Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
CUP Sant Just: candidatura amb relleus, participació ciutadana, Bona Aigua, nova escola bressol i polèmica per la foto amb Vox
Resum general
En aquesta conversa al magazine matinal de Ràdio d’Esvern, la presentadora Mariona entrevista Aleix Abadia (CUP Sant Just). Es repassen la decisió de la CUP de presentar-se, el model de relleus al càrrec de regidor per evitar el personalisme, el debat sobre participació ciutadana i urbanisme (Plaça de la Pau i zona de la Bona Aigua), l’obertura de la nova escola bressol pública, la polèmica sobre la foto del butlletí amb Vox malgrat un manifest antifeixista, i el paper de les subvencions a entitats. Al tram final, hi ha una pausa musical i informació pràctica de la campanya «Sant Jordi té premi».
"No venim a prometre grans promeses, sinó que el que venim a prometre és lluita."
Temes principals
1) Candidatura de la CUP i relleus institucionals
- La CUP confirma la seva presentació després d’un balanç positiu amb la base i simpatitzants.
- Model de relleus per evitar el personalisme: Abadia liderarà la campanya i farà d’“enllaç” per donar pas a noves persones (menciona Anna Vilanova i Lluc Tost).
- Objectiu: lluita a les institucions i al carrer, amb mobilització popular i propostes de canvi estructural.
"Trencant aquesta idea del polític professional i del personalisme."
2) Plaça de la Pau i processos participatius
- Crítica al procés participatiu: percebut per veïns com una “gincama” més que no pas decisori.
- Disconformitat amb la pista esportiva al centre: més ciment, més soroll i pèrdua d’espai per activitats d’entitats (com l’Esplai).
- Proposta: consultes populars vinculades a final de procés i menys dirigisme; impulsar pressupostos participatius i mecanismes de participació directa.
3) Urbanització a la zona de la Bona Aigua (Bòbila)
- Context: moratòria anterior sobre terrenys de Núñez i Navarro; el govern reobre el debat amb un procés participatiu sense l’opció de no edificar.
- Crítica a una “urbanització vestida de verd” i de caràcter elitista.
- Posició de la CUP: edificació zero a la zona (o que es voti si construir o no) i crida a la mobilització veïnal per defensar la Vall de Collserola i entorns.
- Sobre indemnitzacions/expropiacions: no quantificades; prioritzar pressió popular i repensar “marcs mentals” davant els límits institucionals.
4) Nova escola bressol pública
- Alta demanda fa avançar l’obertura completa al setembre.
- La CUP ho celebra i recorda que abans hi havia manca d’oferta pública i tancament d’algunes privades que van tensionar el servei.
5) Foto del butlletí i manifest antifeixista
- Després de signar un manifest antifeixista (30 de març), es convida Vox a la foto corporativa del butlletí.
- La CUP rebutja la normalització de l’extrema dreta i decideix no participar a la foto.
- Missatge a la resta de partits: coherència entre el que s’aprova i el que es fa; millor no fer la foto que donar visibilitat a Vox.
"És prioritari que no normalitzem la presència a l’extrema dreta."
6) Subvencions a entitats i clientelisme
- Reivindicació de les subvencions com a dret finançat amb diners públics, no com un “favor”.
- Alertes sobre possibles dinàmiques de clientelisme i por d’algunes entitats a reivindicar-se per no “perdre” ajuts.
7) Cloenda i crida a l’organització
- Missatge final: més que vots, cal organització al poble. Lema: “la gent que lluiti”.
8) Informació de servei: «Sant Jordi té premi»
- Resum de la campanya comercial (11–23 d’abril): compra de roses i llibres en comerços adherits per entrar a sorteig de vals de 20€.
- Instruccions, establiments participants i timing del sorteig (a les 12:15).
Idees clau
- Relleus i antipersoanlisme com a model polític de la CUP.
- Participació directa: consultes, pressupostos participatius i menys dirigisme.
- Defensa del territori: oposició a l’urbanisme elitista i crida a la mobilització.
- Coherència antifeixista: no normalitzar Vox ni en fotos institucionals.
- Serveis públics: celebració de la nova escola bressol per cobrir la demanda.
- Subvencions: trencar la cultura del “favor” i garantir la llibertat d’expressió d’entitats.
Seccions de l'episodi

CUP: presentació de candidatura i relleus per evitar el personalisme
La CUP confirma que es presenta; Abadia lidera el tram inicial i hi haurà relleus (Anna Vilanova, Lluc Tost) per trencar amb el personalisme. Defensa de lluita institucional i mobilització popular.

