Cerdita a Sant Just, Montevista Drive i el SII: cinema, indie i salut digestiva

la detecció precoç d'aquests incendis. Aquesta tarda es projectarà la pel·lícula Cerdita de Carlota Péreda al cinema Utopia del Casal de Joves de Sant Jús. Dirigida i escrita per Carlota Péreda, la pel·lícula és una reinterpretació del premiat curtmetratge homònim que va guanyar el Goya i el Premi Forquer el 2019. La història se centra en la Sara, un adolescent que pateix assatjament per la seva aparença física i que es troba davant d'un dilema moral quan un desconegut atura en violència l'assatjament. La pel·lícula explora temes com el bullying i l'emarginació a l'extremadura rural i combina la comèdia amarga, el thriller i certs tocs derivats de l'horror. El repartiment, encapçalat per Laura Galant, també compta amb la participació de Richard Holmes, Carmen Machi, Clàudia Salas, Irene Ferreiro, Camila Aguilar, Mireia Vilapuig i Pilar Castro. Zerditay ja s'ha projectat en festivals de cinema com Sundance, el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià o el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. I ara arriba S'Àngels d'Esvern. La pel·lícula es projectarà al cinema Utopia aquesta tarda a dos quarts de set amb entrada gratuïta. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butlletí horari de les 12. Fins ara. La pel·lícula de Sant Sebastià Fins demà! Provem-ho en català Tu per mi i jo per tu puc I quan vulguis tots plegats Molt per parlar, molt per parlar Molt per parlar, molt per viure Generalitat de Catalunya, sempre endavant It feels like we ain't We ain't coming home When we leave We ain't coming home But she doesn't know How it feels to be alone She doesn't know How it feels to be alone The bloodstains shine on your dreams With ants and clouds above the me Bury them in the woods Leave no tracks on the brave moon She doesn't know How it feels to be alone She doesn't know How it feels to be alone And it feels like we don't know How it feels to be alone In the woods The bloodstains chase And it feels like we don't know How it feels to be alone And it feels like we don't know How it feels to be alone Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! cri Bene! Fins demà! però sí que hem notat que han sigut unes etapes de la nostra vida on ens han passat bastantes coses, hem patit i ens hem fet forts a partir d'aquí i això s'ha reflectit en les cançons i una mica és el leitmotiv de l'àlbum. Sí, un ressorgiment, entre cometes, ha coincidit que tots heu patit, més enllà de la pandèmia, que segurament vam patir tots i totes... Sí, inclús venia una mica d'abans, diguéssim, de tota aquesta transició, no sé, potser des de l'adolescència, inclús de la vida adulta, tots aquests problemes que poden sorgir-li a algú que està trobant el camí en la vida, i una mica tots ens vam trobar emmirallats amb aquestes anècdotes, diguéssim, amb aquestes vivències i entre tots vam crear aquest leitmotiv, no? Sí, perquè clar, és a dir, m'imagino que, no sé si és buscat o no, és a dir, que no us assegueu un dia a dia, anem a fer un àlbum on tots parlarem d'aquesta circumstància complicada i entre tots voler que harem aquesta renaixença o aquest ressorgir. No, tot el contrari, més aviat va ser que cadascú anava portant el que sentia als assajos i a l'hora de composar les cançons, i vam anar veient que sí que trobàvem un patró entre el que cadascú sentia en aquest moment, i hi ha moltes vegades que conceptualitzes l'àlbum més aviat quan s'està acabant o quan està acabant, quan està acabat, i... Són com peces una mica aïllades, i arriba un moment que no saps com, tot encaixa, no? Sí, sí, sí, exactament. Això també ens ha servit tenir molt de temps per desenvolupar-lo, per poder entendre què és el que estàvem fent, no? Entendre d'on venien els missatges que volíem explicar i unir-los en aquest leitmotiv. I per arribar aquí, com ho heu fet? És a dir, cadascú portava les seves propostes, les seves