Custòdia: art itinerant a les llars — entrevista amb la custodi Dolors Ludevit i invitació a la mostra de dissabte

I aquesta hora parlem del projecte Custòdia, perquè aquest dissabte es mostraran per primer cop les obres que han participat en la segona edició d'aquest projecte. Són 11 peces que durant un any han viatjat per les cares dels participants que les han custodiat i ara arribaran a l'espai amb les maletes plenes d'imatges i d'anècdotes. Es podran veure tant al matí com a la tarda i, a més a més, si us interessa el projecte, us explicaran com participar. El que fem a aquesta hora és parlar amb la Dolors Ludevit, que és una de les persones que ha custodiat una d'aquestes obres. Molt bon dia, Dolors. Molt bon dia. O sigui, que tenim, en lloc de parlar amb l'artista que hem fet altres vegades, aquest cop parlem amb la persona que les ha tingut a casa, aquestes obres del projecte Custòdia. Sí. Ja fa els dos anys que faig de custodi. I amb entusiasme. Sí? Sí, molt entusiasme. Com el primer cop que vas decidir participar-hi, és a dir, quan va engegar el projecte vas tenir clar que ho volies fer, o com va anar tot plegat? Bé, jo ja vaig participar en una reunió on va sorgir més menys la idea que després es va desenvolupar i de seguida vaig trobar, en fi, una idea boníssima, màgica i sorprenent, no? perquè, de fet, és gaudir d'un art itinerant. O sigui, que no és estable a casa. És a dir, que només ho tens un mes, una obra d'art, i aleshores després, doncs, ha de passar amb una altra família, no? I he trobat dins d'aquests dos anys, o sigui, un projecte, però una idea boníssima, de la que he gaudit molt, i els de casa, però, a més, també hi han gaudit els amics i els familiars. Clar. Perquè no és una idea només de casa, vull dir, no és una obra que només es veu a casa, sinó tots els que hi entren a casa, no? És a dir, que clar, qualsevol dia que tinguis un sopar o alguna cosa, algú es pot fixar en aquesta obra concreta, interessar-se per aquesta artista, etcètera, etcètera, no? Exacte. I, a més a més, aquesta idea d'itinerant, no? És a dir, que no és que hagis tingut una obra durant tot un any, sinó que n'hi ha hagut unes quantes. Sí, o sigui, que pots gaudir d'onze obres al llac de l'any, vull dir, i és transitori, o sigui, estan a casa transitoriament. I, aleshores, no sé què a mi personalment em passa, que és que inclús la veig més i me la miro més que no pas alguna obra que pugui tenir a casa, diguéssim, de sempre. Clar, perquè només hi és durant un mes, no?, llavors és la novetat, i quan deixa de ser la novetat ja no hi és, segurament. Exacte. I, aleshores, com que te la mires més, i, a més, esclar, com que és itinerant, ja està pensada, i no l'has escollit, aleshores tampoc hi has pensat en el lloc, en posar-la. I va viatjant per casa. És a dir, que la vas posant en un lloc, en un altre, i, en fi, és molt viva. És una obra molt viva. Vull dir, no ho sé, és una cosa especial, realment màgica. I suposo que el moment en què saps que se'n va, però que en ve un altre, deu tenir un moment emocionant, no?, que, a més, durant tot aquest temps. Oh, sí, perquè, a més, és una sorpresa. O sigui, no saps l'obra que ve. No saps estar encapsada i no tens cap informació. I la persona que te la porta, o sigui, l'altre custodi, no t'indica, no et dona gaire informació. O sigui, que és com una sorpresa, és com un regal, no?, una sorpresa. O sigui, t'he de dir que hi ha obres que m'han agradat i hi ha obres que no m'han agradat tant. Clar, clar. O sigui, esclar, són obres que no esculls. Sí. Però, realment, o sigui, és un projecte fantàstic perquè et permet conèixer els artistes i dialogar amb ells. o sigui, ara, per exemple, doncs aquest divendres, doncs ens trobarem tots i es trobaran totes les obres que podeu gaudir-ne tothom el dissabte, no? Sí. I jo pots comunicar amb els artistes i si hi ha alguna cosa que no t'ha agradat o per què, que, bueno, és una cosa molt personal, eh? Vull dir que potser hi ha obres que a mi no m'hagin agradat i que d'altres els hi ha agradat molt, no? Tu, arran d'alguna d'aquestes obres que t'han passat per casa, d'aquesta experiència, has dit, mira, m'agrada molt aquest artista, vaig a parlar amb ell o vaig a descobrir-lo o a comprar-me alguna cosa? Sí. Jo, bueno, jo vaig comprar l'any passat una obra, eh? Però d'aquests de custodi, diguéssim. I normalment sí que m'interesso per l'artista perquè, a més, hi ha artistes més o menys consolidats, hi ha gent més jove, gent més gran. Vull dir, són artistes que, a propers o llunyans, vull dir que hi ha una mica de tot, no? I aleshores, el que sí, esclar, el fet de tenir una obra a casa d'un artista, aleshores ja prens un interès especial i aleshores mires inclús les pàgines web o vull dir, a veure quin altre tipus d'obres ha fet, entens? Hi ha com una mena d'interès més profund de l'artista. Exacte, o sigui, és una manera directament de no només anar a l'exposició a conèixer un artista, sinó que ho fas, doncs, tenint-lo a casa, d'alguna manera. Exactament. Sí, sí, és molt més actiu. És molt més actiu que anar a qualsevol exposició de Barcelona o d'aquí a Sant Just, no? Sí, és una cosa molt, molt activa. Són obres, a més a més, de