Plaça de la Pau: balanç crític i proposta de participació real
Crítiques al procés participatiu (percebut com a gincama) i a la pista al mig de la plaça (més ciment i soroll). Proposta de consultes populars i menys dirigisme; impulsar pressupostos participatius.

Urbanisme a la zona de la Bona Aigua (Bòbila)
Denúncia d’un procés participatiu sense opció de no edificar i d’una urbanització “verda” elitista. Posició: edificació zero (o que es voti). Crida a la mobilització i dubtes sobre indemnitzacions.

Nova escola bressol: alta demanda i obertura total al setembre
Celebració de la nova escola bressol pública; la demanda obliga a obrir-la sencera al setembre. Es constata la manca d’oferta prèvia i el tancament d’algunes privades.

Foto del butlletí i manifest antifeixista: no normalitzar Vox
La CUP no apareix a la foto corporativa perquè s’hi convida Vox malgrat el manifest antifeixista signat. Es reclama coherència i es prefereix no fer la foto abans que donar visibilitat a l’extrema dreta.

Subvencions a entitats: dret públic vs. clientelisme
Es defensa que les subvencions són diners públics i no favors. Es critica la possible cultura de por i clientelisme que condiciona la reivindicació d’algunes entitats.

Cloenda: crida a l’organització popular
Missatge final: més que vots, cal organització i lluita al poble; lema “la gent que lluiti”.

Pausa musical i tancaments del tram d’entrevista
Blocs musicals (“Open Arms”) i comiats repetits (“Fins demà!”), amb careta de l’emissora.

Informació de servei: campanya «Sant Jordi té premi»
Explicació del funcionament de la campanya (11–23 d’abril), comerços adherits i sorteig de vals de 20€ (12:15).
I tornem amb el magazine matinal de la Justa, són un quart de dotze, i tenim aquí amb nosaltres l'Aleja Badia, portaveu del grup municipal de la CUP, que ha vingut a visitar-nos per comentar una mica l'actualitat Sant Justenca. Bon dia, Aleix, què tal? Molt bon dia, Mariona, i un plaer que estiguis als micròfons. Bé, faré el que puguis, la meva primera entrevista des d'aquí darrere, així que sí que ets una mica benevole amb mi, sisplau. Doncs bé, si vols, comencem parlant, que fa unes setmanes estàvem tots a l'expectativa, a veure si us presentaríeu o no, i finalment, bé, vull dir que sí, com ha sigut això? Sí, exactament. Bé, la CUP, diguéssim, no ens presentem a les institucions per inèrcia, ens plantegem, diguéssim, les oportunitats que tenim, o també en altres lluites on participem, es va fer un balanç positiu, no?, amb simpatitzar amb gent del nostre voltant de la presència de la CUP, vam decidir què calia ser-hi i presentem una candidatura amb més força. Molt bé, molt bé. Si no m'equivoco, tu vas dir, o sigui, vas comentar que no volies seguir de cap de llista en el seu moment. Com és que finalment et veiem a tu com a número 1? Sí, bona pregunta. Bé, és una qüestió d'equilibris, també, no?, és a dir, diguéssim, a la CUP tampoc no és que ens faci molta gràcia el tema aquest del personalisme que hi ha dins de la institució, i el que hem decidit de cara a la següent legislatura és que hi haurà relleus, no?, que ens repartirem aquesta figura del regidor, no?, de la persona que està ja representant. Llavors, jo, diguéssim, faré la campanya, faré els primers passos, però en seguida jo faré un enllaç d'una legislatura amb la següent, i, diguéssim, ja deixaré que entrin noves persones, que és una qüestió sana en la lluita institucional i per la CUP ja apostem per això. I sabem qui seran aquestes persones? Doncs ho pots avançar una mica, o...? Bé, si mireu a la llista, després d'allò ve l'Anna Vilanova, després va estar el Lluc Tost, i inclús potser també pot entrar més persones, ja ho veurem, això ho veurem com es desenvolupa. Sí, que durant el mandat de quatre anys estaràs tu, estarà l'Anna Vilanova, estarà el Lluc... Sí, ho haurem d'anar veient, però jo avanço que és probable que veiem més d'un relleu i això, trencant aquesta idea del polític professional i del personalisme. Jo simplement faré l'enllaç entre el que hi ha ara i el que vindrà després. Entenc que si us presenteu a les eleccions és perquè creieu que la CUP seria un bon govern del municipi de Sant Just. Què creieu que podeu aportar al poble? Clar, el que hem viscut aquests darrers anys tant a Sant Just, com podria ser Barcelona, Generalitat o el govern de l'estat espanyol, és que diferents agrupacions anomenades progressistes fan moltes promeses, no en campanya