Cape Epic a Sud-àfrica: equip, resistència i contrastos — l’experiència d’Ivan Erruzo (entrenament, costos i nous objectius)

Seguim a l'Ajusta, ara que justament són les 12 i 20 del migdia i tenim com a fons el tema Human de The Killers per presentar avui, una hora després, l'entrevista del dia i avui parlem amb Ivan Erruzo Fernández, trialeta de Sant Lluís. Molt bon dia, Ivan, com estàs? Bon dia, molt bé. A veure, volia també dir que tu ets, perquè he estat cercant informació i ets entrenador personal al centre de rendiment físic, bé, a l'Hospital HM Nens, veritat? Sí, jo soc autònom i tinc bastants puntets de negoci i un d'ells és a l'Hospital de Nens, al carrer Consell de Cent, on tracto nens amb diverses patologies. Es diu centre de rendiment esportiu, però realment no busquem el rendiment, busquem la salut. Som menys amb patologies metabòliques, sobrepes, hipertensions i, bueno, intentem amb l'esport, doncs com a teràpia, ajudar-los a que tinguin un estil de vida més adequat. Val. Avui volia enfocar una mica l'entrevista en... cursa en el Cape Epic de Sud-Àfrica. Em pots explicar una mica en què consisteix? Sí, jo sempre he vingut a parlar de triatlons i de curses que he fet triatlons, però aquest cop és totalment diferent. És bicicleta i no és de carretera, sinó que és de muntanya, les rodes gordotes. I també suposo que el nivell, el desnivell és més impressionant. Sí, eren vuit etapes, uns 750 quilòmetres i crec que eren uns 15.000 metres de desnivell positiu acumulats, que fa temps ja ho vaig fer més d'abril a Sud-Àfrica i és per parelles, que el hàndicap també, que totes les proves que he fet a la meva vida, han sigut jo, jo i jo i aquí érem dues persones que havíem d'entrar junts i havíem d'ajudar-nos i conviure 24 hores diàries, els timings, anar al servei, inclús a vegades junts, estar a la sortida junts i evidentment arribar junts, perquè només si arriba un dels dos, l'equip no arriba. Quantes etapes té aquest triatló? Vuit, no, triatló no, és una cursa de mountain bike. Diuen que és el tour de França de la mountain bike, perquè van els millors del món i és una prova en què pots competir, no contra, però sí al mateix temps amb els professionals de la mountain bike, com el Nino Schurter, David Valero, medallistes olímpics, que de fet tinc fotos amb ells, puc conviure amb ells, perquè durant vuit dies cada dia dormíem en un lloc diferent, però és com una ciutat mòbil que cada dia despertàvem en un lloc i dormíem en un lloc diferent, però tots en una ciutat, així que convivíem durant vuit dies. Però llavors suposo que a més del que és el progrés individual i tots els valors que comporta una disciplina esportiva, s'ha de fer en equip i s'ha de treballar tot el que és l'empatia, no? No ha sigut fàcil. De fet, amb el meu company m'enrotllo, hem passat molt bé, però no el coneixia personalment massa, hem coincidit amb algun triatló, però no hem conviscut mai, i ara de no conviure mai, està 24 hores, no vuit dies, sinó que vam arribar quatre dies abans i vam marxar tres després. Han sigut 15 dies de 24 hores, que ha anat molt bé, però també a nivell esportiu havíem d'un esperar a l'altre. En el nostre cas, ell estava més fort que jo i jo era la víctima, així que ell m'esperava i jo anava tot el dia amb el coll amunt, o sigui que ha sigut dur i jo. La cursa quan es va fer? Del 16 al 23 d'abril. O sigui, fa dos o tres mesos ja ha acabat, sí, sí. I quins objectius inicials tenies? Quines expectatives? Perquè crec que no és el mateix una expectativa que un objectiu. Un objectiu potser és més ambiciós, no? I una expectativa és un ideal, no? Però què esperaves d'aquest repte? Les meves o les del meu company? Totes. Les teves i també en aquí. Home, jo soc una persona molt competitiva, però ja he fet moltes curses, per sort he pogut estar en un parell de campionats del món d'Aironman a Hawaii. Sempre que competeixo m'agrada competir i fer-ho millor possible. Però aquesta prova, com sortia totalment de la meva zona de confort, era diferent, doncs volia gaudir i volia acabar. Acabar-la perquè sempre, no sé si tindrem temps, però moltes persones, em sembla que eren 1.400 parelles i van acabar 650. 