Clubs de lectura, Desig de xocolata i trajectòria de Care Santos; tertúlia d’actualitat a Sant Just Ràdio

El que es farà demà Tartuli en principi Amb lectors També del mateix llibre Que suposo que això sempre Té un punt afegit Sí, això és fantàstic Sempre que em proposen De fer un club de lectura De seguida dic que sí De vegades després penso Ui, on he d'anar Perquè de vegades dic que sí I són lluny Però m'agraden tant Que dic que sí Abans de saber ni on són Però és que és un luxe La veritat és que per qualsevol persona Que escrigui Tenir aquesta possibilitat De compartir Amb gent que et coneix Que t'ha llegit Que s'ha submergit En el teu llibre Tenir la possibilitat De parlar-ne Doncs imagineu D'una cosa Que fa uns mesos Només era dintre el meu cap És un regal I a mi m'agrada aprofitar-lo I en gaudeixo molt Et descol·loquen de vegades També Algunes de les coses Que surtin Que et preguntin Els mateixos lectors Mira, fa gràcia Perquè clar N'he fet molts De clubs de lectura I sembla que totes les coses Ja estan dites I preguntades Però no és veritat Sempre hi ha gent Que et sorprèn molt I lectures Diferents Clar, aquesta és la gràcia De la literatura Que un llibre No és el que tu escrius Sinó el que l'altre S'imagina I es fa El llibre és dels lectors I els lectors T'ho demostren A cada moment I realment Sempre hi ha sorpreses Encara que és veritat Que sempre hi ha una part Que acabes explicant Més o menys el mateix Perquè té a veure amb el llibre I tu assumeixes Però també és veritat Que sempre hi ha preguntes Fantàstiques Que això Que et descol·loquen L'altre dia Vaig anar a un club de lectura Precisament Amb les relacions públiques Ni més ni menys Amb la cap de premsa De Grup Planeta Sí I em deia Ostres, és que aquesta gent Fan millors preguntes Que els periodistes I és un comentari Curiós, no? Perquè realment Ella va quedar sobtada Del nivell De la profunditat De les preguntes I sí, sí Li vaig haver de donar la raó Amb molt respecte A pels periodistes Però, clar És molt diferent Perquè un lector Que va a un club de lectura S'ha submergit molt I el ritme de la feina El ritme que marca la feina Dels professionals De la informació De vegades No permet, no? Aquest aprofundiment I realment El contrast és molt notable Sí De fet ja fa Un any i mig Més o menys Que s'ha publicat La novel·la Estàs contenta De la rebuda Que has rebut Per part del públic I també de la crítica? Clar, moltíssim Moltíssim Ha sigut un regal Aquest llibre La crítica De seguida Va aplaudir-lo Que això Sempre fa goig Però Mira, ho diré baixet Ara que no en sent ningú Fa goig Però el goig El que més de debò És que li agradi A la gent Que n'és la receptora Els lectors Els lectors Que són aquells Que són aquells que m'acompanyen Des de sempre Que en molts casos M'acompanyen des de fa molts anys Que m'emociona Quan m'ho diuen I que a ells els agradi I continuïn recomanant-la I continuïn trobant motius Per llegir-la Això és fantàstic I després hi ha un altre Un altre motiu de goig Que aquest encara és més sorprenent Però que ha passat també Que són els lectors D'altres països Aquesta novel·la Ha tingut I continua Continua tinguent Mira, aquesta setmana S'ha publicat a Alemanya Per exemple I continua Tinguent reduccions internacionals I ja he pogut també Celebrar clubs de lectura Amb lectors internacionals I clar És fantàstic Veure com una cosa Que tu has escrit Que parla de la teva ciutat I del món que tu coneixes Pot agradar gent Que viu un món Tan diferent del teu Clar, exacte Traspassar una mica Aquesta línia Suposo que també És una altra dels orgulls Pels escriptors Clar, és fantàstic És estrany Perquè tu mai saps Per què Per què pot agradar Vaja, que almenys a mi Sempre em deixo una mica Meravellada Que una cosa Que jo he escrit Aquí a la meva taula Pensant en la En la meva La prima part De la història I la meva part Del llegat D'allò que soc Doncs pugui agradar De cop a un lector A Suècia O a Noruega O a