De la pandèmia al podcast: comiat de Lua López a Ràdio d’Esvern, traspàs d’informatius, política municipal i modernització tecnològica

És l'hora dels adeus i ens hem de dir, adeus. Vinga, passant just que estem ja en aquesta segona hora de La Justa, estareu dient. I aquesta veu, què fa aquí? Doncs si no soc la Raquel, la Raquel ha passat just a l'altre costat. Són ara les 11 i 17 i anem a fer una entrevista molt especial. Suposo que per la música que sona de fons ja ho esteu intuint. No, no acomiadem a la Raquel, pobra, porta només 3 dies. A què acomiadem avui és a la Lua López Ribas. Obro els micròfons perquè a més a més tenim multitud a l'estudi. Estan la Raquel, la Lua i la Mariona. Què tal, noies? Bon dia. Hola, Núria. Hola. Hola, molt bé. Hola, molt bé. Sí, estrany. Feia dies que jo crec que la gent de Sant Just, Lua, no escoltava la teva veu, els informatius ni els butlletins. Clar, anava a dir, ha sigut com un canvi així, bueno, a poc a poc la Mariona ha anat agafant protagonisme a informatius. El relleu, eh, Mariona? Clar, és que és diferent, però jo crec que en un programa, en un magasin de matins, sí que, mira, doncs són els meus últims dies, o pots anar dient i ho comunicant a l'audiència. Hi ha ocasions, per dir-ho. Hi ha informatius o et fas una notícia de tu mateix. Sí. Hola, és l'últim dia que m'escoltareu, o si no... Una mica estrany. Exacte, igual jo tampoc podia dir, hola, ara no escolteu a la Lua, sinó que m'escolteu a mi. Sí, sí, sí, jo també vaig haver de passar de dir, bueno, la informació, vaig haver-m'ho de pensar amb Mariona Salas, en lloc d'en Lua López. Però, bueno, has estat aquesta setmana a l'U acabant de donar un cop de mala Mariona, com està sent aquest traspàs? Interessant, o sigui, jo crec que quan ja portes molt de temps fent una feina, i sobretot a informatius, que és cada dia... Sí que canvien les notícies, però el mecanisme és el mateix, arriba un moment que has automatitzat una mica tot el que has de fer. I jo crec que és molt interessant fer un traspàs a una persona nova, perquè tornes a fer conscient tot això que fins ara ho feies sense pensar, no? Bueno, el tempo de les notícies, com funciona tota la taula de so, com s'han de fer els talls a les entrevistes, coses que ja... Bueno, doncs ho tenies per la mà, quan ho has d'explicar a algú, ostres, bueno, hi ha molta feina a fer. Important, important. També has estat donant una mica un cop de mala Raquel, no?, aquests dies, també potser no de forma tan incisiva com amb la Mariona, perquè al cap ja, a fi, la Mariona és qui portarà els informatius, però bueno, amb la Raquel i amb tasques de la ràdio, també donant un cop de mala aquests dies. Lua ho sap tot, eh? Lua, això què... com es fa? I això... Home, jo t'ho dic, jo, si no hagués tingut la Lua aquests dies, és que no sé què hagués fet, perquè mai... No, no, en sèrio t'ho dic, perquè a mi em posen de primeres, pujar, baixa volums, activar no sé què, no s'aguantos, em pet el cap, perquè jo mai havia fet ràdio... Un aplaudiment, Lua, te'l mereixes, home. No, sí que és veritat que jo crec que és això, que impressiona una mica sobretot la part de ser tècnic de so, no? Clar, la part més de botons... Exacte, i sobretot la part d'informatius, que no ho veu, qui ens està escoltant, t'estàs tirant totes les sintonies, n'hi ha moltes de diferents, que si els titulars, que si l'agenda, que entre notícia i notícia, això, quan vulguis, clar, tot això, memoritzar-ho... Clar, anem a fer una mica de memòria, Lua. Tu, quan entres a Ràdio d'Esvern, quants anys portes? Jo vaig entrar al setembre del 2020, quan l'Imanol l'ho va deixar. En plena pandèmia, o sigui, moment... Sí, jo vaig enganxar una situació una miqueta estranya de la ràdio... Clar, tothom parlava que per aquí passava molta gent, que sempre hi havia molts col·laboradors i col·laboradores, que hi havia molta vida a la ràdio, que era la ràdio del poble, però quan jo vaig arribar aquí no venia ningú. Clar, és que... Només érem els que estàvem a la ràdio, per tant, estem parlant de... Primer vas ser tu, érem tu i jo, i llavors sí que hi havia el Carles i l'Enric, però a la ràdio no passava ningú més. Els informatius, els botlletins, els fèiem a l'estudi petit per no compartir micròfon amb la