Club de lectura de novel·la negra a Sant Just amb Paco Camarassa i repàs esportiu local

3 minuts i un quart de 12, aquesta hora parlem del novembre literari que continua amb diversos actes encara aquesta setmana. Per exemple, avui el que es farà serà un club de lectura negra amb Paco Camaras, serà qui continuïrà aquest club de lectura negra, a qui ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Paco. Hola, bon dia. De fet, ja és un habitual del novembre literari d'aquests clubs que més o menys cada any se n'ha anat fent, és a dir que, en el teu cas, no sé si has vingut cadascun dels novembers literaris, però, si no tots, la gran majoria, em sembla. Sí, jo diria que el novembre, jo ja m'apunto cada vegada, i quan arriben el novembre tinc una de Sant Just, que és sempre un plaer, perquè els nombres del club tenen un nivell de lectura, no sols dels que hi venen el club, sinó dels altres lectures que està forçadent. La veritat és que m'ho passo molt bé. Espero que ells s'ho passin igual. Segur que sí, perquè suposo que et van també trucant cada any. En aquest cas, avui, en concret, quina novel·la es tractarà? Mira, avui fem una novel·la que a més ens agrada molt. Ens agrada molt per als autors. Els autors, els llibreters, sempre diguem-ho, són aquella parella d'aspects sempre ben pronunciable, perquè és molt jove i per a l'ú. Són els... Ara fa 50 anys, ara que estem d'aniversari, ara fa 50 anys que van crear per a regalar un personatge que diu, que és un policia. Ells tenen l'any 65, l'associació Feliz, que tothom pot estar aquí, des de l'Espanya, des de l'Espanya, des de l'Espanya, des de l'Espanya. Era una mica, bueno, seria quasi-casi, ni que això no existia. Però, bé, necessitem un personatge que siga... un gènere que siga popular, i la noca polícia que ho era, i necessitem crear un personatge que pugui mostrar la part fosca de la societat. Disfrutadament, vull dir, els metges d'urgència estan en contacte amb una realitat molt angúixent, que ara hi ha d'aquestes d'ells, diferents als altres metges, i això, que els altres metges poden ser on col·legs i alguns problemes molt greus. I la policia sempre, com deia davant, tu truques a la policia o vas a la policia per dos motius, o tens contacte amb la policia per dos motius, o perquè han fet un delicte sobre tu, o perquè tu has fet un delicte. Ningú va a la policia, normalment, per una qüestió quotidiana. I Martín Beck era el policia suet que ens va mostrar la part fosca de la societat suet, que tots pensaven que era fantàstic. Doncs no, no, no, i segurament, m'imagino que també llavors, arran d'aquestes novel·les on els clubs de lectura apareixen també diferents interpretacions del que hi ha, o és a dir, més enllà de la novel·la, no, també? Sí, el club de lectura, el club de lectura, el club de lectura és un invent, no sé què ho va fer, algun dia n'hi haurà de fer-li un monument, perquè el club de lectura socialitza una qüestió molt privada. vull dir, és una mica, vull dir, això, tothom es compleixen, per què? Perquè quan ho llegim a Soles, cada qual fa la seva lectura, vull dir, si a mi m'afecta més a, no ho sé, uns temes determinats, ho millor és el meu punt de vista. Per mi, un altre punt de vista, i a més a més, sempre que hem tingut l'oportunitat de fer un club de lectura amb l'autor, l'autor torna, la novel·la no és completa fins que algú la llegeix, tu la pots escriure amb unes intencions, però l'autor és lliure de fer una altra interpretació. I això està molt bé, hi ha molts matisos, no hi ha dos clubs de lectura que llegeixen la mateixa novel·la, no, tota la discussió és la mateixa. Clar. Els lectors de novel·la negra van a l'alça, cada cop n'hi ha més? Sí, cada cop n'hi ha més, i jo crec que, tal com estan les coses que ens posen la societat cada vegada més complicada, més autoritària i amb més prejudicis i més racisme i aquestes coses, vull dir, cada cop no n'hi ha més. Perquè la novel·la negro-criminal, que nosaltres, té una daura de sant. Per una banda serveix com a element d'entreteniment, t'estreu una mica aquesta realitat de feixuga tan prista i tan bruta que estem vivint, i, bueno, m'entreté, m'ha fa oblidar aquesta realitat, però, per una altra banda, també és la novel·la crítica, la novel·la social del segle XXI. Vull dir, tu pots parlar, tots parlem malament dels bancs, perquè a tots ens afecten els bancs, i si no te l'ha fet, la farà, i això ho sabem. Però n'hi ha tota una part fosca del poder, que pareix a veure una novel·la com Montecristo de Martín Suter, un suís, ens explica més de la banca suïssa, i ens dibuixa un parerabac que no sabem si és imaginat o real, perquè ell és periodista. I ens explica la part fosca del que hi ha. Per exemple, ara en Vecenegra farem una qüestió, un homenatge a Rafael Xirves, d'explicar que la decadència del País Valencià i tota la corrupció del PP en el País Valencià no és una qüestió de que, ah, que d'on són els corrupcions. No, no, el totxo implica la destrucció del territori i corrupció. Totes les qüestions, i