Entrevistes de la Justa del 10/6/2022 — Barraques de vinya a Collserola: patrimoni de pedra seca, història vitivinícola i crida a la preservació

Resum de la conversa

Context i tema

Conversa amb Juli Ochoa arran de la xerrada “Barraques de Vinya”, dins la 13a edició del curs de Coneixements Santjustencs, cicle comú: Picar en pedra. L’acte té lloc avui a les 19.00 h a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu.

La pura gravitació és la que els manté.

Què són les barraques de vinya

• Petites construccions auxiliars lligades al cultiu de la vinya: guardar estris, aixopluc durant feines com l’esporga.
• Part d’un paisatge agrícola avui perdut: a Collserola “era tot vinya; tot s’havia treballat”. Els marges visibles encara en són testimoni.

Arquitectura de pedra seca (tècnica i materials)

• Construïdes amb pedra seca: sense morter, ni fang, ni argiles; només equilibri i gravetat.
• Tancament en falsa cúpula: lloses que volen una sobre l’altra fins al caramull.
• Impermeabilització: capa de terra i sovint lliris al damunt perquè les arrels cohesionin el conjunt.
• Tradició multi-seglar, parenta de construccions com els talaiots balears, nuragues de Sardenya, o els trulli d’Itàlia, entre d’altres.

Context històric de la vinya

• La vinya va ocupar Collserola fins a finals del segle XIX.
• Dos cops decisius:

- Sandrosa (oïdi, 1852–62): fong que va arrasar prop del 60% de les vinyes. - Fil·loxera (finals del XIX – inicis del XX): va rematar el sector, provocant-ne la desaparició. Es van provar substitucions (ametllers, garrofers) sense èxit sostingut.

Distribució i estat a Collserola

• Almenys 110 construccions identificades (xifra a l’alça), sobretot a la solana sud-occidental: Sant Feliu, Sant Just, Molins, El Papiol, Sant Cugat i Barcelona.
• Sant Feliu concentra més del 60% de barraques i el 50% de coves excavades.
• Estat preocupant: dues terceres parts en ruïna o sense coberta; risc d’esfondrament i vandalisme.

Qualsevol desaprensiu li dóna quatre petades i les fa caure.

• Exemple: la cabana núm. 2 de Can Cuscoll, malmesa per usos incívics.

Catalogació i preservació

• L’any 1980, Juli Ochoa va fer un primer catàleg de les barraques de Sant Just (una vintena), amb plànols i topografies.
• Situació actual: s’han descobert algunes noves i n’han caigut algunes de destacades (p. ex. la de Can Vilar).
• Hi ha catalogacions i algun nivell de protecció, però l’efectivitat depèn de la propietat privada i les polítiques municipals/supramunicipals.
• Proposta cívica: senyalitzar i sensibilitzar per fomentar el respecte i evitar danys.

Abast geogràfic del fenomen

• No és un patrimoni exclusiu local: presents arreu de zones vitícoles i mediterrànies (p. ex. Provença, Irlanda, Itàlia, Croàcia, Salamanca, Aragó, Eivissa) amb noms locals diversos.

El cicle “Picar en pedra” i properes xerrades

• Tres eixos: mines d’aigua, barraques de vinya i grutes fresqueres de les masies (gran desconegut, concentrat al Maresme i Baix Llobregat per particularitats del terreny).
• Proper acte: xerrada sobre grutes amb Joaquim Graupera, Laura Bosch i Pere Benito.

Informació pràctica

• Xerrada “Barraques de Vinya”: avui, 19.00 h, Sala Cinquantenari de l’Ateneu.
• Accés obert fins a completar aforament; per dubtes, contactar amb el Centre d’Estudis Santjustencs.