Entrevistes de la Justa del 11/11/2020 — Clara Aguilar presenta Pussy Pícnic i el col·lectiu BA: feminisme, arts escèniques i reptes en pandèmia

Resum de l’entrevista

Context i presentació

Entrevista a Clara Aguilar (artista santjustenca, membre del col·lectiu BA) al magazín matinal de Ràdio d’Esvern per parlar del projecte Pussy Pícnic i de la trajectòria del col·lectiu.

Què és el col·lectiu BA i com funciona

• Col·lectiu d’arts escèniques amb un nucli dur i col·laboracions variables.
• No s’autodefineix com a “companyia” tradicional, però funciona com a grup estable de creació.
• Han presentat diversos espectacles (entre ells, el citat “Real Love”, premiat) i preparen una nova producció per a la propera temporada.

Pussy Pícnic: concepte i evolució

• Projecte creat principalment per dones, amb voluntat d’investigar el cos i els seus límits.
• Estructura en capítols: el primer es va estrenar i circular; el segon, “les lavanderes”, es troba en fase de producció i cerca de finançament.
• Identitat estètica i rítmica punk: peça curta, intensa i de proximitat.

“Pussy Pícnic et fots un susto perquè és una cosa molt punk i molt forta i molt curta.”

“La de les Flores” (Capítol 1)

• Performance amb elements de western, text performàtic i flors com a símbol de viatge i transformació.
• Itinerari d’exhibició en espais teatrals i no teatrals:

- Festival Rissoma (bosc, rodalies de Girona) - Baixadors 10 (Born, Barcelona) - Galeria d’art a Roma (nom no recordat) - Artsalària (mostra)

Rol de Clara Aguilar

• Creadora multidisciplinar; especialitzada en música i disseny d’espai sonor.
• Composició, disseny i lendatge sonor en directe per als espectacles.

Perspectiva de gènere i posicionament

• Projecte amb mirada feminista sense proclama literal; la perspectiva és implícita en l’obra.

Públic i recepció

• Diferències clares entre Pussy Pícnic (impacte directe, formats alternatius) i “Real Love” (circuit institucional: La Beckett, Lliure).
• Reconegut pel públic i programadores, fet que obre noves oportunitats.
• Majoritàriament públic jove i també nous públics no habituals de teatre, un objectiu estratègic per a les sales.

Trajectòria personal de Clara

• Formació en Humanitats i Periodisme; passió primerenca pel teatre (arxiu personal de programes i crítiques).
• Entrada al sector per Manescuts (laboratori d’experimentació escènica per a joves, a la Sala B), des d’on s’obre a la creació escènica.
• Origen del col·lectiu vinculat a un pont amb Berlín i el grup juvenil P14 d’un teatre públic, que inspira el model col·laboratiu a Barcelona.

Impacte de la COVID-19

• Incertesa i precarietat: bolos cancel·lats, estrenes en qüestió, calendaris inestables.
• Limitacions greus per a l’assaig en viu, malgrat la feina de recerca i coordinació en remot.

“Cap mena de sentit té per mi posar una càmera a gravar una representació… estem parlant d’un altre llenguatge.”

• El sector s’ha adaptat amb protocols, però el tancament de teatres frena la continuïtat laboral.

“Perdrem molts artistes pel camí perquè hauran de canviar d’ofici… serà un tema de privilegi: els que puguin sobreviure i els que no.”

Nous projectes en curs

• Nova peça en preparació (detalls per anunciar segons tempos de comunicació institucional) amb punt de partida previ a la pandèmia:

- Relectura contemporània de l’Arca de Noè com a creuer i metàfora de privilegi i selecció en un context de crisi. - To de ciència-ficció sense caure en el catastrofisme explícit.

—

Idees clau

• Creació col·lectiva, híbrida i transversal entre espais teatrals i no convencionals.
• Feminisme com a mirada estructural, no eslògan.
• Espai sonor i música en directe com a eix dramatúrgic.
• Nous públics i accessibilitat cultural com a valor.
• Pandèmia: urgència de polítiques que evitin la pèrdua de talent i sostinguin la producció en viu.