això el periodista no el pot explicar, però ens explica d'una altra forma, d'un altre punt de vista. Clar, i això solament també enganxa tant, no, llavors, justament? Perquè també no s'allunya del tot, no és la ciència-ficció, directament. Per això enganxa, perquè, bueno, m'enganxa, i deia més a més, perquè, per exemple, avui aquesta tarda, i dintre aquella assassina de policia de Maixol i Pedalu viatjada a les policies de finals dels 60, quan algú manipulava, per exemple, manipulava, segons quines coses, per reforçar la policia. Bueno, estem vivint moments molt terribles, no sols en París i en Brussel·les, i això implicarà algun tipus de problema pel futur, no? Vull dir, i la novel·la això ho pot explicar. Clar. I, per tant, doncs, d'alguna manera, doncs, suposo que també és la gràcia aquesta que deies al principi de poder desconnectar una mica de la realitat i, alhora, doncs, entrar una mica més, doncs, en temes que estan candents, també, no? Sí, clar, vull dir, és que, a més a més, vull dir, desconnectar de la realitat, però no en una, ho diria, de segons quines coses de la tele, i no del serrador de ducs, d'aquestes coses d'aquests senyors que això sí que són marciats. Però, desconnectar de la realitat amb una qüestió que te diuen, que és que te dona la teva curiositat, vull dir, qui és el assassí d'aquestes coses? Tu hi hagi el psicoanalista de John Katzenbach i estàs molt interessant, saps qui guanyarà, si el dolent o el bo. Segur, com si fiera sortir-se d'aquesta tempa, Machiavelli que fotudec ha posat el dolent. No hi hauria que passar al final, eh? Val. La tradició d'escriptors, també, de novel·la negra, aquí a casa nostra, a Catalunya, també està creixent, no?, en els últims anys, o potser és que ara els hi fem més cas i, en realitat, ja fa molt temps que existia? No, jo crec que fa temps que existien i que escrivien. Ara hi fem més cas, perquè hi ha tot un... Quan diuen que la novel·la negra està bé mala, està molt tant en castellà de produccions i d'autors d'aquí. Afortunadament, hi ha editorials que estan fent tota una tasca. A mi el que em preocupa és que hi ha una doble qüestió. Els autors de casa nostra publiquen més perquè n'hi ha petites editorials que fan una tasca increïble, que ho intenten, que difonen els autors, però que tenen la seva capacitat, no tenen molta capacitat de distribució. I els grans grups editorials no terminen d'actualitzar el català. Potser perquè... D'exemple, vull dir, aquests suèds que parlarem de l'Adehuí, aquests suèds van escriure 10 novel·les, perquè després en això va morir en el 75. Però al català només s'han traduït 4. Per què? Perquè han decidit que no es venia prou i per tant no ho fèiem. Vull dir, encara els grans grups editorials no cuiden i es presenten l'edició en català. De novel·la negra. Sí, sí, exacte. A més a més està clar que té públic, no? Vull dir que en realitat... Jo crec que sí que té públic, i que un treball determinat es podria aconseguir. no els números, efectivament, perquè som una població més petita, de les que parlem i llegim en català, però sí que es podria aconseguir que es tradueixen algunes de les coses que cada vegada es tradueixen més, encara n'hi hauria de traduir alguns clàssics que no estan traduïts en català. Estem parlant amb Paco Camarassa, que aquest vespre serà en aquest club de lectura que es farà en el marc del novembre literari en club de lectura de novel·la negra. Com hem dit, ja has vingut en altres ocasions i aquest cop serà el primer que véns després d'haver tancat la llibreria negra i criminal, ara fa uns mesos. Un mes, un mes. Un mes, un mes, exacte. El que no es diu tot el que no. Val, doncs no arriba ni a dos mesos. Com ho estàs vivint, aquest mes i escaig que ha passat des d'aleshores? Com estàs? Bé, em vaig recituar a nivell personal. Jo crec que de totes les fons el mes dur no va ser l'últim mes, perquè el mes va ser un mes absolutament emocionant. La gent va respondre a la nostra crida i va venir a acomiadar-se. I va morir molta gent i va ser molt, molt emotiu. El moment dur és quan prens la decisió que tens que tancar. Tens que tancar perquè el paper que l'he inventat a la llibreria, aquest paper ja no funcionava i crec que podíem fer uns altres coses. Jo continuo en el món de la novel·la negro-criminal, però la llibreria com tal no terminava de funcionar. Com a botiga. I aleshores, si no, som d'una generació que ens vam ensenyar que havíem de disfrutar en cada cosa, encara que ho patissin. Vull dir, som... I que havíem de lluitar per cada dia que fèiem. Vull dir, el Franco del qual fèiem 40 anys l'altre dia que va morir. Sortosament. Vull dir, l'equipo mèdico habitual no va aconseguir tenir la mòmia amb més temps en vida. Vull dir, la llibreria franquista ens va ensenyar que quan tu vols tens que lluitar i per sentir-te viu tens que lluitar. A la llibreria ja no funciona, farem uns altres coses, segur. I, bueno, és una mica... Home, és trist. De vegades truca algú o rep algun correu, aquestes coses, però no serà habitual. l'única