Anglaterra Però sí Quan passa També N'has de gaudir Doncs com totes les coses Bones de la vida I aniràs a Alemanya A presentar-la O a fer alguna xerrada O en principi De moment Sí És probable Alemanya és un país Molt lector I organitzen moltes activitats A l'entorn del llibre I depèn una mica De l'acollida Sempre Però Jo crec que sí Que hi ha possibilitats Hi ha perspectives De fer alguna cosa El llibre Que va guanyar El Premi Ramon Llull 2014 Un dels més destacats Verdant de Catalunya Què va representar Per tu Guanyar un premi Com aquest Primer de tot Una alegria enorme Molta incredulitat Perquè és un premi I que qualsevol persona Que li agradi la literatura Li té molt respecte Perquè té una nòmina De guanyadors Vaja Que encapçala Ni més ni menys Que Joan Perutxo Que això són Paraules majors I on hi ha gent Que aprecio Que admiro I aquí ha seguit Regularment Des dels històrics Néstor Luján O Terence Imoix Fins a gent més recent Qui continuo llegint Amb molt de gust Com la Gemma Liena Doncs De cop Veure't en aquesta llista Fa moltíssima alegria I molta incredulitat També I per mi El Llull Sobretot El que ha representat És un canvi Substancial Clar Per mi Hi ha un abans Junts després D'aquest premi El Llull M'ha situat En una altra lliga M'ha fet jugar En una altra categoria M'ha fet visible A molta gent Que no em coneixia De res De fet Avies publicat Més de 40 llibres Entre novel·les infantils I juvenils I novel·les per adults Continuaràs En l'aposta Pels joves Ara et centraràs Més en adults Com ho tens plantejat Sí La novel·la del Llull Era la novena En les meves novel·les Per adults Era la novena Jo sempre Clar L'infantil I el juvenil Fa molts anys Que el faig El continuaré fent Perquè hi crec molt I no canviaran En absolut les coses Tot al contrari Penso que Si jo sóc més coneguda Com a autora per adults Això acaba beneficiant A la literatura per joves Que sempre es té Com una literatura de segona I no ho és en absolut Llavors Potser si els autors De juvenil Tenim l'oportunitat De demostrar Que podem Tocar altres tecles Doncs Hi haurà gent Ja no en queda gaire Però Encara hi ha gent Que es pensa Que això d'escriure per joves És més fàcil I que ho fas Quan no en saps gaire Bé Doncs evidentment no És una de les coses Més difícils que hi ha Escriure per joves i nens Et costa més Fer-ho per nens i per joves Que per adults? Mira Escriure costa sempre Perquè fer les coses bé Sempre costa Això Faci el que faci Si fas pa també Costa fer-ho bé Però sí Però sí home És un públic molt difícil Els joves És un públic Que no Que no estan per històries Que si O els atrapes En una cosa Que els agradi molt Per tant Has de saber Per què escrius I com són I què volen O no S'aturen Aparàs ment En allò Que tu estàs fet Llavors Clar És un públic Molt més complicat Molt més crític Molt implacable I els petits Per mi els petits Són els més difícils de tot Jo crec que no Jo crec que no Soc tan bona autora Per nens Com per joves I són Per mi almenys Són molt difícils Perquè Només Vaja Només El que necessites És una història Prou poderosa Com per atrapar per ella mateixa Ja Perquè Les eines Per explicar-la En tens menys Clar Tu no pots No et pots Anar en un estil Molt fundós O No pots fer Focs D'encenalls Amb l'estil Perquè és un lector Que això no No toca Llavors T'has d'emparar molt En una història Molt poderosa I en una manera D'explicar-la Que sigui natural Però Clar Que tampoc sigui Com tu explicaries Un conte A un nen De 8 anys I això complica Molt les coses Molt Jo ho trobo Molt difícil Com dèiem Estem parlant Amb Caré Santos Que demà serà sant just Per parlar d'aquest Desig de xocolata Una novel·la Que explica La història De tres dones unides Per la seva passió De la xocolata L'origen de la història Va ser pensar En l'element Aquest de xocolata O vas pensar En cada història Que volies explicar A cada època I després vas trobar El vincle Mira l'origen És un personatge Històric Que jo vaig