
Entrevistes de la Justa del 6/4/2020 — Confinament, Setmana Santa telemàtica i ajornament de sagraments: conversa amb el mossèn Joaquim Rius sobre fe, valors i responsabilitat cívica
El mossèn explica com viu el confinament i destaca que Setmana Santa és el centre de la fe, però enguany no es poden fer celebracions presencials.
Mantenen contacte telefònic amb malalts i famílies amb dificultats, tot respectant estrictament el confinament.
Intenten retransmetre la missa a una residència d’avis; davant problemes tècnics, opten per consagrar formes i fer pregària i comunió internes, administrades per la superiora.
Celebracions seguides a distància via TV i internet; el mossèn s’uneix a les misses de Montserrat (exemple: Diumenge de Rams).
Reflexiona que la missa és dialogal i comunitària; celebra sol li resulta estrany. Prefereix la participació telemàtica a celebracions d’altres llocs.
Crítica a la religió com a “aparador”: la fe és identificació personal amb Jesucrist, que dona sentit transcendent, valors i esperança de vida eterna; es proposa la comunió espiritual.
Aturar-se fa repensar el sentit de la vida, les relacions familiars i els valors (respecte, pau, justícia, amor) per sobre del materialisme i la rutina.
Crida a complir normes pel bé comú; crítica a una llibertat individual desvinculada de responsabilitat, que ha portat a multes i conflictes.
Comunions, batejos i bodes s’ajornen; es demana recuperar el sentit espiritual de la primera comunió (més enllà de viatges o festes). Funerals: pregàries quan es normalitzi tot.
Tancament de l’entrevista, agraïments i desig de Bona Pasqua; pas a un tema musical i a la secció d’aniversaris de la ràdio.
Resum general
Entrevista a mossèn Joaquim Rius (Parròquia de Sant Just) en ple confinament per la COVID-19 (6 d’abril de 2020). El mossèn explica com l’Església local s’ha adaptat a la situació: des de la suspensió de celebracions presencials fins a l’ús de mitjans telemàtics per seguir la Setmana Santa. També reflexiona sobre el sentit comunitari de la missa, la necessitat de valors humans i espirituals i la responsabilitat col·lectiva durant l’emergència. Finalment, detalla l’ajornament de sagraments (primeres comunions, batejos, bodes) i com s’estan gestionant els ritus funeraris.
"Passi el que passi, tu sempre estàs cridat a la vida i a la vida per sempre."
1) Confinament i Setmana Santa sense celebracions
- Dies especialment sensibles per a la comunitat cristiana: Setmana Santa com a nucli de la fe (mort i resurrecció de Jesucrist).
- Impossibilitat de celebrar presencialment: es viu amb recolliment i limitacions, prioritzant la salut pública.
2) Pastoral en temps de pandèmia
- Manteniment de contacte telefònic amb malalts i famílies en situacions delicades.
- Respecte estricte del confinament i de les mesures sanitàries.
3) Litúrgia i tecnologia: proves, límits i solucions
- Intent de retransmissió de la missa cap a una residència d’avis (Ntra. Sra. de Lourdes) perquè les religioses i residents poguessin seguir el culte.
- Problemes tècnics (talls de senyal, imatge) que obliguen a aturar el sistema.
- Solució: consagració prèvia de formes al sagrari; la superiora distribueix la comunió a la comunitat religiosa, acompanyant-ho de pregària.
4) Setmana Santa telemàtica
- Seguiment de celebracions via televisió, internet, YouTube: transmissions des de Montserrat, Roma, i mitjans del bisbat.
- El mossèn segueix i celebra des de casa, en comunió espiritual amb l’Església.
5) La missa: dimensió comunitària i límit de la celebració en solitari
- La missa és dialogal i comunitària: pregària compartida, comunió i participació del poble.
- El mossèn expressa incomoditat psicològica celebrant sol al temple; prefereix unir-se telemàticament a altres celebracions.
- Imatges colpidores de catedrals buides reforcen aquesta sensació.
6) Fe i sentit transcendent
- Crítica a viure la religió com un “aparador”: cal identificació personal i lliure amb Jesucrist.
- La fe ofereix sentit transcendent, esperança i visió de la vida eterna.
- Les celebracions ajuden a la comunió amb Jesús i a viure valors: estimar, ajudar, fer el bé, protegir la naturalesa.
7) Confinament com a oportunitat vital
- L’aïllament convida a replantejar el sentit de la vida més enllà del consum i la rutina.
- Importància de relacions familiars i socials basades en respecte, pau, justícia, veritat i amor.
- Reivindicació de valors i espiritualitat per enriquir la persona més enllà de l’oci i el material.
8) Responsabilitat cívica i bé comú
- Crida a madurar com a societat: complir normes per protegir tothom.
- Crítica a un concepte de llibertat individual desvinculat del bé comú; les multes reflecteixen aquesta tensió.
9) Sagraments i celebracions: ajornaments i sentit profund
- Tot parat temporalment: catequesi, primeres comunions, batejos, bodes; es reprograma (p. ex., a partir de setembre, segons evolució).
- Recordatori del significat de la primera comunió (no és un viatge ni una festa material, sinó un pas de fe).
- Funerals: sense vetlles ni presència habitual; les famílies faran pregària i celebració quan es normalitzi la situació.
10) Tancament
- Acomiadament i desig de Bona Pasqua; pas a música i nova secció a la ràdio.
Punts clau en negreta
- Missa com a celebració comunitària i dialogal
- Setmana Santa seguida telemàticament (Montserrat, Roma, mitjans del bisbat)
- Pastoral adaptada: telèfon, solucions creatives per a la comunió a residències
- Reflexió sobre valors humans i espirituals durant el confinament
- Responsabilitat cívica i bé comú davant la pandèmia
- Ajornament de sagraments i recuperació del seu sentit espiritual

