Del 27S al 20D: Democràcia i Llibertat, desconnexió, pactes i el paper de Catalunya a Madrid

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Algunes referències que s'hi van fer. Què et va semblar? Bé, per les referències que jo vaig veure, doncs, res que no fos previst d'abans, eh? És a dir, la Unió segueix en una tercera via i nosaltres, doncs, com a Convergència i com a Democràcia i Llibertat, doncs creiem que aquesta via està esgotada i és una via morta, per tant, nosaltres creiem que hem d'anar més enllà i, a més a més, el que creiem que també ens demana la major part de la societat. El fet de presentar-vos per això amb el nom de Democràcia i Llibertat, us fa por, doncs, que sigui un nom, doncs, menys conegut i que encara per molta gent, si més no, i que això es pugui jugar en contra, d'alguna manera? Bé, de fet, nosaltres ens presentem com a Convergència. El que parla és que fem una coalició política. Però els cartells, no? Sí, sí. Democràcia i Llibertat. Sí, però és una coalició, i les coalicions, doncs, sempre tenen el nom de la coalició, no dels partits polítics que formen la coalició. Recordem que hi ha Demòcrates per Catalunya, Reagrupament i també Convergència. Amb la qual cosa, doncs, la coalició es diu Democràcia i Llibertat. Jo crec que tothom, avui, associa Convergència amb Democràcia i Llibertat, per tant, no crec que aquest efecte de confusió pugui ser-hi. Jo crec que és ben clar. A més a més, doncs, també hi ha la campanya per aclarir-ho, però, bàsicament, el que nosaltres hem volut fer és concórrer a aquestes eleccions amb una llista transversal, on hi ha més d'una força política que concorre amb un únic objectiu, que és defensar, com sempre, els interessos dels catalans a Barcelona, a Madrid, a Brussel·les i allà on calgui. Ara, aquesta vegada, incorporem, doncs, fruit dels darrers anys, doncs, un nou objectiu polític, que és la consecució d'un estat propi. Són unes eleccions... Perdona, i per què, fent referència també amb el que acabà abans del debat d'ahir del senyor Dolan i el senyor Ous, eh? I per què? Perquè hem vist, doncs, que no hi ha altra manera d'aconseguir més drets per a la ciutadania que la consecució d'un estat. Són unes eleccions, com dèiem, també molt marcades, doncs, com hem anat veient, doncs, justament per la relació entre Catalunya i Espanya, un tema, doncs, que surt en debat, en discursos de campanya, sigui quin sigui el partit polític, pràcticament cada dia. En funció dels resultats del 20 de desembre i del nou govern que es constitueixi l'estat espanyol, des de Democràcia i Llibertat, què n'espereu? Bé, n'esperem ben poca cosa. Francament, creiem que mani qui mani a Madrid, i prova d'això és el debat que va haver-hi l'altre dia, el cara a cara entre el senyor Sánchez i el senyor Rajoy. De fet, vam dedicar un minut i mig a parlar de Catalunya. I, a més a més, amb això, curiosament, és amb el que es van posar més ràpidament d'acord. Amb la resta, no. Amb la resta, vam veure un debat, jo crec, a Gruller, que tampoc estàvem habituats a veure un debat d'aquest tipus, i més de dues persones que pretenen ser presidents del govern d'un estat gran com és l'estat espanyol. Amb tot, van estar en desacord, excepte en Catalunya, que amb això s'hi posen molt de pressa d'acord. Per tant, nosaltres creiem que hem d'anar allà a defensar els interessos de Catalunya amb una força important, perquè la feina l'hem de fer des d'aquí. L'hem de fer des del Parlament de Catalunya, que és on creiem nosaltres que res és la sobirania del poble català. Per tant, no penseu que, en funció del resultat de les aliances, es pugui negociar amb Espanya? No, evidentment s'ha de negociar. Tot s'haurà de negociar amb Espanya. Només faltaria. Això és condició sine qua non. Sempre s'ha de negociar amb Espanya, perquè per tenir una sortida de l'estat, doncs has de negociar amb l'estat que t'en surts. I això ha passat sempre. Ara, que vulguin negociar-ho, potser no ho voldran en els termes que nosaltres posem sobre la taula. Però jo soc del secret que els catalans serem allò que volem ser. I si des del Parlament de Catalunya decidim que hem de ser un estat lliure i independent, i tenim la majoria social que ho avala, doncs al final ho serem. Us fieu dels resultats de les enquestes? Bé, les enquestes són unes enquestes que, francament, són diferents. Les enquestes sempre marquen tendències, això és cert. Però unes enquestes