persona dels matins. Pel contagi, clar. Exacte, va ser com una situació d'entrada una mica com estranya, que per sort s'ha anat normalitzant. Gràcies a Déu. Sí, perquè jo crec que la ràdio guanya sobretot quan ve gent aquí presencialment, les entrevistes eren totes per telèfon, no podien ser presencials. Posàvem el condonet al micro, la pantalleta... Sí, sí, sí, si venien dues persones havies de posar una pantalla al mig perquè no es poguessin hipotèticament contaminar l'una a l'altra. Clar, era una cosa molt estranya. Tu vas començar la ràdio que no era de ràdio una mica, eh? Clar, però tothom m'ho deia... L'havia perdut d'essència. Clar, tothom m'ho deia, tothom m'ho deia, però jo no havia conegut la ràdio original, la real. Llavors, em semblava com històries mitològiques una mica. Què et va fer el traspass a tu, Luà? A mi, l'Imanol. L'Imanol. I què tal? Com va ser aquest traspass? He tingut una espècie de déjabús aquests dies amb la Mariona, perquè me'n recordava també, clar, jo molt nerviosa, els hi explicava aquest matí. Jo no he estudiat periodisme, sí que he fet audiovisuals, que hi ha una part que està relacionada... La part més comunicativa, global, no? Exacte. Però allò de redactar... Però a nivell de periodisme, de redactar, per mi era una mica una novetat, sí que m'agrada redactar i, bueno, ja havia fet altres coses, però a nivell tan informatiu jo no ho havia fet mai, és diferent. La Mariona, per exemple, estic a veure d'haver redactat notícies per revistes, per diaris... No tens excusa, Mariona. No, no en tinc com a mena d'excusa. Hi ha com un background que la Mariona potser té, que jo vaig arribar aquí de, sí, no, a mi, la càmera, munto vídeos... I era com, bueno, vale, però això és una ràdio. Vull dir que era una cosa molt diferent. Jo completament al revés. I a mi em poses ara amb les coses tècniques d'aquí i ploro, sort. Sort que he tingut la lua, eh? I ara que se'n va i el dilluns ja no la tindré... Bueno... Raquel, a tu et passa el mateix, no? Demano disculpes per avançar. Jo, bueno, no sé si durant aquests programes heu escoltat algun silenci o alguna cosa, i si algun micro que no ha sonat, la part tècnica és com, Dios mío, salva-me. I l'important que és editar bé els vídeos és una cosa que jo admiro moltíssim. Sí. La veritat ho dic, eh? Sí, sí. Tu, Raquel, és periodista, també? O et passa com la lua? Mira, jo vaig fer una carrera que es diu Comunicació d'Indústries Culturals, que és una mica la barreja entre... És un poc el cajón desastre, barreja entre periodisme... i Comunicació, no?, audiovisual o...? I Comunicació audiovisual i publicitat, i, bueno, tot relacionat amb la cultura. Llavors sí que vaig tocar tots els pas, però no tinc tant de coneixements sobre l'edició, sobre el control i tal. Llavors això... Bueno... Bé, es va agafant. Sí, és clàstica, suposo. Impressiona una miqueta la taula de so, però després t'hi fas amiguer. Mira, jo recordo el dels teus primers programes, que jo estava pels matins, i tu vas entrar amb l'Imanol, com ara fas... Bueno, com feies aquests dies amb la Mariona, no?, entrar als diaris, als portades dels diaris. I havíem de comentar la portada de... crec que era de La Vanguardia. Sí, sí, una memòria. I ja està, sí, sí. És que en aquell moment vaig pensar, pobra, pobra noia, perquè és que estava comentant amb la Manoli. L'Imanoli va dir, vinga, vas, i ara has de llegir els titulars, tal i qual, però és que vas llegir els titulars i ens vam quedar les dues així com dient, vale, i ara què? O sigui, ens vam quedar com sense... vull dir que va ser simplement llegir els titulars i va dir, vale, sense comentar res, saps? Va quedar allò com molt penjat i... Clar, és que era el primer dia que entraves, saps, a l'estudi i va ser com un bueno, bueno. No, no, perquè jo crec que impressiona. O sigui, després, això de parlar una mica a l'aire, perquè és la sensació... No ho sé, és una barreja com entre que no veus qui t'està escoltant, però aquest no veure qui t'està escoltant fa que la possibilitat de qui t'estigui escoltant sigui molt grossa. Clar. Llavors, és com una responsabilitat de no em puc equivocar, a veure que... o sigui, a l'inici recordo com això, com molts nervis, de no m'he d'equivocar, si fallo en alguna cosa, ostres, això