
Entrevistes de la Justa del 10/4/2019 — De residència a “cases per viure”: Vitàlia Sant Just, unitats de convivència, portes obertes i vincles amb famílies
Resum general
Episodi centrat en la transformació de Vitàlia Sant Just cap al model de unitats de convivència —autèntiques “cases per viure”—, amb testimonis de residents i l’equip professional. Es destaquen la connexió amb el barri i l’alcalde, la Setmana de Portes Obertes, la vida quotidiana a les unitats, el paper clau dels equips tècnics i gerocultors, i la relació amb les famílies (preingrés, dol i gestió de queixes). També s’aborda l’assignació per afinitats i s’introdueix el tema de la mort, tot posant l’accent en l’afecte i els vincles.
- Transformació de 3 menjadors a 7 unitats de convivència amb sortida al jardí
- Preparatius de Sant Jordi i activitats terapèutiques diàries
- Equip jove i multidisciplinari; formació i rol dels gerocultors
- Relació amb famílies: entrevista de preingrés, acompanyament del dol i gestió empàtica de queixes
- Assignació per afinitats, estabilitat a la mateixa casa i vida comunitària
- Testimonis reals de residents (Carmen i Teresa) sobre adaptació, rutines i benestar
“És casa seva; som nosaltres qui ens hem de moldar a ells.”
Plantació d’arbres i connexió amb el municipi
Acte comunitari amb l’alcalde
- Residents i alcalde planten un llimoner i un ametller; participació activa i acompanyament
- Ambient espontani, divertit i entranyable; orgull de rebre l’alcalde al centre
“Pesava molt la pala i l’alcalde et va donar un cop de mà.”
De residència tradicional a unitats de convivència
Evolució i ampliació
- D’un model de 3 grans menjadors a 6 unitats i, imminentment, 7 cases (inauguració la setmana del 22)
- Noms de les cases triats pels residents: Montserrat, Dalí, Gaudí, Barceloneta, Sagrada (Família), Pedrera i la nova Casa Miró
Portes obertes i vida de casa
- Setmana de Portes Obertes: conèixer la casa, menús i activitats obertes al veïnat
- Totes les unitats tenen sortida al jardí i llum natural per afavorir el benestar
Vida quotidiana, activitats i Sant Jordi
Rutines i objectiu terapèutic
- Matí: esmorzar i activitat terapèutica (11–12 h). Tarda: una altra franja (17–18 h)
- Activitats: tallers de memòria, gimnàs, manualitats i estimulació cognitiva
- Preparant Sant Jordi: punts de llibre, roses i llibrets
“No és una residència d’estar al llit; fem vida a casa i als exteriors.”
Equip tècnic i ambient
- Equip multidisciplinari: educació social, teràpia ocupacional, fisioteràpia, psicologia i animació sociocultural
- Valor afegit del jardí com a espai de socialització i alegria
Veus residents i benestar
Carmen (resident des de 2009) i Teresa
- La Carmen hi és gairebé des de l’obertura (2009); destaca la renovació d’espais i el confort
- Preferències: passejos pel jardí; quan plou, recorreguts pels passadissos llargs
- La Teresa porta 5 anys; valora activitats, gimnàs i l’ambient afectuós del dia a dia
“Em fan un petó i una abraçada... és molt, molt maco.”
Equip, rols i model d’atenció
Transformació recent i lideratge
- Equip jove amb un any al centre que impulsa el canvi cap al model de cases amb jardí
- Direcció a càrrec de Raquel (directora) i Patrícia (fisioterapeuta i adjunta); importància del suport en centres grans
Gerocultors i cultura de vincles
- Formació específica a gerocultors i infermeria per a una atenció integral i estimulació de qualitat
- Reconeixement del seu paper com a “cos de la casa” en la intimitat del dia a dia
- Cultura de vincles emocionals i proximitat amb els residents
Dimensions i filosofia
- Centre amb 190 places residencials i places de centre de dia
- L’equip treballa des de l’afecte i la comunicació: “És casa seva; ens hi adaptem nosaltres”
Famílies: preingrés, dol i acompanyament
Abordatge del moment d’ingrés
- Entrevista de preingrés per conèixer la història de vida i gestionar expectatives
- Reconeixement del procés de dol i la culpa sovint presents a les famílies
Gestió de queixes i vincles
- Enfocament empàtic: entendre que la queixa pot ser expressió de dolor
- No esquivar les queixes; afrontar-les i acompanyar en l’enuig, el riure i el plor
“El més estrany seria que una família vingués encantada a deixar el seu familiar a una residència.”
Acollida i adaptació entre residents
- Residents referents com la Teresa fan de guia als nous ingressos
- La Carmen relata la seva decisió d’ingressar-se per viure acompanyada i tranquil·litzar la família: “Acerté porque hay que ver qué casa más hermosa y más grande tenemos.”
- La Teresa entra per necessitats de cura 24 h; malgrat el dol familiar inicial, destaca el benestar actual
Assignació per afinitats i estabilitat a la casa
- Rebuig del model “válidos/no válidos”; aposta per afinitats, gustos i preferències
- La preassignació a la unitat busca compatibilitats i evitar canvis de casa innecessaris
La mort i l’afecte quotidià
- S’introdueix el tema de la mort com a realitat de la vida residencial
- La Carmen subratlla l’afecte diari amb el personal i residents: petons, proximitat i estima
“Les vull... les vull.”

