Catalunya-Espanya i reforma federal: Senat a Barcelona, pactes post-electorals, economia, educació i cultura

El Senat Espanyol és intensa, intensa, perquè hi ha moltes coses en joc, s'oblira una disputa important en el moment dels resultats i, per tant, hem posat tot el que teníem en aquests 15 dies. I, a més, aquí a Catalunya venim de dues campanyes més i, per tant, s'assuma, s'assuma. Però, vaja, és el que toca, és el que ens agrada i és el que fem. Ahir va haver l'últim d'aquests debats electorals que hem anat veient durant tots aquests 15 dies. En aquest cas, el que es va fer TV3 amb els candidats a Catalunya, el va veure? El vaig veure a posteriori, perquè tenia un acte i, quan vaig arribar, vaig veure el post-debat i van posar molts trossos i vaig seguir els comentaris. Què li va semblar? Em va semblar, com ha dit la majoria de la gent, una primera part molt confusa i una segona part que cadascú va anar exposant a les seves posicions. Doncs, en aquests moments està clar que hi ha tres blocs, no? El bloc independentista, sobiranista, el bloc, diguem-ne, PP Ciutadans i les altres forces polítiques que intentem que entre aquests dos blocs no hi hagi un enfrontament i sortir d'aquest azzucar que en el que ens trobem ara, no? De fet, un dels temes més parlats en aquesta campanya electoral és precisament la relació entre Catalunya i Espanya. Des del Partit Socialista, defenseu un model federal. Veieu viable, tenint en compte com el que pot passar d'aquí a diumenge o el que pugui sortir diumenge i poder-lo tirar endavant? Està en mans dels ciutadans, evidentment. Si el president del govern d'Espanya es diu Mariano Rajoy no passarà res, no canviarà res. Continuarem com fins ara. Un govern d'Espanya absolutament enrocat, que no entén Catalunya, no la vol entendre i una dinàmica sobiranista que vol enfrontar-se, que vol declarar o intentar declarar unilateralment la independència. Per tant, confrontació i paràlisi. Això és el que tindrem. Si hi ha un canvi de govern, si Pedro Sánchez és president del govern, entrarem en una etapa completament nova en la que des de l'impuls del govern es posarà damunt de la taula la reforma constitucional i nosaltres estem convençuts que les altres grans forces polítiques s'hi acabaran sumant i entrarem en una etapa que convé molt, que és diàleg. Diàleg i seure i parlar i buscar un gran consens, perquè des de l'enfrontament no ens en sortirem. I la proposta de referèndum que ha llançat Podemos, què li sembla? A veure, nosaltres entenem que és posar el carro davant dels bous. És a dir, preguntar-li a la gent si vol marxar o no d'Espanya sense saber de quina Espanya parlarem. Estarem parlant, efectivament, després d'una reforma constitucional i sense saber tampoc a quina Catalunya ens dirigim, ens sembla una equivocació. Nosaltres, evidentment, que defensem que l'última paraula l'ha de tenir la ciutadania, com en tots aquests processos de decisió tan absolutament transcendentals. Però nosaltres defensem, primer, un gran acord sobre la reforma de la Constitució i després el sotmetem als ciutadans. I si els ciutadans estan d'acord amb aquest gran acord, endavant. I si no, efectivament, haurem de plantejar les coses d'una altra manera. Però primer, explicar cap a on i per què volem anar cap a aquest a on. Són unes eleccions que, probablement, tot fa pensar que trenquin amb el bipartidisme que hi ha hagut durant tots aquests anys a Espanya. Això des del Partit Socialista, com es viu? Evidentment que són unes eleccions que canviaran, en aquest sentit, el panorama polític, no? Jo crec que nosaltres ho hem de viure positivament. És a dir, això és el que vol la gent, això és el que pensa la gent i, per tant, és positiu. I nosaltres n'haurem d'esforçar que, en aquest marc nou de diferents informacions polítiques, la nostra sigui la que tingui més suport. No hi renunciem i que democ podem aconseguir perquè creiem que les nostres idees, els nostres valors, poden ser perfectament majoritaris a la societat espanyola, no? Altra cosa és com acabi configurat el Parlament i les dificultats que això acabi portant en termes de majories, que no hi estem acostumats, que no hi estem acostumats i després acabarem sentint aquelles veus que deien, ah, doncs si era això, en fi, aquestes coses que passen. Però sí, és un canvi de paradigma jo crec que és positiu i que, per tant, doncs ens hi hem d'adaptar i hem de voler liderar aquest país sobre la base del diàleg, de l'acord, més serà més necessari que mai. Les enquestes no els donen uns resultats en general, n'hi ha de tot, eh? Perquè n'hem vist moltes d'enquestes, també, però els resultats que els donen, tot que no són del tot favorables pel Partit