Entrevistes de la Justa del 17/11/2022 — Bagatges (amb T): instal·lació flotant, exili i llenguatge — conversa amb l’artista Blanca

Resum

Idea central

• Instal·lació “Bagatges (T)”: bosses tipus maleta de quadres reproduïdes i plenes de globus d’heli que fan levitar les peces fins que, amb el temps, cauen a terra.
• Lectura utòpica i social: l’obra no va ser concebuda explícitament sobre la utopia, però admet una relectura en diàleg amb altres peces i contextos, abordant temes de migració i exili.

"Tothom ha de tenir algun tipus de relació amb l'utopia per imaginar un món millor."

Origen i context

• Encàrrec per a un recorregut urbà a Ponto Combo (Pontault-Combault), entre l’estació de tren i un centre d’art, dins un circuit de centres dels suburbis de París.
• Referència als exiliats catalans a Roissy-en-Brie (Mercè Rodoreda, Francesc Trabal, entre d’altres), veïna de Ponto Combo.
• Pregunta motor: > "Què passa quan has de marxar ràpidament de casa teva... Què t’emportes?"
• Resposta simbòlica: un bagatge immaterial (coneixement, cultura) representat per l’heli que no pesa però sosté.

Forma i procés

• Bosses mundials, objecte globalitzat, reconeixible arreu i associat a precarietat i migració.
• Dinàmica temporal: l’heli s’escapa, les peces baixen del sostre al terra, marcant el pas del temps i una metàfora de la gravetat social.

Llengua, títols i metàfores

• Títol: “Bagatges” amb la T entre parèntesis: bagage en francès (equipatge físic) vs bagatge en català (càrrega intel·lectual).
• Joc lingüístic/visual: inserir una lletra com un parèntesi que “carrega” la paraula d’un altre sentit.
• Explora les imatges inscrites en el llenguatge quotidià: metàfores, traduccions literales, desplaçaments de sentit entre idiomes.

Trajectòria i influències

• 25 anys a París; inici professional allà i exposicions com al Centre Pompidou.
• Influència francesa present però difusa en un ecosistema artístic globalitzat.

Interacció amb el públic

• En origen, l’objecte es va usar en performance (possible interacció).
• En exposició: no és la intenció primera la interacció, però admesa amb delicadesa.

Diàleg a l’exposició “Móns”

• Convivència espacial amb altres peces per nivells: caixes a terra (Carlos), obres en suspensió al nivell del cos (Estela), i les bosses al sostre que després descendeixen, creant un recorregut de la mirada.
• Selecció d’obres preexistents (sense pressupost de producció), articulades pel comissariat.

Idees clau

• Relectura contextual: la intenció inicial pot diferir de les lectures posteriors i totes poden ser vàlides.
• Utopia com a exercici necessari per imaginar alternatives.
• Temporalitat i fragilitat: l’heli que fuig (com el temps, l’energia o l’esperança) i la caiguda com a recordatori físic de la realitat material del desplaçament.