lletres, les seves músiques... Com treballeu com a grup? O hi ha algú que diu, mira, jo faig la música, l'altre fa les lletres, jo t'explico una història, però tu la converteixes en lletra de cançó... Com ho feu? En realitat, totes les feines que fem a Montevista, tots els... El que surt amb el nom de Montevista ho firma Montevista Drive, o sigui, som tots qui creem, tots a la vegada. Però sí que és veritat que en el moment de la composició... O sigui, d'això, de composar la música, que al final és el nostre màxim objectiu, diguéssim, doncs potser algú portava una idea principal, ja sigui de música, de lletra, del que vol parlar en una nova cançó, i entre tots acabem creant el que sortiria a la llum, no?, que és l'àlbum aquest. Una part interessant d'aquest procés sí que és que nosaltres al grup tenim un músic professional, que és el Pol, però la resta en dediquem a altres coses, i tothom ha intentat com contribuir en processos creatius del seu camp en això, i això ens ha portat a treballar molt amb el cine i amb les imatges a l'hora de construir les atmosferes de les cançons. Heu parlat del cine ja un parell de vegades. Imagino que veig que és un tema que us interessa molt, que us ha donat certes influències. No sé si hi ha algú que es dedica al món del cinema, o que sigui de forma tangencial, o que en sou molt, molt, molt aficionats. En som aficionats i el cantant del grup, el Pau, es dedica a la producció audiovisual també. Per tant, aquesta influència del cinema... Per què en anglès? M'imagino que avui en dia els joves no és com la nostra generació, que el nostre anglès era per demanar una cervesa en un bar i no molt més, i això us permet sentir-vos còmodes escriure en anglès? Sí, al final ve molt de les influències que hem tingut nosaltres musicalment, dels grups que escoltàvem de joves, dels grups que escoltem ara, la música que ens agrada, sobretot, i també inclús del cine, de molts altres àmbits. I sempre crec que han sigut referències anglosaxones, no? O sigui, ja sigui d'Amèrica o d'Anglaterra, i això després s'ha traduït en que sigui el idioma en què estiguem còmodes. Nosaltres també vam estudiar, al final estudies anglès i el dominem qui més qui menys prou com per crear música en aquest idioma. Sí, però ara sembla que per... És a dir, ja per cantar-ho dius, sí, però per expressar sentiments, costa fer-ho amb una llengua que no és la pròpia, no? També el que passa crec és que, evidentment, nosaltres els quatre som de Sant Lluís, hem crescut aquí, però crec que som la primera generació que hem crescut a internet. Per tant, l'anglès forma part de la vostra vida quotidiana des de petits, és evident. Sí. És evident, és evident. Escolta, dijous passat vau fer un petit concert acústic, presentació de l'àlbum per a família, amics, gent coneguda... Com va anar? perquè, clar, era un... És a dir, presentar-se davant del públic és una responsabilitat, però quan a sobre mires, aquell és l'altre és l'altre. Encara deu fer més que en Geli, no? Sí, sí, de fet, en el seu moment, i ara ja deu fer un any una mica més, ja vam fer un parell de concerts, així previs a tota la presentació de l'àlbum, tot això, per treure'ns una mica l'espineta que feia temps que no tocàvem en directe, els quatre junts. però sí que ara ha sigut, clar, una festa de presentació de l'àlbum en concret. I va ser molt emocionant, va ser molt xulo, vam venir, doncs això, vam convidar amics, de família, i va ser molt guai tocar les cançons, també, en un altre model, diguéssim així, més acústic, amb menys parafernàlia, no?, tècnica. i va ser, sí, un concert acollidor, i a la vegada teníem els vinils allà per vendre, la gent els va poder tocar, els va poder veure, i... Has dit vinils, no? Vinils, sí, sí, vam fer. Queda com desapercebut, però tornem a l'era del vinil. Tornem a l'era del vinil, sí, sí, ja fa temps que... no va marxar mai, diguéssim, no? I ara sí, sí. Era un temps que va, no diria desaparèixer, però sí