on diuen que hi ha un 20 i escaig per cent de persones que encara estan indecises, doncs, clar, és molt important un 20 i escaig per cent de la gent. Per tant, en funció de cap a on es decanti aquest percentatge important dels votants, doncs podrà decantar i trencar les enquestes. Jo, francament, en les enquestes, si em fio de les darrers comissis, doncs no les enclaven gaire, la veritat. Quin seria un bon resultat per democràcia i libertat? Guanyar les eleccions a Catalunya. Aquest seria un gran resultat. De fet, nosaltres, amb una altra fórmula, que era Convergència i Unió, vam quedar primers a Catalunya a les eleccions generals de fa quatre anys, i, a més a més, ho vam fer, no les vam guanyar gaires vegades. Recordem que, històricament, qui guanyava les eleccions a Catalunya era el Partit Socialista, però fa quatre anys va guanyar Convergència i Unió i nosaltres creiem que podem guanyar aquestes eleccions a Catalunya. El fet que encara no hi hagi acord amb un nou govern a Catalunya us perjudica de cara a les eleccions generals? Sí, de ben segur. Jo crec que el fet que no hi hagi un govern després de dos mesos i escaig en el Parlament, tot i que Junts pel Sí ha tingut una majoria molt ampla, és a dir, va quedar primer amb 62 escons i la segona força crec que són ciutadans amb 25, si no vaig xerrat, per tant la diferència és abismal, més del doble d'escons i vots que la segona força política al Parlament de Catalunya i, sorprenentment, encara no hi ha una investidura del president i, per tant, no es pot configurar un govern. Això el que fa és que molta gent pugui tenir un cert desànim perquè una victòria com aquesta és inapel·lable i que dos mesos i escaig després encara no tinguem govern, doncs això no és una bona notícia. Què és el que esteu rebent en aquest sentit durant aquesta campanya? Reveu la reacció de la gent o la resposta de la gent en relació a aquest tema, també? Sí. Hi ha gent decebuda. Hi ha gent decebuda amb el sistema. No pas amb la força política ni amb les forces polítiques que concorríem a les eleccions del 27 de setembre amb la fórmula de Junts pel Sí, sinó amb el sistema. No pot ser que 62 diputats, el segon en té 25 i encara no hi hagi una investidura. Això és el que la gent et manifesta. La gent està una mica desencantada. Si, a més a més, li sumem allò que deia abans, que hi ha tres eleccions en sis mesos, doncs, home, hi ha un cert desencant. Un cert desencant que jo crec que és l'adversari que en aquestes eleccions totes les forces polítiques intentem combatre. És a dir, que hi hagi mobilització, que hi hagi una participació semblant a la que va haver-hi el 27 de setembre. Això és el més democràtic del món, que hi hagi una gran participació. Sembla ser que no serà igual. I aquest és l'adversari més gran. Una participació que va ser molt alta, exacte. En aquestes eleccions del 27 de setembre, diria que eren més o menys el 80%, rondar el 80% a la mitjana de Catalunya. A nivell, per tant, d'aquestes generals, però aquí a Catalunya, penseu que baixarà d'aquest 80% o que podria arribar? Sí, sí. De fet, les pròpies enquestes, el que ens diuen, i amb això sí que normalment són bastant fiables, és que hi haurà bastanta menys participació de la del 27 de setembre. I això no és una bona notícia. No és una bona notícia per a la democràcia en general. És a dir, el que volem és que la gent es mobilitzi i exercir el dret al vot en democràcia és el més gran que pots fer. Per tant, nosaltres, com a democràcia i llibertat, però no només com a democràcia i llibertat, sinó com a una força política que concorrem en aquestes eleccions, dient, escolta, si volem defensar els postulats, que cadascú creu que han de ser els que els representen, doncs hem d'exercir el dret al vot i, per tant, hem de lluitar contra l'abstenció i hem de lluitar contra la no mobilització. Per tant, hem d'intentar mobilitzar a tothom perquè vagi a votar. A qui diu que no votaran aquestes eleccions perquè ja s'ha desconnectat d'Espanya, què els diríeu des de la democràcia i llibertat? Bé, que no és cert. Hem iniciat un procés, un procés històric, un procés molt important, però l'hem iniciat. És a dir, les coses no es poden deixar mitges, s'han de fer fins al final. Si volem aconseguir la llibertat nacional d'aquest país, hem d'anar a votar, i hem d'anar a votar en aquest cas democràcia i llibertat, que és qui recupera o té encara l'esperit de Junts pel