Entrevistes de la Justa del 11/10/2017 — Cendres d’Estós: amistat, dol i poesia com a teràpia; docència i joves lectors, amb maridatge de vins

Panorama general

Converses amb Andreu Sobirats sobre el seu llibre de poesia «Cendres d’Estós», un volum elegíac nascut del dol per la mort d’un amic (Felipe Ossant). L’episodi recorre la gènesi creativa del llibre (catarsi, memòria i diàleg amb l’absent), el pes del territori (Vinaròs, Benasc i la vall d’Estós) en el títol i l’imaginari, i la funció terapèutica de la poesia. A la segona part, Sobirats parla de la seva docència i de com acostar la poesia als joves, i es comenta la presentació amb maridatge de vins de la terra.

Idees clau

• Dol i amistat: el llibre sorgeix d’una pèrdua íntima i dialoga amb una absència estimada.

• Procés creatiu: es construeix a partir de notes, records i imatges, culminant amb una «Elegia de Vinerós» al començament del volum.

• Territori i títol: Vinaròs (origen de l’amic) i la vall d’Estós (on l’amic va treballar i on es dipositaren cendres) fonamenten el títol i el mapa emocional.

• Poesia com a teràpia: l’art té una funció terapèutica —sobretot espiritual— que actua com a paliatiu del dol.

• Presentació i vins: es proposa un maridatge amb vins Terra Alta i Somontano, lligant Ebre i Aragó.

• Docència i lectura: a l’institut, es treballa la poesia com a porta d’entrada a la literatura, amb antologies i poetes contemporanis convidats.

• Currículum i realitat: falta d’integració d’activitats poètiques als programes, burocràcia i rigidesa curricular.

Desenvolupament dels temes

Naixement del llibre i el dol

• Sobirats descriu «Cendres d’Estós» com un llibre elegíac que ret homenatge a l’amic mort fa cinc anys, combinant record vital i diàleg amb l’absent.

• El projecte no neix amb finalitats de premis o projecció, sinó com a necessitat personal de treure el dolor a través de la poesia.

Procés creatiu i «Elegia de Vinerós»

• El llibre s’elabora a poc a poc, per catarsi, capturant records i imatges que van donant forma als poemes.

• La peça «Elegia de Vinerós» obre el volum amb un to més narratiu, situant el context biogràfic i emotiu.

Territori, cendres i títol

• L’amistat neix entre Tortosa, Barcelona i Benasc; l’amic treballa en un refugi a la vall d’Estós.

• Les cendres es reparteixen entre Estós i Vinaròs; d’aquí el títol «Cendres d’Estós».

Poesia i teràpia

• La poesia —i l’art, en general— actua com a teràpia espiritual i personal.

• El dol no s’esvaeix, però la creació és un paliatiu.

Presentació amb vins

• Maridatge suggerit: Terra Alta i Somontano, per lligar geogràficament l’obra amb l’Ebre i l’Aragó.

Docència: acostar la poesia als joves

• A l’institut, no parla de la seva pròpia obra a classe; el focus és fer llegir i desvetllar interès.

• Estratègies: antologies de poesia contemporània i recitals/visites de poetes per apropar la realitat literària.

Currículum i obstacles

• La poesia és una bona eina d’entrada per a primer cicle d’ESO.

• Cal feina extra del professorat (contacte amb autors, activitats), sovint poc integrades a programes encarcarats i burocràtics.

Cites destacades

"Tot l’art té una funció terapèutica i, almenys espiritualment, sí."

"Per a mi era com una mena de traure tot el dol."

Context i noms clau

• Felipe Ossant: amic a qui es dedica el llibre; mort fa 5 anys.

• Vinaròs i Tortosa: arrel biogràfica; Benasc i vall d’Estós: espais vitals del record i del títol.

• Elegia de Vinerós: peça d’obertura del llibre.

• Terra Alta i Somontano: vins proposats per al maridatge de la presentació.

Conclusions

«Cendres d’Estós» articula dol, amistat i territori en un llibre elegíac que fa de la poesia un recer i un pont cap a l’altre. En paral·lel, la conversa reivindica la poesia a l’aula com a camí d’iniciació literària, tot assenyalant la necessitat d’espais menys burocratitzats per connectar els joves amb la literatura viva.