quedarà aquí com una mica com per sempre. Després et vas tranquil·litzant, vas veient que sí, que és una ràdio, que clar, has de vigilar una mica què dius o no, però que no passa res i que tothom s'equivoca i que, de fet, ho fa més o mai i que des de casa, doncs, també empatitzen, no? O sigui, ai, m'ha passat això, m'ha passat l'altre, som persones, no som robots, simplement. La naturalitat, al final, també és un grau, perquè això, perquè el receptor empatitzi amb tu. Clar. Sí, sí. Parlem ara de coses ràndoms que t'has trobat aquests anys, o sigui, entrevistes, converses, notícies que has hagut d'escriure. Ah, que interessant. Que has dit, ostres, i d'això? Com ho faig? O què em faig notícia d'això? Clar, és que, si estem parlant, l'actualitat de Sant Jús, jo crec que és bastant cíclica, llavors, un cop has passat un any, més o menys, ja saps què es mou, però sí que hi ha vegades que no passa res en aquest poble. Jo crec que el difícil era això. O sigui, per mi, el més complicat ha estat quan arribaves aquí un matí, clar, o sigui, fem una mitjana... Un 25 de juliol... Clar, fem com a mínim quatre notícies. I aquest és un poble que quan hi ha vacances, hi ha vacances. O sigui, ja no passa res. Ja no passa res. Llavors, el juliol és un mes bastant d'aquest tipus, perquè veus festa major, però un cop tu hi has entrevistat a totes les entitats... Clar, un cop han passat dimonis, un cop han passat els blaus, un cop han passat... Has repetit 50 vegades la programació de festa major, bueno, veus una miqueta la bola aquella a l'oeste que passa, no? Sí, la bola de... Sí, sí. També passa a portes... O sigui, a portes de vacances sempre passa aquí, que és una mica com... Ostres, què escric? I... Però, bueno, acabes com desenvolupant una espècie de creativitat sobre notícies, no? De que a vegades fas notícies, què penses? Si algú em diu que he fet una notícia... És que no ho sé, no? Però... L'altre dia em fèiem sobre derretitzar els carrers. Oi, sí. Clar, suposo que a algú l'interessa, però... Però derretitzar els carrers. Però, clar, després hi ha coses que sí que de cop passa, no? Doncs, no sé, una que va tenir com molta moguda va ser, doncs, tota... Clar, va passar la pandèmia. Sí. Sí, jo crec que això sí que... Jo vaig agafar el que quedava de la pandèmia, però encara hi havia dades... Restriccions. Restriccions i tot això, clar. Cada dia era una notícia, sí. El primer any van ser restriccions. I llavors hi havia com unes pujades i baixades, això movia molt. Jo crec que, sobretot, coses que podem cobrir a nivell municipal, que si no ho expliquem nosaltres no ho pot explicar ningú més, no? Com afecten aquestes restriccions, potser? Doncs, venen les festes de tardor. Hi haurà concerts, no hi haurà concerts... Doncs, això hi havia molta gent que estava... que ho volia saber. Clar, és que les coses aquestes a Catalunya Ràdio no les sents. Llavors, l'únic lloc d'informació és Ràdio d'Esvern. Per tant, aquestes coses s'han de cobrir sí o sí. Exacte. Llavors, això jo crec que és el que crida més l'atenció i on hi ha més suc o quan passen coses realment al nostre municipi, no? Que puguin, no ho sé, per exemple, me'n recordo justament a les restriccions, quan van fer aquest desplegament policial a les festes de tardor, que va haver-hi molt rebombori al poble. Venen uns t'explicant una versió, els altres... Jo crec que també és interessant, contrastes la informació d'una banda, de l'altra, sobretot amb problemàtiques així, i que és una mica... passes allà entre dos aigües. Anem a un altre tema també molt interessant, perquè els butlletins, sempre a l'última pàgina, posen el rànquing de les tres notícies més llegides de Ràdio d'Esvern. Per favor, l'audiència que ens estigui escoltant, que miri aquest apartat de cada butlletí. Què ens passa a la societat? A vegades són coses molt estranyes. O sigui, hi ha vegades... Per què les notícies són les morts, les desgràcies i els afrets? El suquillo, sí, sí, sí. Però és que... Anima això, però una cosa molt heavy. Sí, perquè a vegades, o sigui, perquè jo crec que tu també redactes una notícia sabent què interessarà més o menys, però és que a vegades no tens ni idea. O sigui, tu estàs escrivint una, no?, que passa... Que a vegades m'ha passat, ostres, doncs, col·loca