Sí. Recordem que Junts pel Sí és democràcia i llibertat i Esquerra Republicana de Catalunya. Per qüestions que Esquerra tampoc no ha explicat massa, no hem repetit la fórmula. Però sap greu que no s'hagin sumat a... Sí, a mi francament em sap greu, perquè jo crec que el que vam despertar amb Junts pel Sí va ser un objectiu prioritari i que a més a més és molt transversal, on hi havia l'ANC, on hi havia Òmnium, on hi havia demòcrates per Catalunya, on hi havia reagrupament, on hi havia convergència, on hi havia Esquerra. És a dir, era un moviment molt ampli i transversal. També es va fer l'oferiment a l'ESCUP en el seu moment, que ells van declinar, però en el seu moment el que es volia era fer una candidatura de país. Per tant, si l'hem fet el 27 de setembre, costa explicar que no la fem el 20 de desembre, dos mesos i escaig després. I té a veure que encara no hi hagi govern? O són motius que van a part d'això? Jo crec que no. Jo crec que no. Perquè també li diré que el grup Parlament d'Area Junts pel Sí, els 62 diputats, i aquí pensem que també hi ha independents, a banda de totes aquestes forces polítiques, doncs van a la una. I per tant això funciona molt bé des d'un punt de vista parlamentari. La llàstima és que no haguem pogut repetir aquesta fórmula, perquè a més a més, jo soc dels que crec, i és una opinió molt personal, que les dues forces per separat no sumarem els mateixos escons que si anéssim amb una fórmula conjunta. Un altre dels factors que marquen aquestes eleccions és també la irrupció de Ciutadans i de Podemos, que fins ara són partits que no tenen representació al Congrés dels Diputats. Això tot fa pensar que es trencarà amb el bipartidisme a Espanya. Creu que això canviarà l'estructura actual, la manera de funcionar que hi ha hagut fins ara a l'estat espanyol? Bé, jo crec que evidentment el bipartidisme es trencarà, però també crec que és collontural. És a dir, Podemos i Ciutadans tenen una crescuda com els països emergents, en aquest cas. Doncs això és exactament igual. Són partits emergents. O és el que ha passat amb la CUP també aquí a Catalunya, en potser a menor mesura. I recordem que són, o almenys així ho veig jo de manera molt personal, són producte de la crisi. És a dir, la crisi ha deixat ferides molt greus, ha deixat des d'un punt de vista social conseqüències socials molt fatídiques, i això el que fa és que hi hagi partits nous que surten i quan la gent té un punt de desesperació s'agafa un ferro calent. I això és el que ha fet que creixés. De fet, també, fixem-nos que a mesura que ens anem allunyant de l'ull de l'huracà de la crisi, doncs aquests partits van perdent força. Podemos fa un any ens deien que el Pablo Iglesias, les enquestes el donaven com a president del govern i avui el donen com a quarta força política. Per tant, tot això, a mesura que es vagi a recuperar la normalitat, que és bo pel país, que hi hagi una certa estabilitat econòmica, política i social, doncs aquests partits aniran perdent gas. Sí, com sigui, tot fa pensar que s'obligarà a pactar d'alguna manera o altra, o sigui, el resultat que surti aquest diumenge. Hi ha algun pacte entre partits que us començaria més que un altre? O hi ha algun que no el voldríeu de totes totes? Francament, des del nostre punt de vista, és el que dèiem abans, i em remeto al cara a cara del senyor Rajoy i del senyor Sánchez. A Catalunya els importa ben poc, van destinar-hi un minut en el seu debat, i aquest minut va ser per posar-se d'acord ràpidament en que no habilitaran ni facilitaran la convocatòria d'un referèndum perquè la gent, de manera lliure i voluntària i pacífica, pugui triar el futur polític col·lectiu d'aquest país. I, per tant, la veritat és que sigui el senyor Sánchez, sigui el senyor Rajoy, o sigui el senyor Rivera, que ja ens han donat moltes mostres aquí a casa nostra, doncs creiem que el futur de Catalunya l'haurem d'acabar decidint els catalans. I la proposta de referèndum de Podemos, com la veieu? Com la valoreu? Bé, jo la valoro exactament igual que un senyor que un dia va dir aprovaré l'Estatut o... se'n recorda d'això? Doncs exactament el mateix. Després, quan va tenir les regnes i va governar, no només no va... no l'aprovaré, no l'apoyaré, perdó, l'apoyaré, doncs només no va apoyar, sinó que el va retallar, recordem, el cepillo del senyor Guerra, que era el president de la Comissió Constitucional del Congrés de los Diputados, va