trobar En una documentació Anterior Per una altra novel·la Que és un xocolater Barceloní Del segle XVIII Que deia Fernández Que va inventar Un enginy Una màquina Capaç de processar La xocolata En aquella època Era una innovació Tecnològica Enorme Que Toma Va inventar Un... No sabem com era Realment Perquè no en queda Cap plànol Ni res Però devia ser Una màquina Bastant impressionant Bastant gran Per una banda Devien entrar Les faves de cacau I allà devien passar coses No? Es torraven S'espallofaven Es trituraven Segurament es barrejaven Amb sucre I per alguna altra banda D'aquesta màquina Acabaria sortint Una pasteta Perquè Això no podia ser Gaire sòlid Però era Però almenys Era una cosa Que es podia menjar En forquilla I això En aquella època Va ser una gran innovació Perquè en aquella època La xocolata Al segle XVIII Era una beguda No es menjava Es bevia Llavors Si realment Això va ser així Si aquest home Barcelona I va inventar Aquesta màquina I va inventar Aquesta manera De menjar la xocolata És un prodigi Perquè això mateix A Europa S'inventa Però 90 anys més tard Llavors A partir d'aquí D'aquest personatge De la documentació D'aquest personatge Que va existir realment I en queda Alguna constància Doncs va començar A sorgir la història Que és En aquest cas És la tercera De la novel·la Que passa al segle XVIII Perquè la novel·la Retrocedeix en el temps No avança I després Doncs Jo tampoc volia Que fos una novel·la De 300 pàgines Perquè Novalar al segle XVIII És molt dur I vaig pensar Que ja que En Fernández No m'anava bé Per una novel·la De 300 pàgines Doncs potser La matèria primera Amb la que treballava En Fernández Sí I així va ser Com vaig arribar A la xocolata Però bueno Va ser un camí Intel·lectual No tant No tant De gust Ni gastronòmic Com intel·lectual Mira Cari Santos Estem parlant Com dèiem Cari Santos Escriptor d'aquest llibre De la xocolata Abans parlaves justament Doncs que els clubs De lectura Deies que els lectors Feien preguntes Més interessants Que els periodistes I has sigut També molt educada Perquè ens has dit Que els periodistes En tenim moltes coses I per tant Doncs No estem tan centrats Potser en el tema I volia aprofitar justament Perquè Just després de la teva entrevista Ens toca fer la tertúlia Ja Amb diversos dels col·laboradors De la ràdio I ja tinc a punt A la Palmira Badell Que m'està dient Digue-li que m'ha agradat molt Dic home Doncs digue-li tu Potser Palmira Perquè Segurament Podràs dir-li més coses Que jo En aquest sentit Hola Bon dia Hola Palmira Bon dia Doncs mira A mi m'ha agradat molt Encara no estic al final Ai Espero que demà Ja l'hauré vist Vull dir No me'l diguis No, no, no Però estic disfrutant molt Però Que bé Me n'alegra Per què has fet Aquestes tres personalitats En una novel·la I no has fet tres novel·les Sí És una bona pregunta aquesta Doncs Mira Feia molt temps Jo soc una mica A mi m'agrada bastant Nadar a contracorrent I feia molt temps Que jo li deia a tothom Vull escriure una història On hi hagi Tres narradors diferents Tres segles diferents Tres novel·les Que no tinguin res a veure Protagonitzades per personatges Que tampoc tinguin res a veure I vull que es pugui llegir Com una novel·la I em deien Tu estàs boge Això no ho pots escriure Sí, sí Perquè no ho llegirà ningú No, no Ho has fet molt bé A mi m'ha agradat molt Però m'ha xocat això De dir Bé Ara Deixa aquest cas I posa't a un altre Sí Posa't a un altre És veritat A mi m'ha semblat Tres novel·les diferents Engegar una altra novel·la Sí Però són una sola novel·la Per una Simple raó Perquè El protagonista de totes les històries Que és aquesta xocolatera La xocolatera i la xocolata La xocolatera i la xocolatera plena I tant I aquesta xocolatera Podríem dir Que és la protagonista de la història Tres xicres Tres xicres Perquè és petitona La xocolatera És petitona Clar És petita Perquè era per una persona Bé Era per una persona Sí Era per la Però això ja Em penso que ja ho deus haver llegit No t'ho vull dir Sí Sí Era per la nebuda del rei francès Que no vol prendre'n gaire Perquè es posa nerviosa Si em pren gaire Llavors la fa fer Jo em poso nerviosa Si no Perquè no ho escapi En tres xicres No, no Està molt bé Està molt bé I el fet aquell Que se li escantona Al senyor Sant Pons Clar Sí, sí És amb ell Per dissimular Hi ha fets molt macos Clar L'altre dia Una lectora Mira, d'aquestes coses Que et diu la gent Als clubs de lectura Que tu no ho havies notat Jo això De debò Que no ho havia notat Em va dir En aquesta xocolatera Les dones Li fan bé Només Les dones La guarden I la preserven I la tracten bé I els homes La trenquen I jo No me n'havia adonat D'aquest detall Però té raó Els homes La trenquen No tots els homes Valoren aquests objectes Aquests objectes Són més femenins Que masculins Són més femenins Sí I preguntar-se També per la història D'aquests objectes Que és el que motiva Tota la història També em penso que és més femení que masculí Sí Poder sí La Carme Madó també volia dir una cosa Sí Volia dir una cosa Que com diuen ara les gent jove Esteu fent un espòiler No hi ha dret Perquè no he llegit la novel·la No n'hem fet cap d'espòilers De debò La xocolatera ja surt en el primer capítol del llibre Sí La xocolatera ja el protagonitza la xocolatera No, perquè la Palmira aquí ens ha explicat la meitat I això no val No, ho han fet per fer-te venir ganes I d'a més, una cosa Quan li vaig dir a la meva filla Que hi havia aquesta trobada Que venies Perdona que et digui T'ha nominat a tu Em va dir Ella ha llegit Diu Ah, sí, a mi em va agradar molt Diu Però m'he quedat amb un dubte Diu Pregunta-li aquest nom de Care De què ve Aquest és un dubte que té molta gent Perquè tinc un nom que sembla molt misteriós I no ho és gens Quan explico que sóc filla d'Andalus Sí M'ho pare era un home Que era molt arrelat amb les seves tradicions I que bastants anys abans de néixer jo Ja li escrivia cartes a la meva mare Dient-li que volia una filla I que li posaria Macarena Ah, que maco Macarena és molt maco Sí, però aquí Mira, aquí té una càrrega Ara no tant Perquè ara ja estem tots molt barrejats Quan jo era petita Tenia una càrrega molt important I igualment no m'ho deia ningú No m'ha dit mai ningú Només la seguretat social Els rancs Els agradables, no? I la teva mare? La teva mare? Quan jo vaig néixer La meva mare va dir Aquest nom és molt gran Però una nena tan petita I va treure una síl·laba per davant I una per darrere I em vaig quedar a Care I jo perquè vaig mirar Veig que ets de Mataró De Mataró, sí I vaig pensar que no vinguessis De família valenciana Sí, hi ha gent que es pensa que sóc caritat O alguna altra mena de focus No, no Ho dic perquè quan anomenes el terra Dius Tres Pol Ah Però aquesta és una paraula Molt bonica Sí, molt bonica D'un català que potser aquí s'utilitza menys Però admesa amb totes les variants del català Sí, tant que sí Sí, sí Molt bé, doncs Ens veurem demà Moltes gràcies Valmira I evidentment gràcies Caré Santos Escriptora Que demà serà Sant Just En aquest novembre literari No sé si coneixies la iniciativa del novembre literari No, no la coneixia Doncs... M'encanta Perquè m'agraden les dues coses Que la formen El mes de novembre és el meu preferit De tot l'any I literari ja n'hi us explico Doncs demà participaràs en un dels actes D'aquest cinquè novembre literari Que es farà a Sant Just Serà dos quarts de vuit del vespre A la sala és del cònsul de Can Ginestà Moltes gràcies Gràcies a vosaltres I que vagi molt bé Fins aviat Bon dia Adéu Adéu Adéu Els matins de 10 a 1 Sant Just a la ràdio Just a la fusta Vine al Besar Hiperàsia de Sant Just d'Esvern Al Besar Hiperàsia trobaràs productes de la millor qualitat Al millor preu Roba i complements Perfumeria i cosmètics Productes per a la llar I moltes coses més Vine i troba el que estàs buscant Estem a la cantonada del carrer La Forja Amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern Just al costat del restaurant Nou Món Besar Hiperàsia Despertant-te Corrent Esmorzant Comprant Passejant Quedant Treballant Celebrant Sortint Conduint Conduint Vius Connectat Conduint Desconnecta Evita les distraccions Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils GPS I aparells de ràdio Generalitat de Catalunya D'ac professor It's possible of the second mass of time via d'american All podcast on 14 th Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora fem tertúlia avui amb la Palmira Badell, la Carme Amador i en Carles Bas. Molt bon dia a tots tres. Bon dia. Bon dia a tothom. Avui tenim en Josep Coderca, el dentista, eh? Sí, està bé, està bé. Ja s'ha excusat, eh? Sí. Queda verdant, doncs exacte. A veure, no tenim... No tenim la carta. La carta, però penso que de tema en tenim de sobres. Això està clar. L'únic que sí que la carta ens anava molt bé perquè ens hi introduïa i ara l'he trobat a faltar, oi? Ah, jo el volia trucar, li vaig dir, escolta, treballo... Sí, és veritat, és veritat. Però bé, exacte, una cosa no treu l'altra. No l'hi permetrem més. Que ens l'enviï, no? Encara que no vingui. En fi, tema... I un tema complicat de tractar també a nivell tertúlia, eh? Vull dir que tot el que... Una cosa és parlar de vegades de política catalana i l'altra és parlar de temes que... L'única cosa que podem fer és lamentar-nos i... i posar-nos al costat, donar suport moralment a França i a tota la gent que s'hi ha trobat i no podem fer res més que dir, doncs, que per una banda veus a venir que un dia o altre et tocarà a prop. I és que... No, no. Em penso que no ho podrem evitar. Carles, vas ja... Vol dir alguna cosa, també. Jo crec que hi ha una cosa importantíssima. Importantíssima és prendre consciència de la situació. Sí. Estem acostant dels francesos, estem acostant de tothom. Però la cosa important és que nosaltres, que de moment, avui per avui, no ens hem trobat, ens hem trobat ahir, però prendre consciència real i realitzar, perquè encara que no ho hagi, i què ho podem fer nosaltres? Certament no podem fer res. No hi podem fer res. Però si farem consciència de la situació, poder a l'any més pensat, podem fer alguna cosa. Hi ha coses... Ahir, per exemple, un espanyol que diu Florença, que és el cap de la Conselló Mediterrània, que està ubicada a Barcelona, completament en el Palau de Pedralmes, va fer uns comentaris molt excertats. I nosaltres hem fet tot el que hem pogut des d'un punt de vista que no és més que aquest. de fer consciència de la situació. I si hem fet consciència de la situació, és molt fàcil que tu tinguis una ocasió, que puguis fer alguna cosa, si s'afina, que puguis donar algun pas, una ajuda... Però això ho pot fer l'Estat, potser prop... Això no és cap estat. La Unió Mediterrània és una unió teòrica, més que eficaç, de diversos països de la Mediterrània. L'actual president de Florença i els seus comentaris són realment molt excertats. I en aquest sentit, jo crec que sempre fèiem consciència de per què Tunísia està relativament bé, relativament bé, Líbia està terriblement malament, en Egipte. Síria no cal que l'anomenem. Síria és un joc creuat d'interessos i aquest joc creuat d'interessos fa que ser relativament fàcil des del vostre punt de vista prendre una decisió que podria afavorir la solució del problema no ho és perquè França per una banda, Estats Units per una altra, França per una altra, tots seran interessos posats a ser allà. Tothom calla que els interessos són... Sembla ser que... A l'Iraq, igual. Que l'Obama i el Putin s'han trobat ara, recentment, em penso que nosaltres encara dormíem que ells s'han trobat per fer alguna acció. No ho sé. Però si vas llegir, si vas de seguit el comentari, diu que s'han trobat admetre alguna acció però amb poques esperances de la realitat. Perquè sí, jo et dono l'Obama però et dono la funceta. No ho prometi massa, això. S'ha de l'Obama. que els russos tenen interessos a d'autres...