que és cert que ara s'ha convertit com un objecte de culte el vinil, i per tant, molt interessant bé. I escolta, i m'ha dit gent que hi va anar, que la gent cantava ja les cançons, o trossos de cançons, això és sorprenent, quan és un alumn de debut, no? De debut, perdó, un alumn de debut, és una posada en marxa d'una música que encara gairebé no ha estat publicada, que l'han pogut veure trossos per aquí, trossos per allà, però que la gent se sabia les lletres. Sí, això ens va sobtar a nosaltres també, i és bastant estrany, això que dèiem, que portem cinc anys escoltant la música nosaltres, i ningú la coneixia, era com una cosa molt privada, i poder-la presentar, i que el primer dia ja la gent reaccioni, i més en aquest format que fèiem el dijous passat, que era una cosa més despullada, sense tants filtres, sense tants efectes, ni un gran volum, era si les cançons funcionen amb una guitarra, és que tenen alguna cosa. Escolteu, si us sembla bé, de seguida parlarem ara del concert que teniu previst per al dia 14 d'abril, però m'agradaria escoltar una cançó. Abans de començar l'entrevista, les meves comèdies d'informatius ja han posat payback, o sigui que en posaríem una altra, us demanaria que triéssiu la que volguéssiu. Sí, doncs mira, Left No Sound, per exemple. Del grup actual, ja la tinc, i de seguida continuem parlant d'aquesta proposta que neix a Sant Just i que crec que val molt la pena de comentar. Left No Sound. When it gets done, well, my phone rings, but I have that strength, we'll keep on fighting, and after getting stung, and I have that will, rise me up, like the morning sun. Listen to the siren singin', an endless buzzing in my ear, that tells me only God will rise here. So you will find me at the highest glisterin' at the same. When it gets done, well, my phone rings. The things you said will be, the plans you had from me, all the places we did come. No, that's gone, life's no sound. No, that's gone, life's no sound. And there's no dream, no black stream, just a lost man in my sleep. Everyone stays the same, I'm the only one insane. And there's no dream, no black stream, just a lost man in my sleep. Everyone stays the same, I'm the only one, oh, I'm the only one. Doncs aquesta és una de les cançons d'aquest nou àlbum de Montevista Drive. Avui tenim el Pol Gómez i el Pol Ventura aquí a la ràdio, presentant aquest projecte musical. Per cert, la posada en marxa o la inauguració, o el que li veu un vídeo seriós de l'àlbum, serà aquest 14 d'avril on el presentareu de forma oficial, a la sala de la nau de Barcelona. És a dir, aquest sí que serà el dia en què el presentareu a tothom, no? Sí, sí, aquest dia serà un concert amb totes les lletres, diguéssim, amb tota la carn a la barbacoa. Aquí no serà acústic, serà amb tota la guitarra aquesta. Aquí serà, sí, sí, a tot volum. Aquest guitarreu que ja s'intueix en el... Com ens agrada, sí, sí. I també hi haurà algun convidat de luxe, podem dir, i... En què el pots dir ja o no? Veig que no. No ho sé si el podem dir. Us mirau els dos pols, dient, ho diem o no diem? No, no, no, no. Ens reservarem, ens reservarem. No passarà, ho respectarem. Ara jo us hauria d'apretar, però no ho faré. No ho faré perquè sou de casa. Bé, dèiem que serà ja el concert en què espereu que la gent gaudeixi per primera vegada de les vostres cançons en directe amb tota la força. Sí, sí, això, un concert en què, bueno, què, la gent ja pot escoltar l'àlbum i es pot preparar una mica per... Però la gent ha d'estar estudiant, ja. Ara ja està estudiant, sí, sí. I amb els apunts fets i a punt per cantar les cançons a tot pulmó, sí, sí. Ara, clar, tot això ha canviat, no? És a dir, ja no és allò quants àlbums has venut, sinó quantes reproduccions tens. No sé si això ho seguiu massa, us preocupa, o sabeu que és una cursa de llarg corregut i que ja n'anireu fent. Home, de moment també nosaltres ens hem autopublicat, cosa que vol dir que no tens un segell darrere que està fent tota una campanya de promoció ni està invertint milers d'euros en escampar-te pel món i això vol dir que la corba de pujada és molt progressiva. De moment ho estan escoltant els nostres amics i la nostra família, que són els que esperem que vinguin al concert, però esperem que d'aquí sis mesos o un any la situació sigui diferent i podem arribar també a molta gent. Que el boca a orella també funcioni. Sí. A quines plataformes esteu? Spotify, iTunes, Deezer, YouTube i algunes altres que no sabem. Sí, sí, sí, o sigui, sí que estem treballant també amb una distribuïdora que és Orchard i fan una mica el pack, diguéssim, que hi ha tota una sèrie de plataformes de streaming. On se l'està. Sí, on penges la música. Per exemple, hi ha Tidal també i alguna altra, sí, sí. Diguem que això té una part molt bona, no?, aquestes plataformes i l'altra no tant, no? És a dir, el fet que tu pots accedir a aquests mercats de forma relativament senzilla, és a dir, vosaltres per... Es pot escoltar la vostra música des dels Estats Units, per dir-ho d'alguna manera, de forma molt senzilla, però que també depens d'aquestes grans plataformes que apreten bastant el músic, sobretot del músic petit, no? Sí, bueno, és una mica la globalització, no?, en el món de la música i, bueno, tu trobes i sí que és un paradigma molt diferent el que hi havia, per exemple, fa 20 anys o fa... Sí, sí, o quan nosaltres vam començar a escoltar la música, no?, interessant-nos per la música... La gent es produïa les seves pròpies maquetes, que també costava una pasta i es distribuïa de forma més complicada, és a dir, tot té ventajos i inconvenients, no? I la venda de discos, d'àlbums físics, era una altra història, no? Ara, per exemple, abans parlàvem dels vinils, el CD ha desaparegut, ningú té un lloc on... on quasi ningú ja té un lloc on posar un CD, no? No, no, és que ja no està ni el cotxe. No, ni el cotxe, ni els ordinadors, ni llavors és com... Ni a la Playstation, ni és que era l'últim reducte que quedava, no?, a la Play o a l'Xbox. Sí, sí, llavors tu vas trobant una mica, és com que cada any la cosa canvia i t'has d'anar a adaptar una mica, però sí que això de les plataformes de streaming hi ha coses bones i coses dolentes, està clar. Evidentment, com tot, no? I què és el futur? Què us depara? Què espereu? Vaja, m'imagino que és obert, més concerts, promocionar el discu allà on pugueu, com ho teniu previst? Doncs, bàsicament, esperem fer bastants concerts i ens agradarà... Un dels objectius principals del grup és poder viatjar amb això, però, a la vegada, també, fins que no es comenci a moure la cosa, com dèiem, i ens arribin oportunitats, nosaltres seguim fent cançons i pensant ja en les pròximes coses a publicar. Cinc anys més? Esperem que no. Espero que no, no, no, la cosa... A més m'imagino que amb cinc anys hauríeu tenir material per fer tres o quatre discos. Bé, sí, és que també crec que sobretot ben invertir temps en trobar la manera de composar, la manera de treballar entre nosaltres, la manera de crear el que és Montevista Drive i el que volem fer sota aquest... Però si ara ja teniu la dinàmica, no dic que... Això és a la que ens referim, sí. Exacte, no dic que hagueu de fer discos com a xurros perquè tampoc cal, però ja serà més fàcil. Serà més fàcil, sí, sí. Cada vegada estem més còmodes amb això i estem més connectats entre nosaltres i... Sí, sí. També... Digues, perdona. També dir que nosaltres vam gravar aquest àlbum ja fa un parell d'anys amb el Florent Ferrer, que és de... Viu aquí a Sant Jús. De Santos, de Santos Florent. I amb el Santos. Un dels productors bons que hi ha a aquest país i que, com tu deies, és de Sant Feliu, però que porta molts anys ja fincat aquí a Sant Jús. I vam estar gravant a la Casa Morada, que és al Vendrell. Vam estar vivint amb ells una setmana i va ser tot un procés molt bonic. I després vam rematar l'àlbum al seu estudi, al Poble Nou, fent una setmana més. Però d'això