Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Bici sense Edat a Sant Just i el futur del cinema: voluntariat amb tricicles, formació i finançament; plataformes, etiqueta i màgia del setè art
Visió general de l’episodi
En aquest episodi es tracten dos blocs principals:
- Entrevista amb Carles Sánchez (Bici sense Edat – Sant Just): estat del projecte, impacte social, voluntariat i formació, finançament i expansió territorial, i com sumar-s’hi.
- Nova secció de cinema amb José Luis Carbón Tirado: el debat sobre si el cinema està en crisi o en reinvenció, l’impacte de la pandèmia i les plataformes, l’etiqueta a sala i l’educació de l’atenció, i la màgia del setè art.
Hi ha també dos blocs breus de publicitat i promos de la ràdio.
Entrevista: Bici Sense Edat a Sant Just
Què és i per a qui
- Associació sense ànim de lucre que millora la qualitat de vida de persones grans i persones amb mobilitat reduïda a través de passejades en tricicles elèctrics adaptats conduïts per voluntariat.
- Filosofia de l’activitat: compartir temps i conversa; és una experiència relacional i comunitària amb efecte terapèutic.
"No es treu a passejar a ningú… escolta’m, compartim una estona."
Dades i abast a Sant Just
- Equip robust: 87 persones voluntàries (85 pilots i 2 en tasques de suport).
- Sortides matí i tarda, de dilluns a diumenge; també amb persones particulars els caps de setmana.
- Centres i rutes habituals: Vicalia, Cral, Cuidam, Sant Joan de Déu Sociosanitari, Centre Ocupacional de ProceS, Mas Lluïc, residència de Lourdes i la Maiola (Esplugues).
Suport i finançament
- El projecte a Sant Just funciona sota el paraigua de Sant Just Solidari i amb el suport de l’Ajuntament.
- Patrocini clau de Senergi que aporta el 60% del pressupost.
- Punt crític: encara que sigui voluntariat, cal estructura, coordinació i recursos econòmics per garantir seguretat, qualitat i sostenibilitat.
Formació i captació de voluntariat
- Es fan uns 4 cursos/any; la part teòrica és online (oberta a diferents municipis) i la pràctica és imprescindible per l’orografia del poble.
- Com apuntar-s’hi: formulari a la web de Sant Just Solidari; petita entrevista i incorporació al següent curs disponible.
- Flexibilitat horària: hi ha voluntariat que participa fins i tot un cop al mes.
Marc legal i protecció del voluntariat
- Hi ha una llei de voluntariat “moderna” que assegura: formació, assegurança, espais de trobada, i comptabilització d’hores amb certificats útils per feina, oposicions o subvencions.
Impacte i professionalització amb centres
- Coordinació amb equips professionals (ex. Esprocea) per maximitzar el benefici terapèutic (millora d’autonomia i benestar) de les passejades.
Cronologia i expansió
- Origen internacional: 2012 a Dinamarca (associació global: Cycling Without Age).
- A Espanya: 2016 (Barcelona i Sant Sebastià – pilots), 2017 arrencada a Barcelona.
- A Sant Just: pilot finals de 2018 i arrencada 2019, any en què neix també l’associació catalana de Bici sense Edat.
- Avui present a 56+ països i 3.000+ ciutats, i a Catalunya en municipis com Cornellà, Granollers, Tarragona, Terrassa, Ripoll, Mataró, Palau d’Anglesola, Sant Cugat, Castelldefels, etc.
Crida final
- Necessiten més voluntariat i suport econòmic (fer-se soci de Sant Just Solidari o fer aportacions; o patrocini d’empreses amb perfil social com Senergi).
Secció de cinema
Cinema en crisi o en reinvenció?
- El cinema ha viscut “crisis” cíclicament i sempre s’ha reinventat: del mut al sonor; irrupció de la televisió als 50 (resposta amb so estereofònic, pantalla panoràmica, CinemaScope); i el fenomen dels blockbusters als 70 (L’Exorcista, Tiburon, Star Wars).
- Avui torna a reinventar-se en un ecosistema amb plataformes i nous hàbits.
Postpandèmia i plataformes
- La pandèmia va interrompre l’assistència a sales i va accelerar l’auge de l’streaming.
- El públic torna progressivament als cinemes, però les xifres encara són per sota de la prepandèmia; creix sobretot la franja més jove.
"El públic és sobirà"… però factors com cost, temps i hàbits condicionen l’assistència.
Etiqueta i experiència de sala
- El cinema a sala exigeix silenci i respecte; és una experiència visual i compartida diferent d’un concert.
- Analogies amb biblioteques: el silenci és part del protocol bàsic d’educació i respecte a l’obra i la resta d’espectadors.
Atenció i educació audiovisual
- El multitasking dificulta la concentració; cal educar l’espectador en el llenguatge cinematogràfic i en pautes d’atenció (guardar el mòbil, predisposició i postura a la sala).
- Anècdota docent: visionant Psicosi (Hitchcock) en VOS i en blanc i negre, l’escena de la dutxa va imposar silenci i va captivar l’alumnat, demostrant el poder de la posta en escena i del silenci.
La màgia del setè art
- El cinema és passió, emoció i empatia: ens permet “viatjar” i connectar amb històries i personatges.
- Exemple: El riu (Jean Renoir) – el seu color i atmosfera mostren el poder de la ficció i l’efecte persistent després del visionat.
- Debat sobre el futur (referència a Guillermo del Toro): el cinema està "creat per viure’s en una sala", però també es gaudeix a casa; la màgia persisteix malgrat IA i xarxes socials.
"Aquesta és la màgia del cinema": estar a la sala i, alhora, ser en un altre món.
Seccions de l'episodi

Entrevista – Presentació i estat del projecte a Sant Just
Carles Sánchez presenta Bici sense Edat, la missió, els centres on fan passejades i l’estat del voluntariat a Sant Just (equip de 87, sortides diàries, col·laboracions locals).

Formació de voluntariat i expansió territorial
Anunci d’un nou curs (part teòrica online i pràctica local), i repàs dels municipis on el projecte és actiu o en arrencada a Catalunya; es remarca la necessitat de recursos econòmics.

Filosofia, marc legal i impacte terapèutic
Detall de l’activitat amb tricicles elèctrics, l’enfoc centrant-se en compartir i escoltar, la llei de voluntariat (formació, assegurança, certificats) i el treball amb equips professionals per maximitzar beneficis terapèutics.

Com fer-se voluntari/ària
Procés d’inscripció via la web de Sant Just Solidari, entrevista i incorporació a curs; èmfasi en la necessitat de pràctica per l’orografia del municipi i en la flexibilitat d’horaris.

Història i expansió global
Origen a Dinamarca (2012), arribada i pilots a Espanya (2016-2017), inici a Sant Just el 2019 i creació de l’associació catalana; presència global (56+ països, 3.000+ ciutats).

Crida al voluntariat i al suport econòmic
Tancament amb agraïments, invitació a sumar-se com a voluntari/a, a fer-se soci o a patrocinar; menció del suport de Senergi i del paper de Sant Just Solidari.

Bloc publicitari i promos de la ràdio
Promos de programes (Smooth Jazz Club, La Rambla, sardanes, M de Música, Dilluns el rock), campanya lingüística, etc.

Secció de cinema – El cinema: crisi o reinvenció?
Introducció i debat sobre les crisis històriques del cinema i la seva capacitat de reinvenció (del mut al sonor, televisió als 50, blockbusters als 70).

Pandèmia, plataformes i retorn a sales
Anàlisi de l’impacte de la COVID-19, auge del streaming i represa gradual de l’assistència a sales, encara per sota de la prepandèmia.

Etiqueta a sala i experiència compartida
Discussió sobre el silenci i el respecte al cinema en sala, comparacions amb concerts i biblioteques; importància del protocol bàsic d’educació.

Atenció, multitasking i educació audiovisual
Com el multitasking afecta la concentració; pautes didàctiques per predisposar l’alumnat a veure cinema amb atenció i llenguatge cinematogràfic bàsic.

Anècdota docent: ‘Psicosi’ d’Hitchcock
Exemple d’aula: ‘Psicosi’ en VOS i en blanc i negre; l’escena de la dutxa crea silenci i captura l’atenció de l’alumnat, il·lustrant el poder del cinema.

La màgia del setè art: empatia i futur
El cinema com a experiència emocional i compartida; exemple de ‘El riu’ (Jean Renoir), reflexions sobre futur (Guillermo del Toro), i persistència de la màgia malgrat IA i xarxes.

Cloenda de la secció de cinema
Acomiadament i anunci de continuïtat de la secció la setmana següent.

