Cursos d’Arts Plàstiques de Sant Just (Can Ginestà): projectes de fi de curs, matrícula i crida; tertúlia sobre gossos a l’espai públic, refugiats a Europa i secret professional

En punt un quart de dotze... Aquesta hora el que fem és parlar dels cursos d'Arts Plàstiques de Sant Just i ho fem amb la seva responsable, la Purí Martín. Molt bon dia, Purí. Molt bon dia. Per parlar, com dèiem, d'aquests cursos municipals d'Arts Plàstiques que es fan a Can Ginestal. Esteu en l'última setmana del trimestre, m'imagino, no? Sí, sí. Com ha anat aquest trimestre? Passen molt ràpid, ha estat molt curt, no? Segurament. Sí, aquest s'ha passat molt ràpid i, bueno, gaudint de les activitats. Entenc que en aquest trimestre s'està treballant ja en els projectes que es fan per finals de curs? Com organitzar una mica la feina? Sí, en aquest segon trimestre sempre treballem el tema comú que després anirà a l'exposició de fi de curs. I, bueno, de moment... Bueno, hi ha cursos que ja vam començar des d'un principi en el primer trimestre a realitzar-ho. Val. Perquè, sí, segons la seva dificultat, doncs s'allarga... Amb quin exemple, per exemple? Per exemple, a la classe de retaula vam començar a l'inici ja des del primer trimestre. Val. Que estem realitzant dues retaules per l'església de Sant Lluís. Val, Déu-n'hi-do, doncs, aquest projecte, no? Sí, sí, sí. O sigui, dues retaules que s'instal·laran a l'església, també, per tant. Sí, sí, sí. Primer aniran a la mostra de fi de curs i després aniran cap a l'església. Molt bé. Si agrada, suposo. Clar, però en principi ho heu parlat ja amb l'església, vull dir que estaven pendents d'això, no? Sí, està parlat. Sí, sí. Molt bé. Doncs, i com està anant aquest projecte? Perquè és nou, a més a més, no? És la primera vegada, Puri? És la primera vegada que fem sants amb la tècnica del retaule, per exemple, perquè jo sempre he lluitat que és una tècnica mitjabal, però no pintem sants. I llavors m'ha agradat sempre explotar el que són les textures, els bofrats, el baix relleu, els encel·lat, els daurats, i m'ha agradat fer art contemporani amb això, per treure-ho de les esglésies, precisament. Però, bueno, ara venia d'agost i vam dir, bueno, per què no pintar sants? I llavors, doncs, bueno, va ser una proposta que els vaig presentar als alumnes, i el que els va agradar, doncs ho vam tirar endavant. Molt bé. No, no, no, doncs molt interessant aquest projecte. Hi ha alguna altra cosa que hagueu fet nova aquest any, Puri? De tècniques? Sí, alguna altra cosa, o en aquesta línia d'un projecte molt específic, no? Com seria el de fer el retaule per a l'església de Sant Just? Bé, ara hi ha pendents alguna... Hi ha una, per exemple, de Tor, estan fent unes experimentacions d'esmals, i sé que es presentaran en un concurs de la Bienal. Però, bueno, encara estan en ell, eh? Però sí, també està molt bé, perquè estan fent experimentacions, i estan fent un treball que després anirà a concurs. Clar. O sigui, una mica la idea de cada disciplina també és treballar amb aquest objectiu, doncs, de final de curs, i després hi ha casos concrets amb un altre vessant, no? Com serien aquestes dues opcions. Sempre és un treball d'escola, o sigui, encara que sigui retaule per a l'església, o sigui, hem de pensar que és un treball d'escola. Cada un fa una peça, és un puzzle, i llavors, clar, hem de pensar sempre que surt d'un treball de classe. Igual que aquest projecte que estan fent, una investigació d'esmals, també és un treball de classe, i després anirà, doncs es volen presentar un concurs. que està estupendo. Entens? I tant, no, no, està perfecte. Perquè ara mateix, Puri, quantes disciplines hi ha, s'ofereixen als cursos d'arts plàstiques? A veure, s'ofereixen, al total ara no ho sé, s'ofereixen diverses activitats, el que passa és que hi ha unes que no acaben de rentar, i són força interessants. Per exemple, la de vitrall és una tècnica antiga i molt interessant, que no es torna a molts llocs i no acaba d'arrencar, que és una pena també, perquè s'oferta, i aquest trimestre nou es torna a ofertar un altre cop. Clar. Sí. L'espai i relació també no ha funcionat mai. Perquè no hi ha prou inscripcions, no? Sí, allà està. L'experiència plàstica, per exemple, està molt baixet, el