ja fa dos anys i portem dos anys intentant saber com publicar aquesta música perquè nosaltres sabem tocar o ens esforcem per tocar el millor possible, però no sabem res fins ara de la indústria musical, que és un altre món completament diferent. I hem hagut d'aprendre a marxar esforçades per saber com escampar això. Sí, potser una mica també amb prudència, no? Per això que s'ha llegit allargat una mica més quan ja teníem a les mans l'àlbum, no? El producte final. Bé, en tot cas, penso que us ha quedat un producte molt ben tancat. Us agraeixo moltíssim que heu passat per la ràdio, no és la primera vegada. Recordar que aquest divendres 14 d'abril hi haurà concert de presentació a la Sala de la Nau de Barcelona. Us desitjo que vagi tot molt bé i, escolta, quan ho estigueu patant, patant, patant... Torneu. Vull que torneu, eh? No dir no, ja passo d'anar a ràdio... No, no, que torneu. A Sant Jus sempre hi tornarem. D'acord, escolta, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, adeu-siau, i molta sort en aquest projecte. Que vagi, que gràcies, adeu. No, no, no, no, no, no, no. Away from fear, from black and blue, it's America, it's America. Am I floating, am I dreamt in? Above the clouds, there is no weeping. Once I was curbed by the thunder, now I can see over yonder. Am I floating, am I dreamt in? Above the clouds, there is no weeping. Once I was curbed by the thunder, now I can see over yonder. Now I can see over yonder. Mmm, mmm, mmm, mmm, mmm... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! que sí hay una parte emocional implicada en el proceso. Es decir, bueno, de hecho, si tú estudias y escuchas a los chinos, la medicina china y todas estas medicinas que son ancestrales, te dicen que todo lo que está relacionado con el intestino son emociones del tipo rabia, ira contenidas, ¿vale? Entonces, evidentemente, este puede ser un factor, pero no el factor, ¿de acuerdo? Entonces, ¿qué sucede cuando una persona tiene el intestino irritable? Las primeras sintomatologías son, cursan con diarreas, algún día tienen muchísimas diarreas, otras veces tienen estreñimientos, inexplicablemente. Eso es lo contrario. Sí, sí. La cara y la cruz. Pueden tener las mismas sintomatologías en menos de una semana. Pero, ¿la misma persona? La misma persona. Entonces, aparte de eso, se sienten inflamados. Es decir, ellos cuando te llegan te dicen, me siento inflada como una bomba o inflado. Normalmente, debo decir que en mi consulta hay más pacientes femeninas que masculinas con síndrome de intestino irritable. Después nos explicarás por qué. Si es decir, es que les afecta más esta patología o simplemente se cuidan más. Pues esto es difícil de determinarlo, ¿vale? ¿Pero te lo habías planteado, esta pregunta? No, porque yo normalmente pienso que las personas, el ser humano tiene emociones. Así que si tienes emociones y algunas enfermedades que están relacionadas directamente con las emociones, vas a sufrirlas. Seas del sexo que sea, del género que sea. ¿Estás insinuando que las mujeres tienen más emociones? Las expresan más. Digamos que las expresan más. Es posible. ¿Vale? Ahora estoy de acuerdo. Entonces, puede ser, puede ser. Pero ya te digo, normalmente piensa que en las consultas mías, el porcentaje de personas que van son más femeninas que masculinas, de todos modos. El hombre todavía no es muy, no está muy, ¿cómo se dice? Muy concientizado en que también se tiene que cuidar nutricionalmente. No, yo como de todo, que yo... Dame una cerveza, ¿no? Hombre, que la cerveza no es mala ni buena. Recuerda que ese es mi Logan. Sí, correcto. Y además estoy de acuerdo. Estabas hablando de los síntomas. Nos decías que de forma aleatoria o no aleatoria, había momentos en que se podía producir o restreñimiento o diarrea. O diarrea, cualquiera de las dos. Aparte de eso, pueden tener otros síntomas que las acompañan. El principal son estos. Pueden ser gases abdominales. Ellos sienten que comen cierto