totes les dades perquè això és superinteressant, aquest projecte, Sant Just, que guai, i tal, no sé què. Tu veus la gent que ho ha llegit, i és molt poca, perquè, bueno, per qui ens estigui escoltant, no podem saber qui ens escolta l'informatiu, però sí que podem llegir quants clics hi ha a cada notícia, que això és el que surt al butlletí. Hi ha notícies que tu t'has deixat allà la pell, pensant, és capdalt, és superimportant, ho ha de saber tots en just, que hi ha aquesta iniciativa, o que estan fent aquest projecte, sobretot entrevistes que venen aquí, no?, tant a nivell individual com d'entitats, de projectes, o sigui, hi ha molt moviment cultural aquí al poble. Això a vegades no interessa gens, i de cop tu estàs fent una notícia que tu ni fa ni fa, que penses, bueno, vale, i de cop, hi ha un darròs d'allà Sant Just, i hi ha un munt de clics que arribes el dia següent aquí, i clar, quan has de penjar les notícies, pots veure que les persones han llegit l'anterior, i veus que aquell número va pujant, i cent, i doscentes, i trescentes, quatrecentes, siscentes persones, i és com... Què està passant, no? Per què aquesta? Després, una altra cosa, també, el tema del resum de l'any, una altra feinassa, eh? Això no ho sap, no ho sap, no ho sap, no ho sap, Mariona, vinga, Mariona, jo no he sentit a parlar d'això, eh? Ànims, ànims i gràcies. Clar, una feina que fem puntual als informatius, i que són com els dies, bueno, que és una feina especial, és a finals del mes de desembre, fem un resum de tot el que ha passat la resta de l'any, fent especial èmfasi a les notícies més llegides. Llavors, recuperem una mica com l'actualitat se'n justenca, i és molt interessant... De tot l'any, eh? Exacte. Aquestes notícies més llegides, normalment, sí que vas veient, doncs, aquella setmana, què tal, però com que es queden molt enrere, si ara em preguntessis quina és la notícia més llegida del mes de gener, no t'ho sabria dir. No, no. Però això sí que ho descobreixes quan fas el resum de l'any, que vas a clics i de cop veus, ostres, doncs aquesta, que sí que vaig veure que ja tenia masses, però és que ha arribat els mil i pico clics, llavors tot això es torna a recuperar. I sí, sí, són uns dies de recuperar informació, gravar-ho, deixar-ho tot preparat, perquè el dia 31 tothom pugui, tots els enjustencs i enjustenques, puguin fer una mica un resum d'aquest any i recuperar l'actualitat. Sí, sí, està molt bé. Que guai. Sí. Un altre tema interessant... Política. Sense entrar en partits, perquè sabem que estem en època pre-electoral i tal. És interessant. Què tal el tema de la política, entrevistes... És curiós, clar, jo crec que mai estaré tan al dia... Paciència, no? Una mica, també. Ostres, és que, clar, jo crec que per mi el pitjor és el ple municipal. Les notícies del ple. Clar, perquè si estem parlant, és que la majoria de s'enjustencs i s'enjustenques no s'ho escolten, però informatius, ens hem d'escoltar el ple municipal, que acostuma a ser, no sé, tres hores, quatre, a vegades. Tres mínim, tres mínim. Tres, tres segur. I tu, quan t'ho escoltes tot, ostres, és que la política municipal és especial. És que és molt curiosa. Clar, coses que s'aproven, mocions... Bé, i la manera, com es desenvolupa la política, no? Jo crec que més actualment, sobretot aquests últims anys, la política també ha guanyat molta força a les xarxes. Com veure que a vegades un tuit val més que la política realment. O sigui, com es barregen aquestes dues coses? Des d'informatius ho veus, perquè també, doncs, clar, les nostres notícies les pengem a les xarxes socials, les pengem al Twitter, les pengem al Facebook, les pengem a l'Instagram. I com això també genera com cert ressò, a partir d'una notícia de Ràdio d'Esvern, que tu estàs informant sobre aquest partit polític que ha fet això, de cop, es pot aquella notícia, les retuitegen no sé quants altres partits polítics, queixant-se a favor d'una cosa... Bé, hi ha un... O sigui, jo crec que tenim com un poder informatiu i divulgatiu sobre la política del poble, que és curiós i que per mi era... És bastant important. Per mi era la primera vegada que treballava, no?, en política i sobretot política municipal. I és un àmbit, bueno... També una mica delicat, eh?, hem