest projecte artístic va néixer, si no m'equivoco, l'any 2019, veritat? Amb l'exposició Simbiosi? Sí. I com eren aquestes, o sigui, quina diferència, diguéssim, hi ha entre aquelles obres i les actuals, o són les mateixes, o com aniria la cosa? S'ha anat enriquint, l'altre dia, mentre les penjàvem amb la meva dona, la Múlia, també veiem, mira, aquesta obra, ja el 2019, ja hi era. Aquesta també, em sembla que, dues, tres, potser no massa més, però el projecte ha anat creixent, s'ha anat enriquint, s'ha anat afegint noves obres. És interessant veure com que va néixer una mica, home, jo sempre he treballat a la natura, però en aquesta experiència del 19, va ser el Centre d'Art Contemporari i Sostenibilitat, que és un centre d'art i natura que hi ha a Caldés, em va donar l'oportunitat també de treballar una mica, no només en pintura, que és el que jo més feia, sinó també el seu entorn, que hi ha en bosc, allà doncs hi ha artistes que treballen més amb l'an d'art, que fan les obres allà, en el bosc, no? I d'alguna manera vaig fer també que la pintura sortís de l'espai, d'exposició, i més cap al bosc, una mica, això em va fer relacionar elements naturals i elements pictòrics i d'alguna manera va néixer tot en aquí. Llavors, també t'he escoltat dir, bueno, he llegit que has dit que malgrat que la cultura i la tecnologia generin un món paral·lel de la realitat natural, el que tu dius, al final no podem oblidar les nostres arrels, les naturals, no?, de les quals parles ara. Sí, sí, sí, exacte, perquè hem creat un món tan artificial, la natura es queda com molt allunyada, no?, de manera de visualitzar. Sí, poc personal, potser, poc emocional, potser. Poc emocional, sí, clar, és acollidor, és protector, clar, quan plou no ens mullem, ens ofereix aliment, clar, d'alguna manera, però ens separa, no?, d'aquestes arrels que teníem de viure a la natura directament. Bé, jo busco que això ens ho recordi, que ens recordi que venim d'aquí, d'alguna manera. Clar, de les nostres arrels mai millor dit. Sí, sí. I et volia preguntar, ara ja, o sigui, és una reflexió que va una mica més enllà, en algunes obres és com que trobem una idea recurrent que s'associa, en la qual s'associa el pensament i la natura. Llavors et pregunto, un arbre pot pensar? Sí, això es veu que d'alguna manera sí, clar, és que els vegetals són molt diferents dels animals i no hi ha, diguéssim, un nucli de pensament, un òrgan especialitzat en això, no? Sembla que tot està més distribuït a través de tot el d'aixer viu. Però sembla que els arbres tenen memòria per experiments que s'han fet, no?, recorden algun fet, no? Sí. I evidentment que prenen decisions i es connecten entre ells i, per tant, alguna mena de centre nerviós distribuït per no ser ben bé on, potser més aviat sembla cap a les arrels, però sembla que sí, eh? Que sí que hi seria. Saps, mira, fa un parell de dies em vaig assabentar d'una cosa que em va dir la Mària és la dona que ve aquí a netejar la ràdio i em va explicar i em va explicar una cosa que el tronc dels arbres té molt a veure amb el coi de les persones i es pot esbrinar l'edat que tu tens segons les marques o ratlles que es marquen al teu coi. Sí, sí, sí, sí, si es marquen al coi tres ratlles és que doncs tens trenta anys, si es marca un és que tens deu, sí, sí, sí, molt curiós. Llavors, trobo molta relació amb això que em va explicar la Mari, o sigui, trobo relació amb això i amb el que tu estàs dient, clar que sí. Sí, sí, perquè busco aquestes relacions, no? També una altra relació que trobareu és amb les neurones també amb les arrels o els nervis de les fulles, no? Que d'alguna manera sembla que hi hagi com una connexió, no? Que faci com una corrent elèctrica, no?, a través d'elles. I també parlant de... Sí, perdona, perdona. No, no, o també entra, també recordava una mica el tall d'un tronc, no?, consèntrics, no? També una mica com unes zones de transmissió o també les mateixes zones o ondulacions que fa un cervell, no? Bueno, la idea és una mica buscar aquestes relacions i fer-les visibles. I ara que has mencionat el cervell, també em crida l'atenció que has dit que el cervell s'assembla a un niu on neixen les idees i també és molt bonic aquest paral·lelisme, no? Sí, un niu, per fer aquesta obra ben bé no l'he portada, però una mica ho diuen totes, el que veureu és també la similitud del paral·lelisme entre cervell i una llavor també d'alguna manera. Ah, clar, sí, sí. També d'on creix un arbre, d'on creix una idea potent, no?, que es farà força, que es farà, anirà fent gran, aquesta també és una metàfora que m'interessa. Molt bé, doncs, Josep, gràcies per mostrar-nos aquesta natura i els arbres com una forma de comunicació i com una forma d'art perquè, com tu dius, també ho són, clar que sí. Recordem a tots els suients que el Josep Morral exposarà la seva obra demà, dia 20 d'abril, a Can Ginestà i jo crec que es gaudirà bastant. Sí, sí. És molt, molt interessant. Josep, moltes gràcies, que tinguis un gran dia i, bueno, contactarem quan calgui amb tu. Molt bé. Gràcies a vosaltres i espero que ho trobeu interessant. Clar, i tant. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Molt bé. A vosaltres, una abraçada, bon dia. Una abraçada, adeu. i al final, a vosaltres a vosaltres, cada cop lluny, que s'habit merda a baix. best one man has, before he can hear people cry. Yes, and how many deaths will it take to know that too many people died. després a les nostres xarxes que pengem l'entrevista del dia i que vaig gaudir perquè crec que és molt interessant i la reflexió també Sí, sí, sí Doncs sí, doncs moltes gràcies que vagi molt bé Adéu If you're traveling in the north country far Where the winds hit heavy on the borderline Remember me to one who lives there For she once was a true lover of mine If you go in the snowflakes storm When the rivers freeze and summer ends Please see she has a coat so warm To keep her from the howling winds Please see if her hangs long If it rolls and flows all down the breast Please see for me if her hands hangin' long For that's the way I remember her best I'm wondering If she remembers me at all Many times I've often prayed In the darkness of my night In the brightness of my day τηisen i many times gedruzi would film as es er We will send her She would be if you she will do she I she will If she will spill be would she be be Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Ben trobat, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats aquí, a Ràdio d'Esvern. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parla no treu la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parla no treu la llengua? All I needed for another day And all I ever knew Only you Sometimes when I think of her name When it's only a game And I need you Listen to the words that you say It's getting harder to stay When I see you All I needed was the love you gave All I needed for another day And all I ever knew Only you All I needed was the love you gave All I needed for another day And all I ever knew Only you All I needed All I needed was the love you gave All I needed for another day And all I ever knew Only you All I needed for another day And all I ever knew Only you This is gonna take a long time And I wonder what's mine Can't take no more Can't take no more Wonder if you'll understand It's just the touch of your hand Behind a door Behind a closed door All I needed was the love you gave All I needed for another day And all I ever knew Only you All I needed was the love you gave All I needed for another day And all I ever knew Only you I am I am I'm I am I am I am I I am I am I am I am I am I am I am I am I am I am I am I am I am Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Acompanya'ls a veure el poble on es van criar Dóna'ls vida Que tornin a sentir el vent a la cara Et necessiten I tu a ells també Des de Bici sense edat Et necessitem Festa voluntari Més informació al portal justsolidari.cat O enbicisenseedat.