Entrevistes de la Justa del 20/9/2017 — Ciutat educadora, educació no formal i reptes d’equitat a Catalunya: entrevista a Xavier Bonal

Resum de l’entrevista

Entrevista a Xavier Bonal (doctor en Sociologia i especialista en Sociologia de l’Educació i Política Educativa) arran de la seva conferència inaugural del curs 2017-2018 a Sant Just. Bonal defensa el paper central de la ciutat educadora, la necessitat d’articular l’educació al llarg de la vida i el pes creixent de l’educació no formal per reforçar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Ciutat educadora i educació al llarg de la vida

• Repensar l’educació més enllà de l’escola: cal integrar-hi ajuntaments, empreses, i una oferta pública d’educació d’adults per actualitzar coneixements en un context de canvis accelerats.
• Cohesió i sentit de pertinença: l’acció local és clau per fomentar el sentit d’espai públic, la identitat ciutadana i la participació.

Educació no formal: habilitats i equitat

• Desenvolupa habilitats transversals molt valorades: treball en equip, solidaritat, comunicació.
• És un motor d’igualtat d’oportunitats: redueix les desigualtats d’accés a activitats extraescolars (idiomes, arts, esports) segons l’origen social.
• Imprescindible oferta pública i col·lectiva amb participació d’ONG, associacions i clubs: és el capital educatiu i cultural de la ciutat.

Governança i polítiques

• Els ajuntaments s’hi impliquen tot i tenir competències limitades; cal una política nacional que integri l’educació no lectiva.
• El nom del departament (“d’ensenyament” i no “d’educació”) simbolitza el focus restringit en el sistema formal.

Crisi, segregació i escola pública

• Malgrat la bona qualitat docent, la crisi ha lesionat el dret a l’educació: augment de la segregació escolar i la polarització social.
• L’augment de la demanda d’escola pública és positiu, però no garanteix per si sol l’equitat si no s’aborden la planificació de places, el repartiment d’alumnat vulnerable i les beques menjador.
• La fragmentació pot donar-se també dins la xarxa pública, no només entre pública i concertada.

Llengua i rendiment

• Rebutja la politització del debat lingüístic: el bilingüisme no perjudica el rendiment educatiu segons les dades.

“Les comunitats que són bilingües… no tenen pitjor rendiment… està molt lluny de ser cert.”

Innovació pedagògica i Escola Nova 21

• Innovar és necessari, però alerta contra la “febre de la innovació” com a mantra que menystingui el capital humà i l’experiència docent.
• La innovació per competències és positiva si trenca inèrcies, però ha d’estar adaptada al context social: allò que funciona en escoles de classe mitjana pot no ser adequat en entorns d’alta vulnerabilitat.

Ensenyament d’idiomes i anglès

• Assignatura pendent respecte d’altres països. Cal aprenentatge efectiu i programes valents (p. ex., trilingüisme).
• Evitar que el mercat determini l’accés: l’escola pública ha de garantir mínims de qualitat.
• Bones pràctiques: impartir matèries no lingüístiques en anglès (model tipus AICLE/CLIL) a partir d’un nivell adequat.

Idees clau

• Ampliar el concepte d’educació: integrar formal, no formal i informal amb lideratge local.
• Combat a la segregació: planificació, beques i distribució equitativa d’alumnat vulnerable.
• Política nacional d’educació no formal per reforçar el teixit local.
• Innovació contextualitzada i sostinguda, no només cosmètica.
• Impuls decidit de l’anglès des de la pública per no ampliar bretxes socials.