Del Laboratori Fonos a l’era digital: electroacústica, tecnologia i reconeixement – conversa amb Anna Bofill i Gabriel Brenxich

El món il·lustrat Aquest vespre la sala Isidore Cónsul de Can Genestà serà amb l'arquitecte i compositora Anna Bufill i amb el compositor Gabriel Bernetschik els tenim aquí avui a l'estudi, el Just a la Fusta per sentir una mica què és el que explicaran aquest vespre què és el que es farà avui la sala Isidore Cónsul de Can Genestà fent una mica un avançament amb els mateixos protagonistes aquí a l'estudi per això com dèiem els tenim ja a punt per saludar-los i per sentir també una mica el que ens explicaran avui Per això els tenim aquí a l'estudi molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia, molt bon dia Per parlar del que es farà una mica aquest vespre perquè és una d'aquestes converses del món il·lustrat aquest cicle per on passen cada mes aproximadament dues persones amb una trajectòria important per explicar o per conversar entre si i tractar diferents qüestions Com us plantegeu vosaltres la conversa d'aquest vespre? Ah, ens la plantegem com un record dels vells temps en què el Gabriel i jo treballàvem al Laboratori Fonos de Barcelona ell com a mestre, jo com a alumne en el primer intent de fer música electroacústica en aquesta ciutat de Barcelona que va tenir un gran mèrit perquè eren moments molt difícils i es va crear un laboratori molt interessant en el qual van passar molts alumnes i això ho podrà explicar molt bé el Gabriel que ha sigut un grandíssim professor per Catalunya Bé va ser un honor tenir un alumne d'aquesta categoria una gran cultura i una capacitat de diàleg molt important i que ja ja era una compositora altres eren nens que estudiaven la guitarra elèctrica i eren més difícils això és l'anècdota inicial exacte i després ja passarem a explicar una mica la nostra obra no sé podem parlar dels punts que tenim en comú dels punts que ens diferencien de com veiem la música de com veiem el futur de la música i una mica de les nostres pròpies creacions em sembla que anirà o pot anar una mica per aquí la conversa oi Gabriel? de fet heu portat podem sentir-vos podem sentir una mica les vostres composicions també és clar elför el perc el perc es el el exactamente el el el el I tant. Expliqueu-nos. Obras com aquestes mostren una evolució de la música, no tan la típica música contemporània, sinó un altre pas, que és una teoria i una pràctica musical nova, absolutament nova, està llegada molt al pensament d'un gran compositor català, que és Josep Maria Mestre Quadrain, d'un altre molt important, que és Lluís Callejo, Lluís Callejo Creus, i d'un altre que va fer molta música electrònica, que és Andrés Levin Richter. Tots tres van formar el laboratori fonos. I aquesta música és producte d'una interacció d'idees molt modernes, més que la música contemporània dels anys 1920. Sí, avui també sonarà. Avui la conversa que fareu que ens n'està posarem, podrem sentir-vos també, sentir composicions vostres. Sí, alguna mostra d'alguna composició nostra també podran escoltar. Sí, sí. Espero que sí. Clar, perquè com ha canviat el context en què veu començar una mica a compondre amb l'actualitat, amb el que es pot compondre en l'actualitat en el vostre camp també. Ha canviat molt o s'ha seguit una línia? Molt, molt, perquè la tecnologia s'ha fet una altra cosa totalment diferent. A partir dels 90, el 2000, hi ha una tecnologia a l'abast de tot, a través dels ordenadors i hi ha idees que eren utopies 20 anys abans i en aquest moment estan informatitzades, programades, etcètera. Sí, perquè hem de pensar que amb els ordenadors hem passat d'un món en què la música orquestal només es podia fer amb les orquestres, amb instruments, en un món en què la música orquestal es pot fer amb un ordinador. És a dir, en un ordinador tenim tot, o sigui, es poden imitar, per dir-ho d'alguna manera, instruments acústics, que a més ara ja han aconseguit tenir una gran categoria de sonora, a fer instruments nous. O sigui, que per mi el gran pas, el que a mi em va excitar de començar a estudiar música electroacústica i després música per computadora, per ordinador, que és tota una altra matèria que podem dir informàtica musical, que també es va crear a Barcelona un màster, un laboratori on es podia estudiar i es pot estudiar informàtica musical. Jo també me vaig matricular en aquest tipus d'estudis perquè era un món apassionant, en un món en què el so, el que és la matèria del so, es desintegrava, es desintegraven els seves components completament i es tornava a refer, és a dir, cada persona, a més van sortir els ordinadors personals, perquè van fer unes màquines enormes que ocupaven tota una habitació, quan va sortir l'ordinador personal un podia fer-se el seu propi so, fer-se el seu propi instrument. I, clar, això és un món infinit, un món apassionant, un món infinit. És