Del DOCS Barcelona i el futur del documental a la Festa dels 3 Tombs: conversa amb Joan González i Josep Maria Aragonès, i agenda local

. Ara passen 11 minuts de les 11 i parlem d'un dels actes que es farà la setmana que ve. Dilluns serà aquesta nova sessió del Món Il·lustrat que es farà al cim de Can Ginastà. I aquest cop serà una conversa entre Joan González, director del DOCS Barcelona i membre fundador del programa 30 Minuts, i Josep Maria Aragonès, director tècnic i artístic d'Andaviana Films. I avui els tenim aquí a tots dos a l'estudi. Molt bon dia. Bon dia. Per parlar una mica del que es farà aquest dilluns, aquesta proposta, com la vau rebre aquesta proposta de participar en aquesta conversa, en aquest format del Món Il·lustrat? Com la vau rebre? En quin moment va passar? Quan us ho van dir, em refereixo a què us va semblar com a proposta. Molt interessant. Jo crec que primer va ser simpàtic perquè jo anava amb les bosses de comprar i va ser al mig del carrer. que la Teresa Ferró em va abordar i em va dir, escolta, he pensat d'això i tal, tal. I la primera reacció és de... Ostres, gràcies. Quina sorpresa. I el cap comença a donar-li voltes i tal, no? I amb molta il·lusió. Amb molta il·lusió perquè era poder compartir, encara no sabia exactament el què, amb els Sants Justens, un conjunt de vivències que hem tingut, no? I aleshores li vaig dir a el Josep Maria, escolta, m'han dit això i m'han dit que anés amb un convidat i m'ha de dir que el fossis tu convidat i que arrem allà i compartim. Tu com ho vas rebre? Home, doncs també amb molta il·lusió perquè vulguis o no, no sé, de cara has viatjat, t'has d'anar donant a conèixer pel món i resulta que aquí, al mateix poble, doncs no... potser no ens coneixem, però almenys a nivell professional, no? Com era una mica aquesta trobada, no? I, bueno, no sé, semblava que em feia il·lusió. Teniu clar què explicareu o què voleu explicar aquest dilluns? Mira, una de les característiques que ens van donar que va ser un regal enverinat, que és parleu del que vulgueu, no? I, ostres, i això que aparentment és fantàstic, parlem del que voldrem, diu, bueno, sí, sí, però de què parlem? Perquè quan no t'ets enfocat, dius, escolta, va, total, que hi vam estar donant voltes i ahir mateix, en el bar de Can Ginestà, ens vam trobar per veure si podíem posar fil a l'agulla i marcar un recorregut del que podia ser la conversa, no? Sí, sí, jo crec que, bueno, que ha sortit un esquema bastant interessant, eh? No ho revelarem al final. Però alguna cosa, o sigui, alguna cosa que creieu que sí que, a partir d'aquest esquema que heu fet, que diguéssiu, mira, això realment ens agradaria molt explicar-ho, ens agradaria molt transmetre-ho a la gent? Sí, hi ha moltes coses, és a dir, una mica l'esquema és qui som, què estem fent, com vam començar i com hem arribat a ser on som, no? i a partir d'aquí, doncs, anar, si això és el riu, anar buscant els afluents que et donin pistes de, bueno, de què és el que hem viscut nosaltres en el camp audiovisual, perquè, a més a més, fa molts anys que amb aquest senyor ens coneixem, molts anys. Una por és que quedi com una relació d'anècdotes, no? El que passa és que, clar, hi ha coses simpàtiques i que, a mi i jo, també t'agraden transmetre, no ho sé, fer-les partícipes o els altres, però, però, però, si podem arribar una miqueta més gent, millor. Us heu anat seguint durant un altre, vosaltres, durant aquest temps, a nivell professional, també? I tant, i tant. El Josep Maria el conec no únicament perquè tots dos som sants justens, sinó perquè ens vam conèixer als anys 70 a Televisió Espanyola i ell va ser el meu cap. I no únicament el meu cap, sinó el meu mestre. I això, des dels anys 70, 1900, perquè no hi hagi dubtes, ens hem anat acompanyant i seguint i, sí, sí, hem anat sabent què feia un, què feia l'altre. Sí, i sobretot, per la meva part, pensant aquest jove que hi havia ja amb tantes inquietuds i tantes coses i que sempre m'ha sorprès a la seva vida, no?, dintre del seu món o de com veu ell el món del cinema des de la part del documental, doncs, bueno, han anat passant els anys i sempre haia estat esperant la nova emoció que et pot donar qualsevol cosa de les que ell fa i nous projectes i tal. I, bueno, aquesta inquietud fa que no s'acabi mai perquè sempre té una sorpresa que donar-te. Tots dos que us heu dedicat al món de l'audiovisual de partir de diferents maneres, com creieu que està ara mateix el cinema que es fa aquí a casa nostra? Pausa. Ara ens posem seriosos. Com està el cinema a casa nostra? Aviam, jo del cinema puc parlar del cinema documental, perquè l'altre, la veritat, és que no tinc prou informació com per tenir una bona opinió. El cinema documental com està? Fotut? És a dir, la crisi que ha viscut la societat també