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern Bona nit Hauríeu d'haver vist ara el Pep Quintana Veient la cançó que estava sonant The Sound of Silence Pep Quintana, com estem? Hola, què tal? Bon dia, Raquel Bon dia, estic molt contenta de tenir-te aquí Com sempre, no? Com cada dimecres? Avui és el segon dimecres que ens trobem Però bueno, tant de bo, tant de bo que això continuï Això espero, naturalment Pel bé de tots Doncs sí, la veritat és que sí Què m'expliques, Raquel? Doncs res, que aquí estem Acabo de fer una entrevista Que has escoltat sobre Art i arbres Sí Però crec que és interessant parlar amb tu Sobre art i televisió I sobretot sobre cultura i televisió Ah Què et sembla el tema? Em sembla bé Em sembla bé Recordes que hi ha un programa que diuen La televisió és cultura Que surten Doncs que diuen Home, sí, no? Amb aquell programa de TV3 A la PM A la PM Surten els famosos Que s'enriuen de si mateixos Exacte, pràcticament Doncs jo diré que sí Que la televisió és cultura I evidentment I una cultura Molt, molt potent I important, no? I precisament Ho remarco, això Pel reportatge que ahir al vespre Vaig veure I que va veure, suposo I espero Moltíssima gent I que et recomano O et recomano a tu Que vegis també I et deia en broma No cal que dinis Vull dir, no cal que dinis En lloc de dinar Ho has de veure ja En lloc de dinar Mira't aquest reportatge Perquè era realment interessant Molt interessant Molt ben portat I quan es va acabar El programa Encara em va acabar D'arrodonir més La meva sensació Que havia estat Un bon programa Pel fet que El realitzador Era amic meu El conec Jo he treballat amb ell Forces vegades, no? Quan posava Veus jo a la televisió Pels programes com aquest O 30 minuts 60 minuts I aquests programes Això no ho sabia Ah, no A mi també No ho saps tot De la meva vida Ens anem Coneixem És com impossible Que ho sàpigues tot Està clar Doncs sí Jo posava Em van Fer una prova Em van acceptar I vaig entrar Doncs a TV3 A posar veus Pels programes Pels programes Aquells de 30 minuts 60 minuts Etc Etc Crec que sé qui ets T'estic posant cara Ara mateix Em sembla Però jo no tinc cara Només tinc veu No sortia mai Ja, però clar Jo hi pensava I aquesta persona Que està parlant Com serà? I ho tinc davant És que no Vosaltres no ho veieu Els que s'esteu escoltant Però et tinc davant meu Això sí Perquè se separa aquest vidre Que dic jo De la peixera És la veritat Sí I doncs Tornem una miqueta Endarrere Del que deia D'aquest programa d'ahir De la televisió De Catalunya Doncs que van dedicar A la begonya El Verdi Vaig quedar parat Sorprenentment parat De la qualitat D'aquesta persona I tot el que havia fet Perquè Com ella Suposo que n'hi ha Moltes persones Que són Anònimes Que ella Doncs ha treballat Al costat de la Cavaller Ens explicava En el reportatge Que doncs En algun moment La Cavaller Refiava d'ella Perquè ella S'ho sabia tot I si doncs Fallava de la lletra O fallava alguna cosa La tenia sempre al costat I l'ajudava Inclús a mitja interpretació I doncs Aquestes persones Com a anònimes Un cop i volta Les descobreixes Després Durant la pandèmia Durant Moltíssimes nits Hi havia una soprano Que cantava Des del balcó De casa seva I el veïnat Doncs primer Era una sorpresa Tot plegat Però van acabar Acostumant-se a sentir-la O sigui Volien sentir-la Cada nit I es va fer Un far de cantar D'àrees i àrees I àrees d'òpera Inclús va arribar Doncs que Fora d'aquí Van saber Que hi havia una persona Que cantava Cada nit Per ajudar La gent Que estava A casa Per la pandèmia I doncs Va ser Doncs Notícia A nivell internacional I ahir Aquesta senyora Ens va explicar La seva vida Tràgica La veritat sigui dita Molt tràgica I doncs Realment Arribava Era una forma D'explicar Molt serena Dintre de la desgràcia Que explicava ella Però vull dir Dintre d'un nivell Que no hi havia Cap Llegrimeta Que Que Doncs Provoqués Un rebuç Sinó al contrari Una decisió Absoluta A la manera Que explicava I tot el que li havia passat Inclús vull dir Jo recordo Haber vist A la televisió Que Duraven el reportatge D'aquella Cantava des del balcó I el seu marit L'enregistrava El que cantava I aquests Senyor es va morir Al cap de poc temps Oh Llavors Ella es va quedar Desvalguda Totalment Perquè Després de tot El que li havia passat A la vida Va trobar Aquesta persona Que la va Doncs Com Illuminar Sí Li va obrir La vida El camí a la vida Doncs perquè la va estimar molt Es va trobar Recolzada Se va trobar Estimada Etc Etc Etc I ho explicava Doncs d'una manera Molt emotiva I de cop i volta Em diu I al cap de pocs mesos O sí No gaires Que estaven En aquesta qüestió De la pandèmia Ell va morir Millions Ella va quedar com Desvalguda Saps Amb quina persona Trobo un paral·lelisme Sí I ho vaig parlar Ho vaig dir un dia A la meva secció de música Amb la Maria Calas Ja No sé O sigui Sé que és molt típic Però també és una vida O sigui Tot i tenir una preciosa veu Va tenir una vida Tràgica Ella que era cantant De tragèdies gregues Va tenir una vida Molt tràgica Al final Sí, esclar Aquí hi ha una amiga seva Que més a més jo la conec Perquè he cantat amb ella També amb alguna coral Que estaven juntes Perquè són amigues Però ara què faràs Doncs a què Ho deixaràs Diu No, ja ho saps L'òpera no la deixaré Perquè les òperes s'acaben Quan es mor la La noia de l'òpera I li diu A mi encara em queda un acte Ah, que bona Molt bé Era molt interessant Molt interessant I per això Doncs recomano Si hi ha gent Que ens està escoltant I no va tenir la sort De poder veure Aquest reportatge De TV3 A la nit De la de Begoña Al Verdi Doncs El miri Perquè segur Segur que m'ho agrairà D'alguna manera o altra I per tant Doncs això és el que Et volia explicar una mica Avui A els nostres ovidors Molt bé Jo quan tinc un forat Aquesta setmana Ho miro Sí Perquè i a més M'agrada quan Estic fent Quan miro Alguns reportatge Per exemple M'agrada com Tenir tota l'atenció En aquest reportatge Sí I no anar fent Unes altres coses Al mateix temps Que això passa Amb el multitasking I tal Llavors Quan tingui tota l'atenció I el temps O sigui Ho miraré Perquè em sembla Molt molt interessant Ho trobaràs interessant I t'agraverà Clar que sí I a més El que diem sempre Si ens agrada la música Al final Aquesta temàtica Ens ha d'interessar D'alguna forma Efectivament I ens apel·la Sí I a més a més Ens descobreix Uns personatges Que aquesta noia Quan era jove Molt més jove Cantava al liceu Amb la Mosserrat Cavaller I Jo no m'he entrat mai D'aquests segons papers O tercers papers De vegades Amb les òperes De plegat I no te n'enteres I després resulta Que té una veu magnífica I tant Té un físic Que sembla molt A la Cavaller Que amb alguns reportatge L'han fet passar Per la Cavaller Per dir-ho així Aprofitant I bueno Etcètera No puc dir més Millors coses Que les que vaig veure Ahir al vespre Que em va emocionar Moltíssim Quin és el nom Del reportatge? És Bueno El nom complet És No sé què D'una soprano Però es diu Begoña al Verdi És el El 30 minuts d'ahir O sigui Ahir a la nit És el Si mirem en el calendari I en el A la carta A internet es troba A la carta Exacte Exacte I alguna qüestió De la vida Mira queden Com uns set minuts O així Alguna qüestió De la vida Que vulguis tractar avui Sí que tenim Minuts Encara per parlar De la vida És que tu ens deleites Amb les teves Ens deleites Amb les teves Amb els teus Assumptes sobre la vida I crec que és interessant Que ens aportis a això Ah bé L'oritat El que explico És el que visc Normalment O el que m'interessa En algun moment determinat O el que vull Aprofundir una mica més En allò I per tant Doncs mira Per exemple Aquest matí M'ha trucat un amic Des de Tarragona I això és molt important Per mi Primer perquè hagi pensat En mi M'hagi trucat Segon perquè Doncs ens venim molt Amb el parc musical També Ens van conèixer Cantant Gregorià I ell és monjo zen O sigui que És catòlic De naixement Però la seva vida Ha seguit Per aquesta banda Zen No I per una altra banda Doncs hi ha un altre amic També Que canta gospel Que guai I llavors Tenim aquesta relació Per separat Dels uns dels altres No es coneixen Aquest El monjo zen No es coneix Amb l'amic meu Que canta gospel Però aquests enllaços Per mi M'interessen moltíssim Perquè Em fan estar A dintre d'uns ambients Absolutament diferents Dels que jo Estic amb el Gregorià Jo soc Gregorianista I llavors Doncs tot això Que s'enllaça Em fa viure I per tant Allò que dius Parlem una mica la vida Doncs això Això per mi És una part De la meva vida Aquests contactes Amb músics Amb gent Que ens agrada molt La música Com a mi I que llavors Doncs el que fa És que Han tingut Una dedicació Diferent de la meva Absolutament diferent De la meva I Doncs això m'enriqueix Moltíssim a mi I fa que després Doncs jo Pugui Tenir converses Amb ells De coses Absolutament diferents Per separat Perquè a més a més Junts no hem parlat mai I llavors Però vull dir Que hi ha aquesta relació Entre els uns I els altres Que connectem Connectem I després com? Doncs sí Per coses Pràcticament etèries Perquè quan cantem Al cap d'un moment Allò ja no existeix Clar Totalment Esclar Vull dir que El que té De gràcia Diguéssim Això Aquestes vivències És que Són etèries Absolutament Un cop has parlat Com a mare Jo acabo de dir L'última paraula Ja s'ha acabat això Ja no surt Enlloc més Ja s'ha acabat Aquí perquè fem un post I queda gravat I queda gravat Però vull dir Que és una cosa Doncs Que no és normal Quan parlem A casa A la família O ens truquem Per telèfon O que sigui Doncs són converses D'un moment Intenses Moltes vegades Aquest company Que tinc Que és Gen El Montjosen Doncs Ara se'n va A França I Doncs té Unes sèries De vivències Quan va a França Normalment Va amb algun monestir Perquè li agrada molt Cantar I anar amb el monestir Amb els monjos I llavors acostuma Moltes vegades Així que pot Portar-me un disc Del monestir Que ha estat O sigui Que tinc una sèrie De discos Que ell m'ha obsequiat Quan ha vingut Dels seus viatges I que això També ens lliga moltíssim Però d'una altra banda No Jo els vaig conèixer Amb ell i la seva dona Quan Volien aprendre Gregorià I vam venir Amb un curs Que jo organitzava Amb un professor I resulta que Llavors Vam començar L'amistat En aquell moment I d'aquí fins ara Ja fa uns quants anys Perquè Primer no estàvem casats Després es van casar Es van casar Tenen una nena De sis anys Vull dir Que ha passat el temps I llavors I llavors Hi ha hagut sempre aquesta relació Que ha estat molt interessant Interessant Sí Ell és Montjosen I ella És Lutier De flautes De bec Lutier Vull dir que construeix Flautes Flautes Flautes Flautes Molt interessants I molt bones I molt Molt ben fetes I Que Estan molt reconegudes Per tots els flautistes Que les han Provat I per tant Doncs hi ha Tuna relació També música Amb aquesta Noia No? Que és La La Marie La Marie És francesa I doncs El seu pare És un professor Extraordinari De luterisme De lutier De lutier I per tant Doncs És tot un El món s'enganxa No? Una cosa amb l'altra És com si Toquéssim una cosa Però no te'n pots despendre Perquè Allò ja t'ha quedat Entremig dels dits I segueixes Totalment Mira, jo et volia comentar Digui Durant els 24 anys De la meva vida Perquè Sóc bastant jove Ho he de reconèixer Sí Sí I encara em queda Molt, molt, molt Per aprendre I per viure Sí M'ha donat Perdó M'ha donat Que jo no O sigui Molts cops Sento Perquè jo tinc amics Grups d'amics Molt diversos Sí I sento com que no Pertanyo a cap grup En concret Però sí a tots I això és superbonic Perquè al final Bé Jo tinc una frase Que vaig escriure fa temps I que m'agrada citarla I m'agrada com Aferrar-me una mica A aquesta frase Que és Bé Diu una cosa així La vaig escriure en castellà Que és Mereces a alguien Que sepa que com tu no hi ha nadie I al final Em sembla Que és el que O sigui El nostre Com dir-ho La nostra major virtut És el que ens fa únics I això Ens ho aporten Les diverses coses Que a la vida Anem agafant I tant I tant Som la suma Suma de moltíssimes coses Sí Som el resultat De les vivències En el fons I de persones molt diferents De parts del món diferents I amb experiències vitals Diferents també I tant I tant Doncs entre tu i jo Hi ha una distància important D'edat No de res més que d'edat Però sí que hi ha un lligam Tenim Ens agrada la música Per exemple Estem aquí a la ràdio Tu m'estàs entrevistant Bé Estem fent un programa teu Una conversa És veritat Tota la raó És un programa teu Que doncs Jo dic que Ets la meva jefa Ho he sentit I doncs Molt bé I tot això suma És que això només ho pot dir el Pep Jo no ho diré de mi mateixa Soc la jefa Ho diu ell Perquè és veritat És la que manen aquest programa Bé Clar Sí Tu portes el programa Sí I per tant I faig guions i tal És la batuta d'aquest programa La directora I per tant nosaltres Aquí estem Doncs comentant amb tu I complementant Tot el que estem fent aquí a la ràdio Per tant Doncs és això La vida És la suma De moltíssimes coses I com més anys tinguis Més ens sumaràs Per sort I més coses tindré per valorar Perquè més coses hauré viscut Hauràs viscut I tant que sí Clar que sí Molt bé Doncs Pep El Pep Com et diem aquí Moltes gràcies Com cada setmana Per venir I ens escoltem La setmana vinent Vinga Endavant Gràcies Que vagi molt bé Gràcies Adéu Adéu You've found hope You've found faith Found how fast She could take it away Found true love Lost your heart Now you don't know Who you are Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! !