
Entrevistes de la Justa del 23/5/2016 — Blues amb Víctor Puertas (Big Mama a Can Genestà), viure de la música (Catalunya vs França) i tertúlia: Convergència, EgyptAir, dones a l’Església i doblet del Barça
Víctor Puertas presenta l’acte del vespre a Can Genestà amb la Big Mama, amb to de jam-session i conversa oberta.
Relata com va rebre la proposta (Miquel Avella), l’elecció de la Big Mama i la intenció de combinar música i diàleg.
Comença amb 13-14 anys tocant l’armònica; primeres notes a les piscines de Sant Just amb Tom Petty. S’acosta al piano de manera autodidacta i reflexiona sobre escola vs. aprenentatge propi.
Participació a l’International Blues Challenge; valora l’experiència però relativitza el valor dels premis; subratlla la importància del camí amb el seu germà.
Deixa la feina d’oficina a l’hospital per dedicar-se a la música. Parla de la realització artística i de la volatilitat del sector.
Comparació amb França (ajudes, facturació i públic). Denúncia de la precarietat local: tancament de sales com l’Aliu Gaval, problemes de soroll, aforament i legalitat.
Treballa més a fora que aquí; qüestiona la qualitat de molts locals; debat sobre la barreja amateur/professional i com cuidar l’escena.
Detalls del format del vespre: meitat música, meitat diàleg amb la Big Mama, i opció de convidat sorpresa si la tecnologia ho permet.
Promos del Smooth Jazz Club i altres programes; idents i peces d’humor.
Quatre eixos: refundació de Convergència; dubtes sobre l’accident d’EgyptAir; paper de la dona a l’Església segons el papa Francesc; i esport (doblet del Barça i permanència de l’Espanyol).
Es critica que la realització TV hagués omès mostrar estelades a la final de Copa.
Anunci d’una jornada de portes obertes per a famílies i infants a Collserola.
Debat sobre el nom “Convergència/Convergents” i la necessitat que el canvi es percebi com a real per part de l’electorat.
Resum general
Aquest episodi combina dues parts diferenciades: una entrevista amb el músic Víctor Puertas abans de la seva conversa-concert amb la Big Mama a Can Genestà, i una tertúlia d’actualitat amb la Palmira Badell, la Carme Madó, en Josep Coderc i en Carles Bas. S’hi tracta la trajectòria de Puertas, la realitat de viure de la música a Catalunya en comparació amb França i, posteriorment, temes d’actualitat política, social i esportiva.
Part 1 — Entrevista a Víctor Puertas
La sessió d’aquest vespre a Can Genestà
- Format de conversa amb la Big Mama (Montse) i moments de música en directe; una trobada amb esperit de jam session.
- Víctor admet una memòria “dolenta” i aprofita la preparació de l’acte per revisitar el passat i retrobar records de Sant Just i companys de camí.
Inicis i instruments
- Comença fa 20-21 anys amb l’armònica (13-14 anys) i fa les primeres notes en públic a les piscines de Sant Just amb un tema de Tom Petty.
- Més endavant s’acosta al piano per proximitat a casa. Aprenentatge autodidacte: tocar sobre discos i investigar l’instrument.
- Reflexió sobre formació: en estils com el blues i el swing tradicional, no sempre és imprescindible l’escola, tot i reconèixer avantatges i inconvenients de cada via.
Memphis i els premis
- Amb el duo The Sweet Grace Brothers participen a l’International Blues Challenge de Memphis.
- Els premis li generen escepticisme: moments d’eufòria que no canvien el fons de la carrera.
"Els premis... en el fons és fum."
- Valor més gran: el camí compartit amb el seu germà i portar el seu blues de Sant Just fins a Tennessee.
Viure de la música aquí i fora
- Trencament amb la “feina normal” fa una dècada llarga: passa de feina administrativa en un hospital a dedicar-se a l’armònica i la música.
- Vida de músic amb pujades i baixades: no només econòmiques; sobretot de realització artística.
- Comparació amb França: més ajudes públiques, cultura de facturació i públic més present; aquí, manca de suport estructural, tancament de sales (ex. l’Aliu Gaval), queixes de soroll, aforaments i obstacles legals.
- Reclam: marc legal clar i ajudes als locals perquè els músics treballin en condicions i amb cobertura.
Circuit, feina i professionalització
- Treballa més a fora que a Catalunya/Espanya; no per voluntat d’emigrar, sinó perquè la feina sorgeix allà on el truquen.
- Hi ha més locals, però sovint en condicions pèssimes; la quantitat no implica qualitat.
- Debat sobre la barreja d’amateurs i professionals: cal cuidar l’ecosistema i les oportunitats, recordant que ell mateix en va rebre (Big Mama).
Què es veurà al vespre
- Música + conversa: preguntes sobre inicis i motivacions, i preguntes creuades de Víctor a la Big Mama.
- Possibilitat de convidat sorpresa si la tecnologia acompanya.
Part 2 — Falques i promos (breu)
- Promoció del Smooth Jazz Club (Chill Out, Funk, Soul, electrònica suau).
- Peces d’humor i promos d’esports i de programes de la Ràdio Desvern.
Part 3 — Tertúlia d’actualitat
Editorial de Josep Coderc (temes del dia)
- Convergència: “ha mort, visca Convergència”. Necessitat de refundació real, distanciar-se de la corrupció i de l’etapa Pujol, i donar més pes a les bases.
- EgyptAir: dubte entre accident o atemptat; indicis de fum a la zona davantera; importància de les caixes negres.
- Dones a l’Església: el papa Francesc estudia el paper de la dona (possibles diaconesses i fins i tot cardenals, sense ordre sacerdotal).
"La dona a l’Església és més important que els bisbes i els sacerdots."
- Esports: doblet del Barça (Lliga i Copa) i permanència de l’Espanyol; menció a poques estelades i molts nens a la final.
Debat posterior
- Estelades: es critica la realització televisiva per haver-ne mostrat poques a la retransmissió.
- Comunitat: anunci de portes obertes del Pony Club Catalunya (activitat familiar a Collserola).
- Convergència (nom i identitat): discussió sobre el nom (“Convergència”/“Convergents”) i la necessitat que el canvi sigui clar per als electors.