electoral, però després quan veiem que arriben a les institucions, aquestes no les compleixen o no estan disposats a confrontar-se amb les elits. Nosaltres no venim a prometre grans promeses, sinó que el que venim a prometre és lluita, no? És lluita i no només és important que estigui la CUP a les institucions, també el que promovem és que hi hagi mobilització popular i que la gent s'organitzi, no? Llavors, en aquest sentit, nosaltres despleguem un programa mínim per reivindicar drets, però per a tot això també sabem que dins dels problemes globals que tenim necessitem un canvi sistèmic i també aprofitem l'oportunitat sempre que podem per socialitzar propostes més estructurals de canvi i de la societat per entomar els reptes que tenim. Molt bé, deixem de moment la campanya per les eleccions perquè ja us tornarem a rebre aquí a Ràdio d'Esvern quan comenci la campanya electoral i ja passaràs per aquí i ens centrarem en campanya quan toqui. Ara, de moment, aprofitem per repassar una mica l'actualitat de Sant Just, ja que tenim aquí, perquè ens donis el punt de vista de la CUP de les qüestions que passen al poble i és que, per exemple, fa relativament poquet es va inaugurar una nova plaça de la Pau amb una festa que va venir un grup de versions i vam estar gaudint tots d'aquesta inauguració. Què en penseu vosaltres d'aquesta nova plaça de la Pau? De com ha quedat? De com ha sigut tot? Sí, clar, a veure, aquesta plaça de la Pau se la va vendre als veïns com que seria un procés participatiu on podrien decidir tots els canvis que hi haurien i tal. I parlant amb alguns veïns de la plaça de la Pau ens van dir que aquest procés participatiu més que un procés decisori real semblava com una gincama, no? Llavors, pel que tenim, diguéssim, de referent alguns veïns no havia agradat que es fiqués aquesta pista al mig de la plaça de la Pau fiquant encara més ciment i trencant potser un espai d'avert que hi havia, no? Inclús un espai on la gent de l'Esplai feia activitats i en aquest sentit, doncs, no fem una reflexió positiva sobre els canvis que hi han hagut. O sigui, no fem una valoració positiva sobre els canvis que hi han hagut o sobre com s'han fet les coses? Les dues coses van força lligades és a dir, tant en el procés participatiu ja vam entomar crítiques de com s'havia generat o de com es fan els presos participatius des del govern actual i després també el que et deia el fet de col·locar aquesta pista allà al mig que a part també s'ho posarà encara més soroll no ho vèiem clar I bé, vosaltres com creieu que s'hauria d'haver fet aquest procés participatiu? Sí, és a dir, nosaltres creiem que ha d'haver-hi, diguéssim, una consulta popular per finalitzar aquest procés participatiu on es pugui votar, diguéssim, amb referèndum quins canvis es volen fer i després també que hi hagi un procés on no hi hagi tant de dirigisme sinó que també les propostes puguin sorgir de la pròpia societat civil, facilitar tot això o sigui, nosaltres, per exemple el que fomentaríem fent un pas més endavant dins de les institucions és que, per exemple, la ciutadania de Sant Just podés decidir de forma consultiva part dels pressupostos a què es destinarien a les partides de l'Ajuntament i així en general desenvolupar mecanismes de participació directa és a dir, hi ha un repte en aquest aspecte perquè no tenim una cultura en aquest sentit socialment tenim una cultura de la representativitat però llavors el que hem de fomentar és que les decisions importants del poble inclús ja sigui la plaça de la Pau o com han d'estar gestionats els serveis municipals es puguin decidir de forma democràtica per tots els veïns de Sant Just i no només per quatre persones al consistori Bé, passem de punt que si no ens quedarem sense temps i hem de tractar més coses sobre Sant Just que ara, per exemple, atreurem un tema que ara està bastant de debat que és el tema de l'edificació de la zona de la bona aigua que és un tema que està portant debat al poble sobretot als veïns de la zona i és com... quina opinió teniu vosaltres des de la CUP sobre aquest tema? La zona de la bona aigua, no? Comentaves? Sí. Doncs, bueno, fa un any es va aprovar una moratòria d'uns terrenys que tenia Nuñez i Navarro els quals volia construir que estaven a la bòbila, no? A l'entrada de la vall i llavors es va fer una moratòria perquè ja no s'hi construïs, no? Llavors, el que veiem a l'Ajuntament és que, bueno, en cap cas s'ha plantejat el