retallar-lo, es va passar per un referèndum a aquell estatut, amb l'aprovació, tot i que ja estava molt més aprimat del 80% de la població d'aquest país, i després el Tribunal Constitucional amb membres del Partit Socialista, en aquell moment, doncs el van declarar inconstitucional, amb la qual cosa, doncs aquell gran esforç perquè Catalunya tingués un encaix dins l'estat espanyol, a més a més, amb el refrencament de la majoria del poble català, doncs el van tombar. Per tant, no hi tenim gaire confiança en senyors que ens diuen jo haré, perquè em recorda molt, a l'apoyaré del senyor Zapatero. Abans he dit que la democràcia i llibertat aniria els pacients d'aquestes eleccions i anirà al Congrés dels Diputats a defensar els interessos dels catalans. A nivell, doncs, de propostes, doncs, vinculades amb qüestions econòmiques o socials, quin paper pot jugar o quin paper jugarà la democràcia i llibertat des dels diputats? La democràcia i llibertat sempre t'han dit, i Convergència, sempre han dit que hi hagi una estabilitat econòmica i social. Per tant, en aquests moments on encara tenim una fractura social important com a conseqüència de la crisi, el que hem de fer és incrementar les polítiques socials. Des del govern, malauradament, des del govern de l'estat, encara hi ha moltes competències que depenen d'ells, però el que farem serà demanar que hi hagi unes polítiques socials més idònies als temps que estem vivint, que malgrat hi ha una certa recuperació econòmica, encara les ferides socials d'aquesta crisi són profundes i hem d'atendre des de les administracions, des de les diferents administracions. I també tendirem a que hi hagi una estabilitat econòmica. Nosaltres hem de recolzar els autònoms, la petita i mitjana empresa, que és la que genera més ocupació en el nostre país. Recordem que el 80% de l'ocupació que genera en aquest país no són grans empreses de l'IBEX ni empreses multinacionals, sinó que són petites i mitjanes empreses, empreses de menys de 25 treballadors i els autònoms. Aquí els hem d'ajudar, els hem de recolzar perquè generin activitat econòmica, per tant, generin ocupació. Aquesta és la nostra política i aquesta és la nostra manera d'entendre aquest país. En educació, calen canviar coses de l'actual model educatiu o del que s'ha anat fent durant els últims 4 anys, per exemple? Bé, el que hem de fer és una norma que habiliti un sistema educatiu que hi hagi sobretot, sobretot, sobretot consens. El que no pot ser és que, a mesura que es vagin alternant els governs a Madrid, doncs, el Partit Socialista porti la seva llei i canviïn tot el sistema quan governen i quan entra el Partit Popular doncs, facin una nova llei i canviïn el sistema. Això, a banda de crear una inestabilitat enorme en tota la comunitat educativa, doncs, a més a més, no ajuda el resultat final. És a dir, l'estat espanyol és un dels que té un abandonament i un fracàs escolar més gran de la Unió Europea i això, doncs, probablement sigui entre altres raons perquè cada dos per tres anys van canviant el sistema educatiu. El que hauríem de fer és un gran pacte per tenir una única norma que garantís que el sistema educatiu que s'implantés durés uns quants anys i, per tant, doncs, donés els seus fruits. Veu possible? Perquè aquests dies amb les diferents forces encara no hem entrevistat ningú del Partit Popular i Partit Socialista ho fem demà i divendres però, a més, la gran majoria de partits tots anaven en aquesta línia. Llavors, si hi ha tot aquest consens per la resta, creieu que des dels grans partits doncs es canviarà una mica la mentalitat que hi ha hagut fins ara? La veritat, jo crec que estem en una en una coyuntura i, a més a més, està veient en campanya que és difícil arribar a consensos sobre alguna cosa i això és trist perquè això no és bo això no és bo per l'estabilitat i un poble i un país progressa quan hi ha estabilitat econòmica però sobretot política perquè una va lligada amb l'altra. Per tant, a mi m'agradaria creure que es pot arribar a consensos perquè la política, entre altres coses, és l'art d'arribar als acords des de la diferència i per fer això calen persones i calen forces polítiques que estiguin disposades a seure's a una taula i arribar a acords. democràcia i llibertat és una força i ho estem demostrant i convergència és una força que és d'aquest tipus, és pactista, és de consens, és d'arribar a acords des de la diferència. Imagini's, si fem esforços que ens asseiem a taula diàriament al Parlament de Catalunya per intentar arribar a acords amb gent que ideològicament està a les antípodes de convergència com són les CUP. En àmbit cultural, quines polítiques es poden defensar des del Congrés dels Diputats també tenint en compte que la representació també és menor a la resta de grups? Home, des del Congrés dels Diputats el que demanarem i hem demanat sempre és que es dissolgui el Ministeri de Cultura. El Ministeri de Cultura no té absolutament cap mena de sentit quan totes, el 100% de les competències estan transferides a les comunitats autònomes. Per tant, el que hem de fer és dissoldre al Ministeri de Cultura i que totes les competències absolutament totes i els recursos que s'hi destinen que són molt importants es destinin a la Conselleria de Cultura de la Generalitat en el cas de Catalunya. Per tant, això és el que defensarem. Però li vull reiterar que aquest mandat té quelcom de diferent amb els altres. És a dir, aquest és el mandat de la desconexió. Aquest és el mandat que si a Catalunya hi ha una gran majoria social que s'ha demostrat que hi és que vol separar-se de l'estat espanyol el que hem de fer és deixar de fer més polítiques autonòmiques per fer polítiques encarades des de Catalunya amb els 18 mesos que durarà el procés a preparar la desconexió. I des de Madrid el que haurem de fer és intentar asseure'ns a la taula per veure en quins termes hem de fer aquesta desconexió. Abans parlàvem de la participació que es preveu menor, si més no, a Catalunya en comparació a les últimes eleccions les del 27 de setembre a nivell general crec que a Catalunya la participació per això serà més alta que en altres punts d'Espanya serà una qüestió que anirà lligada no sé si teniu alguna sensació. No sé com pot anar comparant-ho amb altres indrets de l'Estat el que sembla ser és que serà menor malauradament serà menor de la que va ser el 27 de setembre per tant nosaltres a tot arreu on tenim el que fem és una crida perquè la gent vagi a votar vagi a exercir el seu dret al vot entenem que 3 eleccions en 6 mesos cansen entenem que tota la coyuntura i el context polític avui és enrabassat és complex però el que no podem fer és quedar-nos a casa si els ciutadans tenim algun arma és el dret al vot poder exercir el dret al vot i per tant i repeteixo de manera molt transversal cadascú amb els seus postulats però és important que es vagi a votar doncs moltes gràcies avui hem parlat amb Xavier Fonollosa número 11 a les llistes de Barcelona per Democràcia i Llibertat moltes gràcies de res a vosaltres que vagi bé fins aviat bon dia just a la fusta de totes les llistes de l'esquid de la Tornada de la Tornada de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmood jazz el funk el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tard l'esmood jazz club i esperem estimat diari avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern després de nou temporades no sé si podré continuar fent el programa és un pes molt feixuc que ja no puc suportar més sempre penso va Jordi va ves l'últim deixa-ho però és que no puc no puc oh senyor haig de ser fort haig de ser fort fort com aquesta màquina d'escriure olivètica m'està taladrant el cervell oh Déu meu la penya del morró cada tarda de 5 a 7 tot és un drama a ràdio d'Esvern veus de la parròquia aprofundiment de l'espiritualitat una mirada a l'evangeli notícies i activitats d'església audició i comentari de música i cants religiosos els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes han diferit a dos quarts d'11 del matí 60 i més el magazín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar actualitat cinema art teatre poesia divulgació de temes interessants entrevistes tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí recordeu 60 i més cara a bé un programa per a arqueòlegs de la música moderna cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys música sense etiquetes ni dates de caducitat per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com notícies entrevistes reportatges agenda no et perdis tot el que passa al teu voltant ara la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob informatiucomarcal.com Despertant-te corrent esmorzant comprant passejant quedant treballant celebrant sortint conduint salut víus víus connectat els és just a la ràdio just要 la fusta Fins demà! Fins demà! Fins demà!