Entrevistes de la Justa del 13/12/2018 — Crowdfunding de l'Esbart Sant Just, repertori i futur + Tertúlia: odi, llengua, grafiti i el nou parc de la Rambla

Panorama de l’episodi

• Programa amb tres blocs diferenciats: entrevista a l’Èric Quamola (Esbart de Sant Just), franja publicitària i musical, i tertúlia setmanal amb cinc participants.

• Moments clau: campanya de micromecenatge per vestuari tradicional, repertori i agenda de l’Esbart, i debat sobre l’odi, la llengua com a eina i el nou nom del parc de la Rambla.

Entrevista a l’Èric Quamola (Esbart de Sant Just)

Crowdfunding i objectius

• Campanya activa a la plataforma TotSuma per assolir 3.000 € destinats a vestuari tradicional.
• Ja han superat la meitat de l’objectiu; queden 9-10 dies per tancar la campanya.
• El motiu: els esbarts ballen amb el vestit original de cada dansa/zona; calen molts vestits, fets a mida i costosos.

L’Esbart avui: composició, assajos i repertori

• 10 membres (≈ 6 noies i 4 nois); combinació de balladors amb experiència prèvia i nous membres (com l’Èric).
• Assajos: dilluns, 22:00–23:30, a l’Ateneu.
• Repertori actual:

- Galop de Panderetes (dansa de Castelló) - Jota mallorquina - Ball de cintes de les Preses (Garrotxa) - Altres peces dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, Illes)

Actuacions i plans

• Ja han actuat a la Fira del Comerç, Festa Major i Festes de Tardor.
• Properament: actuació a Sant Boi i intenció de muntar un festival de dansa cap al febrer (data per concretar).

Història i context de vestuari

• L’antic Esbart Sant Just va funcionar molts anys i, en dissoldre’s, els vestits es van donar a un altre esbart.
• Reemprendre el projecte implica fer vestuari nou (no es demana el retorn dels antics), d’aquí el micromecenatge.

Objectiu de futur i crida

• Meta principal: consolidar el projecte i garantir la continuïtat si hi ha baixes.
• Captació: xarxes (Instagram), cartells i ballades; assaigs oberts per provar sense compromís.

"Que vinguin, provin… si no els agrada, no passa res… però que es quedin, que es quedin, que t’ho passarà molt bé."

Franja publicitària i música

• Falques i anuncis de proximitat: comerç local (Tres Sants), programes de la ràdio (Sant Justenques, Babilònia, Bet aquí una vegada), cursos de català (CPNL, parla.cat), Servei Català de Trànsit, Institut Català de les Dones, i informatius comarcals, entre d’altres.
• Peça musical destacada: “American Pie” (Don McLean), interpretada extensa entre falques i idents de l’emissora.

Tertúlia de dijous (Alina, Joana, Pere, Arbre, Montse)

L’odi, l’agressivitat i la llengua

• Punt de partida: reflexió filosòfica sobre l’odi i l’agressivitat com a components humans i la seva sublimació a través de l’art i l’expressió.
• Debat sobre la llengua com a arma o com a eina noble:

"…amb la llengua, que és una arma de doble filo"

• Es posa l’accent en la difusió de les males paraules (escàndol que multipliquen alguns mitjans) vs. el poder constructiu de la paraula (poesia, debat, art).

Grafiti vs. tags: art o embrutiment?

• Distinció entre grafiti artístic (ex.: esment a Iñaki Beascoa i murals de qualitat) i tags/empastifades sense intenció artística.
• Reivindicació del murals com a art urbà vs. crítica a l’embrutiment indiscriminat.

El nou parc de la Rambla: propostes i criteris

• Es comenta el procés participatiu per posar nom al parc de la Rambla i es llisten opcions com:

- "Plaça 1 d’Octubre", "Parc Soledat Sant Serafini", "Parc de Pepita Cueves", "Jardins del Metro", "Parc del 8 de març", "Parc 10 d’Abril", "El Jardí de la Calma", "Parc de la Rambla", "Parc del Lledoner", "Jardinets de la Rambla", "Parc de la Llibertat", "Parc dels Grocs i Blaus".

• Debat de fons: personificar (noms de persones o dates) vs. noms neutrals/metafòrics que perdurin.

"Jo crec que els llocs públics tindrien que ser molt, molt fora de qualsevol cosa… sense personificar."

Idees clau

• Micromecenatge per assegurar el vestuari tradicional i la continuïtat de l’Esbart.
• Comunitat i captació: assajos oberts, xarxes i proximitat.
• Paraula i expressió: del risc de l’odi a la potència creativa del llenguatge.
• Espai públic: valor del consens i la neutralitat en la toponímia de nous parcs.