fet de no construir, no? Diu que això suposaria molts costos i, per tant, ha engegat com el que deia, una mica enllaçant el que venia al darrere, no? Un procés participatiu on, diguéssim, s'intenta vestir de verd una nova urbanització de més de 20.000 quilòmetres quadrats i una nova urbanització elitista, no? Llavors, el que hem viscut és que s'hi va plantejar als veïns com, ah, que bé, anem a decidir com serà aquest projecte urbanístic però el que han vist els veïns és que no hi havia cap projecte urbanístic on no es plantejés el no edificar, no? És una mica el que venia dient de realment què estem fent amb els presos participatius avalar les propostes del govern que la gent decideixi o fer de la necessitat una virtut, no? Llavors, pel que tenim entès la resposta dels veïns no ha estat positiva respecte a aquest procés i també estan disposats a mobilitzar-se vull recordar que més enllà del que pugui dir el govern que la llei els obligui en general les lluites per defensa del territori en aquest país no han vingut perquè simplement la legalitat et diu no és que no pots fer això i llavors ja està o sigui totes les lluites que hem viscut des del Pla Caufec o moltíssimes més han tirat molt més endavant i animo als veïns de Sant Just que s'organitzin per evitar el que és la destrucció de la Vall, Cuixerola i els seus entorns que encara està amenaçat Llavors des del vostre punt de vista des de la CUP quina seria la correcta solució d'aquesta d'aquesta temàtica? Clar, saps què passa? Que també aquí portem molts anys que manen els mateixos i també estaria bé tirar enrere i veure qui va aprovar aquests plans urbanístics que avui en dia doncs han fomentat aquest creixement desmesurat de Sant Just i que amenaça el que seria el territori nosaltres en aquest cas apostaríem perquè no es construís perquè no es construís més o per almenys que la gent pogués decidir si s'ha de construir o no però el que en cas farem és davant d'una pífia que potser venia de governs anteriors intentar-ho plantejar com si fos una cosa bona i que anéssim a fer aquí un corredor verd quan el que es va fer és urbanitzar i a sobre de forma elitista amb el problema que tenim aquí a Sant Just a més amb l'habitatge Llavors entenc que vosaltres seríeu a favor de la política d'edificació zero En aquesta zona sí I llavors clar si no s'edifiqués s'hauria d'indemnitzar els propietaris dels terrenys Llavors sabem quant costarien aquestes expropiacions Clar això no no ho tenim comptabilitzat el govern deia que directament ho descartava però jo també el que animo també a la gent en cert sentit és que també trenquem aquests marcs mentals és a dir sempre que hi ha hagut lluites o que s'ha avançat no només ha estat dins de la legalitat de fet hi ha hagut lluites que han permès que es pugui transcendir aquests marcs que a vegades amb el que ens tanca el capital i per això animo a la gent que davant d'aquesta resposta del no hi ha res a fer que sempre ens diuen molts cops sí que hi ha a fer llavors animo a la gent a que es mobilitzi necessitem ara mateix perquè no es construeixi aquí la gent mobilitzada sobretot I creieu que si fos un cost realment molt elevat creieu que seria un cost que s'hauria d'assumir sigui sigui quin sigui s'hauria de valorar però per això et dic el més important sobretot és que després que hi hagi una pressió popular perquè això no es faci és a dir no ens podem quedar simplement amb els marges que ens marca la institució a l'hora de fer les lluites és a dir la lluita ecologista si ve marcada per això no aconseguirem res i això ens ho marca la història i ens ho marquen molts aprenentatges Molt bé doncs passem a un altre tema i és que ara s'està construint la nova escola de Bressol i que en un principi s'havia d'obrir el procés d'inscripcions havia de ser gradual obrir primer uns cursos però es veu que hi ha hagut molta demanda de bé que hi ha molta demanda de places d'aquesta franja d'educació i al setembre l'obrirem sencera pel que es veu què en penseu vosaltres d'aquesta nova escola de Bressol? Bé és una cosa que esperàvem que es fes aquesta escola de Bressol pública perquè com bé deies i bueno imagina't si ara ja ha entrat plena imagina't què estava passant fins ara que no teníem suficient oferta en temes d'escola de Bressol aquí a Sant Just diguéssim s'havia apostat es tenia l'escola Marrex però també hi havia moltes escoles de Bressol privades algunes d'aquestes van tancar i de sobte