1.400 parelles? No individuals, parelles. Les parelles, que van començar i van acabar un 55%. Perquè clar, no és dels dos. Un, tingui un problema físic o mecànic i abandona. Em sembla que un dia pots abandonar, l'endemà pots continuar, però ja no acabes com a parelles. Si un segon dia no acabes amb el tall, o no acabes perquè punxes la roda o trenques a la muntanya, els problemes mecànics o caigudes, amb un simple... El segon dia ja vaig veure dos vegades. i anàvem a braça amb capestrillo. No tenia res trencat, però ja anava... Bueno, si el segon dia, avui ja sí, igual... Però un desp... Això n'agafa un vidro d'aigua, i en aquell moment agafa una pedra i caura a terra, i si caus bé, bé, però si no caus bé, malament. I has de continuar. A la carretera pots caure, però n'hi haguem pedres. És molt més fàcil. Si sí que pots en un moment despistar-te o un altre... Però la caiguda, quan és enllis, no és pitjor? Clar, depèn d'on caiguis. Si causas la gespa, casualment, mira, mira, unes plantites. Si causas les plantites, ai, doncs no m'he fet res. Però si causas amb una roca i piques amb l'espatlla o amb el genoll, doncs això durant vuit dies, doncs... Doncs la teva pregunta, que m'enrotllo mogollons... No passa res, tenim temps. Jo volia acabar, a veure, amb gaudir. Jo gaudixo quan estic competint a bon nivell. M'agrada anar, però, a Sud-àfrica. Fent vuit dies, veient el país en bicicleta, aixecar el cap i mirar al voltant. No, i el meu company era molt més competitiu que jo. Anava per feina, molt per feina. I estava un puntet dels vuit dies. Set, vaig ser jo la víctima, i un, que ens va ploure, ens va diluviar, va ser un dia de passar molta misèria. Ell va morir, literalment, i jo vaig saber d'ajudar-lo. Però la resta de dies jo era la víctima. Així que he gaudit, sí, molt, però m'hauria agradat poder anar a un palet, un palet més tranquil i somriure més, xucar mans. Hem passat per llocs increïbles, per llocs dintre del país. Què és el que més t'ha sorprès de tot el que has vist? La gent, la gent, que no tenen res i estan contents i feliços. Clar, passes per llocs que dius, anem amb una roda, jugant amb una... El típic de les pel·lícules, que anem amb una roda o anem amb caramels. Tots estes fent la cursa i anem amb caramels i tengo barritas, però són para mi que les tengo contades. Clar, misèria, misèria. A fer-ho al cabo, també, que és on vam estar uns dies abans i després, perquè la cursa, com et deia abans, és una cursa nòmada. Cada dia sortíem d'un lloc, arribàvem a un altre i estava tot muntat. Dormíem amb tendres de campanya, que ja t'explicaré si tinc temps, perquè ja et dormíem, tindràs d'acabar amb iglús al terra. No és el més adequat per recuperar, però bueno. Doncs la gent, la gent i els paisatges. Molt bonic, molt xulo. Molt de contrast. Molta misèria i, de golpe, passades pel mig d'un hotel de cinc estrelles, pel mig, dic per aquí, on s'han passat, i la gent gran aplaudint-nos, era l'atractiu turístic d'aquell dia de l'hotel. Clar, una mica el diferent, no?, de la seva rutina diària. Com es prepara una persona per fer aquest repte? És a dir, suposo que, quan tu estàs