Entrevistes de la Justa del 8/2/2016 — Del Laboratori Fonos a l’era digital: electroacústica, tecnologia i reconeixement – conversa amb Anna Bofill i Gabriel Brenxich

Introducció

Conversa amb Anna Bofill (arquitecta i compositora) i Gabriel Brenxich (compositor) al magazín Just a la Fusta, com a avanç de la sessió del cicle «El món il·lustrat» d’aquest vespre a la sala Isidore Cónsul de Can Genestà. Es presenten trajectòries, influències i una escolta guiada de fragments d’obres pròpies.

"La tecnologia s'ha fet una altra cosa totalment diferent"

Temes principals

1) Trajectòries i Laboratori Fonos

• Records compartits del treball a l’antic Laboratori Fonos de Barcelona: Gabriel com a mestre i Anna com a alumna.

• Importància pionera del laboratori en els inicis de la música electroacústica a Barcelona, malgrat un context difícil.

• Referents i genealogia: Josep Maria Mestre Quadrain, Lluís Callejo Creus i Andrés Levin Richter, impulsors del Laboratori Fonos.

2) Tecnologia i nova praxis musical

• A partir dels 90/2000, l’arribada dels ordinadors personals democratitza eines abans utòpiques: neix una informàtica musical accessible.

• De l’orquestra a l’ordinador: possibilitat d’«orquestrar» digitalment, tant imitant instruments acústics com creant-ne de nous.

• El so es pot descompondre i recompondre programàticament: disseny sonor propi com a eix creatiu.

"És com si els pintors poguessin fer-se els seus propis colors"

3) Estètica, tècnica i mirada estructural

• Punt en comú: passió pel so, la textura i el matís, potenciats per les noves tecnologies.

• Diferències: deries i camins personals d’inspiració; però una tècnica compartida basada en la programació i l’ordenador.

• L’arquitectura influeix en la visió d’Anna: composició com a objecte amb planificació plàstica i estructural (esbossos, dibuixos de la forma sonora).

"És una visió més plàstica del so [...] i es pot programar tant l'estructura de la peça com el so"

4) Ecosistema, recepció i generacions

• A casa nostra: sensació d’incomprensió i manca de sensibilitat cap a la música nova; fins i tot "propaganda en contra" d’alguns compositors mediàtics.

"El mal està a casa"

• A fora (Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia): tradició, prestigi i equipament tècnic consolidat.

• Símptomes de millora: creació d’un acusmonium (orquestra d’altaveus) per un deixeble; concerts amb èxit i públic jove.

• Intèrprets: evolució notable; més col·laboració i domini del llenguatge electrònic.

5) Procés creatiu i escena

• Moment preferit: fer, experimentar i provar.

• Assajos i concerts: sovint viscuts amb tensió i patiment.

Obres comentades i escoltades

• Peça d’Anna Bofill per a dos pianos.

• Peça de Gabriel Brenxich: clarinet baix en diàleg amb percussió molt tractada; versió escoltada amb violoncel. Inclou ocean drum (tambor amb peces internes que simula el mar).

• «Concert Gòtic»: simulació d’un orgue que fa coses «que els orgues no fan» (exploració expandida de timbres i funcions).

• «Materia Nua» (Anna Bofill): homenatge a Camille Claudel; diàleg clarinet–percussió; destaca la precisió interpretativa actual.

"Hi ha una voluntat dels joves intèrprets impressionant d'entendre aquest tipus de música"

L’acte del vespre

• Format: conversa sobre trajectòries, punts comuns/diferències, futur de la música i escolta de composicions.

• Quan i on: 20:00 h a la sala Isidore Cónsul de Can Genestà (cicle «El món il·lustrat»).

Resum executiu

• De pioners a l’era digital: del Laboratori Fonos a la plena informàtica musical i el disseny de so propi.

• Estètica programable i plàstica: obra concebuda com a objecte estructurat (influència de l’arquitectura) i no com a relat lineal.

• Context dual: dificultats de recepció locals vs. consolidació internacional; millora recent amb nous equipaments com l’acusmonium i una fornada de joves intèrprets excel·lents.

• Escena viva: mostra d’obres i debat sobre tècnica, tecnologia i el gaudi de la recerca sonora.