ha arribat a l'audiovisual, lògicament. Per un altre costat, està a galàxies llum del que estava fa 20 anys. Estem en un altre planeta, en una altra galàxia. Cada cop amb més possibilitats de poder produir i poder fer bones històries, és a dir, la gent més ben formada i cada cop amb més dificultats d'arribar a la gent. perquè el nivell de producció de baix cost és tan elevat que el problema ja no és produir, el problema és que algú vegi el que tu has fet. I aquest és una mica el diagnòstic que faig. Aleshores, està fotut, però al mateix temps, a mi m'agrada sempre veure el got mig ple, crec que s'ha fet unes bones bases que són la formació i que crec que cal treballar molt més en temes de donar a conèixer de màrqueting i de fer internacional l'audiovisual o el cinema documental que es fan aquí, que té un nivell de reconegut prestigi internacional, però que hem de apostar més pel tema comercialització i màrqueting. Sí, suscribeixo des de sobretot tota la teva perspectiva. Dintre el món del cinema doncs també està igual, està complicat produir, està complicat arribar a la gent, ja es cal un món del màrqueting que es mou a darrere de tot això que és difícil si no tens algun tipus d'ajut i refereixo inclús a nivell més d'estratègia i de forces que sí que tenen aquesta penetració dintre els mercats és difícil, però per altra banda quan viatges una mica i veus el nivell que estan considerats els nostres tècnics i la nostra gent i la gent que està sortint els professionals et dones compte que el talent existeix i que fora és molt ben rebut. Això t'anima, t'anima molt perquè penses és un moment conjuntural potser hem de sortir a buscar el treball fora o a produir fora però el talent està i i això sense encara mirar fora no? Anima. Hi ha futur per tant. Hi ha futur, hi ha futur. Sempre hi ha futur. A nivell personal us esperàveu arribar on heu arribat de moment? Jo ni pel forro la camisa. No. No. No. Primer perquè no sabia on voldria arribar. Clar. I després perquè quan mires enrere dius Mare de Déu el que estem fent o el que hem fet. No, no. No, no. Per tant contents, no? D'haver-hi arribat? Sí, sí. Molt contents perquè és una cosa que no esperes. La vida es va posant una cosa davant de l'altra o a darrere de l'altra millor dit. I, bueno, veus que es va superant, es va superant i sí, efectivament un dia dius ostres, que ha passat aquí. però, bueno, encara tens tants projectes per demà i tantes coses per fer que estàs aviat d'un camí. D'un camí. Què és el que més us satisfà de tot aquest temps o de tot el que heu pogut fer a nivell professional també? El que la cosa o les coses, no? Que dieu, mira, d'això és el que m'ha servit doncs tot aquest temps que suposo que també hi ha entrebancs o coses però el fet d'haver pogut aconseguir això ni que sigui, doncs ja val la pena. Hi ha un factor que que no depèn de mi que crec que m'ha ajudat molt i és una mica estrany i és que soc Leo i això vol dir que soc més tossut que una mula i el factor de la tossuderia que en positiu es diu perseverança doncs jo crec que ha estat la clau de l'èxit jo crec que que aquest món és un món vocacional almenys en el nostre cas és un món vocacional i que era molt complicat sortir-se'n però que quan mires enrere dius escolta què és el que ha fet jo crec que la tossuderia creure-t'ho i tirar endavant i aleshores hi ha moltes coses les quals te'n sents orgullós però jo crec que sense la tossuderia jo almenys no estaria on estic bé no soc Leo però el tema de tossut també jo crec que el tinc però almenys això diu la família mira la veritat és que moltes vegades les coses no les busques te les trobes o trobes davant d'algunes situacions que algú t'ha portat cap allà no sé jo crec que és la mateixa vida però sense dubte perquè bueno perquè tu has posat la mirada cap allà perquè si no millor ningú t'aixecaria la mà no sé és la pròpia vida que s'ha anat desenvolupant així jo em sento feliç des de l'algun com com m'he arribat i i del que faig em conformo per les bons moments que he tingut pel moment ara és més fàcil algú que vulgui dedicar-se a l'audivisual accedir-hi potser perquè hi ha més formació però és més difícil mantenir-s'hi jo no tinc una resposta amb això perquè et diria home pot ser més fàcil perquè hi ha més elements de formació i per tant pots estar més preparat i pot ser més difícil perquè justament com hi ha més gent preparada hi ha més competència però quan nosaltres vam començar és que era com vendre allò gelat als esquimals això és impossible no hi ha indústria no hi ha res sempre hi ha un espai sempre hi ha un espai i cal cal estar en les dues coordenades en el moment oportun en el lloc oportun i això moltes vegades és l'atzar però em costa molt de dir que si és més fàcil o més difícil que abans perquè si ara el que hi