Bloc publicitari i serveis públics
Campanyes institucionals (ictus, acreditació de competències, esport femení, FP, Voluntariat per la Llengua, serveis per a dones) i identificació de l’emissora.
Un cop t'hi véns al cero que m'ho va... Continuem a l'Ajusta, ara justament que passen 20 minuts de les 11 del matí i ara passem a fer l'entrevista del dia avui al Carles Sánchez, que és coordinador del Voluntariat amb Bici sense Edat. Carles, molt bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Què tal, a què? Doncs bé, mira, ara em pilles passant una mica, fent cada mes un informe de com ha anat el projecte, a més a més, les estadístiques, on hem anat, què s'ha fet, i això ho publiquem al web de Sant Lluç Solidari i després us enviem els mitjans de comunicació molt menysguts per dir-vos mira, així tenim una mica el resum del que s'ha fet. I aquest matí, primer passen les estadístiques que no han passat les residències, que són les persones que acompanyem, i ara estava passant-ho tot a net, fent la trucada. Molt bé. Recordo això, les persones que ens escolten ja ho sabran, però recordo que en Bici sense Edat és una associació sense ànims de lucre que treballa per millorar la qualitat de vida, la salut i el benestar de les persones majors i persones amb mobilitat reduïda. Quins projectes teniu ara? Quines són les novetats dels vostres projectes? Quins nous voluntariets teniu ara? Mira, bé, l'associació, com ben comentes, van mirant de fer que s'escampi per tot el territori, i en el cas nostre, de Sant Just, doncs aquí el projecte està funcionant, està funcionant molt bé, gràcies a que la ONG Sant Just Solidat se'l va acollir com a un projecte més, dels que ells fan cooperació internacional, però ara ja fan també aquí ajudar el poble, mitjançant aquest projecte, també participa a l'Ajuntament, i també tenim un esponsor que és el Senergi, que ens ha ajudat amb el 60% del pressupost. Llavors aquí a Sant Just estem molt contentes perquè realment tenim un equip de voluntariat que actualment, amb l'ADR de Formació, som 87 persones, 85 que condueixen, i dues que no condueixen però ajuden en altres tasques. I tot i que també hi ha alguna que condueix i ajuden en altres tasques, eh? Sí. I aleshores, doncs, bé, estem intentant sortir sempre matí i tarda, de dilluns a diumenge, i bueno, doncs anem a la residencia de la Vicalia, a la Cral, a la Cuidam, anem al Sant Joan de Déu Sociosanitari, anem al Centre Ocupacional de Proceses de persones amb alguna diversitat funcional, anem a la residència a Mas Lluïc, que també és de persones amb diversitat funcional, anem molt a la residència a Lourdes, ara estem anant també alguna vegada a la Maiola, que tot i que és l'esplugues està tocant Sant Just, i, a més a més, el que fem és que això és... som molt pioners, no?, els caps de setmana mirem de fer-ho amb les persones particulars, no? I ve, molt bé, molta feina, molt maca, molta organització, i aleshores, doncs, ara el que et puc així dir, doncs, que aquest divendres tenim un nou curs de voluntariat, aquest divendres, que normalment fem uns quatre a l'any i el que es fa és que es fa una part teòrica que és online per poder aprofitar recursos, no?, ens agrada molt fer-los en persona, però sí que ho fem online perquè així es poden apuntar persones que vulguin ser voluntàries a Sant Just, a Barcelona, a Café de Fells, a Sant Cugat, a tots els dindrets d'on està el projecte actualment a Catalunya. Recordo que també està a Cornellà, no?, a Granollers, a Tarragona, a Terrassa, Ripoll, Mataró... Sí, sí, hi ha un poblet que és al Palau d'Anglesola, que són molt tanyeros, i la veritat és que l'any passat va, bueno, es va muntar... Hi ha molt d'interès perquè pugui arrencar, el que passa que realment costa, no?, perquè aquest interès es fa molt bon a fer, però després darrere sí que ja, malauradament, com amb tot, tarden recursos econòmics, no? I tant, clar. I moltes persones es pensen que, bueno, com que van voluntariat, doncs ja està, no?, i es compra el tricicle i ja està, i no es ven bé així, no?, perquè al final hi hauria alguna persona responsable o equip que puguin estar atents a, doncs això, no?, a 80 o a 150, que són a Barcelona, voluntaris, no?, que, clar, han de fer la seva activitat de manera segura, agradable, i perquè amb aquest temps i aquest amor que donen, doncs el puguin gaudir i fer gaudir a les usuàries, no?, a les persones beneficiàries. Sí, recordo que això no ho he dit, que vosaltres l'activitat que feu és possible gràcies a l'ús de tricicles elèctrics, que estan adaptats i conduïts per persones voluntàries, i recordem aquest adjectiu, voluntàries, que al final són persones que, però que igualment han de tenir aquest dret de, bueno, això de tenir aquesta facilitat, no?, com tu dius, financera o de l'àmbit que sigui. Clar, o sigui, al final sí, és un programa de voluntariat. L'envidi sense edat, que es pot buscar en qualsevol idioma perquè està tot al món, en el cas nostre coincideix que el nom de l'envidi sense edat és el nom d'aquesta activitat, no?, que funciona en projecte de voluntariat i també és el nom de l'associació que s'ha creat per fomentar-ho aquí a Catalunya i sí, sí, funciona en programa de