molta gent es va trobar que no tenia un servei bàsic com és una escola de Bressol per cobrir les demandes del poble nosaltres al mandat hem fet propostes durant aquest tràmit aquesta situació que ens trobàvem que no hi havia prou oferta per les escoles de Bressol doncs ens poguessin cobrir no ens vam fer cas però bé celebrem que per fi estigui la mainada oberta i la gent pugui gaudir d'una escola de Bressol Molt bé doncs seguim avançant perquè bé que ens queden poquets minuts i m'agradaria parlar d'un tema que vau comentar justament ahir a xarxes i és que el diumenge es va fer la fotocorporativa que sortirà el proper butlletí municipal en què apareixen els caps de llista de les diferents formacions de les properes eleccions en què vosaltres no hi apareixeu llavors si ens podries explicar una mica la vostra decisió i com ha anat tot això Sí mira doncs fa unes setmanes Esquerra Republicana ens plantejava doncs assignar un manifest en contra del fascisme no on diguéssim la presència d'agrupacions d'extrema dreta dins de les institucions s'havia de ser combatuda no havíem d'acceptar els seus vots no havíem de votar diguéssim les seves mocions i també hi havia un punt on dèiem que no havíem de normalitzar la presència a l'extrema dreta llavors bueno ja en aquell moment ens va semblar que era una qüestió purament electoralista per la trajectòria que hi ha hagut en el poble amb aquesta qüestió però bueno vam decidir prioritzar diguéssim el que era aquests acords i vam vam signar-ho llavors que ens trobem que de sobte es convida Vox a la fotografia amb la resta de candidatures d'aquí al poble nosaltres fem una proposta o diguem recordem eh vam aprovar això vam signar això fa dues setmanes creiem que no hauríem de sortir una foto amb aquesta agrupació política no vam rebre resposta i el que hem vist és que bueno la resta de partits polítics van prioritzar tenir visibilitat el bolletí que sorti la seva cara com persones que es presenten a les eleccions abans de no fer-se una foto amb agrupacions d'extrema dreta sé que sempre posen excuses diran que la junta electoral si es feia una foto amb algú ens obligaria que també es fiqués Vox doncs mira jo plantejo així de clar és prioritari que no normalitzem la presència a l'extrema dreta i si cal que no es faci la foto doncs no es fa aquesta foto tots junts i ja està però el que el que em reflecteix molt del que ha passat amb això és imagineu-vos si amb una cosa tan bàsica la gent o aquests polítics professionals no tenen paraula imagineu-vos amb la resta de coses que ens hem trobat al llarg d'aquests anys llavors tu creus que amb la firma d'aquest manifest antifeixista que vau fer fa un parell de plens crec o el plen passat sí el 30 de març ho vam signar si creus que amb la firma d'aquest manifest antifeixista els caps de llista segons vosaltres no haguessin hagut de fer-se la foto o directament no s'hauria hagut de convidar exactament és a dir ells el que planteja en el govern és dir si volem fer una foto conjunta i posar-la al butlletí hem de convidar totes les candidatures i per tant a Vox doncs bueno si la junta electoral t'obliga això doncs tu has de decidir la fas la foto o no o sigui tu sempre tens opció de no donar-lis visibilitat i no fer aquesta foto conjunta jo hauria prioritat això i en tot cas que sigui la gent que et vingui a dir i que t'obligui que es fiqui Vox no cal no siguis o sigui que no tinguis aquesta estratègia de dir vaig a signar un manifest però després ai no no hi ha res a fer no anem a fer res i això ja ve de lluny perquè el 2019 ja vam aprovar una moció antifeixista que vam presentar a la CUP tothom s'hi va sumar i hem vist com els diferents punts d'aquesta moció no s'han donat compliment i per això una miqueta la reflexió que faig és imaginar-vos el circ que veiem en aquestes institucions on diguéssim hi ha molta paraula però poc fet D'acord doncs ja per anar acabant traurem també un tema d'actualitat i és que fa relativament poc cosa d'un mes s'han obert el procés per demanar subvencions de les entitats què hi teniu a dir des de la CUP aquest procés com són si creieu que s'hauria de destinar més diners menys diners una mica Això van funcionar les necessitats de les entitats una cosa que jo sí que veig i m'agradaria fer la reflexió és que a vegades la percepció de quan una entitat rep una subvenció a vegades es concep com si fos un favor de l'Ajuntament i en certa manera també ja desenvolupar