Clara Aguilar parla de Suro: procés de composició, nominació als Gaudí i nous projectes (cinema i teatre)

Fins demà! Sí que ha rebut Soru en aquests Premis Gaudí, millor direcció novell, millor protagonista femenina i millor protagonista masculí. Teníeu altres nominacions, Clara, una d'elles era la millor música original, que l'has creada tu mateixa. Explica'ns una mica quina feina ha comportat aquesta tasca per arribar a fer que tota aquesta pel·lícula, que ara en parlarem una mica amb més detall, tingui tot un sentit acústica, sonora i visualment. Bé, doncs, amb el Miquel vam fer un treball bastant estret. Ell tenia molt clar la intenció de la meva implicació i, de fet, la meva col·laboració és breu, perquè hi ha molt poca música a la pel·lícula i ell tenia molt clar per què em volia contactar, perquè era, en concret, per una manera més electrònica, potser era bastant més fosca per generar certa tensió. I vam treure una col·laboració, el vaig conèixer a l'estiu de l'any passat, si no recordo malament, i la pel·lícula ja estava rodada, llavors vaig començar com a entrant en el seu univers. I com ha estat aquest univers, per un costat i per l'altre, és la primera vegada també que col·labores d'aquesta manera amb una pel·lícula, no?, amb un llargmetratge com a tal. És la primera vegada, sí, i també ha passat com que aquest any ha sigut l'any una mica del meu inici en el món de la pantalla, perquè també he fet una banda sonora per una sèrie, en aquest cas molt més extens que el de Suro, i, juntament, Miquel, ell tenia una col·laboració ja feta, també amb un altre productor i compositor, que és l'Arnau Valver, Matèria de Manel i el superamic meu, que també havia fet una cançó per la pel·lícula, i, d'alguna manera, és com que vaig entrar al final, això ja passa bastant en banda sonora, però vaig entrar quan ja tenia tot molt ideat i et dic, eh, va ser una col·laboració molt breu, però va ser divertit. Allò de si el breu és bueno, dos veces bueno, no?, una cosa així que diuen. Com ha estat l'experiència, tot i que ja tinguis un peu en aquesta indústria, tinguis ja contactes, ja estiguis com a ubicada, però, tot i així, no tothom col·labora cada dia, no?, en una creació de música, en aquest cas d'una pel·lícula, com va ser l'experiència, també. Doncs, bé, jo de petita, sempre quan vaig començar amb el món de la música i quan vaig començar també a descobrir que per mi era una manera d'estar al món i de passar-m'ho bé, que era la composició i la creació al final, jo sempre vaig començar a identificar que a mi m'encantava la idea de poder-me dedicar algun cop a la banda sonora. I, de fet, se'm va estimular molt així a casa meva i sempre em fixava en les bandes sonores i llavors tenir una experiència i haver-me iniciat en el món de la pantalla és un luxe perquè és un desig que tenia i que a més m'agrada molt i que és una altra manera d'entendre el tractament sonor d'una peça perquè jo vinc, jo al meu ofici, jo vinc de fer música per teatre i dansa el meu dia a dia és això i dius, és el mateix? No, no és el mateix, però clar, hi ha una cosa en comú però és divertit perquè de cop i volta, doncs, és un altre... t'has de col·locar a un altre lloc, has de fer uns altres exercicis i, com sempre, doncs aprenent cada projecte. En aquest cas, com deia, la pel·lícula sí que es van dur a tres gaudís a banda d'altres premis que vau recollir també el Festival de Cinema de Sant Sebastià que vau recollir, si no veig, me n'encaminada, tres o quatre premis, no? El premi Fipreixi, el premi Irizar, la millor pel·lícula basca, pot ser i què més? No sé si me'n deixo algun, clara. Jo de la Mòria, però sí, sí, va, ha tingut un reconeixement molt xulo i el Miquel, l'equip, per a veure que és una òpera Prima, no? És una primera pel·lícula en què això suposa per un artista, doncs és brutal, el reconeixement, sí, sí. I això s'afegeix, no?, de primer contacte, podríem dir, amb aquest món del cinema i, a més, nominada als Premis Gaudí, com va rebre també aquesta notícia? No sé si vas assistir a la gala en persona, també? Doncs mira, una mica de la meva germana, que és infermera, que em va ressuscitar d'unes benzines d'allò d'aquestes de... De cavall. Bassa les temperatures i ens posem tots i tots malaltes. Finalment vaig poder assistir, perquè no allò que no ho vols, clar. I vaig assistir-hi, no havia anat mai, i va ser tota una experiència. Va ser tota una experiència perquè, bueno, de cop i volta d'haver-ho