Entrevistes de la Justa del 1/2/2021 — Comiat de La Tasca dels Rifenyos i un Priorat blanc 2019: impacte de la COVID a la restauració i criança en roure búlgar

Resum general

Un episodi amb dues parts clau: una entrevista emotiva amb en Jordi, propietari de La Tasca dels Rifenyos (Sant Just), que explica el tancament definitiu del local per l’impacte de la COVID-19 i la seva jubilació, i una secció enològica amb l’Àstrid Goldstein (Celler de Can Mata) dedicada a un vi blanc del Priorat 2019 (Torroja) i a la criança en roure búlgar.

Entrevista a Jordi (La Tasca dels Rifenyos)

Causes i context del tancament

• El bar era clarament nocturn amb clientela majoritàriament jove i de caps de setmana; les restriccions horàries i d’aforament van fer inviable el model.

• Amb el toc de queda i la limitació d’horaris (també a esmorzars), la caixa nocturna pràcticament va desaparèixer.

• En Jordi tenia 65 anys i va optar per jubilar-se per evitar “fer més gran la pilota” del deute.

"El toc d'aquest horari per la restauració és brutal."

"La facturació ens va baixar quasi un 80–90%."

Adaptació i evolució durant la pandèmia

• Primer confinament: tancament total. Després, recollida al local i un repartiment a domicili puntual.

• Estiu 2020: lleu revifada gràcies a la terrassa i al canvi d’hàbits (sopars a les 20 h). A la tardor, la situació torna a empitjorar.

El bar abans de la pandèmia: ambient i proposta

• Local senzill amb barreja d’aire antic i tocs moderns; projecte familiar (amb la dona i el fill) orientat a ser punt de trobada nocturn per a joves: sopar, xerrar i allargar amb copes.

• De dia, menys tracció: canvis d’hàbits (esmorzars “portats de casa”), poques oficines a la zona i alguns obrers de les obres properes.

Trajectòria, moments i identitat

• Obert el 2012 (hauria fet 9 anys al març de 2021).

• Moments destacats: 5è aniversari amb música (p. ex. A(r)els de Gràcia), festes a la terrasseta del darrere i aniversaris privats amb gran satisfacció de la clientela.

• Origen del nom: "Rifenyos" ve del mote històric associat a Sant Just en la rivalitat amb Esplugues, al·ludint a la tribu del Rif.

Comunitat i comiat

• El suport a les xarxes en anunciar el tancament va ser massiu; l’última setmana, una allau de comandes (“ens vam quedar sense pa”).

"No trobarem un altre lloc com aquest", li deia la clientela.

Mirada al sector (Procicat, curt i mitjà termini)

• Pessimisme per a 1–2 anys: molts bars petits tancaran.

• Qui resisteixi fins a la “normalitat” en sortirà reforçat perquè la gent té moltes ganes de tornar a socialitzar (teatre, cine, sopars, vermuts).

"Qui arribi a la normalitat sortirà reforçat."

Secció de vins amb Àstrid Goldstein (Celler de Can Mata)

Vi destacat

• Priorat blanc 2019 (Torroja), segona anyada comercial, producció molt limitada (≈600 ampolles; dues botes).

• Varietats: Garnatxa Blanca i Macabeu.

• Sòl: llicorella (pissarra) en dues finques amb tipus de llicorella diferenciada.

• Elaboració: fermentació en inoxidable i part amb criança en bota de roure búlgar.

Conceptes clau explicats

• “Segona anyada”: segona collita posada a la venda; les anteriors poden haver servit per a proves i definició d’estil.

• Criança en blancs: menys habitual que en negres, però clau per donar complexitat aromàtica i textura.

• Tipus de fusta i perfil aromàtic:
• Roure francès: gra fi, aromes més fins i sovint làctics.
• Roure americà: gra més gruixut, torrats més marcats i impacte gustatiu intens.
• Roure búlgar: opció menys comuna que aporta un perfil propi; el celler experimenta per ajustar l’estil.
• També s’esmenten acàcia i castanyer com a fustes possibles.

• “Tastar botes”: provar mostres del mateix vi criades en botes diferents per percebre diferències aromàtiques i tàctils.

• Temps de criança i efectes:
• Estades curtes en fusta: impacte suau en aroma i tacte.
• Estades llargues: aromes més marcats, llengua més rasposa (tanins de la fusta) i color més evolucionat.

• Inoxidable és un recipient inert: no aporta ni color, ni aroma, ni tacte; la fusta és un material viu que impregna el vi.