com si els pintors poguessin fer-se els seus propis colors, que ja se'ls poden fer, barrejant colors, no? Clar, de manera més automàtica, no? És més complexa, clar, és més complexa perquè mitjançant elements tècnics pots descomposar un so i composar-lo d'una altra manera, o sigui, fer-ti el teu propi so. Això té un poder creatiu extraordinari. Està clar. Heu portat també, podem sentir també, doncs, una altra de les vostres composicions. Sí, això mostra una mica dels components més usuals i els components històrics. Hi ha un so d'un clarinet baix que dialoga amb una espècie de percussió que està molt tractada, etc. És un ocean drum, que és un tambor amb petites peces dins, que sembla el so del mar. Bé, hem de dir que la primera peça era per a dos pianos i era de l'Anna Bofill, i la segona peça que està explicant el Gabriel és del Gabriel Brensic. Sí, i aquesta normalment és per a clarinet baix, però aquesta és una versió en violoncel. Aquí entra, no? Sí, sí, sí. Tot això, com dèiem, ho podrem sentir també aquest vespre, i dèieu al principi que també parlaríeu una mica de què tenen algunes característiques que tenen en comú la vostra manera de compondre, no? Què és el que us uneix, o què és el que més compartiu l'un i l'altre en les vostres composicions? Bé, jo crec que el que compartim és la passió per el so, és a dir, la passió per la búsqueda de la textura, per la búsqueda dels matisos, per la búsqueda d'aquesta creativitat que dona treballar amb la matèria sonora, no? A mitjançant les noves tecnologies. Jo crec que això, i després cada un té les seves dèries, les seves influències, els seves punts d'inspiració, els seus viatges personals, i clar, es produeixen obres de caràcter diferent, no? El que ens pot unir una mica seria la tècnica, diria jo, no? El tipus de tècnica autotitzada... Però també hi ha un pensament d'època, que és que la música ja té altres bases de formació estructural, i en això l'arquitectura t'ha donat a tu moltes maneres de veure-lo. Sí. I jo crec que el compositor ha evolucionat d'unes maneres que eren composar la música sobre la música que ja hi era, que és el neoclassicisme i tot això, i aquí es tracta de fer una visió global de l'obra pervers la informàtica, a través de la programació, i es pot programar tant l'estructura de la peça com el so. Exacte, sí, sí, tens raó. És una altra visió, és una visió de l'obra com un objecte, no tant com una explicació, com un conte, com un recorregut literari, sinó que és la visió més plàstica, és una visió molt més plàstica del so i de la música en general i de la composició, i que es planifica, com diu ell, perquè es pot dibuixar, inclús es pot dibuixar, no?, es pot planificar i es pot inclús arribar a fer un dibuix de la imatge mental que tens d'aquella obra, de com vols que sigui aquella obra. Creieu que la feina de compositors com vosaltres es reconeix poc aquí a casa nostra, hi ha més tradició potser en altres països, o quina sensació teniu, doncs, de cara al públic, que la crítica a les institucions, no sé com ho sentiu. Una sensació molt... no massa bona, clar, no massa bona, perquè sí, ens sentim molt incompresos i que hi ha molta manca de sensibilitat cap a la música, jo no diria cap a la música conservadora, la música enllaunada, però sí cap a la música nova o cap a la música nova, que ja té un segle, però bé, cap a la música dita, dita nova, que ja té un segle, com dic, i el públic és bastant reaci, i a més hi ha hagut molta propaganda en contra per part d'alguns compositors molt coneguts, hi ha hagut molta propaganda en contra que han fet molt mal. El mal està a casa. Sí, sí, sí. És un que la passa, no, també? Sí, sí, sí, sí. I en altres països creieu que és diferent? O és una cosa bastant comuna, també, amb aquest tipus de... No, no, en Alemanya, Inglaterra, França, Itàlia, inclús. Aquesta música té història, ja té un lloc a la societat i té un equipament tècnic de primera qualitat. Creu que això pot canviar o que va canviar a poder-se canviar aquí a casa nostra? Ha canviat, ha canviat molt. Hi ha, actualment, hi ha una... Un disceble que va fer un acusmonium, que és una orquestra d'altaveus, que sona perfecte. i ho va fer el sol, a poc a poc. I els concerts que s'ofereixen a aquest mitjà, són molt... exitós. Molta gent. Sí, sobretot gent jove. O sigui, jo crec que hi ha un salt generacional. Jo crec que la gent de la generació posterior a la nostra no s'ha obert tant, però els que són ja més posteriors, inclús, sí, ja tenen una actitud molt més oberta i, a més, interessada, apassionada i molt encuriosida per tots aquests elements nous que es volen manipular. Sí, volen aprendre aquestes tècniques. I un altre factor importantíssim, veus com toca aquest xelista, un xelista típic d'orquestra, o antic, mai arribaria a fer aquesta... amb aquesta qualitat. hi ha aquest entendiment, entendiment. Enteniment. La