voluntariat i el voluntariat, doncs, està molt ben definit, està molt ben protegit, hi ha una llei de voluntariat molt moderna, molt maca, molt bona, que fa que tu, si et vas voluntària, doncs, realment, tinguis una formació, estiguis assegurada, haies de tenir un lloc de reunió, se t'hagi de comptabilitzar fins al darrer minut de voluntària que fas perquè en qualsevol moment tu pots demanar un certificat o un document acreditatiu que et pot servir per la feina, per algunes oposicions, per una subvenció, no?, llavors, això fa que, darrere d'aquest voluntariat, estigui molt, molt, molt seriosament i molt, diguem-ne, professionalitzat aquesta cura, no?, perquè ningú se'n pugui aprofitar i que tu t'hi puguis dedicar, doncs, això, no?, a anar a fer l'activitat, que en aquest cas és acompanyar a persones grans o persones amb alguna dificultat de mobilitat i el que es fa no es treu a passejar a ningú, no?, es fa, escolta'm, compartim una estona. Com la compartim? Doncs, jugant a cartes, o, doncs, mira, ens anem de passeig amb aquest vehicle que és supermac i molt agradable pujar-hi i, mentre fem el passeig, doncs, xerrem, compartim, ens expliquem, interaccionem amb la resta del nostre municipi o de l'indret on t'hi trobis i aleshores al final són passejades que està demostrat que són terapèutiques. I tant. I, de fet, alguns equipaments d'aquí a Sant Jus, no?, com és l'Esprocea, ja va venir la psicòloga un dia a la ràdio, no?, i la coordinadora. Nosaltres donem aquest temps i ells com a professionals ens utilitzen de la millor manera perquè aquesta passejada, a part de ser una meravella i un plaer, no?, per l'usuària li pugui reportar un benefici en la millora de la seva autonomia o de la seva condició o el que sigui, no? I sí, sí, és espectacular. I tant. Realment. Si una persona vol ser voluntària, com ho hauria de fer? Què hauria de fer? Doncs mira, molt fàcil. O se'n va a la web, mira, a la web de Jus Solidari, la de Sant Jus Solidari del poble, sempre a la pàgina principal hi ha un enllaç per anar a un formulari que està a la pròpia web que t'explica una mica això i poses les teves dades. O sigui, és anar a la web de Sant Jus Solidari i allà t'hi apuntes. I quan hi ha un curs com ara, no?, que el divendres tenim un curs, doncs fa tres setmanes que a la pàgina principal en comptes aquest enllaç hi ha un enllaç al curs perquè t'hi apuntis. Aleshores, tu t'hi apuntes i nosaltres ens posem en contacte amb tu, expliquem, fem una petita entrevista i et deixem a l'espera de avisar-te pel següent curs de voluntariat, perquè no podem fer-los cada setmana. És una feina molt maca, però, clar, hi ha aquesta part teòrica, però després hi ha la part pràctica, no?, on has de fer. I el nostre poble és molt maco, és molt agradable, però té una... La circulació és molt bona a nivell de respecte de la resta de vehicles, però té una orografia molt complicada i hem de practicar molt per estar segurs i per gaudir-lo. Clar. Abans de finalitzar aquesta entrevista, jo et volia preguntar com és el primer cop que parlem així en directe a la ràdio, quan es va crear aquesta associació? Mira, el que és el projecte va començar a Dinamarca, el 2012. D'acord. I es va començar a escampar per tot el món. Més de 10 anys. Sí, sí. Això a Dinamarca. Llavors, aquí a Espanya el primer lloc on va sorgir, li deuen chapters, capítols, va ser el 2016 a Barcelona i a Sant Sebastià també. Es va fer una prova pilot i el 2017 va començar a Barcelona. El 19, ja al principi, bueno, a final del 18-19 aquí a Sant Just ja, igual que a Terrassa, miraven de buscar la manera d'arrencar-lo. I aleshores va ser el 2019 quan a Sant Just va començar, perquè va ser Sant Just Solidari que va acollir, no?, i dotar d'aquest recolzament i també l'Ajuntament de Sant Just i aleshores. A l'hora que es va començar aquí a Sant Just es va crear l'associació a nivell català amb vigi sencerat, no?, per fomentar i poder fer que aparegui a tots els indrets del territori. O sigui, que podríem dir que l'associació és del 2019, podríem dir que Sant Just va començar a provar pilot a finals del 18, però al 2019, a Barcelona el 16 i el primer lloc al món que va ser Dinamarca, que és, a més, hi ha una associació internacional que agrupa tot que es diu el Cycling Without Age, no?, que és la de Dinamarca i va ser el 2012. Ara està en més de 56 països, jo crec, i més de 3.000 pobles i ciutats. Sí, sí, és espectacular. Sí, sí, sí, i tant. Doncs, Carles Sánchez, moltes gràcies per tota aquesta informació. Continuarem connectant amb tu perquè, com fèiem abans d'un cop al mes, perquè al final sempre, bueno, això s'està renovant, reciclant i sempre hi ha novetats per explicar i també el que hem fet avui, no?, una mica recordar quina és la funció i l'origen d'aquesta associació que sempre ve bé, no? Sí, sí, realment sí i, bueno, i això i també, doncs, l'agradament a Sant Lluc Solidari, no?, que al final, bueno, doncs mira, és una ONG molt volcanyera que porta una història molt potent de cooperació internacional i que ara està recolzant amb molt esforç aquest projecte, no? Jo animo a tothom també que, que, bueno, que qui vulgui ser voluntari que s'ho plantegi, que realment és molt fàcil, és molt flexible, molta gent diu, no, que no tinc temps, no, no, tenim voluntaris que venen un cop al mes, per això aquesta infraestructura que sigui molt flexible, no? i que al final és a dilluns a diumenge, no? Sí, intentem, intentem, sempre, sempre parlem en l'associació que diem, hòstia, i desconectar un dia, però, però, ens rata, ens rata dir, hòstia, hi ha voluntariat de diumenge, jolín, doncs, aprofitem el voluntariat i que puguin sortir persones particulars, i, bueno, doncs, descansem dilluns, hòstia, ja, però, però és que dilluns també pot haver voluntariat i anem a l'Estrocea, no? tinguem suport, intentarem fer així, no? I tant. I això, doncs, i també a qualsevol persona del poble o de fora, no?, que també té moments de fora, que s'animin, que s'apuntin i els expliquem. I qui vulgui recolzar el projecte, doncs, també necessitem recolzament econòmic, es pot fer soci de Sant Jus Solidari o fer una aportació, igual que empreses, la Senergi, que és aquesta, és un conjunt d'empreses d'energies renovables, no? Que tenen un perfil social molt important, doncs, mira, aquest any ens fan l'exponsolització i, i, bueno, ens ha anat genial, no? I tant. Doncs, escolta, moltíssimes gràcies per, també, per la, la possibilitat, no?, de poder, de poder informar del projecte. Clar, i gràcies a tu per connectar amb nosaltres i comptar amb la ràdio per això, per anar informant de les novetats. Carles, que tinguis un molt bon dia. Igualment i fins aviat. Fins aviat. Que vagi molt bé. Que vagi bé. Adéu. Adéu. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Sant Just. Ja no tens excusa per sintonitzar ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia. Un programa que fa poble, actualitat i entreteniment. Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu sobretot a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter. arroba la Rambla 9-8-1 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? si us agraden a les cerdanes i teniu curiositat tot això i més ho trobareu al programa a l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. us hi esperem. avui a les 9 del vespre M de Música Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana Dilluns 10 de la nit prepara els auriculars sintonitza radiodesvern98.1 FM ja ho tens Dilluns el rock el programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca. Treu la llengua Treu la llengua fora al carrer Es clar que s'ha de treure la llengua però com puc treure la llengua com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua o a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua o a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Continuem a la justa i ara com a banda sonora tenim el tema cinema de Harry Styles per encetar o millor dit per començar aquesta nova secció sobre cinema que tindrem cada dilluns Per fer aquesta secció tenim el José Luis Carbón Tirado que és filòleg hispànic i autor del llibre El matís del misterio i ens ajudarà a sàpiguer una mica més sobre cinema Molt bon dia José Luis Hola, bon dia Raquel Què tal? Molt bé us vull d'aquí entusiasmats per parlar de cinema I tant El cinema s'ha de dir que està més viu que mai i només cal veure el nombre de plataformes audiovisuals que tenim a l'abast des del 2015 però es pot dir que el cinema està vivint un bon moment? Com ho definiries tu? Bé aquesta és la pregunta que cada X tens es fa es fa es fa tothom els crítics el públic realment realment crec que sempre el cinema ha estat en crisi o sempre s'ha dit que ha estat en crisi cada X temps cada moment per exemple quan el cinema era mut els anys 10 i 20 què passa que apareix una pel·lícula sonora i sembla la filla del món sembla que tothom allà estava una mica espantat i desfet es va reinventar i cada cada pas alguna cosa per exemple als 50 quan va aparèixer la televisió als Estats Units resulta que curiosament hi havia la petita pantalla per diferenciar-la de la gran pantalla també el cinema es va haver reinventat va fer servir no sé per exemple el so estereofònic la pantalla panoràmica el cinema escope les pel·lícules eren molt espectaculars perquè volien que el públic omplís les sales i era sobretot era això una cosa que també es preguntava en aquell moment el cinema està en crisi en el cinema havia de ser una experiència visual molt intensa estar assegut allà al sofà de casa era una altra cosa podies veure una fèrie concursos però clar volien les productores el cinema era per viure així en públic o fins i tot a la dècada del 70 que jo l'altre dia estava parlant amb dos amics meus sobre tota la saga d'Star Wars i tal doncs el pel·líscop el exorcista Tiburon o Star Wars van aparèixer excel·lents pel·lícules exacte exacte són grans pel·lícules també i van aparèixer en un moment on volíem que el cinema es convertís en un art més popular de tots o sigui que la veritat és que ara mateix sí podem dir que també el cinema s'està reinventant a part de la crisi que estem vivint clar llavors el que tu dius suposo que el cinema s'està reinventant i també ho dic perquè les estadístiques revelen que el nombre d'espectadors ha baixat en comparació a la prepandèmia no sé si per les plataformes què és el que està passant a veure la pandèmia va paralitzar pràcticament tota la vida social i econòmica de tot el món i per descomptant la cultural i la cinematogràfic clar no es podia literalment no podies anar al cinema això no vol dir que la gent no deixés de veure pel·lícules o sèries i de fet l'augment de les plataformes audiovisuals va ser conseqüència d'això estaves a casa tothom veia la sèrie les pel·lis passat la pandèmia la gent va de mica en mica van anar tornant al cinema però naturalment també desconfiaven molt i suposo que les dades perquè jo he vist no són les de fa 10 o 15 anys però sí que és cert que de mica en mica va creixent va pujant el nombre d'espectadors sobretot a una franja més jove i bé això són qüestions que sobretot els socialets i els historiadors ho tenen molt clar que davant d'una crisi sobretot social-econòmica l'artística de vegades puja de vegades una mica no va en paral·lel el que passa que sí que és cert que com a com a nombre d'espectadors sí que és cert que ha baixat i no és no és tan no és tan concret que que el públic pugui decidir de vegades la major part de persones últimament es queden més a casa clar i el públic és el que ha de portar la batut al final no? el públic és el que sí el públic és soberà que es diu el públic decideix el que passa que bueno sortir de casa pagar una entrada no? sí estar en silenci gaudir de la història estar en silenci en el present tu ho has dit ara bueno estar en silenci hauria de ser una obligació però clar realment és un tema que de fa per desgràcia temps bueno en paral·lel a la mala educació però en tots els àmbits no només a parlar al cinema o sigui jo l'altre dia veia les imatges del concert del Bruce Sprinty i la gent deia doncs sobretot no he estat aquí no portaves la samarreta jo vaig estar al concert o sigui l'experiència tu estàs allà cantant estàs cridant clar anar al cinema no no és la mateixa experiència és una experiència visual has de disfrutarla en silenci però naturalment amb unes no sé si diries regles o o pautes però tu has d'aplaudir en un moment determinat i el públic pot fer-ho però sense que el respecti falti a veure jo crec jo penso que això és protocol bàsic i té a veure amb una bona educació al final i veig que tu també que aquest tema doncs que et preocupa no sí però em preocupa sobretot perquè igual que per exemple estàs en una biblioteca i es demana silenci perquè la gent està dirigint un llibre un respecte no? clar el respecte ha de ser sí, sí mira jo jo soc proposant un institut i jo tinc la sort de fer una matèria optativa de cinema per alumnes de segon de l'ESO i jo et dic que abans de començar a veure una pel·lícula sempre sempre hi ha una tasca prèvia que és doncs s'ha de predisposar l'alumne a que estigui ben assegut que sàpiga qui ha de veure la pantalla que ha de guardar el mòbil que ha de no sé són conceptes aquests que són importants a part del llenguatge cinematogràtic no? si això és un primer pla un pla general després hi ha un treball de banda que té res a veure amb l'educació que tenen i que reben de casa i sobretot que ara que estan acostumats per desgràcia a moltes sales no passa això clar perquè a més ara amb l'ús del mòbil i de les xarxes socials clar el tema de mirar una pel·lícula concentrat 100% sense despistar-se o hi hagi un altre exemple escoltar una cançó sencera sense fer una altra cosa hi hagi un llibre sense estar pendent d'una altra cosa mira i t'ho diré en primera persona per mi és molt complicat pel tema també del multitasking i de és que és molt o sigui crec que mantenir l'atenció avui dia és molt complicat no? i sé que això no ho justifica però com ho veus tu això? no, no de vegades ens passa de fet el multitasking jo crec que jo estic en una sala de cinema veient una pel·lícula i tinc el multitasking en el sentit que estàs pendent de la història estàs escoltant la música mentre es veu les imatges és un tot no? sí la veritat és que penso igual hi ha molta feina i hi ha moments desagradables no? perquè sobretot als amants del cinema sabem que sempre hi haurà alguna cosa que es posarà davant el fet de tenir una bona experiència visual no? perquè en definitiva es tracta d'això de tenir una experiència visual de viure per dues hores o tres no? estar en un altre món viure en una altra història i naturalment que transporti no? que la pel·lícula hi estiguis a la sala però no estiguis a la sala estiguis vivint en una altra història això són conceptes que sempre sempre s'han tingut presents però per desgracció últimament igual crec que hem perdut una mica el nord i de vegades doncs no sé parlem de cinema quan no no estem parlant de cinema ja també et volia donar cosa jo per mi menjar crispetes mentre al mateix temps que veig una pel·lícula també es fa multitasking eh? perquè estàs fent dues coses al mateix temps sí bueno això de les crispetes naturalment bueno hi ha una sala que les prohibeix i tal jo no estig en contra al contrari tot el contrari és igual de fet estàs també a casa i jo estic criant a casa i també m'ha rebastat en silència ja amb els auriculars i tranquil·let és qüestió de gustos però naturalment quan has de compartir amb altres persones una una experiència artística no? doncs s'ha de tenir això present i tu que ara has mencionat que ets professor de l'optativa de cine a segon d'ESO aquest tema que dius de l'atenció completa i tal amb el qual jo crec que puc empatitzar amb tu ho has viscut a l'aula amb els nois? sí sí sí és bueno cada classe és un món que es diu que ho diem en el nostre gremi professors però i cada alumne també però de vegades de vegades també és cert que encara que ens podem que bueno que és un tòpic no? el fet que molts joves no posen atenció pel tema del mòbil o el multitasking i això que hem parlat de vegades passen coses curioses mira jo ara per exemple no fa gaire vaig arriscar-me a posar el clàssic del Fresquí Psicosi i clar sí era era una aposta forta perquè tenia tot en contra primer era en blanc i negre cosa que no és tan acostumat nois i noies de 13 anys després era de l'any 60 també amb un altre amb un altre ritme diferent no? del que podria ser una pel·lícula de suspensa actual i i després la vaig posar en versió original subtitular al castellà cosa que també ja ja començava malament però què passa? que bueno sempre tens allà dos o tres que no estan per la per la per la per la per la per la bueno és una pel·lícula molt famosa no sé si justament a la meitat de la pel·lícula va passar una cosa no facis un espòiler bueno a veure a veure en principi la pel·lícula és de l'any 60 o sigui és com ara em fas recordar em fas recordar una anècdota d'una noia que fa molts anys em va demanar a Romer i Julieta el xestri i em va dir però no em facis espòiler bueno jo puc dir-te que a veure no diré no faré un espòiler molt clar però sí que és cert que aquesta pel·lícula ja l'espòiler ha caducat o sigui que però bueno tu el que em diguis eh si no no no no dale dale vinga vale doncs aleshores doncs justament abans de la famosa escena de la dutxa de psicosi clar jo estava pensant poso pausa i els dic ara esteu en silenci fixeu-vos no sé què però vaig pensar va fora hi havia dos o tres nois que estaven comentant alguna coseta jo vaig dir va no diré res aleshores clar a l'escena de la pel·lícula Marion la protagonista preparat per donar-se la dutxa ha anat després de robar uns diners a un motel allà ja sabem que està el bueno l'Alcone Perkins total que la Marion es prepara a produeix la dutxa no hi ha música en aquell moment no hi ha música només se sent el so de la dutxa els nois dos o tres parlant i en aquell moment es veu l'ombra no d'una persona que entra i van estar tots en silenci van veure l'escena de la dutxa i va ser un silenci total total total clar jo no m'esperava tanta concentració i la veritat és que jo crec que a partir d'aquí moment ells van estar més pendents de la pel·lícula i sobretot jo crec que la van veure amb altres ulls per tant jo crec que de vegades sí que és cert que encara que no estiguin educats en un tipus d'experiència o de veure pel·lícules més clàssiques sempre hi ha moments com aquests que jo crec que a mi em fan sentir molt bé perquè penso que de vegades podrien tenir més oportunitats per veure aquest tipus de pel·lícules llavors creus que amb iniciatives com la teva de posar una aula al psicosi creus que així o de qualsevol forma s'ha d'educar els infants i el jovent en aquest sentit Sí, sempre sempre estem aprenent i sempre sempre s'educar en aquest sentit un espectacle que aleshores ho hem dit unes normes unes regles jo en un concert puc cantar puc aplaudir en el cinema no o si estic a casa necessito silenci per llegir d'això es tracta el cinema va començar va començar al seu ciní si es fa una invenció que podria ser perfectament una atracció de fèria al ciní de la seva història després va anar evolucionant amb un llenguatge i com a totes les arts doncs bueno busca això busca com a totes les arts busca la empatia de nosaltres amb la ficció i busca l'emoció qui no qui no ha cridat alguna vegada quan l'àlien de torn apareix darrere l'astronauta o qui no riu si el protagonista cau per les escales però sempre dins sempre dins d'un context d'un entorn en el qual tu has de sentir que tens respecte cap a l'obra i cap als altres espectadors per exemple i això és a dir que en un moment determinat clar que es pot aplaudir i la gent després calla igual que estàs al teatre veient un monòleg una comèdia i no sé la gent aplaudeix en un moment determinat que l'actor igual no s'ho espera però l'actor no continua actuant que hi ha un moment i després continua aquesta és la regla artística que hauria de ser una regla social ja totalment ara estic a més pensant que aquest canvi en la manera de viure el cine potser té més a veure amb el que en definitiva fa que el cinema sigui aquest nomenat setè art sempre tan discutint vaig dir que al festival de Cants Cants o Canes Cants no es diu Cants sí li vam preguntar al director Guillermo del Tor sobre el futur del cine sobre si seria a la sala de cine cinematogràfica o a casa com consumir-lo com el públic hauria de veure les pel·lis i aquests temes i això o sigui és com que és que no sé ningú sap què passarà al final però bueno a veure per cert Guillermo del Tor gran director és un curiós personatge sap perfectament el que el públic demana és una mena d'altre esquisto també sí la veritat és que en principi el cinema està creat per viure en una sala o sigui això no vol dir que tu no puguis disfrutar a casa naturalment ho disfrutem i no podem anar cada dia al cinema però sí que és cert que el que moua el cinema o el públic a gaudir és jo crec que al final és la passió és la passió el sentiment l'emoció és aquesta experiència compartida el viatjar d'altres mons conèixer gent que no existeix però bueno que no existeix però amb la qual tu t'encarines t'enamores pots empatitzar també aquesta és la màgia aquesta és la màgia no sempre passa però però és el que hauria de ser per exemple l'altre dia estava jo veient una pel·lícula que l'havia vist ja fa molts anys una pel·lícula d'un director francès molt bo que es diu Jean Renoir fill del del pintor impressionista que es va titular El riu la va fer a finals dels 50 és una pel·lícula que té un color meravellós bueno em vaig llegir unes històries que havia tractat un tipus de tecnicolor especial però fins i tot havia pintat amb algunes escenes bueno una cosa molt curiosa jo la vaig veure i jo vaig literalment vaig viatjar a la india de la postguerra em va relaxar de tal manera que hi havia moments que després de tornar a veure al cap de dos o tres dies anava pel carrer i em van venien imatges de la pel·lícula tu parles amb algú com abans tiburon i algú li surt del cap la música aquesta és l'experiència és el poder de la ficció al final exacte exacte el poder de la ficció és el poder perquè és un enigma que tu puguis que jo pugui estar allà veient notícies i per desgràcia ara mateix amb la guerra d'Ucraïna que pugui estar veient tant de dolor i que potser de vegades a mi no em digui res i després per la nit pugui veure una pel·lícula d'unes noies que viuen allà amb el seu pare a la Índia i jo pugui estar empatitzant i patint el que pateixen aquests personatges amb una realitat que no és la teva exacte és la dualitat de l'art vol representar vol crear una altra realitat que parteix de la nostra però amb la qual tu tu vols anar és una mica aquesta dicotomia típica del que soc i el que vull ser el cinema ens permet això i a més com a espectador com a ballers tu estàs veient allà una cosa et donen una història i tu entres o no entres és tot el poder em passaria tot el matí parlant de cine perquè és un tema que jo crec que a tots ens pot agradar d'alguna forma perquè segur és com la música segur que hi ha alguna pel·lícula amb la qual tots empatitzem perquè jo crec que si una pel·lícula t'agrada és perquè d'alguna forma empatitzes amb el personatge o amb el color que ja en parlarem o amb la banda sonora o amb el color de les imatges i amb els factors que formen aquest color el cinema és un art exactament el cinema és un art compartit amb moltes arts té música té literatura té fotografia té tal decoració o sigui és un grup de cosetes que juntes donen doncs això un tot una experiència un art i aleshores això és la veritat és que és de la bueno totes les sete arts no? sí mai millor continua tenint aquest poder malgrat bueno malgrat els nous camins de la intel·ligència artificial o de les xarxes socials o de tot el que vulguis continua ja en parlarem d'això eh? sí sí però en un moment determinat sempre hi ha un moment que tu estàs allà i no estàs que estàs en un altre món i això és la màgia del cinema i tant José Luis moltes gràcies per connectar amb nosaltres i et tornarem a escoltar la setmana que ve que tinguis un molt bon dia adeu Raquel bon bon dia adeu adeu a perda de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 no t'ho pensis davant l'ictus truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya servei d'acreditació de competències professionals jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat jo he fet de cambrer i ho he acreditat jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat demostra el professional que hi ha darrere la teva feina si tens experiència laboral o formació no reconeguda ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te servei d'acreditació de competències professionals si ets professional fes-ho oficial Generalitat de Catalunya Mireia Belmonte Laia Palau Laia Sanz Maria Vicente i Alexia Putellas juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent no saps a què t'estàs perdent i t'hi perds des de fa molt de veritat tu vols seguir perdent si no veus esport femení t'estàs perdent la meitat de l'espectacle una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals col·labora Ràdio d'Esvern Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria el que aporta molt al sector de les cures Jo faig energies renovables curso una FP dual estudio i treballo alhora El teu fill pot ser un d'ells Descobreix el seu futur a fp.amb.cat F-Pro amb l'EFP aviat podrà amb volar amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB Hi ha una màgia que no té truc és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua al programa de les parelles lingüístiques a p-xl.cat Perquè quan parles fas màgia Generalitat de Catalunya 100 milions i mig de futurs Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites Et podem orientar sobre salut ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants separacions, règim de visites pensió i custòdia dels fills abusos o...