tipo de alimentos y les produce diarrea. También pueden tener náuseas, vómitos. Y aparte de eso, cuando tenemos diarreas, el problema está en que en una diarrea todo lo que es las sustancias nutritivas son arrasadas. Entonces no son absorbidas. No le da tiempo al intestino delgado a absorber. Con lo cual, debilidad, fatiga, algún tipo de anemia... Provocamos otras problemáticas, digamos. Piensa que todo lo que esté relacionado con el intestino, que es la parte donde se absorben los nutrientes, va directamente relacionado con lo que es el resto de la alimentación del cuerpo. Nos decías, los motivos, algunos de los motivos que podían provocar esta patología, nos hablabas también de los síntomas que nos pueden hacer adivinar que tenemos un problema problemático así. ¿Soluciones? Sí. ¿Por qué debe haber? O como mínimo para mitigarlo, o incluso para reducirlo casi a cero, ¿o no? Bueno, a ver, reducirlo casi a cero... Es complicado. A ver, igual que cuando tú hablas de enfermedades transmitidas por los alimentos, que son los microorganismos, no puedes decir que hay efectividad cero, o que tú garantizas que no te vas a intoxicar, eso es imposible. Correcto. Piensa que este tipo de decir, te curo el 100%, yo no soy capaz de decirlo, ¿vale? No creo, porque piensa que existen muchísimos factores que la persona no puede controlar y que yo no puedo controlar. Por tanto, si no puedes controlar el 100% de los factores, tampoco puedes controlar el 100% del resultado. No. Entonces, aquí lo que vale, o sea, lo que sí podemos hacer es mejorar su calidad de vida, que ya es muy importante. Mira, en enfermedades como el síndrome de colon irritable, en cáncer, en gastritis y en otro tipo de enfermedades, lo importante es mejorar la calidad de vida de la persona. ¿Sabes? Que la persona, aunque sufra síntomas, lo sufra menos. Entonces, en este tipo de personas, yo lo que le hago es hacer un diario, porque ellos son los que me tienen que decir a mí qué alimentos le está produciendo ese daño. Es decir, lo primero es observarse, ¿no? Es decir, si yo como arroz y me cuesta digerirlo y me provoca, lo anoto. Y de esta forma encontrar un patrón. Exacto. ¿Vale? Porque piensa que yo, pues, normalmente cuando tú encuentras en el manual, en el libro te dicen, un síndrome de intestino delgado se debe tratar con una dieta astringente. Punto. O si tiene astringencia, o si tiene estreñimiento, con lo contrario. Exacto. Con una dieta rica en fibra. Entonces, ¿qué pasa? Que muchas veces te encuentras que hay personas que tú le dices, es una dieta rica en fibra y resulta que come la espinaca y no la puede digerir. Por lo que sea. Por lo que sea. Da lo mismo. Entonces, aquí este tipo de enfermedades tenemos que adaptarnos a lo que la persona nos diga. Es decir, hay personas que, por ejemplo, con un yogur se mueren y otras personas le dan... Dicen, no, es que yo me tomo una copa de vino y me va a ver fantástica. Por tanto, Elvira, cuando alguien entra en tu consulta y diagnosticamos este color irritable, lo primero que dices es vamos a hacer un diario de unos días. Y de hecho, cuando a mí me piden la consulta y yo pregunto la causa, primero, ya el día de la primera consulta me tienen que traer el diario. Porque si no, no puedo hacer nada. Yo le puedo tomar todo lo que son las historias clínicas, pero no puedo hacer nada. Porque yo le puedo decir los alimentos que los libros dicen que le van bien, pero a él personalmente no. Por eso las dietas, todas las dietas tienen... Y imagino que en ese diario va como ya de una entrevista, porque si también estamos hablando de emociones, también te puedes decir, mira, pues yo qué sé, acabo de salir de un divorcio, o tengo problemas en el trabajo, o tengo un chaval adolescente que me lleva por el camino de la amargura. Todo esto también se debe hablar, ¿no? Mira, lo que pasa es que esto, tú no le preguntas. Normalmente hay el tipo de preguntas... Pero te iría bien saberlo, ¿no? Bueno, pero