difícil va ser a finals de... Bueno, abans de l'estiu decidir tancar. Clar. Farem-nos altres coses. Exacte. I continues també al capdavant de la Barcelona Negra i Criminal, no? Aquesta setmana dedicada a la novel·la negra. Sí, sí. De fet, ja estem quasi... O ens queden els últims... Bé, dos, tres coses, però ja estem pràcticament en un programa que ens va quedar un programa fantàstic on parlarem de moltes coses. de moltes coses. Inclús, ahir tancava una taula que em fa molt d'especial goig que és parlar de la relativa negra criminalitat escocesa. Dic, Escòcia, que moltes vegades diuen no, a Inglaterra, no, no, escutim. Clar, esgui a Edimburg són ciutats molt diferents que a Londres i les coses que ens fan la literatura ingressa. Doncs la descobrirem. Serà el febrer? Serà el febrer, sí. El 28 de gener al 6 de febrer. Perfecte. Doncs també ja n'estarem al cas. avui recordem que hi ha aquest club de lectura de novel·la negra a Sant Just en el marc del novembre literari. Es farà a les 7 de la tarda a la sala d'Ixdor Consul de Can Gent està conduït per Paco Camarassa amb qui hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies, Paco. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé i fins aviat. Bon dia. Vinga, fins aviat. Gràcies. Justa la fusta. You can't listen now Maybe you don't understand nothing but don't worry the radio show is in catalan. cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures En definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio Justa la fusta I aquesta hora parlem d'esport local saludem el Mar Romero Bon dia, Mar, què tal? Hola, bon dia Per parlar del Juguem a casa aquest programa que s'emeta els dilluns que feu els dilluns durant mitja hora per posar-nos el dia de l'actualitat i fins a les 8 del vespre Just després de l'informatiu per saber una mica què és el que ha passat en clau esportiva durant el cap de setmana o durant la setmana, no, Marc? Sí, a més a més ha estat un cap de setmana important sobretot pel bàsquet si et sembla comencem parlant especialment amb les olles perquè fa un parell de setmanes ho comentàvem que començaven a arrencar els equips i encara aquesta setmana encara ho hem de tornar a insistir perquè és que el bàsquet de centros està funcionant molt i molt bé Mira, per exemple les noies del Senyor Famanià aquest cap de setmana passada es van posar els líders van guanyar el seu partit i a més a més el segon classificat que és el Castellbisbal va perdre el seu partit això fa que tinguin una victòria més el Sant Just i aquest cap de setmana s'enfronten els dos primers classificats per tant Sant Just i Castellbisbal que si guanya el Sant Just encara podrà agafar una miqueta més d'avantatge aquestes noies del Senyor per tant ja et dic que van funcionant bé a poc a poc els equips els va costar una miqueta arrencar però ara ja anà agafant la dinàmica positiva i van tirant cap amunt també per exemple deixa'm que et digui el senyor el senyor masculí també que va cap amunt és quart amb un partit menys per tant si guanyes aquest partit també es podria posar líder el que vol dir que segueixen aquesta ja et dic aquesta dinàmica positiva que va cap amunt molt bé doncs bones notícies sí no ja et dic jo em sorprenc perquè sempre mirem els resultats cada cap de setmana el dilluns també i sempre veiem resultats mínimament positius o sigui que és cert que segons quins equips els costa una miqueta més o una miqueta menys però vaja en general la majoria d'equips estan en un bon nivell a més a més per exemple parlant de canvi de tema me'n vaig al futbol molt bé pel que fa a l'Atlètic aquest cap de setmana va haver un partit amb els dos entre les mares i les jugadores és veritat és veritat correcte per parlar de ai per parlar de per en record bueno en record no aviam si em surt la paraula per comemorar una mica per fer tot el tema de demà dimecres que és el dia contra la violència de gènere arran amb aquesta idea és a fer aquest partit per visualitzar-ho no? no em sortia ara però sí és això vaja doncs en contra de la violència de gènere que sorpresa perquè m'han guanyat les mares a més bastanta diferència si no m'equivoco 7 a 1 si no m'equivoco el resultat vull dir que les mares semblava que no farien gaire i al final sorpresa ahir també vam parlar per què semblava que no farien gaire ah no home com nosaltres ho comentàvem allà ostres les nolles juguen ja això és veritat això és veritat i les mares era bueno sorgien allà a passar una bona estona i al final mira que jo suposo que això haurà portat problemes a les cases no? podria ser podria ser no? s'enriuran de les filles no Ara hi ha 8 punts de diferència entre el primer i el Sant Just, però vaja, també bon nivell. Aquesta setmana, el Segona Catalana, que és quart, amb un partit menys, però no jugava, per tant, descansava. I ahir també vam parlar d'atletisme, que no sé si ho sabies, que hi ha un club d'atletisme aquí a Sant Just, vam entrevistar el Carlos Martínez, que és el coordinador d'esforç d'aquest club d'atletisme.