Entrevistes de la Justa del 19/4/2023 — Art i natura a “Seabra” (Josep Morral), TV com a cultura (“Begoña al Verdi”) i reflexions vitals amb música

Resum general

En aquest episodi de La Justa, el fil conductor és la relació entre art, natura i humanitat, i com la cultura (també a la televisió) ens transforma. Primer, conversa amb l’artista manresà Josep Morral sobre l’exposició “Seabra” (a Can Ginestà, 20 d’abril), on explora la simbiosi entre l’ésser humà i els arbres amb pintura, impressió digital i elements naturals. Després, el col·laborador Pep Quintana defensa que la televisió és cultura, comentant el reportatge de 30 Minuts sobre la soprano “Begoña al Verdi” i enllaçant-ho amb reflexions vitals, musicals i comunitàries. Entre blocs hi ha falques i pauses musicals.

"L’art és per a mi una necessitat que transcendeix la realitat quotidiana o monòtona, la fa més memorable i, sobretot, transmissible a les generacions futures."

Punts clau

• Exposició “Seabra”: pintura acrílica que s’allibera del suport i s’integra amb arrels, escorces i branques, fent visible la connexió humana-vegetal.

• Art com a necessitat: l’art ens fa més humans, ens ajuda a pensar i a aturar el temps, especialment palpable durant la pandèmia.

• Procés creatiu: més que inspiració sobtada, treball diari i observació, amb materials naturals, dibuixos i fotografies que es van connectant.

• Metàfores orgàniques: bronquis/pulmons i branques, neurones i nervis de les fulles, anells d’un tronc i circumvolucions del cervell; el cervell com a “niu” i la idea com a “llavor”.

• TV com a cultura: el reportatge de 30 Minuts “Begoña al Verdi” emociona i reivindica les figures invisibles de l’òpera i el paper humanitzador de la televisió.

• Vida, música i comunitat: amistats teixides per la música (del Gregorià al gospel i el zen), i la idea que la vida és la suma de vivències.

Entrevista a Josep Morral – “Seabra”

Concepte i materials

• Pintura acrílica que es desprèn del suport i “abraça” elements naturals (escorces, arrels), creant una composició híbrida.

• Diàleg entre pintura i natura com a mitjà de comunicació entre humans i arbres.

El valor de l’art

• L’art és essencial: “ens enriqueix, ens fa més humans i ens allibera de la monotonia”.

• Durant la pandèmia, es fa evident la necessitat d’aliment per l’ànima (música, lectura, pintura).

Procés creatiu i “inspiració”

• Inici a partir de l’observació i recollida de materials; combinació amb fotografia i dibuix.

• “La inspiració no existeix”: hi ha feina constant i fil creatiu; idees guardades que, amb el temps, adquireixen sentit.

Origen i evolució del projecte

• Projecte iniciat el 2019 amb “Simbiosi” (Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat, Caldés). Influència del bosc i del land art per treure la pintura de la sala i portar-la al territori.

Metàfores biològiques

• Arbres amb memòria i decisions; possibles xarxes subterrànies (arrels) que funcionen com un “centre nerviós distribuït”.

• Analogies: branques/bronquis, nervis de fulles/neurones, anells del tronc/circumvolucions cerebrals.

• El cervell com a niu i la llavor com a origen d’un arbre i d’una idea potent.

Cultura a televisió – “Begoña al Verdi” (amb Pep Quintana)

• Reivindicació que la televisió és cultura quan explica vides amb dignitat i profunditat.

• El reportatge mostra una trajectòria brillant i discreta, el suport a figures principals (p. ex. Cavaller) i l’impacte emocional durant la pandèmia (cantar al balcó).

“A mi encara em queda un acte.”

Idees destacades

• Visibilització de rols secundaris essencials en l’òpera.

• Tragèdia i superació explicades sense morbositat; emoció continguda i resilient.

• Recomanació de veure’l a TV3 a la carta (programa 30 Minuts).

Vida, música i comunitat

• Xarxa d’amistats musicals que connecta Gregorià, gospel i pràctica zen; enriquiment interdisciplinari.

• La música com a experiència efímera que, tot i això, crea vincles profunds (monestirs, enregistraments, discos compartits).

• Lutier de flautes de bec (Marie) com a exemple de ofici artesà que nodreix la comunitat musical.

• Reflexió intergeneracional: “som la suma de moltíssimes coses” i de persones molt diferents; la unicitat com a virtut.

Contingut musical i falques

• Pauses musicals en anglès (incloent-hi “Blowin’ in the Wind”, “Girl from the North Country” i “Only You”).

• Falques i promos: “Carave”, “Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats”, “Treu la llengua” (guia de l’activista pel català), i Bici sense edat.