ha molt és competència abans el que no hi havia era cap lloc on anar a treballar no ho sé jo desgraciadament potser perquè l'està més o està involucutament en el món de l'ensenyança sí que veig que per mi les coses han sigut fàcils i quan mires tot el jovent amb tant talent que hi ha darrere i les oportunitats que poden tindre doncs se'm fa en aquest moment i les circumstàncies d'ara ho veig complicat però evidentment no vull ser pessimista perquè és el que un s'hi fixa i la voluntat que un té per perseverar i per seguir i tirar endavant jo crec que sí una mica més difícil si el tenim perquè la coyuntura no és potser tan fàcil com jo crec que per almenys a mi se'm va posar allò on amb ganes de fer diria podria resoldre molts problemes ara millor no és tan sols això abans deia també la dificultat per fer arribar les pel·lícules els documentals o per promoure-ho per difondre-ho això és el que li falta una mica perquè pugui tirar endavant tot el que s'està produint o tot el que es podria produir que hi hagi tot aquest sistema de difusió o de distribució o què li faltaria o què demanaria o què es pot demanar perquè el cinema que es fa aquí pugui funcionar o pugui arribar millor aviam jo crec que cal un plantejament estratègic per part de les autoritats sí és a dir de la mateixa manera que fa no sé quant dos tres quatre cinc segles no tinc ni idea la sanitat estava en mans de primer de l'assistència dels capellans i de i de l'església i després van entrar els metges i després van entrar als hospitals i després van entrar al servei públic jo crec que és necessari un servei públic de l'audiovisual que no únicament es limiti a la televisió sinó que entengui l'audiovisual com una ecologia on entra la televisió on entra les xarxes internet on entra el cinema i per tant hi hagi una aposta estratègica hi hagi una visió d'estat respecte a l'audiovisual i crec que aquesta és una gran mancança i per tant si no hi ha una política pública per crear condicions bueno tots els deixen mans del mercat i el mercat és fantàstic però està dominat pels nord-americans s'ho deben haver guanyat per alguna cosa però no tenim una política prou hàbil com per afavorir la producció local Dinamarca té una quota de pantalla del 25% i el 75% és nord-americana aquí estem molt lluny d'això però això no és fruit de la casualitat ni de l'atzar ni de deixar-ho tot en mans del mercat és que hi hagi un plantejament estratègic que comença no sé on a l'escola potser i acaba no sé on que són amb una pantalla del tipus que sigui però que hi ha d'haver un plantejament estratègic sinó l'atzar és molt caprichós i l'atzar és una mica la llei de la selva i qui guanya la llei de la selva normalment és el més gran sí evidentment estic completament d'acord és tota una estratègia que si no s'ha fet bé o no s'ha fet doncs les coses no és difícil arribar a la gent l'important és que la gent també es reconeixi i vulgui veure les teves obres o la producció d'aquí i això potser no està passant no està passant i potser és conseqüència perquè no ha hagut primer una divulgació o una una cultura per fer arribar aquest coneixement a la gent que sabem fer coses també i en aquest moment diria està la doble lluita fer-la arribar i que l'espectador s'ha conscienci que sàpiga escollir sàpiga que també es fan bones coses i es poden fer bones coses des d'aquí ara potser si féssim una encuesta una encuesta no no seria el cine que tothom vol veure potser sí que vol veure però que després no hi va per tant sempre és complicat trobar solucions per estar una mica en totes dues parts no les dues parts primer evidentment si no fas un predicament i poses els mitjans per arribar difícilment pots educar ningú o mostrar el que saps fer i per això la visió del Joan em sembla que és la correcta el que passa que després que arribi a la gent i que la gent ho reivindiqui i això potser algú no fa mira potser sempre es posa el mateix exemple però a França potser per història jo què sé perquè aquesta cultura com ell diu ha arribat i tal la gent reivindica el cine francès i la producció d'allà aquí això és una mica anecdotària encara falta per tant per arribar a una mica de maduresa per entendre'ns sí jo no no voldria fer sentir culpable als espectadors perquè és que si tu no has vist mai un diamant no saps què és un diamant i algú regala un diamant tu amb aquest diamant no li donaràs cap importància per tant cal posar en valor les coses i això per mi és un pla estratègic a mitjà i llarg termini és un acord de de país no és un acord partidista igual que l'educació és un acord de país i anar marcant fites i anar comptabilitzant com es va aconseguint aquest i per acabar-ho de fer rodó i jo crec que tinc la impressió que l'eina que ens falta o una eina que ens falta bueno ens falten diverses eines però una seria un visionari un altre seria un film institut crec que l'ISEC no ha funcionat i per tant cal crear un institut de cinema i després cal tenir la voluntat que això es converteixi amb una amb una creació d'imaginària audiovisual que hi ha la voluntat que sigui al mateix nivell que la sanitat exactament al mateix nivell bé en tot cas avui hem volgut parlar una mica també del cinema de com estem i de futur i d'evolució però dilluns vosaltres marcareu també els temes i tot plegat en aquesta conversa que es farà a les 8 del vespre a la sala i del cònsul de abans i del cim no és el cim de Can Ginestà o a les a Can Ginestà en tot cas ara a tal a la sala i del cònsul de Can Ginestà serà una conversa amb Joan González docuactivista i Josep Maria Aragonès director artístic i tècnic de cinema moltes gràcies a tots dos i que vagi molt bé dilluns moltes gràcies i us esperem dilluns a les 8 exacte fins aviat bon dia bon dia just a la fusta de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmooth jazz el funk el sol o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda smooth jazz club t'hi esperem estimat diari avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern i després de nou temporades no sé si podré continuar fent el programa és un pes molt feixuc que ja no puc suportar més sempre penso va Jordi va ves l'últim deixa-ho Antoni Abad patró dels animals que se celebra el dia 17 de gener però que Sant Jus normalment s'abança uns dies perquè no coincideixi amb altres municipis avui en parlem amb Ramon Aguader membre de la comissió dels 3 toms molt bon dia hola bon dia aquesta festa que dilluns parlàvem justament de Reis i avui ja és divendres i ja canviem de tema però bé continuem parlant de festa al carrer sí preparem els 3 toms com cada any exacte el que dèiem que és una la festivitat és el 17 de gener per tant doncs s'avança un cap de setmana no? sí s'avança perquè no es trobem tanta gent que ho celebra i bé en tot cas com que ja fa tant temps que es fa la gent ve igualment encara que no sigui tampoc la gent sap quan és Sant Antoni almenys no tothom bé la gent més aviat amb aquesta festa del poble exacte la gent de Sant Jus que sap que aquest dia més o menys sap que aquest dia fem la festa dels 3 toms una festa que comença ben d'hora al matí també no? a banda de després ja parlarem de la benedicció dels animals però vosaltres jo us hi poseu d'hora ens hi posem molt d'hora ens posem a les 6 del dematí aquí que ens hi ha a preparar el foc perquè hi hagi brasa per l'hora que venen tots els cavallistes a esmorzar i tindria la brasa preparada Déu-n'hi-do perquè llavors exacte hi ha aquest esmorzar de cavallers que per tant en aquest cas no hi pot venir tothom qui vulgui sinó que és només pels que formen part de la comitiva no? pot vindre tothom qui vulgui el que passa és que els cavallers no paguen l'esmorzar i com és un particular doncs paga em sembla que són 2 o 3 euros ah però es pot afegir eh llavors? sí, sí es pot afegir pagant una miqueta molt bé pot esmorzar tothom qui vingui doncs i a partir de quina hora poden venir? cap a les 10? sí o abans sobre quarts de 10 ja està a punt la brasa ja poden vindre perquè esclar llavors nosaltres que anem a ofici a les 11 ja hem d'estar a l'ofici exacte i després de l'ofici que es fa a l'església de Sant Justi Pastor és quan es fa la benedicció dels animals sí, sí que van a l'ofici llavors ja surten els cavallistes el que és el capità de bandera la banderada i els cordonistes i el senyor rector llavors fa la benedicció primer d'aquests cavallistes que he dit i després ja tothom que venen molts ponis del poni club i l'altre que no sé com es diu el sol solet exacte el sol solet i amb bastants cavalls sí algun carro està molt bé sí que comencen no només ja els animals de companyia d'ara sinó que cavalls encara en venen també sí venen desplugues també venen i llavors a Can Pedrosa tenen el carro que és de la comissió també també surten a fer la rua llavors estiren carmels que tenim carmels estiren carmels i llavors passant per la pasteleria trilla donen borregos i bibó i coca sí es fa tot el recorregut tot de la rua que són els tres toms tres vegades clar tres vegades és una cosa típica que això els nostres pares ja ho fèiem no sé per què però fem igual com ho feien els nostres pares que per tant és des de l'església no? fins a no surten de Can Ginestar no, fins a Can Ginestar van al veig dels dolors ja baixen avall veig dels dolors reverter carrer a la sala passa a Camp Preciós l'Ajuntament i aquesta ruta la fan tres cops doncs és una bona estona no? sí, dura bastant sí, sí, sí perquè és un trosset sí, sí i a més a més es va tranquil·lament i a una banda tocant no, està molt bé exacte venen també a banda dels de l'església de l'església