Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Cròniques postpandèmiques: del dudacionisme a la poesofia visual — humor, teràpia i camins d’autoedició

Introducció

Entrevista a Rubén Córdova (Dissoñando) sobre la seva primera obra en format còmic-llibre: “Cròniques postpandèmiques”. Es parla del naixement del projecte a partir d’una anècdota amb la mascareta, del concepte central de dudacionisme (postura de dubte actiu entre extrems), del format de microrelats + vinyetes amb to de tragicomèdia, de l’ús de l’humor per reflexionar, i de la seva estratègia de publicació (editorials, micromecenatge, autoedició). També s’explica la seva “poesofia visual” i es destaca la peça “Obligació vs raó”, metàfora icònica de la portada.

Naixement i propòsit de l’obra

• Gènesi: arrenca amb una anècdota a Begur; no reconeix algú sense mascareta hores després d’haver-lo vist amb mascareta.
• Idea clau: la pandèmia ha generat canvis subliminals i invisibles en relacions, pors i psicologia col·lectiva.
• Objectiu: més que donar respostes, provocar preguntes i consciència.

“Què ens està passant i com d’invisible és?”

Clau conceptual: el “dudacionisme”

• Ni negacionista ni afirmacionista: postura humil que parteix de “no saber”.
• Serveix per reconnectar i esquivar guerres d’ideals i veritats absolutes.
• Tesi: “Nego que ningú pugui saber la veritat al 100%”.

Format i to: microrelats, còmic i humor

• Format: compilació de microrelats autobiogràfics (o de l’entorn proper) + il·lustració/còmic.
• To: tragicomèdia — riure’s de la desgràcia per alleujar i pensar.
• Temes: por, vida i mort, virus, distància social, relacions humanes.

“Si el roce hace el cariño, què farà la distància?”

Impactes invisibles i preguntes obertes

• Més enllà dels símptomes i pèrdues, hi ha seqüeles socials i sistèmiques poc visibles que condicionaran el futur.
• El llibre deixa més preguntes que respostes com a motor de pensament crític.

Escriptura com a teràpia

• Còrdova afirma que l’escriptura li ha servit un 300% com a teràpia (en paral·lel al seu procés amb psicòleg).
• Referència a Daniel Ventosa:

“La felicitat està en patir cada dia una mica menys.”

Publicació i camins editorials

• Ha produït 5 còpies físicament acabades (per mostrar a editorials i com a objecte de valor).
• Explora camins: editorials, micromecenatge, Amazon (autoedició); balança entre visibilitat i retribució.
• Possibilitat de tiratge curt autoeditat i naixement de la marca “Disso Books”.

Poesofia visual

• Fusió de poesia i filosofia en clau visual per implicar l’espectador proactivament.
• Cerca activar la creativitat (i el seu poder crític) com a “revolució des de dins”, sembrant llavors de creativitat a les persones.

Peça destacada: “Obligació vs raó” (la portada)

• Portada amb el personatge (“el dudacionista”) portant mascareta tapant els ulls.
• Missatge central:

“La mascarilla por encima de la nariz, nos dicen; pero toda obligación la debe filtrar la razón, porque si no, acabas ciego.”

• Vídeo promocional on, “cec” per la mascareta als ulls, aboca el cafè: metàfora directa de complir sense filtre racional.

Properes passes i tancament

• Demanda inicial: ~50 persones interessades en 2 dies; valora edició especial amb làmines.
• Vol començar presentacions locals i fer camí cap enfora.
• Tanca amb música: “Mad World”, subratllant el to reflexiu de l’episodi.