vist alguna vegada a la televisió, he estat allà formant part i coneixia gent, i deia amics, amigues, alguns nominats i alguns, si i tot, de la indústria o gent que pot dir que el cinema, i va ser, va ser divertit, sí, sí. Una experiència, tot i no recollir, diguéssim, aquest guardó a la categoria millor música original, que recordem es va endur Un any o una noche, de Raül Refré, com va ser igualment la sensació d'arribar fins a aquest punt, també? Jo és que no l'esperava guanyar, perquè, d'alguna manera, jo no he vist la pel·lícula que ha fet el Refré, i els altres compositors, l'altra compositora, desconec la banda sora, però jo intuïa que, més parlava amb en Raül, amb en Refré prèviament a la gala, vam estar parlant de què havia fet, i, clarament, més enllà de si podia agradar molt, o més o menys, o funcionar més o menys, ell havia fet una banda sonora, no?, com molt extensa, i et dic, o sigui, per mi la nominació va ser, ara, d'una sorpresa, ho vaig veure amb managria, però vull dir que que tampoc m'esperava, estava allà una mica, com dient, bueno, a veure què passa, però no ho crec que passi, i me n'alegro molt que que sonora era en Refré. Per aquest 2023, clar, no sé si ja tens projectats, ben segur que sí, diverses qüestions, projectes, no sé si també concerts o altres col·laboracions, com es prepara aquest any a nivell professional? Doncs, mira, ara mateix m'has enganxat que estic fent una setmana treballant intensament a l'estudi amb la directora Helena Martín, que està preparant la seva segona pel·lícula, que es diu Creatura, i que s'estanarà, si no m'equivoco, crec que a finals d'any, no hi ha data, però és una pel·lícula que està en procés de tancament de muntatge, i estic avui i aquests dies que queden d'aquesta setmana com fent una intensió amb ella per buscar el to i buscar l'univers que vol, en aquest cas, com un tractament de la maçora molt més extens, i perquè fa altres coses, com et comentava abans, que jo em dedico molt més a teatre, doncs estic a punt d'estrenar una obra que es diu Rava, de públic familiar, de l'altre lliure, on estic en directe i soc un personatge dins una cova que fa una música en directe i que és molt bonic, és de directora escènica i dissenyadora Silvia de la Lló i altres projectes també que m'esperen abans que s'acabi la temporada teatral fins al grec. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Estàs preparada ja per tot això que et ve aquest any? Sí, vaig encomantar d'anar, tinc molta sort de que tinc feina i que a més els projectes que venen no sempre passen, però els projectes que venen ara, el de la Sílvia, com dos mesos que en fa darrer i tot emocional i un segon s'esprena el grec fins i tot, són projectes que em fan molta il·lusió i que són d'aquests que dius hi haurà molta feina però d'alguna manera és d'aquests que fas salts qualitatius d'experiència i de carrera perquè són reptes i perquè és molta feina. I tant, i tant. Ara has recordat tot just que escombrant una mica cap aquí a casa, l'any passat, el 2022, et van veure a la Vall Festival, jo o les persones que hi hagi anat, vam veure a la Vall Festival, també amb Guillem Alvarí, que vau fer una peça junts, no sé si aquest any, tot i que encara desconeixem si es farà una nova edició de la Vall Festival, no sé si també si t'hi podrem veure. Doncs jo no ho sé perquè no sé encara en quin punt estem a nivell de coordinació, de programació, de producció del festival, però va ser molt bonic perquè per mi venia a portar el directe, he estat rodant aquest any a Sant Jus, que és el poble on he crescut i on tinc tantes bones relacions, doncs va ser com molt bonic i ho tramitava com dius el Guillem amb qui vaig compartir durant set anys, que no són pocs, una banda de Poix Rock, que ell s'ha de ser tocant, que és el grup Boira, i a més a més també ho coordinava amb altres persones, entre elles la meva germana Júlia Aguilar, que això també era un punt un inicient per encara que fos més especial. Clar, i tant. Doncs clar, endavant amb aquests projectes, amb tot el que et depara per aquest 2023 i també enhorabona per la part que us toca, per la pel·lícula de Suro, per aquests gaudits i també pel que heu anat recollint a festivals de cinema com el de Sant Sebastià. Gràcies per passar per aquí i també, i endavant amb tota aquesta música que t'esperi. Moltes gràcies. Moltes gràcies per l'entrevista. Bon dia. Bon dia. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà!