
Entrevistes de la Justa del 14/11/2022 — ATAC a Mercart: “Hort domèstic” — arquitectura especulativa, biodiversitat i utopies multiespècie
Arquitectura especulativa orientada a ecologia, gènere i inclusió; el disseny com a mediador per imaginar mons més igualitaris.
Dispositiu per al benestar de plantes comestibles (llum de creixement, acústica controlada i jazz) que visibilitza la cura d’altres espècies.
Coautoria; disseny i construcció simultanis sense modelat previ rigorós; equip ampliat amb Berta i Roger.
Ús del color (inclòs el rosa) per qüestionar la ideologia material “honesta” i reivindicar la dimensió històricament feminitzada de l’ornament.
Connexió amb el cicle “Món utòpic” comissariat per Laura Beringo i Quim Déu; treball de proximitat a Sant Just.
Decreixement i convivència multiespècie; materials de baixa petjada i disseny per mitigar impactes del canvi climàtic.
Provocar reflexió: infraestructura gran per a un hort petit com a metàfora de la cura intensiva que pot exigir el futur.
Resum de la conversa
Qui són i què proposen
- ATAC és el col·lectiu format per Mireia Luzárraga (Madrid) i Alejandro Muño (Barcelona), arquitectes que treballen l’arquitectura especulativa per imaginar futurs possibles.
- El seu focus: ecologia, gènere i societats més inclusives, utilitzant el disseny com a mediador per generar mons més igualitaris.
"Com l’arquitectura, a través del disseny, pot generar mons més inclusius."
La peça “Hort domèstic” a Mercart
- Instal·lació que crea un entorn ideal per a plantes comestibles: llum de creixement, espuma acústica per eliminar reverberacions i ambient sonor amb jazz.
- Objectiu: posar en valor la vegetació i fer pensar en el benestar d’altres espècies en context d’emergència climàtica i extinció massiva.
"Hi ha un milió dels vuit milions d’espècies en perill d’extinció." "Als hivernacles tecnològics dels Països Baixos posen jazz a les plantes perquè estiguin més contentes."
Procés i autoria
- Treball coautor: tots dos dissenyen i construeixen; en aquest projecte també amb la Berta i en Roger.
- Metodologia flexible: disseny i construcció simultanis (sense dibuix previ exhaustiu a ordinador), aprofitant l’auto-construcció per adaptar decisions in situ.
El color com a posicionament crític i feminista
- Ús deliberat de color (incloent el rosa) com a rebuig de la ideologia moderna que privilegia materials “honestos” i menysté l’ornament.
- Reivindicació de tasques històricament associades a dones (decoració, teixir, flors) com a part valuosa de l’arquitectura.
Marc curatorial: “Món utòpic”
- Connexió ràpida amb la proposta comissariada per Laura Beringo i Quim Déu.
- Interès per pensar utopies i per treballar proper al territori (són a l’Hospitalet; projecte a Sant Just).
Utopies i estratègies de futur
- Doble via d’acció:
- Present: reformes i habitatge amb materials de baixa petjada i repensant espais amb criteris d’ecologia i gènere. - Futur: imaginar convivència multiespècie i biodiversitat com a eix.
- Propostes clau:
- Decreixement: reduir dependència de combustibles fòssils. - Mesures complementàries: disseny de dispositius que mitiguen impactes i cuiden altres espècies.
Recepció i intencionalitat
- La instal·lació provoca: una infraestructura gran per 60×90 cm de plantes per fer-nos pensar en el futur de la cura.
- Missatge: caldrà cuidar activament les plantes i altres espècies a causa del canvi climàtic; l’obra convida a interactuar i reflexionar.
"Fer una cosa tan gran per a unes plantes tan petites és una provocació: potser en el futur haurem de cuidar-les així."