nombre d'alumnes és molt poquet, i també és molt interessant. Sí. Però, bueno, està flixet, està flixet. Però, i les altres, doncs, bueno, van força bé, història de l'art, funcionen molt bé, s'ha hagut d'obrir un altre grup, abans era un, i ara s'ofereixen dos, dues classes amb dos horaris diferents del mateix dilluns, un és a les cinc fins a les sis i mitja, i l'altre és a les sis i mitja, a vuit. Per exemple, hem hagut de doblar, perquè hi havia molta gent en vista d'espera. Clar. És a dir, que els que funcionen millor són els més clàssics, no, en realitat? Ah, ja està. En realitat, els que funcionen bé són els de la pintura, estora de l'art, escultura, tots aquests són els que funcionen molt bé. Hi ha altres, doncs, que no acaben de funcionar perquè, bueno, no és que no hagin funcionat, és que no s'han, no s'han arribat a obrir. I, bueno, es tornen a ofertar aquest últim trimestre, que encara que sigui un trimestre l'últim, no és tan curt i també es poden fer coses interessants. I aquests que es tornen a oferir són aquests que dèiem al principi d'experiència plàstica... El modelatge de paper maixer, per exemple, és un, el de vitralls, el d'espai i relació, aquests són els que sempre ofertem però que no s'acaba d'obrir. El model masculí, és a manera natural, funciona a la tarda, també no hi ha molts alumnes, estàvem sota mínim, també, però és molt interessant. L'any passat funcionava molt bé al matí, aquest any no s'ha pogut obrir al matí perquè no hi havia prou alumnes, s'ha pogut obrir a la tarda i jo trobo que és molt interessant tenir model del natural, és un privilegi tenir-ho aquí a Sant Jús i poder gaudir dels apunts del natural que després podem servir per fer qualsevol projecte, que sigui d'escultura, de pintura, gravat, el que sigui. És a dir, que costa, segurament també de vegades passa que són modes, que de cop i volta potser un té més resposta, o funciona més, li diu algú altre i s'obren dues línies i si no... Ah, ja està, sí, sí, sí, perquè jo penso que és un privilegi tenir-ho a aquest tema i llavors aprofundeixen sobre la creativitat i estimular els sentits, els sentits, o sigui, la percepció dels sentits, el conèixer, el gaudir dels materials, les seves possibilitats, o sigui, això és el que va aquest taller. El carrer és potenciar els sentits i poder treure a través dels colors. Això és el que és l'experiència plàstica, de fet ja es diu, i en far-se experimentar aquest taller, saps, o sigui, és això. Molt bé. Algun altre dels cursos? No, o sigui, em refereixo a aquests són els que estaria bé, que s'apuntés. Clar, clar, per això, per això. Sí, sí, sí, exacte. La quadrela funciona molt bé, és nou d'aquest any i funciona molt bé i fan coses, cada dia tenen un tema i molt bé. També han fet model del natural, han tingut quatre sessions de model i força bé, o sigui, estan evolucionant molt bé els alumnes. I en alguns hi ha horari de matí i en altres de tarda, no? Això depèn una mica també de les places. Sí, aquest és tarda-vestre, per exemple, hi ha horaris que poden passar pel mostrador de Can Ginestà, informar-se i ja, i si volen, poden pujar a les aules a veure què és el que estem fent. Molt bé. O sigui, algú que tingui ganes d'interessar-se i de dir, mira, potser m'apuntaria, aquesta setmana pot acostar-se, no? Sí, sí, sí. Directament in situ. Clar, jo, per exemple, a pintura, ara, aquest últim trimestre, fem tema lliure. O sigui, potser hi ha gent que no s'ha volgut apuntar per no fer el tema obligatori, doncs ara, per exemple, és tema lliure. Ja poden, tant el format, el tema i el que sigui, el que vulguin. I, bueno, suposo que cada professor ara té la seva temàtica, però l'últim trimestre, doncs, ja és més flexible. Clar. I es poden fer coses, es poden fer coses encara. No perquè sigui a final de curs, pensi, doncs ja ho faré l'any que ve. No, poden fer-ho, poden fer-ho. Molt bé. Doncs llavors algú que vulgui, que pots fer-ho ara, i el curs començaria, entenc, la primera setmana, després de Setmana Santa, el trimestre, vull dir? Sí, bueno, sí, sí, sí. Ja, un cop passat Setmana Santa ja poden començar a fer-ho, sí. Però, clar, per exemple, estem amb les mateixes. Si es vol apuntar a vitralls, si no hi ha un mínim, doncs no es pot començar. De