de dir, perquè, clar, està tot molt estipulat, els minuts, el número de notícies que es publiquen de cada partit, de cada acció que fan... Des d'informatius també es... O sigui, es porta com tota la part de relació com de comunicació amb l'Ajuntament i llavors totes les entrevistes polítiques, segons els vots que han tingut a les eleccions, que ara vindran al maig i que això canviarà, clar, venen més o menys dies, més mesos, menys mesos, informatius, és qui s'encarrega de contactar amb tots els portaveus respectius i fer-los venir. I, clar, i tot ha de ser sempre, doncs, tots 20 minuts, que no se't salti, perquè al final depèn de tu... Hi ha un ordre, també. Clar, hi ha un ordre. Han de passar un número concret de vegades al trimestre. Sí, pel que sigui, se't salta i tu no has avisat aquest portaveu, perquè a vegades, no ho sé, pot passar, ets una persona que ho està gestionant, a part d'aquestes entrevistes estem gestionant, doncs, cada dia a l'entrevista del dia, qui ve, qui deixa de venir, hi ha una pressió aquí, i de, ah, no havia de venir, encara n'he vingut, espera, que t'ho miro, no, encara no et toca, o sigui, bé, si toca un cop cada dos mesos, aquest mes ja vas venir el passat, aquest no, et toca el següent. Hi ha tota aquesta part de... Sí, de controlar una mica... Bé, perquè és una cosa molt políticament correcta, no, on s'admira molt fil per randa de tot el que estiguis dient, com ho estàs dient, amb qui estàs contactant, amb qui no, i que la funció de la ràdio és donar veu a tothom, per tant, hem de ser, tant com puguem, neutres i donar, doncs, això, i sobretot a nivell polític, jo crec que en altres temes els és igual, una mica, si ve més una entitat o menys una altra, és una cosa que no importa tant, estem parlant per ajuntaments i així, però a nivell polític sí que s'ho miren amb lupa, llavors des d'Ajuntament, des d'Informatius, jo crec que hi ha una pressió per tots els partits polítics per igual, o sigui, no són uns més, uns menys. Cadascú vol escombrar cap a casa i hi ha feina per posar pau i escombrar una mica cap a casa de cadascú. Canvis de la ràdio, Lua, coses que has vist, que comentàvem abans a fora de l'estudi, fora micro. Bueno, això molt, no? Tecnologia. Tecnologia a tope. A l'entrar em deia, jo quan vaig entrar semblava això d'una altra època. Els anys 80, sí. O sigui, per mi, jo he estat, doncs, això, dos anys i mig, una mica més, a nivell tecnològic, ha arribat per fi al segle XXI a la ràdio. Vinga, guatada. Sí, sí, o sigui, ha sigut perquè... Ara estem molt ben equipats. Clar, abans ho estàvem recordant. Jo quan vaig arribar i em va fer el traspàs Limanol, informatius treballava... És que clar, ara començaré a parlar, sembla que estic parlant dels anys 90 i estic parlant de fa dos anys. Jo, informatius treballava amb ordinador de torre, com si diguéssim, no teníem el portàtil. Per tant, clar, si havies d'entrar a fer notícies, les havies d'imprimir totes cada dia. Després, els talls, no?, que ara els fem amb... Clar, tampoc, això és que hi ha moltes coses que la gent no sap, però els talls ara es poden fer amb el portàtil, et pots descarregar el podcast, fer els talls, a nivell, bueno, doncs... Al moment, no?, pràcticament. Clar, tu pots estar... A més, estem amb dues pantalles. En una pantalla pots estar redactant la notícia, a l'altra fas els talls, t'escoltes els talls mentre redactes. Jo, quan vaig entrar, el que havia de fer era entrar a l'estudi petit, que tenim aquí al costat, mentre jo, quan vaig entrar, tu portaves al magasin de matins, tu començaves l'entrevista, jo havia d'estar preparada i donar-li a gravar a l'entrevista, perquè si jo no li donava a gravar a l'entrevista, a deu talls, seure'm amb una llibreteta... I apuntar a mà, a minutatges. Minut 2, ha parlat d'això, minut 2.35, que està parlant d'això. Llavors, quan acaba tota l'entrevista, jo tenia... Havies de fer els talls manuals, no? Clar, però els feia, com si diguéssim... A l'altre estudi. El Viva, no?, que és en aquest ordinador de torre, que està a cada estudi, i que, bueno, és tot el software una miqueta, com si diguéssim, especial de la ràdio. Que és un software també que té una interfície bastant antiga. Llavors, havies de fer els talls en aquell