relació amb el so electrònic. Els instrumentistes han col·laborat molt. Alguns. Clar. En quin moment disfruteu més fent la vostra feina? El moment, doncs, ara en què podeu sentir com sona tot, el moment, doncs, de provar i de crear? Sí, de fer, de fer. El moment de fer, el moment d'experimentar, el moment de provar. Sí, sí. Després, assaixos i concerts... Es pateix molt, no? És més dur, no? Segurament. Es pateix molt. Sí. Doncs, aquest vespre, com dèiem, podrem sentir també... No sé com ho heu organitzat, però en principi explicareu una mica la vostra trajectòria, la vostra relació, també. però també podrem sentir música, no? Com estem sentint ara. Sí, sí, exactament. Pots posar una altra peça de l'Anna? I tant. Sisplau. Aquesta és meva, però tens que usar l'altra. L'altra carpeta. Sí. Has de posar l'altra carpeta. Has de passar la carpeta... Bueno, ho sento. Dos. A veure, si és aquesta? Tampoc. No, és que has de canviar de carpeta. A veure, canviem de carpeta. La carpeta dos. Tornem a la inicial, si ni que sigui, per sentir el que toca. Tornem enrere. Bueno, és com un recull. A veure si ho aconseguim. Aquesta veça es diu Concert Gòtic. Que va fer a prop de la Catedral de Bourges en França. Simulant un orga que fa coses que els orgues no fan. de la carpeta dos. ¿Voleu dir el nom d'alguna peça? A veure si ho trobo. Posa la carpeta... És igual, obreu qualsevol carpeta. Posa la peça que trobis allà. A veure si ho enganxem. No, ja la té, ja la té. Pregunta, què peça? No, ja, és igual. És que estan, sembla que estan embarrajades, per això, per això comento. Per no tornar-me, a veure si aquí ho enganxem. Bueno, és igual, si és massa complicat, deixeu. No, només és com que n'hi ha tantes per saber si... Ja ho posarem a la tarda. Aquesta. Aquesta. Aquesta, molt bonica. I els... el plenatista és excepcional. Com es diu aquesta peça? Aquesta peça. Materia Nua, es diu Materia Nua, és un homenatge a l'escultura de la Camille Clodel, la germana del Pol Clodel i alumna del Rodeng. Sí. Per fer-li un homenatge a aquesta gran, gran artista. És un diàleg entre un clarinet i la percussió. Mhm. Aquest grau de perfecció en la interpretació fa 10 anys no hi era. No? O sigui, que és una... Hi ha una evolució també, per tant. Sí, sí. Molt gran. Hi ha una voluntat dels joves intèrprets impressionant d'entendre aquest tipus de música i a més ho fan amb gust, amb il·lusió, fa molts anys a vegades inclús s'havien negat els conjunts o les orquestres s'havien negat a tocar aquest tipus de música. i ara no, ara hi ha un munt de joves intèrprets que els interessa moltíssim i els interessa moltíssim i els encanta tot el tipus de música. doncs esperem que continuï així i avui ho hem de deixar... Bueno, avui no, perquè avui al vespre n'hi ha més. Avui a ràdio sí que ho hem de deixar aquí. Ha estat un plaer. Moltes gràcies a l'Anna Bufill i a Gabriel Brenxich. Aquest vespre, a les 8 del vespre, a la sèrie i del cònsul de Can Genestà més en aquestes converses del món il·lustrat. Moltes gràcies a tots dos, que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Moltes gràcies. Bon dia. Gràcies. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Everybody loves the sunshine. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari, avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, vés l'últim, deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh, senyor. Haig de ser fort, haig de ser fort, fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell. Oh, Déu meu! La penya del morró. Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a ràdio d'Esvern. Jo soc de bàsquet. Jo soc de futbol. Jo soc de handball. Jo soc de vòlei. Jo soc de hockey. I tots som del Juguem a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el Juguem a casa cada dilluns de dos quarts de vuit i fins les vuit del vespre a Ràdio d'Esvern. No t'ho perdis, som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de vuit o nou del vespre o els dissabtes a les nou del matí. Us esperem. Just a la fusta, el magazín del matí. de crec. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Llegeixo Els rius no llencen l'aigua al mar. Cert ministre, que fou d'un dels governs del PP, per justificar el seu pla hidrològic, va manifestar que l'Ebre llençava molts actòlitres d'aigua al mar, però el seu pla aleshores fou rebutjat. Malgrat això, el govern pretén tirar endavant aquest pla per arrec de terres, segons diuen, necessitades d'aigua. El cert és que cap riu llença les seves aigües al mar. No és el verb llençar l'adequat, sinó el de desembocar, tal com ens ensenyaven des de pàrvuls quan ens referíem als rius i llocs per on passava fins a arribar al mar. Dic això en relació a la manifestació que tenia lloc ahir, a Posta, que a plegar a més de 50.000 persones a les que personalment m'hi afegeixo. Ens queixem del canvi climàtic a l'emissió del...