quin és el mínim d'alumnes per qualsevol curs? El mínim d'alumnes són sis alumnes. El que passa és que aquest de vitralls, per exemple, estaria amb set. D'acord. Perquè encara no hi ha materials, no hi ha inversió per fer-ho, per poder-ho fer. Perquè com no s'ha arrencat mai, o sigui, però amb set ja es podria començar. Val. Doncs a veure si funcionés per aquest trimestre. I el trimestre dura, per tant, des de Setmana Santa, s'allarga fins al juny, entenc, o fins quan és? Sí, sí, sí, s'allarga fins al juny, fins a... com les escoles. Val, perfecte. Llavors també el juny hi ha aquesta exposició final, no? La mostra... Sí, fem la mostra... Col·lectiva. La mostra col·lectiva, i, bueno, em sembla que quedarà una setmana després, perquè sempre és unes dates abans de Sant Joan. Uh-huh, perfecte. Molt bé. És quan, no sé, quan poden acabar les feines que tenen a mi. Exacte. El sal i tot això. Molt bé, Puri, doncs esperem que vagi molt i molt bé, perquè... I que, doncs, a veure si finalment es pot obrir d'aquests cursos. Actualment, quants alumnes sou als cursos, aproximadament? Uns 235, una cosa així. Déu-n'hi-do, no? És una bona xifra. Sí, sí, sí. Voldríeu ser més, per això, no? Entenc. A veure, no, el que passa és que els cursos estan una miqueta descompensats. Clar. En reflexo que n'hi ha uns que estan molt bé, funcionen molt bé, i n'hi ha altres que estan fluixets. Uh-huh. I llavors és això. Per exemple, ara a TOR hi ha un horari que s'haurà de tancar, perquè... perquè hi ha pocs. Clar. Hi ha poquets. I llavors aquest trimestre s'haurà de tancar, perquè són tres, per exemple. Es va iniciar amb quatre persones, però... Però, bueno, no hi ha... Hi ha sis TORs a la classe, però no hi ha... No sé. No sé com podem fer perquè arribi a més gent perquè es puguin apuntar, perquè és com el que dic, o sigui, estem fent coses que estan molt bé. Tenim unes instal·lacions molt bé, un professorat que penso que està molt bé, també, i no sé. S'hauria d'aprofitar tot això. Molt bé, doncs a veure, esperem que funcioni. Qualsevol persona que s'hi vulgui apuntar pot venir a visitar-vos i és aquí mateix on pot fer la inscripció, no, Puri? A Can Ginestà. Estrador de Can Ginestà, que passin, que demanin informació i si volen pujar, doncs que pugin. I per a... També avançar, que per Sant Jordi, farem unes portes obertes i hi haurà artistes que estaran treballant a l'espaiet. i, bueno, ja parlarem més endavant d'això, però que estaria bé que també s'aprofitéis a pujar a les aules. Exacte. Clar. I veure com es treballa in situ, no? Ai, molt bé. Molt bé, Puri, doncs esperem que vagi molt bé. Moltes gràcies. Parlem aviat, també, per saber com estaran tota l'activitat als cursos d'esplàstiques municipals. Moltes gràcies, Puri. A tu. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. I fins aviat. Igualment, bon dia. Adéu. Just a la fusta. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015 Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica, més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari, avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh, senyor. No, haig de ser fort, haig de ser fort, fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell. Oh, Déu meu! La penya del morró. Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a Ràdio d'Esvern. Just a la fusta Passa un minut de dos quarts de dotze, ara és moment de fer tertúlia. Ara sí que no ens entrava de sintonia. Ara sí que podem fer tertúlia, per tant, amb la Palmira Badell, la Carme Amador, en Josep Coderc i en Carles Vasco cada dilluns. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia a tothom. I comencem, com sempre, doncs, amb el text que ens porta en Josep Coderc. Un moment. Esperem, esperem. Ai, que ha perdut els papers. estem acabant de situar-ho tot plegat. Ara. Endavant, quan vull. Bueno, llegeixo. I tant. Gossos. Del cadesa de Barcelona està disposada un tracte de favor als gossos. Bé, enteneu-me, sens dubte pretén donar tracte de favor als propietaris d'aquestes bèsties, però en realitat són els gossos, els beneficiaris. Tota vegada que durant algun temps podran anar deslligats pels carrers de Barcelona acompanyats dels seus amos. Es farà jardins per infants i gossos. Aquestos podran anar lliures per les platges, si bé es fens a fer zones reservades per a gossos, encara que el mar serà totalment obert a gossos i persones. Crec, però, que s'hauria de tenir en compte el que ha succeït a Llevaneres on els gossos han tingut un paper important. Dos torres vivent de contigus. Els seus jardins separats per un mur de poca alçària amb una porta o barri de reixa. Un dels veïns tenia dos grans gossos de vigilància. L'altre no en tenia, però a través de l'entrada o barri que s'havia fet amic dels gossos, els que tot sovint els donava llaminadures que agraïen. Però fa pocs dies la propietària dels gossos a invitació del veí volgué accedir al jardí d'ell a través del barri, però no s'obria. el veí forçà per obrir-lo i el resultat fou que barri i part del mur caigué. Els gossos s'abraonaren sobre ell i el malferiren amb braços i cara i pronòstic greu. Els gossos, per mansos que semblin, són bèsties i com a tals han de ser tractats amb precaució. Europa té la guerra perduda. Sí, Europa està en guerra. Està en guerra amb els refugiats que venen fugint de la guerra de destrucció i de la misèria. Aquesta guerra, encara que sembli el contrari, l'està perdent la Unió Europea en què uns països estan a favor d'acollir els refugiats o immigrants i altres, els més de dretes, no. En aquest sentit, Europa ja està dividida. Unes nacions com Alemanya estan a favor, altres com Polònia, per posar un exemple de nacions properes, no, i fins i tot Espanya sembla contrari a acollir refugiats si tenim en compte les recents paraules del ministre de l'Interior en relació a aquesta qüestió. Europa, doncs, està dividida. S'ha volgut posar a Turquia com a guàrdia de la porta d'entrada a Europa, abonant-li una important suma d'euros, a del fi. El resultat és el maltracte d'aquest últim país els que pretenen arribar a Europa. Amb pals i garrots, la policia turca l'ha emprès contra una embarcació de refugiats que volia arribar a l'illa de Lesbos. Malgrat que abans l'ONU ja havia amonestat a Europa on maltraten els refugiats. La guerra l'està perdent la Unió Europea i acabarà perdent-la amb la seva desintegració. Del secret professional. En motiu de les revelacions que fa pocs dies s'han emès en relació al vol de Germain Vins, amb sortida des de Barcelona i que el copilot de l'aparell va estavellar als Alps causant 150 víctimes, ara s'ha sabut que aquest copilot havia consultat metges especialistes en psiquiatria pels seus propis trastorns i que fins i tot se li havia recomanat que ingressés en un centre psiquiàtric per a la seva curació. Cap dels doctors consultats no em va dir res a la companyia per a la que treballava donat que, segons ells, es devien al secret professional. Aquest és, en la meva opinió, un greu error sobre el secret professional, el fonament del qual és evitar els perjudicis que la revelació del fet pot causar a l'individu a qui atany el fet així com a terceres persones. Però aquest secret, de cap de les maneres, pot ser guardat quan de manentir-se pot causar danys al propi individu. En aquest cas, pensem en el pacient que pateix una malaltia de la que es pot guarir sotmès a tractament però que es nega a rebre i a manifestar-lo als seus familiars. O a tercers, com va passar en el fet dels homes. No, per sobre del secret professional, en tot cas, hi ha la defensa de la vida. Els doctors que entenguen en el copilot suïcida per mi són tan responsables com ell per no haver dit res a la companyia aèria per la que treballava. Estic completament d'acord. Però... No li do, avui els temes, eh? Potents. Ells ho sabien... Els metges ho sabien que treballava. Sí, sí, sí. Sí, sí. Li havien donat de baixa i tot. Li havien donat de baixa i no ho ha de preguntar. Sí, ara jo si fos familiar atacaria els metges. O no? És que el secret professional és una cosa molt... molt volàtil, no? Pot ser que... amb una cosa molt personal que només me tanya a mi, per exemple, ja no a nivell de coco, a nivell que vaig al metge i no vull que la meva família sàpiga qualsevol tonteria que jo pugui tindre. però en aquest cas una persona que li diuen que ha de ingressar a un centre psiquiàtric que ja li donen la baixa perquè... Això és molt greu, eh? Sí, però ha passat, mira. Sí, ha passat. Ititú. Iti aquí.