Viva, exportar-los, convertir-los a MP3, exportar-los, llavors sí que anaves amb l'USB, i per fi ja ho podies posar a l'ordinador de torre i començar a redactar. I, clar, hi ha uns tempos aquí a les ràdios, a tot a informatius, que són molt ràpids, perquè entres al matí, a les 10 i quart, quan llegim les tres notícies del dia, i han d'estar redactades aquestes tres notícies del dia, després ve l'entrevista de les 11, escolta-te-la, i a la 1 ha d'estar ben redactada, que la puguis llegir perfectament, amb els talls fets, perquè tu els puguis, perquè mentre estiguis fent l'informatiu els puguis tirar. O sigui que a la ràdio podríem dir que en aquests últims anys s'ha modernitzat, s'ha digitalitzat, de cop i volta, eh? A l'estudi gran també ha arribat la nova taula de so. Oh, i tant. Xarxes socials també, a tope, amb Twitter, Instagram. Quan va començar a fer del programa un podcast? Quan es va començar això? Jo quan vaig entrar ja ho vaig començar a fer. Però crec que abans que jo, i això et parlo del 2018... Només en directe. Com en directe? O sigui, a l'acabar el programa... Que queden registrat. Sí, s'edita, o sigui, es fan com els marcadors, els podcasts... No, no, sí, sí, però abans que t'entreixes es feia només en directe i ja està. Doncs la veritat és que no ho sé. Crec que sí que... Això a Càbils ens podria dir exactament quan... Crec que sí que es quedava... O sigui, que sí que la web sí que funcionava i que quedaven allà els programes i tot. Però no sé si... Vull dir, no sé si es feien podcasts i si... Òbviament... No, sé que no has... Tot el tema de les xarxes, el 2018 encara no estava del tot... Sí que hi havia Facebook en aquell moment... Però no és que s'ha podernitzat molt, no? Sí que sí que hi hagi una pandèmia, tot el que ha passat... O sigui, tothom va començar més a consumir podcasts al final. Llavors, que del programa es faci un podcast està superbé. Que dels informatius... Tu diguis... És que clar, informatius, per exemple, estem a Spotify. És que és mega guai, això. Crec que no ho diem suficient, però queda gravat cada dia. I clar, et poden escoltar Spotify perquè els informatius... Jo li deia a la Mariona, a veure, em va dir... Però qui ens escolta? Dic, no ho sé ben bé perquè no t'ho puc dir... Però sí que et puc dir que m'he trobat amb gent... De moltes edats diferents de Sant Jús... Que em diuen... Ai, ostres, ja et poso cara, tu ets la noia d'informatius... Perquè jo vaig començar els informatius pensant... Aquí no m'escolta ningú. Sí que t'escolta gent. Sí, sí, sí. Sí que t'escolta. I et diuen... Ah, doncs ho fas molt bé o tal o... No ho sé, o... Ah, com feu les notícies al matí, no? Primer amb la Núria i després amb la Mireia... Doncs, ah, és molt divertit, us escolto els matins... Cada dia quan em llevo i és com... Ostres, en sèrio? Quina pressió, no? De cop, o sigui... Home, però és xulo. Sí, és xulo. Bueno, mira... Dona un sentit a la feina que estàs fent. A la feina, clar, exactament. I ja més en el terreny personal, Lua, coses que t'emportes de la ràdio. També ets jove, ets molt jove. Crec que la ràdio és una de les teves primeres experiències professionals. O m'equivoco? Sí, sí, sí. O sigui, a nivell d'experiència professional llarga, és la primera. I, clar, jo crec que aquí he agafat molta confiança. Bueno, és el que tu deies, no? El primer dia aquí llegint les portades, havent de locutar, m'agafava alguna cosa, perquè jo soc molt vergonyosa. I el fet d'haver de parlar com en públic... I mirat ara, un desparpajo... Bueno, però i això és una cosa que crec que va bé per la vida, així en general. I era la típica, a la universitat em deies, has de fer una presentació en públic i em moria. O sigui, estava una setmana pensant, no, tinc una presentació oral. I ara és com, bueno, vinga. I per això, quan em va sortir com l'oportunitat d'aquesta feina, era el meu gran terror. Era dir, però si jo tinc pànic a parlar en públic, i ara al final... Ara hauré de parlar en públic. I estàs cada dia parlant en públic. Exacte, és la teva feina. Clar. I a nivell d'això, doncs, guanyar molta confiança, veure que no passa res, que al final, bueno, doncs, parlar és una cosa que fem tots i totes. I tant. I que no per fer-ho davant d'un micròfon és diferent que si ho fas al carrer. Clar. I a més que aquí hi ha un ambient com bastant xulo i com molt de... Bueno, molt segur, perquè només entra tant a mi com a la Raquel, ja tots ens diuen, si t'equivoques no passa res, és el teu primer dia, tu ho fas com pots. És que de seguida estàs molt còmode aquí, per tant. Sí, en realitat les ràdios locals és això el que tenen. És a dir, que és com una mena de... Una petita família, jo crec. Una petita família, com una mena també d'alloc on molta gent té les seves primeres experiències a nivell professional, sobretot. Llavors també és com una mena d'escola de ràdio, per dir-ho així, no? La cantera que professionalitza molta gent. Per això jo crec que això respira, que vas agafant rodatge, que és això. Jo crec que et dona molta tranquil·litat, tant el Carles com l'Enric, que sempre estan aquí, de no et preocupis, sobretot els primers dies, no? Davant de la taula de so, que se't fa una muntanya, cridar a Carles, Carles, no sé, no sé què he clicat, no? Comences a sonar això en burles. La Raquel està rient, pensant com dient, mare meva, bueno, vinga, va, no passa res, no passa res. Exacte. I que et poden anar solucionant, no? Si estàs a fora, doncs també, Enric, com has fet això de la web? Que no sé ni per on començar, se m'ha borrat tot. I quan t'ho expliquen és com, però no passa res, que estàs començant. Sí. Això et dona molta tranquil·litat, també, tant amb tu com amb la Mireia, ara que acaben d'entrar elles dues. Jo crec que també, doncs, és gent jove que passa per aquí, que et pots ajudar l'un a l'altre, o sigui que hi ha molta família en aquest sentit. I tant, i tant. I llavors, és això, es va com creant un clima... I ara què, lua? Què farem? Què faràs? Vaja. Doncs ara... A la mesura del que ens puguis dir, eh? Sí, no, no. Bé, jo aquí també, o sigui, a part dels informatius, el que he estat fent durant molt de temps han estat vídeos que ens encarregava l'Ajuntament i així que al final, com he dit, jo havia estudiat audiovisuals i per tant era com el terreny on em sentia més còmode i també ha sigut un gran aprenentatge perquè treballar per encàrrec, haver de resoldre dubtes, t'envio aquesta proposta, torno, no, modifico això, modifico l'altra cosa... O sigui, que els vídeos de YouTube de l'Ajuntament, una part són teus, no? Un aplaudiment per la lua, per favor. Gràcies, lua, gràcies. I clar, aquí també hi ha un aprenentatge molt gran de... Bueno, de fer-ho tu també... És un treball com molt solitari aquí, el dels vídeos, perquè només estava jo fent els vídeos i per tant, ostres, tenir un feedback era difícil, llavors has de confiar molt en el que tu estàs fent, que sí que si t'ho han encarregat i t'ho continuen encarregant és perquè sí que ho estàs fent bé. Perquè agrada i ho fas bé. Exacte, i a l'inici costa una mica, no, de confiant que realment sí que ho estàs fent bé. És com, ostres, ara m'encarreguen aquest vídeo que té, és una de dimensions més grans, no, com per exemple el documental que vaig fer de la Soledat Sants. Sí. Ostres, es fa una muntanya, no, quan tu veus, perquè dius, jo sol he de fer això. Sí, sí. Al final és una responsabilitat molt gran, però, bueno, que també en aquest sentit he anat agafant molta més confiança de, bueno, doncs anar fent, d'estar bé... I ara seguiràs per aquest camí de fer vídeos? Em, ara... ara és una mica una barreja. Me'n vaig, ho puc dir tranquil·lament, me'n vaig cap al Prat de Llobregat, a un projecte que es diu Interseccions. Jo, mentre he estat aquí a la ràdio, que també crec que va molt bé, com que l'horari és de matins a informatius, amb això em permetia a la tarda estar estudiant i he fet un màster d'antropologia. Ah, mira. Exacte, llavors, cap a on vaig és una mica com un mix entre l'audiovisual i l'antropologia. Treballaré en un projecte que parteix com que l'educació i la cultura pot transformar la societat i llavors treballen tant amb escoles com amb equipaments culturals, una mica com a tots els nivells de cultura i educació, tirant projectes endavant amb aquesta idea principal. i jo sí que portaré una part de la comunicació, o sigui que espero no deixar la càmera, podeu donar fotos, vídeos, perquè és una cosa que m'agrada molt, però es barrejarà també en, bueno, estar pendent d'aquests projectes, fer un seguiment, que