Entrevistes de la Justa del 2/11/2022 — Del Cap de Creus a Finisterre en BTT: 1.500 km pel Camí Català i l’Ebre, Monegros i Meseta; felicitat minimalista, albergs i la “bèstia” del pelegrí

Visió general

Parella de Sant Just (Toño i Joia) expliquen la seva travessa en bicicleta de muntanya des del Cap de Creus fins a Finisterre, enllaçant el Camí Català amb el de l’Ebre i el Camí Francès, fins arribar a Santiago i estirar fins a la costa. Van recórrer una mica més de 1.500 km en 24 dies efectius (25 amb el retorn), prioritzant el gaudi, la natura i el contacte humà per sobre de la marca esportiva.

"Felicitat en estat pur" — així defineixen l’estat que els acompanya pedalejant entre boscos, estepes i pobles, dormint en albergs i vivint amb l’essencial.

Ruta i planificació

• Origen de la idea: Senyalització del Camí de Sant Jaume (Català) al Moianès i consulta de guies (Generalitat, descatalogades) i l’aplicació Gronze.
• Traçat: Del Cap de Creus cap a l’interior per camins marcats, enllaçant amb el Camí de l’Ebre fins a Logroño i després el Francès fins a Santiago i Finisterre.
• Construcció “a mida”: Ruta flexible, improvisant segons recomanacions d’altres pelegrins i l’estat del dia.

Vida al camí i logística

• Albergs: Prioritat als municipals o parroquials (8–17 €). Convivència, històries compartides i ambient de comunitat.
• Minimalisme: Equip reduït (aprox. 7 kg per bicicleta). Roba justa (2 mallots, mitjons, xandall), rentar i repetir.
• Mitjanes: Uns 60–65 km/dia.
• Estació: Fet a la tardor; boscos amb catifes de fulles i colors incipients.

Dificultat, terreny i trams

• En BTT és dur, però assumible: trams on cal baixar i arrossegar la bici (respectant el traçat original del camí), especialment en pujades pedregoses.
• Paisatges destacats:

- Vall d’en Bas i tram Olot – L’Esquirol: boscos i vistes espectaculars. - Monegros: estepa, boira baixa, conills — una atmosfera gairebé de pel·lícula. - Meseta: llargues rectes (fins a 20 km), pobles humils i molt atractius.

Filosofia, emocions i “la bèstia”

• Gaudi per davant del repte: Sense pressa, vivint el present del camí.
• Espiritualitat i interioritat: Moltes hores “amb tu mateix”, bombolla de calma i llibertat. Dormir en convents va aportar una pau especial.
• La “bèstia personal”: El cansament i els imprevistos posen a prova la voluntat.

- Anècdota clau: pèrdua de cartera a prop de Logroño, retorn d’urgència, contractura d’esquena i dubte de seguir. Van continuar gràcies a l’ànim de parella i l’autoestima.

"La bèstia personal sempre és l’interior" — en etapes llargues, tots hi topem en algun moment.

Seguretat i incidències

• Carretera/autovia: Entrada involuntària a una autovia en un retorn ràpid; sortida complicada per tanques — van haver d’“escalar” per sortir-ne.
• Caiguda: Abans de Santiago, en baixada mullada i frens gastats — sense lesions greus.
• Allotjament aïllat: Trasllat a un alberg als afores en un descampat (sensació inicial d’inseguretat, resolta).

Relació i decisions de ruta

• Piques sanes: Qui puja sense posar peu, qui arriba abans al poble.
• “Camí-camí” vs alternatives: Prioritzar senders oficials encara que impliqui empènyer la bici.
• Guia de paper vs app: Discussions habituals; solució: consens.

Paraula clau: "el consens" — també li voldrien demanar als polítics.

Idees clau que queden

• Menys és més: El camí et torna a l’estrictament necessari; crítica a la “moda” i el consumisme superflu.
• Humanitat als pobles petits: Calor, menjar casolà, identitat local. A la ciutat, diuen, es perd humanitat darrere l’aparença.
• Tornar costa: Sortir de la “bombolla” del camí i reentrar a la rutina és difícil; la llibertat quotidiana del camí enganxa.