fent bicicleta, sobretot, s'han de treballar diferents coses, com, per exemple, l'equilibri de la bicicleta, el càrdio, no? La força. La força. Sí, jo, de fet, has dit que treballava a l'hospital infantil, jo soc entrenador personal, soc autònom, soc entrenador esportista del rendiment, o mig de rendiment, gent que vol fer Ironmans, i em dedico a ser entrenador. Per això puc intentar respondre aquesta pregunta des del punt de vista meu com a esportista o com a entrenador? Com els dos. Entrenar una prova tan d'ultradistància és inentrenable. Per què? És inentrenable. No pots simular l'estímul de vuit dies. Hauria de ser tan gran l'estímul d'entrenament que la fatiga hauria de ser tan llarga. M'explico, concreto. Per poder entrenar algú tan llarg, o això, o una ultra trail del Montblanc, que fan 150 quilòmetres, entrenar... Vull entrenar aquesta prova. I soc un esportista que faig spinning dos cops a setmana, corro per la muntanya... Això és una evolució de la teva vida. Jo porto 18 Ironmans, porto 10 o 15 maratons... Clar, a tantes competicions et dona un bagatge que al final, evidentment, sí que he entrenat. Perquè, per exemple, me'n vaig anar a Lanzarote un mes abans, que també soc entrenador, vaig amb uns clients, i jo també entrenava amb ells, i vaig estar vuit dies a Lanzarote, mig treballant, però entrenant amb ells, i vaig fer durant els vuit dies cada dia a bici. Bé, doncs es pot considerar que això és un entrenament d'aclimatació al clima de calor del Lanzarote, que és similar a Sud-Àfrica, que és el que em vaig trobar. Molt de vent, no? Potser? Sí, Lanzarote molt de vent, sí, sí. Però bé, ja m'agrada el vent i la calor, m'agrada més que l'hivern i la pluja. Doncs, però entrenar per una cursa... Si vull entrenar una ultra, és un bagatge. Sí que pots fer tastos, però, clar, és algo tan llarg que fent entrenaments específics per aquella cursa, sí que pot ser un entrenament llarg. però és, jo et dic, és un bon punt de vista, és inentrenable. És un bagatge de molts anys que vas tenir informació del teu cos propi, de quan t'estàs passant de rosca, quan has de menjar, el què menjar... Un bagatge d'experiència, suposo. D'anys, i al final, doncs, pots fer aquestes bajanades sabent on està el teu límit. I com a persona... Bé, això ho estaves explicant des del punt de vista d'entrenador, no? I com a... com a atleta propi? És una sort poder marxar de casa quinze dies, pagar un paston, perquè al final això és una prova que és cara. Al final, jo vaig anar perquè vaig aconseguir algun patrocini, alguna ajuda, però marxar de casa i la inscripció d'aquesta cursa, 5.500 euros per parella, o sigui, 2.000 i escaig cadascú, t'entren la manutenció i el dormir dels 8 dies, quan t'entren la campanya, però bé, que no has de pagar lluitjament extra. i pots pagar upgrades. Tu pots pagar els 3.000 euros, però pots pagar autocaravana, pots pagar hotel, pots pagar diferents upgrades que... Pots explicar el que és... Bé, pots pagar extras. Extras, sí. Tu arribes, tens una motxilla guapíssima, que et donen, cada dia la fas, la desfas, que és un follon, arribes a les 4 de la tarda a fer pols, estàs rentant la roba, pots pagar lavanderia, pots pagar massatges, pots pagar mecànic de la bici, o per pagar pots pagar. Jo vaig pagar mecànic, que eren 500 euros, i vaig dir, pfff, potser és una bajanada de 500 euros per una setmana, jo ja em sé rentar la bici, menys mal, perquè la tornava feta pinces. Una nova bicicleta. Quasi, quasi. Quasi, quasi. Això va passar molt bé, però la granderia, vaig dir, jo quan arribia, ja em rento la roba, amb el calor que fa Sud-àfrica, la rentaves, la rentaves, i la rentaves 5 