crec que també es pot aprendre molt a nivell de cultura i educació, que són dos temes que a mi m'encanten. Que guai. Mariona, Raquel, teniu alguna pregunta per afegir-li a la Lua sobre dubtes que tingueu, curiositats... ara aprofitem que encara està aquí, que avui és el seu últim dia... Tantes preguntes... Tantes preguntes, ai mare, Raquel. És que no sé. Prioritza, has de prioritzar, va. Agafant una... T'ho has de pensar, eh? Ai, no ho sé. Estic aquí per respondre. Està aquí, la tens al teu servei avui. L'UASO servició. Puc fer una mica com de periodista... O sigui, et preguntaria si haguessis de, en una paraula... Ostres, ostres. Intensa i tot, eh? Agafat, du, agafat. Sí, aquestes coses em posen molt nerviosa. Sí. En una paraula. No, a veure... Si en una paraula haguessis de descriure... El que transmet, per exemple, el que tu fas, la feina que tu fas, tant siguin fotos o vídeos o les notícies, quin és l'objectiu que vols aconseguir? M'has de dir un adjectiu. Una paraula? Un adjectiu? No, però, et puc notar, eh? Un adjectiu, a més, eh? Un adjectiu. Mare meva, però, Raquel, un moment, a veure... Clar, clar. Resumeix dos anys amb una paraula. Vinga. Doncs sí, per què no? No puc fer com una frase. És que necessito la declaració per després. Això ho necessita la Mariona, Raquel, que ha de fer la notícia. Bueno, ella també per les xarxes. Ostres. Una frase, és que una paraula... Una frase, una frase, una frase també queda bé. Va, dona-li el titular-lo, facilita-li la feina. No, al final, sí, jo crec que informatius, el que fem és donar l'actualitat de Sant Jus. Toma. Ja sigui amb vídeos, ja sigui amb les notícies, és estar al dia, sempre, i que tothom pugui estar al dia. Jo crec que és una funció que ens ho agraeix. Ens ho agraeix Sant Jus, no així en general. Crec que gràcies a la ràdio van sabent què passa, com passa i quan passa. Jo crec que doneu confiança en els informatius, perquè al final, quan has de buscar en alguna font què està passant, vas allà. I et dona una confiança, com està escrit, perquè està escrit bé, la informació com es condensa, llavors ho fa molt bé. Ah, ho has anotat, Raquel? Ja ho tens anotat, sí? Vale, que fantàstic. Tu, Mariona, per la teva part, o ja li vas preguntant el dia a dia? Jo és que la inflo preguntes bastant, eh? Li pregunto qualsevol pàrida. En plan, Lua, com s'obria aquesta finestreta de l'ordinador? I m'ho repeteix, perquè, bueno, tot el seu tempo i el seu pas. Doncs res, Lua, escolta'm, ja gairebé són les 12, ens hem menjat aquí no sé quantes estones, no sé quants minuts, però bueno, això també és una cosa que passa a la ràdio, el minutatge tot ha d'equadrar molt, però bé, avui hem fet una excepció. Que et vagi tot molt bé, que tinguis un futur brillant allà als llocs que t'esperin, no només al Prat, sinó els futurs llocs i segur que et tornem a tenir per aquí, per la ràdio, per l'emissora, per fer-te alguna entrevista, o de visita, o el que sigui. Exacte, sí, vull dir que marxo de la ràdio, però el meu vincle amb Sant Jú sempre ha estat molt fort, continuarà sent-ho, sigui per entitats, individualment, fent projectes, al final jo crec que això també cal destacar-ho, no? Que al final per mi no és qualsevol ràdio municipal, és la ràdio del meu poble, d'on he crescut, bé, de tota la vida, i que per tant això em fa dir un adéu, però saber que ens veurem, perquè quan poseu paradeta al carrer, per Sant Jús al carrer, m'aproparé a preguntar-vos com va, quan posem paradeta al carrer, no sé, per Nadal, que també es va fer, no? Doncs també us veuré, vull dir que segur que algun dia, doncs espero que si hi ha algun projecte, o el que sigui, doncs tindreu el meu número, ja em podreu trucar i us vindré a explicar coses, és un adéu a nivell diari, a nivell d'informatius, però no és un adéu per sempre. Doncs el que ens ha dit la Lua, que les primeres experiències marquen, i les persones que passen per ràdio d'Esvern també, i la Lua també ha marcat aquí a la ràdio. Molta sort, Lua, que vagi bé. I moltes gràcies a tots i totes vosaltres, perquè és això, he après moltíssim aquí. Que bé. Deixem benvolgut, de Manel, també per donar la benvinguda a la Raquel i a la Mariona. Gràcies. Gràcies. Adéu. Sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant.