Entrevistes de la Justa del 21/3/2022 — De l’orxata a la sobrassada: escultura i arquitectura en diàleg

Resum

Context

• Conversa amb Miquel Planes arran del col·loqui “De l’orxata a la sobrassada: Escultura i Arquitectura” amb l’arquitecte Alberto Peñín al Mercat (demà a les 19 h).
• Objectiu: explorar vinculacions reals entre Belles Arts i Arquitectura a partir de dos projectes compartits al País Valencià.

"Els edificis estan separats, potser, 20 metres; però conceptualment, la distància és enorme."

Eixos principals del diàleg

• Ponts entre disciplines: posar sobre la taula les semblances, simbiosis i concordances entre escultura i arquitectura que el temps ha anat separant.
• Geografia i identitat: reflexió sobre com el lloc d’origen i treball (Mallorca i València) pot influir en els projectes (Burjassot i la Font d’en Carròs).
• Procés obert i participatiu: es planteja una sessió dialogada, amb preguntes del públic i projecció d’imatges dels projectes.

Projectes i col·laboració

• Treball conjunt en dues obres, una d’elles per a una església/centre de religioses, dissenyant “fins a l’últim detall” amb criteri artístic.
• Respecte mutu i intercanvi: l’arquitecte i l’artista es complementen i s’“ajuden” per enriquir el resultat.

Política pública i presència de l’art

• Recordatori de la normativa de l’1% per a art en obra pública a Espanya.

"Hi ha una normativa que vol que l’1% d’una construcció civil se destini a obra d’art... que no es fa mai."

• Contrast amb França, on s’aplica més sovint.
• Pèrdua d’art quotidià: de les ceràmiques d’entrada dels edificis dels anys 70 a l’actual desconnexió entre art i vida diària.

Museus i espai expositiu

• Valoració de museus on es percep complicitat artista-arquitecte (ex. Fundació Miró).
• Crítica a espais que prioritzen l’objecte arquitectònic sobre el criteri expositiu (ex. MACBA), i menció a la Fundació Tàpies com a reacondicionament coherent amb l’obra.

Procés creatiu: metàfora culinària i materialitat

• Parallels entre cuina i creació artística: ingredients, combinacions i necessitats.
• Importància dels cinc sentits en l’escultura: el tacte i l’olor del marbre, ferro, fusta i ceràmica.

"El fang té història... i a 800 graus, ja mai més tornarà enrere."

• El fang com a matèria carregada de temps i origen; la cocció en segella el canvi irreversible.

L’acte: què hi trobaràs

• Col·loqui obert amb imatges dels projectes, explicacions de processos i espai per a preguntes.
• Un títol amb humor —“de l’orxata a la sobrassada”— per parlar de territori, identitat i simbiosis disciplinària d’una manera propera i estimulant.