eso se lo vas preguntando tú en la consulta y lo vas averiguando. Claro, claro. A ver, cuando yo digo una historia clínica, yo en la historia clínica incluyo preguntas que me dan una pista, es decir, toca esta tecla que por aquí van los tiros, ¿no? Entonces, claro, hay preguntas que ellos me dicen, ¿y tú me tienes que preguntar esto? Y digo, sí. ¿Y para qué quieres saberlo, no? Si mi hijo se pasa el día que no... No, no, no, entonces tú dices... Entonces ahí cuando te contestan, normalmente sabes cuál es la causa, puedes intuir cuál es la causa. De todos modos, piensa que este tipo de patología, lo ideal sería trabajarlo en equipo, es decir, el médico que lo diagnostica, porque a mí ya me vienen diagnosticados, es decir, ellos me traen las pruebas y ya me tienen el diagnóstico, tratarlo con un psicólogo que en principio va a tratar de una manera más íntegra todas sus emociones y yo la parte nutricional, evidentemente. Es decir, que aquí habría como tres factores. Uno puede ser el médico que te puede dar algún tipo de receta farmacológica, no sé si... Exacto, exacto. La parte psicológica y después la parte nutricional. Y si aún incluso un preparador físico, porque si haces deporte igual mejora, ¿no? Yo qué sé. Bueno, pues yo no lo descarto. Piensa que el ser humano no es solamente la alimentación. No se puede ver el ser humano como una persona, como un ente individual. Tienes que verlo como muchos factores que inciden sobre él. Ahora te voy a hacer una pregunta que lo primero que vas a pensar, llevamos 15 minutos hablando, este tío no me escucha. ¿Vale? Porque va todo al contrario de todo lo que hemos hablado. Este tío no me escucha, sí que te escucho. Pero, ¿habría estadísticamente algunos alimentos? Hemos entendido que cada persona es un mundo, pero ¿qué dirías? Ostra, hay un cierto tipo de alimentos que sí que, si tienes colon irritable, yo qué sé, el arroz. Evítalos, por si acaso, en general. Sí, bueno, normalmente sí que existe una base. Es decir, es lo que te estoy diciendo. Nosotros nos partimos de una base. Es decir, para una persona tenemos que tratarla en el momento, ¿vale? Por ejemplo, si tiene muchos gases, una de las sugerencias que suelo darle es, hombre, aparte de la medicación que pueda darle el médico, yo digo, mira, hazte una infusión de anís estrellado, por ejemplo, ¿no? El anís estrellado es muy conocido porque los gases que se puedan producir por la fermentación intestinal, ¿vale? Pueden ser disminuidos. No es que sean eficientes, porque depende de cada persona. Luego, por ejemplo, si tenemos diarrea, pues trataremos de utilizar aquellos alimentos que producen poca fibra y que sean con propiedades astringentes. ¿De qué estamos hablando? Del arroz, de las carnes blancas, de las preparaciones hervidas o vapor, ¿vale? Nunca la plancha o fritos. Un control de las grasas, no comer alimentos muy altos en grasas, los yogures, depende de la persona, son favorables o no, ¿vale? La leche, yo la leche la quito normalmente porque me parece que es un producto muy pesado para... ¿Sin lactosa? No, no pasa nada. No, el problema es que... El problema de leche no es la lactosa. Es que hoy en día, mira, ahora estábamos preparando una cosa para la escuela Canigo y tal, y hablaban de comprar las leches para los cortados. Y yo aluciné. Hay que comprar una con semi, normal, desnatada, de avena, sin lactosa. Bueno... Hay cosas que no son leche en realidad, pero bueno, se les llama leche. ¿La leche sin lactosa sería adecuada o no? La leche sin lactosa... A ver, si tú no tienes intolerancia a la lactosa y dentro de tus hábitos está la leche, ¿vale? Entonces sí. Un intolerante tiene que evitar la lactosa. No tiene nada que ver con el colon irritable. No tiene nada que ver. Es decir, si tú eliminas la leche, ¿no es por la lactosa? No, no, no. Básicamente porque la leche, cuando nosotros somos los únicos mamíferos que después de 20 años seguimos... Tomando leche. Tomando leche. Es verdad. Entonces yo siempre hago la reflexión a mis pacientes diciéndoles, bueno, vamos a hacer. El becerro tiene que aumentar de peso, no sé si duplicar en un mes el peso, ¿no? El becerro y la vaca tienen cuatro estómagos. ¿Cuántos estómagos tenemos nosotros? Uno. Entonces, ¿cómo podemos digerir un alimento tan pesado? Piensa que en Japón... Pero la leche, teóricamente, sobre todo en los niños, ¿no? Sí que es verdad que a medida que te vas haciendo mayor no bebes tanta leche, ¿no? Pero parece que es uno de los alimentos que son insustituibles, son sanos. De hecho, los niños, tú ya no eres un niño. No. ¿Vale? Entonces, piensa que por la ley de Darwin de la evolución hemos desarrollado la capacidad de tener posibilidad de digerir la lactosa de la leche, ¿vale? Pero hoy cada vez más están apareciendo personas con trastornos de intolerancia a la leche y lo más grave aún, a la proteína de la vaca, ¿vale? Entonces, esto quiere decir que nuestro cuerpo no está preparado para esto, no deberíamos, no lo necesitamos. Si queremos el calcio de la leche, por una de las cuestiones que se vende, tenemos las nueces y tenemos otros frutos. Si queremos proteínas, pues tenemos otro tipo de proteínas. Las legumbres nos pueden dar proteínas de alto valor biológico también. Entonces, la leche no es un alimento fundamental a partir de cierta edad. Evidentemente, para los niños, sí. Queda clarísimo. Escucha una cosa. Dígame. Nada, ahora vamos a celebrar la Pascua y uno de los, iba a decir alimentos, pero creo que sería erróneo calificar algo como alimento. Uno de las tradiciones es comer la mona con chocolate, que está hecha con mantequilla, que es una bomba calórica. O sea, qué rico. Lo hacemos, ¿no? Por supuesto, mira. Sin pasarnos. Es un alimento. Vamos a corregirte. Es un alimento. La mona es un alimento. Tiene la propiedad nutricional porque aporta energía, ¿vale? Evidentemente. Su composición básica es mantequillas, azúcares, ¿vale? Pero es un alimento. ¿Por qué? Porque además nos da una segunda función, que es la de disfrute. Es decir, estás en un momento muy especial de tu vida, celebrando con alguien especial, comiendo un trozo de dulce, ¿vale? Entonces, ¿por qué es malo? El problema está en que no sabemos controlar las raciones. Nos comemos la mona completa, si quieres. Entonces, ahí sí está el problema de que puede producir daño. Pero un trocito de mona, a disfrutarlo. Y buen provecho. Pues a comer mona. Por supuesto, con consideración a las cantidades siempre, ¿eh? Esto está claro. Es decir, no nos volvamos ni locos ni locas. No. Elgira, gracias. De nada, a ti. Que vaya bien la Pascua. Venga, gracias igualmente. Buen fin de semana. Y ahora, el fin de semana. A life that's full. A life that's full. I traveled each and every highway. And more. Much more than this. I did it my way. Regrets. Regrets. Regrets. I've had a few. But then again, too few to mention. I did what I did what I had to do. I did what I had to do. And saw it through without exemption. I planned each chart. I planned each charted course. I planned each charted course, each careful step along the byway. And more. And more. And more. Much more than this. More than this. I did it my way. Yes, there were times. I'm sure you knew. When I fit off. When I fit off. More than I could chew. But through it all. When there was doubt. I ate it up. And spit it out. I faced it all. And I stood tall. And did it my way. I've loved. I've laughed and cried. I've had my fill. My share of losing. And now. As tears subside. I find it all. So amusing. To think. I did all that. And may I say. Not in a shy way. Oh no. Oh no. Oh no. Not me. I did it my way. For what is a man? What has he got? If not himself. If not himself. Then he has not. To say the things. He truly feels. And not the words. Of one who kneels. The record shows. The record shows. I touched the blows. And did it my way. The record shows. The record shows. Fins demà! Fins demà! Fins demà!