Socialista. Bé, no són favorables en el terme que no ens donen de guanyar amb diferència, però són uns resultats que ens permeten perfectament pensar que podem quedar a la primera força i aspirar a governar. I nosaltres fins diumenge no renunciarem a demanar el vot a la gent precisament per liderar una nova etapa de canvi a Espanya, una etapa que deixi enrere aquests quatre anys que són gairebé un malson, no? Mirats enrere, aquests quatre anys de corrupció desbocada, aquests quatre anys de precarietat, aquests quatre anys de pobresa, aquests quatre anys d'enfrontament entre Catalunya i Espanya, aquests quatre anys de no pintar res ni a Europa ni al món, els hi hem de girar pàgina, hi hem d'oferir, insisteixo, una nova etapa que des del diàleg, des de la voluntat de construir propostes amb molta gent diferent torni a modernitzar Espanya, torni a portar la decència, torni a portar els serveis públics, els drets socials, l'estat del benestar, una sortida de l'economia, de la crisi econòmica, perdó, en la que no paguin els de sempre, no? I en el que reparteixi realment l'esforç a partir de la renta i la riquesa de cadascú, no? Això és el que nosaltres oferim i creiem que la majoria de la ciutat espanyola ho recolza. En qualsevol cas, guanyi qui guanyi diumenge, segurament es verà obligat a pactar o negociar i arribar acords, com deia abans. Segur, segur, segur. Amb qui és més fàcil que s'entengui el Partit Socialista amb Ciutadans o amb el Partit Popular? El que està molt clar és que el Partit Socialista no pensa pactar amb el Partit Popular. Això està claríssim. Nosaltres som l'alternativa. Nosaltres volem vincular una altra Espanya absolutament diferent a la que representa i reticula el Partit Popular. A partir d'aquí, si nosaltres quedem la primera força, intentarem formar govern amb qui pugui, amb qui vulgui, amb qui pensi que aquest projecte de diàleg, de pacte i de nova etapa li pot interessar i el pot representar. si és el Partit Popular el que queda primer, evidentment serà ells els que tindran la iniciativa i, si ho aconsegueixen, tindrem quatre anys més de govern de Rajoy i, si no, llavors ens passarà el torn a nosaltres i ho intentarem igualment. No renunciarem a que, si és possible, Espanya tingui un altre president del govern i obri una nova etapa. Vostè és candidat al Senat, ha estat Senat també durant aquests últims quatre anys. Una proposta que hem sentit també en aquesta campanya per part del Partit Socialista és portar el Senat a Barcelona. Per què? Hauria de ser... Per què la gent pot entendre que és una proposta favorable? Nosaltres hem proposat, sobretot, i proposem reformar el Senat. Nosaltres el que proposem és que el Senat sigui, en el marc d'aquesta reforma cap a l'Estat Federal, sigui el Senat Federal, és a dir, la Càmera de Representació dels Territoris, aquell lloc on les comunitats autònomes, o com es diguin en el futur, poden parlar entre elles els temes que els són comuns i alhora poden conformar una voluntat conjunta per negociar amb el govern d'Espanya i, si convé, amb les institucions europees o representar davant de les institucions europees. Això és el bàsic, transformar el Senat en aquella càmera que tots els estats compostos, multinivell, federals, diguem-li com sigui, és a dir, amb dos nivells de govern diferents, clarament diferenciats i políticament sustentats amb la mateixa legitimitat democràtica, necessiten. És la càmera que hi ha als Estats Units, és la càmera que hi ha a Alemanya, Austria, Austria, Canadà, Austràlia, és la segona pota d'una democràcia madura i avançada. A més, a més de voler transformar i a més de pensar que aquest és el model a seguir, nosaltres volem que el Senat vingui a Barcelona com un símbol, com un símbol que Espanya no és una Espanya radial, no és una Espanya concèntrica, no és una Espanya en què tot neix d'un lloc i es va expandint cap a un altre, sinó que és una Espanya en xarxa, és una Espanya diferent, és una Espanya plural, és una Espanya que té diferents realitats i el fet que alguna de les grans institucions de l'Estat no estigui a Madrid és el símbol d'això. Hem pensat que Barcelona, que és l'altre gran capital d'Espanya, pot acollir alguna de les institucions representatives i a més aquesta institució representativa de la pluralitat i de la diversitat dels territoris. I a més, proposem de fer-ho a la Sagrera, que és com un doble símbol en el sentit de dir això no només ho entenem, en general per Espanya, sinó que també ho entenem per Catalunya i per Barcelona i per tant el Senat no a la plaça Catalunya, sinó en una zona amb expansió, amb creixement, en una zona que identifica també la pròpia pluralitat, la pròpia diversitat territorial de la gran capital i de l'àrea metropolitana de Barcelona. De vegades costa d'entendre quin és el paper del Senat, vostè que hi ha estat en aquests últims quatre anys... És que en aquests moments el paper del Senat és un paper subsidiari, això és evident, és a dir, quan es va aprovar la Constitució el 1978 hi va haver un fort debat entre els que ja volien avançar molt cap al federalisme i els que no volien avançar-hi gens i un dels perjudicats, un dels beneficiats va ser l'estructura en comunitats autònomes que ens ha permès desenvolupar aquesta Espanya prefederal que ara volem completar que és l'Espanya de les autonomies, però un dels perjudicats va ser el Senat, que havia de ser la Càmera Territorial, però va acabar sent una Càmera de segona lectura que no representa els territoris, sinó que representa igualment les províncies com el Congrés dels Diputats. I això què fa? Això fa que el Senat sigui una Càmera de segona lectura, com una segona opinió, com un segon punt de vista. I això li dona un nivell de relevància no molt alt. Per això nosaltres insistim en que cal completar el model, en que cal fer avançar l'Espanya cap a un país federal i un dels màxims exponents d'això seria que el Senat efectivament fos una Càmera Federal, efectivament les circunscripcions no fossin les províncies, sinó que fossin les comunitats autònomes i per tant els representants que hi hauria al Senat, a part que no caldria que fossin 260, sinó que podrien ser perfectament entre 100 i 150, fossin representants de les comunitats autònomes i que no s'escollissin al mateix moment que el Congrés de Diputats, sinó que s'escollissin al mateix moment que els parlaments de les comunitats autònomes. De manera que estigués molt clara que, diguem-ne, la seva funció és la de representació de les comunitats autònomes i aquests debats i poder establir aquests debats i aquests acords que comentava abans. Parlem també d'altres qüestions. Abans ha parlat quan parlava d'aquests últims quatre anys de govern del Partit Popular ha fet també esmentar qüestions econòmiques. Han estat els quatre anys d'importants de crisi. Ara sembla o el que estem sentint a dir per part del Partit Popular és que s'han fet millores en clau econòmica durant aquest temps. Si guanyés o si governa el Partit Socialista, quines mesures econòmiques voldré impulsar? Nosaltres fem un enfoc completament diferent del que ha fet el Partit Popular. El Partit Popular ha basat la sortida de la crisi en dues estratègies. d'avaluació salarial, d'avaluació salarial, o sigui, disminució del poder adquisitiu dels treballadors i reducció i retallades de l'estat del benestar, és a dir, del pressupost públic. Nosaltres entenem que això és una via equivocada, no només perquè és molt més injusta i fa recaure sobre la gent que menys té la sortida de la crisi, sinó perquè, a més, és ineficient. el resultant d'aquesta política d'autoritat extrema, de retallades extremes i de reducció salarial ha sigut 100.000 llocs de treball menys a Espanya, un deute que ja està al 100% del PIB, un dèficit que no s'ha complert ni tan sols les expectatives de la Unió Europea i el que s'ha promès moltes vegades, un exili massiu de joves, en fi, unes condicions objectives de la societat que no compensen ni de llarg l'esforç i el sacrifici. Vosaltres pensem que hi ha un cercle virtuós que es pot posar en marxa, que és el cercle virtuós d'una reforma fiscal realment justa, que no carregui les rentes del treball, sinó que carregui sobre aquells que tenen els diners, els recursos, empreses i particulars i no paguen, a més del combat del frau fiscal de veritat i no fer amnisties fiscals com les que ha fet el govern del Partit Popular, i el repartiment d'aquesta riquesa en base en drets i serveis públics sobre qui menys té, generaria una reactivació econòmica no només molt més justa, sinó molt més ràpida i molt més eficaç. Perquè quan les persones que tenen menys diners augmenten el seu poder adquisitiu, això repercuteix molt més ràpidament sobre el motor econòmic i el dinamisme econòmic. I una altra de les grans mesures evidentment és derogar la reforma laboral absolutament injusta, absolutament que destrossa la negociació col·lectiva i que deixa indefensos els treballadors i per tant permet pitjors condicions i de l'evolució dels seus sous i pujar el salari mínim. Pujar el salari mínim ens sembla fonamental perquè l'altra política que ha fet el Partit Popular rebaixar les cotitzacions de la seguretat social, disminuir les hores de treball pels contractes està erosionant molt seriosament les bases de la seguretat social i posa en risc les pensions del futur i això s'ha de combatre aixecant els nivells de cotització, aixecant el salari mínim i si convé si convé ho diguem en el problema electoral posant un impost específic pel tema de de les pensions futures. En educació aquesta setmana vam fer entrevistes a diferents representants dels partits la majoria coincidien en parlar d'aconseguir arribar a fer un pacte de consens més enllà del govern del color polític que mani en cada moment. Em sembla que és una idea generalitzada però cada cop que hi ha un canvi de govern es tornen a canviar lleis educatives. La veritat és que jo crec que la immensa majoria de la societat espanyola i de les forces polítiques excepte el Partit Popular han pres consciència que això s'ha d'acabar. Nosaltres diem derogació de la LOMCE perquè ha sigut una llei molt regressiva una llei que no s'havia pactat amb ningú tornem allà on estàvem abans que no era perfecta però com a mínim no era lesiu contra l'educació entesa com un servei públic com un espai de compensació de les desigualtats i de formació de la ciutadania i posem-nos a seure posem-nos a seure i encara que facin falta un, dos, tres anys fem el gran acord educatiu per la societat espanyola dels propers 30 o 40 anys amb tota la comunitat educativa per descomptat i amb tantes forces polítiques com sigui possible si poden ser totes millor aquest és el compromís de Pedro Sánchez d'erogar en els primers consells de ministre aquesta l'OMC tan nociva i convocar una taula per aconseguir aquest pacte educatiu amb tot el temps del món que tingui que pugui fer llibres blancs que pugui estudiar que pugui discutir que pugui debatre amb experts amb qui convingui fins a aconseguir-ho En àmbit cultural cal la baixa l'IVA? És evident o sigui la pujada salvatge de l'IVA del 8 al 21% és una de les altres mesures absolutament gratuïtes i contraproduents del govern popular del govern del Partit Popular Per què? Doncs perquè els impostos recaptats amb aquesta pujada d'IVA de resultes de la contracció del mercat acabat sent inferior al que es guanyava abans amb altres tipus d'impostos o sigui no ha servit per res és un altre exemple de mesura econòmica no només injusta perquè impedeix l'accés a la cultura perquè ho fa més car perquè va contra les empreses perquè va contra l'ocupació en el sector etcètera sinó que es queda més no aporta més recursos a les arques públiques i per tant no serveix per res això fa sospitar que en realitat el que hi ha darrere d'aquesta mesura és o bé com en castellà en diuen un ajuste de comptes amb els sectors culturals o bé o bé deixem-ho en el cas més ben pensant una absoluta ignorància del que representa la cultura per un país que és molt més que el seu valor que evidentment té el seu valor econòmic com a motor estem parlant en aquests moments d'uns percentatges del 4% del PIB que té a veure amb les indústries culturals per tant poca broma però a banda d'això la cultura és l'ànima d'un país és l'espai en el que generen els imaginaris en el que es transmeten els valors de convivència en el que es creen noves idees i noves opcions i noves oportunitats per a una societat per tant la cultura o sigui matxacar la cultura d'aquesta manera no està justificat sota cap punt de vista i evidentment nosaltres farem tot el contrari d'entrada tornarem a l'IVA allà on estava abans i farem unes quantes coses més perquè la cultura estigui en el centre de la vida social en les últimes eleccions en què vam poder votar les del 27 de setembre al Parlament de Catalunya la participació va ser bastant de rècord i què n'espera de cara a aquest diumenge jo també penso que hi haurà molta participació no en sabria dir si una mica més o una mica menys perquè això és sempre molt difícil però jo crec que hi haurà una gran participació perquè tothom viu aquestes eleccions encertadament com unes eleccions decisives com unes eleccions en què el que passi diguem-ne no és exactament igual que governi un o governi un altre sinó que és molt diferent són dos són models alternatius són possibilitats molt diferents que s'obren i per tant jo crec que hi haurà participació doncs veurem serà aquest diumenge aquestes eleccions generals avui n'hem volgut parlar amb Carles Martí candidat al Senat pel PSC moltes gràcies moltes gràcies a vosaltres que vagi bé fins aviat bon dia a veure els matins de 10 a 1 Sant Just a la ràdio Just a la fusta i ara en punt són dos quarts a 12 i el que fem és connectar directament amb l'Institut de Sant Just els alumnes del taller de ràdio cada divendres doncs fan el seu posem-li veu i ja tenim doncs a punt aquesta connexió el sentim tot seguit fins a les 12 Tots els alumnes i festes Sant Just es veu posem-li veu posem-li posem-li veu altres Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.