una mica dinàmiques de clientelisme més o menys conscients amb això amb això no vull dir que no hi hagi entitats que hagin de demanar subvencions i que les necessitin però també hem de trencar una miqueta aquesta por a vegades de després voler entomar certes lluites per part d'algunes persones de les entitats pel fet de rebre una subvenció és a dir aquestes subvencions estan pagades amb els nostres diners públics i és una obligació de l'Ajuntament que els aporti aquests diners a les entitats una mica m'agradaria fer la reflexió en aquest sentit sobre com són aquests processos o sigui has dit que creus que potser que hi ha entitats que bueno jo el que veig o el que em dona la sensació és que a vegades hi ha certa por de voler dir certes coses o de reivindicar drets davant de la institució per por d'això reps una subvenció reps diguéssim com una jo a l'Ajuntament llavors no els vaig emprenyar molt que no sigui cas que me la treguin hi ha gent que en canvi no estic parlant diguéssim una miqueta confrontant en general i una miqueta per remoure consciències d'acord doncs amb això ja hauríem d'anar acabant no sé si tens alguna cosa més a dir que voleu dir des de la CUP alguna mancança que creieu que hi hagi el poble uf moltes res la reflexió que m'agradaria fer és diguéssim de cara a les següents municipals més que vots el que necessitem sobretot de gent que aquí el poble que s'organitzi i és el nostre lema la gent que lluiti és el que cal amb això acabaria molt bé Aleix doncs moltes gràcies recordem els oients que hem tingut avui amb nosaltres l'Aleix Abadia cap de llista del grup municipal de la CUP que també serà cap de llista de les properes eleccions i bé moltes gràcies Aleix moltes gràcies per estar aquí t'esperem d'aquí poc quan comenci campanya electoral i que vagi molt bé molt bé vinga moltes gràcies adeu adeu que vagi bé i will be there with my open arms hurting inside please don't hide the pain I will be there with my open arms open arms open arms open arms it's an age-old situation that message that message is clear whatever life throws at you your friend is here right by your side when love when love needs your cold when love needs your cold lies at your toe I will be there with my open arms hurting inside please don't hide the pain I will be there open arms open arms open arms Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! Fins demà! ! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ferrek! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! per l'Ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. Ara mateix passen justament 44 minuts de les 11 del matí i aprofito aquests minuts abans del sorteig que tindrà lloc a l'emissora a les 12 i quart que és sobre la campanya Sant Jordi té premi i us explicaré una mica en què consisteix aquesta campanya. La campanya va anar del dia 11 d'abril d'aquest any fins al dia 23, és a dir la diada de Sant Jordi. A partir de l'11 d'abril i fins al 23 d'abril es podia comprar una rosa, un rosser o un llibre a Sant Just per a tenir un premi, per a tenir un premi, és a dir, per participar a la campanya Sant Jordi té premi. Per a poder entrar als sorteig, que en els sorteig ens juguem vals de 20 euros a vescanviar, només calia fer la compra als establiments adherits a la campanya i omplir la butlleta de participació amb les dades de contacte, és a dir, amb el nom i els cognoms, amb el telèfon i amb el correu electrònic. Això vol dir comprar una rosa o un llibre a Floreto, a Isar Horticultura, a Sassa Art Floral, a Jardineria Berns, a l'Escrivà, a Cal Llibreter i a la Vi en Paper, és a dir, a qualsevol d'aquestes botigues. Totes les botigues recollides entraran avui en sorteig per vals, com he dit, de 20 euros i per poder gastar-los en aquests establiments. També és cert que si voleu anar a un d'aquests establiments i comprar una altra cosa que no equivalgui a 20 euros, és a dir, que tingui un preu superior, al final la diferència sí que s'hauria de posar per part del client, però és una campanya que ajuda això, sobretot a comprar llibres i a comprar flors. I es convida també a les botigues a participar en una tertúlia, comentant la campanya de Sant Jordi al municipi, i la participació del concurs, que si això no es pot fer avui es farà en els pròxims programes. Recordo que durant aquests dies hem tingut convidats literaris mai, mi llodit. Marta pode ser I Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit