
Entrevistes de la Justa del 28/1/2020 — Del cas de l’Institut de Sant Just a la inclusió: investigació, vies de denúncia i mirada comunitària
Resum estructurat
1) Cas de les agressions a l’Institut de Sant Just Desvern (entrevista amb el regidor d’Educació, Just Fosalva)
- Context i actors
- El cas s’origina amb un comunicat inicial del grup Empoderament Lila (nascut a l’institut). Posteriorment, alguns membres passen al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). - La situació genera gran preocupació comunitària i activa tots els mecanismes institucionals (direcció del centre, inspecció educativa, Ajuntament).
- Investigació interna
- Es crea una comissió d’investigació interna (professorat del centre) que treballa més temps del previst pel protocol i recull diversos testimonis. - Les conclusions (presentades a un Consell Escolar extraordinari a mitjans de desembre) indiquen: - Testimonis coincidents en comentaris inadequats i actuacions poc apropiades d’un docent. - Fets ocorreguts fa 3-4 cursos i, per tant, prescrits. - D’acord amb la normativa del centre, serien faltas lleus si s’haguessin denunciat en el seu moment.
- Percepció de gravetat i consens
- Malgrat la qualificació reglamentària, hi ha consens al Consell Escolar que els fets són greus i no es poden permetre. - > "els fets eren greus i que evidentment en cap moment s'ha de poder permetre que passi això"
- Mecanismes de denúncia: existeixen, però cal fer-los visibles
- El regidor insisteix que les eines ja existeixen: - Tutor/a, altres docents i delegats de classe. - Casal de joves i serveis d’acompanyament juvenil. - Serveis municipals especialitzats i serveis territorials d’Educació. - Famílies i, si escau, policia. - > "No és que s'hagin d'introduir, és que ja existeixen." - Problema detectat: falles de comunicació i percepció d’utilitat d’aquestes vies per part de l’alumnat i, en alguns casos, desconnexió amb les famílies.
- Compromisos i accions
- Reforçar la pedagogia i visibilització de les eines de denúncia dins i fora de l’aula. - Enfortir la confiança de l’alumnat en adults de referència (docents, personal del centre, serveis municipals, famílies). - L’Ajuntament manté el suport a l’institut i la voluntat d’aclarir els fets i assegurar entorns segurs.
2) Secció Residència Vitàlia: diferència entre integració i inclusió (amb Melania i Lucrecia)
- Marc general
- A partir dels anys 80 s’impulsen models socials per atendre col·lectius amb necessitats especials.
- Definicions clau
- > "La integración ... era un colectivo con necesidades que se metía dentro de un contexto ordinario y se adaptaba a ello." - > "En cambio la inclusión ... es el entorno que se adapta a las necesidades de este colectivo, quitando barreras y formando a los profesionales."
- Diferència essencial
- Integració: la persona s’adapta al context ordinari (normalització del subjecte). - Inclusió: el context s’adapta a la persona, elimina barreres i forma professionals per respondre a les necessitats.
Idees clau
- Els fets al centre educatiu són considerats greus pel conjunt de la comunitat, tot i la seva qualificació reglamentària com a faltas lleus i la prescripció temporal.
- Les vies de denúncia ja existeixen, però cal més pedagogia, visibilitat i confiança perquè l’alumnat les percebi com a útils.
- Inclusió supera integració: el canvi de focus va de l’“adaptar-se” a l’“adaptar l’entorn”.