vegades, i encara sortia merda. I, al final, era un luxe, arribaves, deixaves la roba que te la rentin, i l'hem d'agafar la neta. Jo no vaig fer-ho, però qui ho feia, potser era, si tornais algun cop, val la pena, o autocaravana. Jo cada dia m'havia de fer la bossa, i desfer, perquè, clar, anàvem a un lloc diferent. Allà quan es fa fosc, es fa fosc, has d'anar amb un frontal, no veus res, i has d'anar agafant els geles, la barrita, la ropa, no oblida't res, qui té autocaravana, el primer dia, li diuen la seva autocaravana, les fa tot els bàrtolos, i l'autocaravana li porten al següent lloc. I quan arriba, té la seva autocaravana, com todo, dorm, nosaltres durant 3 dies vam tenir pluja de nit. Dormir de nit, en una, tinc alguns vídeos que són dramàtics, entren a aigua, van treure a aigua, a l'i club, i després d'aquestes 8 hores d'esforç, no poder dormir, l'endemà altres 8 hores, i que et plogui a la bici. De fet, sé que parlo molt, però... Està bé, està bé. Els últims dos dies, el meu company va dir, jo me'n vaig d'aquí, ja no aguanto més a l'iglu. Ell es una persona també, amb un poder adquisitiu molt diferent al meu, i diu, jo em pago hotel. Dic, hòstia, ja hem pagat una pasta per fer aquesta cursa, jo pago hotel, tu vine amb mi, jo et convido, vine amb mi. I vam anar a un hotel els últims dos dies, vam arribar a l'última ubicació, i vam estar a un hotel. dormint, perquè estava enganxat. Monten el recinte de la que ell dorms, però tu pots sortir. I hi havia un hotel anexa, re, caminant 10 minuts. I com és el contrast, el contrast de, clar, de dormir en un establiment, i després de dormir en un altre diferent? Jo tenia un mal d'esquena increïble, que no era d'anar en bici, que era aquí a dalt, era d'estar tot el dia, jo faig 82, i tot el dia, no tota la tarda, llintre d'un iglú, buscant la roba, a jupit, estàvem un mal d'esquena. Se me'n va anar en un dia, ni massatge, ni nada. I arribar, i va passar un dia que justament vam passar molta miseria perquè plovia molt, feia molt de fred, molt de fang, i vam arribar, el meu company, hipotèrmia, va arribar molt malament aquell dia. i jo anava molt de fred. Arribar, i en lloc d'anar a l'iglú, haver d'anar a les dutxes comunitàries, plovent, el terra estava enxercat, molt de clamor, però normalment allà no plou mai, allà és estiu, el mes d'abril, i si fa molt bon temps, tot és fàcil, però si es complica les condicions, estàs amb un iglú, amb tot mullat. En canvi, anar a un hotel, a més allà no hi ha hotels de dues estrelles, o tot de nada. I un hotel amb un jardí a l'habitació, bueno, vam dormir, vam baixar a l'Albornoz, clar, vam dormir dues nits, un llit, és un llit brutal. Clar, potser hi ha com un contrast, i això passa, no, allà a Sud-àfrica, el fet que, o sigui, hi ha com un contrast entre, és a dir, hi ha parts que estan fetes més pel turisme, no? Sí. I es nota, no, suposo? Clar, hi ha un contrast brutal, inclús a la ciutat, veus a les nits gent dormint al carrer, amb els ciclos, que jo dormia a la cursa, al carrer, dormint, i ens ho diuen, que de nit no sortíssim mai, perquè hi havia molta delinqüència, i anàvem amb taxi, algun dia vam a sopar a fora, però anàvem a sopar i tornavem amb taxi, perquè realment és perillós, hi ha molta miseria, i la gent s'ha de buscar la vida, i veuen dos turistes pel carrer, i són pressa fàcil, així que, és una pena, perquè és un país, he estat un parell de vegades. I tu, tu has vist, saps que a Instagram, molta, molta persona d'Occident, quan va allà, fa fotografies, o fa el postureo, que es diu, no?, amb aquestes persones, com si fossin... coses turístiques. Exacte, tu que en penses d'això? Cadascú té els seus valors, no?, i potser jo crec que no farà amb mala voluntat, vull pensar, que no farà amb mala fe, però, perquè, una persona que està passant amb gana no és un souvenir, no és un atractiu turístic. Potser no formen part d'aquell paisatge, no? Al contrari, jo, mira, he estat dues vegades a Sud-Àfrica, vaig estar el 2017, a fer l'aire on van a Porta Elizabeth, també a la Bona, és la part final, més a la dreta, i tinc ganes de tornar, jo tinc dos fills de 6 i de 11 anys, perquè vegin el que hi ha allà, perquè vegin, a més que és un país preciós, i que per anar amb bicicleta, amb bici de muntanya, és increïble, perquè hi ha circuits que van amb pic i pala, a crear-los, a fer-los, amb canvis, amb saltets, i dic, aquí a Colsirola jo vaig molt amb bici, és un lloc preciós, però és el que té la muntanya, no? És tot rústic, o el que, en canvi, hi ha circuits de mountain bike creats, inclús en finques, un dia van fer 100 quilòmetres dintre d'una finca privada, d'un tio, allò era d'un tio, aquí estigui en quilòmetres quadrados, i els circuits de mountain bike, vull portar els meus fills perquè vegin que la vida no és injust. Això és important, que sí. Vivim en un lloc privilegiat, vivim en una ciutat preciosa, però que vegin que hi ha gent que els desperten al matí i la seva feina, o el seu repte, és trobar alguna cosa per menjar. Déu-n'hi-do. O sigui que... Suposo que per aquest motiu aquestes persones valoren més les coses bàsiques. I són feliços, eh? Al final, nosaltres estàs esneguitaixent per xorrades, perquè tenim tot el bàsic cobert. Per això també faig aquest tipus de curses. Sí, potser aquestes curses el que t'aporten i el que aprens al final és que no és més feliç el que més té, sinó el que menys necessita, no? Clar, o sí, sí, però també tingues en compte que aquestes curses són unes curses de gent de molts diners. Els que estàvem allà o anàvem ajudats per alguna empresa o era gent amb un poder que sigui molt alt. És carrers de pijos. Hi ha gent que va... Sí, sí, perquè ho reconec perquè pagava 14.000 euros o... 14.000 no, però 8.000 euros que et pots arribar a gastar si vas a l'autocaravana i estar fora de casa. Jo soc autònom. Durant 15 dies no he facturat. O sigui, mig mes. I si tens crius, això... Hi ha gent que va cada any. És perquè, bueno, tenen un poder que sigui molt alt, no? El que et volia dir és que quan tens tot cobert i vas tan fet pols et donen un glob d'aigua o veus un paisatge i això et dóna vida. I aquest glob d'aigua o aquesta barreta et senta a glòria. Quan arribes a un hotel després de haver estat 8 dies dormint a terra dius, mare meva, potser la gent que va a l'hotel sempre no ho valora. Però quan estàs fotut ho valores molt més, no? I això. Ivan, quins són els teus objectius propers, les teves... No sé si tens alguna... alguna cursa en ment... Masses, però... O alguna cosa que ja es pugui dir que estigui... Fins ara sempre he tingut molt, molt clar el que volia fer l'any següent. Perquè, de fet, sempre ha estat molt entre comillas esclau de la franquícia Ironman, que al final és una franquícia privada, i o t'inscrius a l'Ironman de l'any següent un any abans o no agafes plaça. I sempre donant... Jo vaig a Sant Just al bàsquet, a bàsquet de Sant Just fins a l'any 2000, he fet educació física i a la feina vaig haver de canviar d'esport perquè vivia a Lleida i vaig començar a fer trial d'or, no? I sempre, això, el que et deia, cada any sabia l'any següent què faria, més superestructurat i a més també porto un equip propi i jo arrossegava companys. Vamos aquí, allà. Incluso el viatge m'encarregava jo perquè com he viatjat bastant ja sabia inclús on dormir, on era més econòmic i amb un somni, potser massa, massa somni, era potser anar al mundial que eras a Hawái que és la meca del triatló de classificar abans, els vídeos dels 90, les grans èpiques en Hawái i per això del 2017 ho vaig aconseguir a Sud-àfrica, a mi classifica, a l'any de Sud-àfrica, vaig estar a Hawái a l'octubre, em va anar molt bé i el 2019 vaig tornar un altre a classificar-me i vaig tornar a anar. i he anat dos cops. Tinc 44 anys, tinc dos crius i ja no tinc... Em trobo bé, em estic entrenant bastant bé però aquest repte de tornar a Hawái otra vez, otra vez, i ja he anat dos vegades, clar, qui aniria, qui no vol anar a Hawái 15 dies, medio de vacaciones, però són molts diners, és molt lluny i ara he descobert la muntanya i m'agrada molt córrer per la muntanya i no tinc cap repte o curt plas, tinc mil històries però ara anar a fer un Ironman fa un mes però vaig tornar des d'Àfrica amb un mal de genoll que em molesta un mica el córrer i he decidit no forçar i també noto que no en tinc. Jo tinc 25 i sóc també autònom i si em fa mal no puc entrenar els meus clients i també he d'anar... o sigui que tinc mil històries però no tinc cap objectiu. Vull fer un Ironman m'agradaria molt, no sé si aquest any o l'any que ve, d'alta muntanya. Sempre he fet tirar-l'hons a buscar un temps, una marca, a baixar de 9 hores o de 10 hores i n'hi ha bastants que són els Pirineus o els Alps que són Ironmans que són més llargs però potser no més durs perquè vas més tranquil. saps? Trigues, evidentment hi ha més desnivell, trigues més però potser no vas amb un dorsal però no vas amb allò de... A què ritmo vull? Saps? I en ve de gust hi ha una que es fa al Trimant que es fa al Pirineus que és el Juliol aquest any no crec que el faci però l'any que ve m'agradaria molt fer-lo i gaudir-lo i que els meus fills també em vegin competir que m'han vist algun però eren petits i em vegin competir encara que el Papi encara fa trial 2 de fet ells fan el trial 2 de Sant Just que va venir el Jordi Estrada l'altre dia estan a Sant Just de trial 2 i aquest domenatge jo també estaré de voluntari ajudant el trial 2 i també fan... El meu repte potser responent a la pregunta després d'aquest gran rodeo és que ells també facin trial 2 i els agradi fer l'esport en si i que això que a mi m'apaixiona i tan m'omple que també puguin gaudir-lo I tant doncs potser no són objectius massa ambiciosos però al final aboquen una mica a gaudir del present que a vegades quan es fa una cursa es pensa més en la marca que en el trajecte no sé si per la teva experiència no és tan ambiciós però potser però també és ambiciós sí que ho és no a nivell de marca perquè al final no pots atendre tot el dia el síndrome de Peter Pan al final has de ser conscient que el teu cos no va cap a dalt i sempre més i a més tinc un muc de coneguts i d'amics que no sé si és pel trial 2 o no però que s'acaben separant les parelles perquè al final és un esport tan clar perquè és nedar és bici és córrer és fer gimnàs és complex i et pots tornar boig és que al final pots tornar i s'ha de saber envellir amb dignitat dic jo i no sempre busquem més més i és diferent així que el repte que els meus fills per sempre també facin esport i els agrada ser radi potser no és tan sistemàtic com dir quiero bajar de 9 hores però és tan ambiciós perquè avui en dia els crios a nivell esportiu no estan molt molt ficats i menys amb esports diferents com el trial 2 a futbol doncs fas una petada una pelota i s'hi tenen 10 nens a córrer però per anar amb bici a la muntanya o anar a córrer o fer natació costa més però és que els agradi doncs és un repte ambiciós també sí potser té a veure amb els referents i tu potser suposes un referent pels teus fills ho intento segur que ho soc segur per lo bo i per lo dolent sí Ivan tens alguna xarxa social o algun mitjà pel qual et puguem contactar o si alguna persona vol fer algun entrenament amb tu sí quin seria tinc Twitter Facebook i Instagram però bueno faig servir Instagram i em dic Ivan Erruzo a Mac doncs si busquen Ivan Erruzo tot jun a Mac Ivan Erruzo has tingut la sort que el teu únic nen no estava agafat quan no tal qual no no erruzos n'hi ha pocs em sembla no hi ha molts i és a meu Instagram que fa un temps me'l van hackejar mare de Déu ja està un mes i vaig contactar arrel d'un pupilo amb una persona alta esfera de meta i me va recuperar però tinc 3.000 seguidors tampoc és algo però bueno tinc uns seguidors que bueno que em buscaven i ficaven propaganda de bitcoins dintre del meu Instagram i em preguntava oye esto de bitcoins como se hace es ser m'estàs preguntant això no no pues si sí algo literalment ja funciona bé si algú m'envia algun privat doncs respondré gustosament tant si és d'entrenament o qualsevol pregunta perfecte doncs Ivan Erruzo moltes gràcies per venir a l'Ajusta a explicar la teva experiència i els teus futurs i presents objectius i a desitzo molta sort moltes gràcies un plaer que vagi bé merci perai теперь unit institució unit ina unit Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fuera porque hice colocado el camino de tu espera Me habría desconectado Condenado a mirarte abajo afuera Y dejar que te tocara el sol Y si fuera mi vida una escalera Me la he pasado entera Buscando el siguiente escalón Convencido que estás en el tejado Esperando a ver si llego yo Y dejar de lado la derecha de la puerta de atrás Por donde te vi marchar como una regadera Que la hierba hace que vuelva a brotar Y ahora todo campo ya Sus soldados son flores de madera Y mi ejército no tiene bandera Solo un corazón Condenado a vivir entre malezas Sembrando flores de algodón Si me espera la muerte traicionera Y antes de repartirme Del todo me veo en un cajón Que me entierren con la picha por fuera Pa' que se la coma un ratón Y muere a todas horas gente Dentro de mi televisor Quiero oír alguna canción Que no hable de sandeces Y que diga que no sobra el amor Y que empiece encima Y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás Por donde te di marchar como una regadera Que la hierba hace que vuelva a brotar Y ahora todo campo ya Estrada de la puerta de mi televisor Y ahora todo campo ya De hecho poco a la puerta de esmercita Y ahora todo campo ya Que siguen inclinarse Porque nouso en una regadera de la puerta de las computadoras . Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Molt bon dijous i nosaltres tornarem demà amb molt més. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No sóc la mi, no sóc la ningú i sempre així serà. Vaig néixer sense frontera, no crec en les possessions, doncs penso que hi ha massa coses que ens separen. I tots som del mateix món, no crec en nacions, ni en obligacions, ni en obligacions. Tota mi força per cridar que no sóc d'aquí, tot, però sóc d'allà, sóc perquè l'oceà. Tota mi força per cridar que jo sóc de mi, no sóc de ningú. La meva terra és el mar fet d'aigua i sal, sóc a l'aigua no hi ha perles, ni banderes, ni nacions. El silenci que m'envolta és la solfa que em fa viure, viure i ser lliure. Lliure! Tota mi força per cl Mall. Dóna'm força per cridar que si l'aigua s'emmola jo de Pere no sóc mullem un altre cop. Dóna'm força, torna'm boig que si l'aigua s'emmola jo de Pere no sóc mullem un altre cop dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor. Dins el cor.