tamanys diferents o totes més o menys tenen unes mides estàndard, Dolors? Mira, doncs, m'he trobat de tamanys diferents. Esclar, hi ha una limitació i és que el tamany no pot ser enorme perquè s'ha de transportar d'una casa a una altra. Per tant, ha de ser una obra ja pensada per ser encapçada i que es pugui transportar. Per tant, pots imaginar-te que les dimensions no són molt grans, n'hi ha de petits i mitjans, diguéssim. O sigui, no són molt grans. Ara, n'he trobat alguna de pesant, eh? O sigui, és a dir que, tot i petita, potser una obra d'algun escultor, doncs, que realment passava, no? I aleshores, a mà no es pot transportar, s'ha de transportar en cotxe. Però, vaja, no són obres molt, molt grans. Tot i que a mi m'agraden les obres grans, eh? Però, vull dir, cadascuna té una personalitat diferent. Clar. Ara en tens una que encara a casa no? O ja estan totes a l'espai ara? Sí, sí, sí. El tinc a darrere. que hi ha demà, doncs... De qui és, aquesta? Aquesta és del... Aquesta és del Mariana Pedrol. I què és, si ens ho pots explicar, Dolors? Perdó? En què consisteix, aquesta? Bé, mira, és una... Aquesta no m'ha agradat gaire. Perquè no he supegut què fer-me. Ja estem a la que et preguntem, eh? Exacte. Sí. Bé, més que no agradar-me, que ha sigut una obra que m'ha costat molt ubicar-la. És una capsa llargada d'un pam d'amplada i dos pams o tres d'allargada, una capseta de fusta, i que hi ha tres calaveres petitones de tres colors bàsics diferents, o sigui, és el groc, el vermell i el blau, no? Aleshores, aquestes tres calaveres, doncs, no... estan sueltes. És a dir que, al final, el que he fet és fugir de la capsa i no ficar-les dintre la capseta, diguéssim, i posar-les així... bé, tinc un piano sobre el piano. Molt bé. Clar, clar, o sigui, també és tot un art, no?, el de saber trobar-li el lloc precís per a cada obra, llavors. Home, i tant. I tant, això és fonamental. Imagino que disfruteu també fer això, no? I n'hi ha obres que han passat del Rabador, la meva habitació, el menjador, o que les he dividit. És a dir, que... Vull dir, recordo de l'any passat d'en Jordi Rucosa, doncs, que la seva obra va anar a repartir per tota la casa. Clar, clar. Clar, que bo. No, no, exacte. Jo crec que també, suposo que pels artistes, no sé si us ho pregunten també, o si els hi podeu explicar quan us trobeu de mira, doncs jo ho he... em semblava això i l'he posat per aquí, o... Clar, és un altre... El paper als custodiadors, no? És important, també, per donar-li sentit a l'obra. Oh, i tant. És important, és molt important, però realment és... És... O sigui, el fet de ser custodi, doncs, és una cosa que inclús crea dicció. És a dir, que ara que s'acabarà... Clar. Esclar, ja el mes que ve, ja pensaré... Ai, i no ve res. Clar, clar. Sí, és una mica addictiu, això. I, clar, clar, d'alguna manera, suposo que, en principi, si torna a haver-hi següent edició, que no sé si és segur que existeix, però em sembla que la idea és que continuï, suposo que t'hi apuntes de nou, no, Dolors? Sí, sí, sí, jo m'hi apunto. Bueno, seria la tercera, eh, ja. Clar, clar, la tercera. I el que passa és que és una idea tan bona que jo que tinc molts amics que venen i familiars que viuen a Barcelona, o sigui, inclús, o sigui, amb el desig que s'organitzi alguna cosa així a Barcelona. El que passa és que des d'un punt de vista logístic és una mica complexa, perquè aquí a Sant Jus les distàncies són relativament curtes, encara que, vull dir, molts custodis no són de Sant Jus, que són del Basí Llobregat, no? I això ja és, crea una mica de dificultat logística de transportar les obres d'un contra o l'altre, no? I la disponibilitat dels custodis per poder-les transportar. O sigui, tu, un cop s'acaba el període concret, l'has de portar a casa d'un altre. Eh, eh. O sigui, també aquest paper, doncs, teu, no? És la manera d'implicar-vos, no, també, d'alguna manera? Sí, d'implicar-se i també de conèixer altres custodis i de comentar, doncs, un... Comentar una mica, no? No, això crea com una mena de xarxa, no? Sí, sí, sí. És com una xarxa que és molt, molt divertit. Jo soc una entusiasta d'aquest projecte i penso que és una idea fantàstica, vaja, per conèixer artistes i, diguéssim, la connexió amb altres custodis, no? Que estan també estimulats per l'art. Clar, l'exacta gent amb qui compartiu, doncs, aquesta passió, no, segurament? Oh, i tant, sí, sí, sí. I tot això gràcies a la Carme, perquè és que la Carme és una glutinadora genial. I tant, no, no, no. Totes les iniciatives que surten des d'aquest espai de lliuregació, cadascuna té la seva màgia. Això està clar. Sí, sí, sí, sí, sí. I tant. Sí, sí. Doncs la gent que vulgui descobrir que aquestes obres que han passat, doncs, per moltes cases, entre elles la de la Dolors, aquest dissabte es podran veure a l'espai de lliuregació d'11 a 2 i de 6 a 8 de la tarda. També podreu descobrir, doncs, com ha anat tot plegat. I si us interessa aquest projecte, si teniu ganes de formar part del projecte Custòdia, aquest dissabte també podreu sentir-ho de primera vegada. Avui n'hem volgut parlar amb la Dolors Ludavid. Moltes gràcies, Dolors. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Bon dia. Adéu.